Pujol davant la història

Jordi Pujol MA la coberta del primer volum de les seves memòries, s’hi deia: “El polític català més important dels últims segles, el més influent a Espanya i el de més projecció a Europa.” La presentació es feia a l’hotel Majestic, i la sala era plena de gom a gom de periodistes. Fèlix Riera, aleshores editor de Proa, acompanyava l’expresident Jordi Pujol a la taula presidencial. En el torn de preguntes, vaig demanar a Pujol si allò que constava a la coberta era un text seu o bé si havia estat escrit per algú altre. “Pensi, president, que els segles són molt llargs”, hi vaig afegir. De seguida se’n va desentendre i va donar instruccions perquè es canviés aquella coberta. A la de les edicions següents, s’hi pot llegir que és “un dels polítics catalans més…”.

Jordi Pujol tenia un elevat concepte de si mateix. Dominava l’escenari polític, parlava idiomes, havia llegit i viatjat molt, tenia idees pròpies sobre qualsevol tema i es vantava d’actuar en el marc dels principis del personalisme humanista d’Emmanuel Mounier elaborats a la revista francesa Esprit. Anava molt segur per la vida i donava lliçons de política i d’ètica. El dia que un grup d’amics van presentar el llibre Homenatge a Jordi Pujol, l’home, l’amic, el president, també a l’hotel Majestic, Joan Triadú el va definir com el català més espavilat de la història. El vell pedagog ho deia amb un punt de sornegueria, i vaig pensar que volia dir que l’homenatjat era un home molt viu, molt llest. Era el 4 de febrer del 2009. El nucli d’amics que havien impulsat aquella obra col·lectiva eren Josep Maria Ainaud, Josep Espar, Albert Manent, Xavier Polo i Joan Triadú. Entre les 58 persones que hi havíem aportat els records personals de Jordi Pujol abans que fos president hi havia Heribert Barrera, Max Cahner, el bisbe Joan Carrera, Llibert Cuatrecasas, Joan Granados, Lluís Prenafeta, Federico Mayor Zaragoza, Jaume Rosell, Miquel Roca, Josep Termes, Joaquim Molas, Josep Lluís Vilaseca, Francesc Cabana…

El ventall era ampli i divers, i el llibre repassava tots els vessants de la personalitat polièdrica de Jordi Pujol. En sortia molt ben parat. Era un dinar d’homenatge i d’agraïment a qui havia lluitat contra el franquisme i a qui durant 23 havia presidit la Generalitat de Catalunya. Aquests dies he pensat en aquell dinar i en la decepció que deuen haver experimentat, que hem experimentat, les persones que vam acceptar de col·laborar en l’obra de reconeixement a Pujol. El resum de les converses era que la seva figura havia significat el punt d’unió entre una bona part de les bases nacionalistes i catalanistes d’aquells anys, quan encara no havia ocupat la presidència de la Generalitat.

Ara resulta que tota la seva obra de govern, els homenatges rebuts a Catalunya, a Espanya i a Europa eren un paisatge que amagava un fet d’una gran rellevància: que tenia diners a l’estranger sense haver-los declarat. Podia semblar un fet sense importància, en aquells anys en què molts catalans benestants traslladaven els seus diners a Suïssa o a altres paradisos fiscals. Però que la persona que va presidir Catalunya durant 20 anys llargs ens digui ara que “lamentablement no va trobar mai el moment adient per regularitzar aquesta herència”; és a dir, que no va pagar els impostos que va anar reclamant a tots els catalans sempre que el govern espanyol li ho permetia, és d’una lleugeresa i d’una manca d’ètica inacceptables.

El 9 d’abril vaig rebre una carta de Pujol en resposta a un article meu sobre Prat de la Riba. En aquest article, hi deia que el president de la Mancomunitat havia estat un home decent i que havia fet una política constructiva i transversal; que en aquella època no es venien edificis (a diferència del que passava ara), sinó que es construïen escoles i biblioteques, es pensava a millorar la sanitat i s’atorgava la importància deguda a la professionalització de l’agricultura. Pujol em transmetia una declaració de respecte a Prat de la Riba. Em deia que sempre n’havia estat un gran admirador. De la seva obra i del seu pensament polític nacionalista. “Fixa’t que en el meu llenguatge polític, ja des dels anys cinquanta, empro moltes expressions d’en Prat: fer país, construir Catalunya. De fet, en Prat va ser de jove el meu referent principal.” Pujol admirava Prat de la Riba, però tenia la convicció que ell era el polític català més important dels últims segles, o si més no un dels més importants. Parlava poc de Francesc Cambó i no gaire de Prat, referent d’un catalanisme de construcció nacional feta des del realisme, l’esforç i la decència.

Pujol ha entrat ja en la història. Els fets d’aquesta setmana són un final trist, lleig, que fan augmentar la desconfiança dels ciutadans envers els polítics en general. És l’hora de posar el comptador a zero i de tornar a començar. La gran pregunta és si el president Artur Mas sabrà administrar la complexitat dels propers mesos.

Publicat al diari El Punt avui el 3 d’agost de 2014

  39 comentarios por “Pujol davant la història

  1. Tot plegat , una vergonya i el pitjor es que no hi ha cap partit que tingui les mans netes .
    Molt trist la manca de confiança am els politics i la queixa xq???? Si ningú tornará els diners robats !

  2. La gran incongruencia, en aquest cas, es la vida política del ex President Pujol, admirable, i el final de la seva carrera enfonsat en el fang, junt amb la seva familia mes propera. Model de ética i de pensament catalanista, tot en orris. Ha fet molt mal a Catalunya.
    Suposo que en el seu interior ho esta passant tan malament que ja es un castig.

  3. Si las cifras que suenan son reales Pujol pasa a la historia directo y Ciu también. Junqueras tiene la oportunidad de hacer un partido de centro izquierda transversal y con profesionales de fuera de la política, llevarse todo el electorado de los tripartitos él. Eso a PP y PSOE no les va a gustar, en Madrid con el derrumbe de Ciu pierden un interlocutor conocido. Han sido muy burros, no era tan complicado no destrozar el Estatut de Maragall.

    • BURROS HASTA LA MÉDULA……Y TODO PARA DESTRUIR ALGO QUE NO VAN A PODER DESTRUIR…..PUESTO QUE NO ES ALGO NACIDO DE LOS POLITICOS, SINO DEL PUEBLO.
      ELLOS MISMOS SE HAN SUICIDADO….

  4. Com sempre, Sr. Foix , brillant,.
    Malgrat tot , crec que aixó es tot just el començament. Molt trist per Tot-hom i encara més per els catalans de sempre , tinc 60 anys , hi he viscut tot el periode Pujol.
    He votat moltes vegades Convergencia, i ara que ??? No ho puc pair
    Felicitas i gracies , Sr. Foix per ser tan didàctic i objectiu

  5. una pregunta que em sorgeix. molts dels que es declaren enganyats per en Pujol, realment els va enganyar o es varen deixar enganyar perquè així els hi convenia?

    Trist que cap periodista català amb 30 anys no hagi investigat la familia Pujol, hi hagin hagut de ser la premsa espanyola qui ho destapi. Veig cada dia més que la premsa i molts periodistes d’aquest país han sigut còmplices del oasis català, que moralment ha buidat de molts valors en ares del negoci.

    Confio que amb la independència i amb un Estat nou poguem fer neteja de tant de fenici i catalanet que s’embolica amb la bandera per fer negocis.

  6. Com sempre , brillant Sr. Foix en el Seú article. Malgrat tot , crec que el que ha sortit a la llum es una petita part de tot . Molt trist per Tot- hom i més per els catalans , que han viscut tota la historia Pujol desde avans de ser President , ja tinc , 60 anys i no ho puc pair .
    Felicitats per ser tant didàctic i tan objectiu, Sr. Foix!!!

  7. …però va descudiar l’ atenció a la familia, l’ educació en els valors dels fills…..

    I va descuidar la honestedat i la honorabilitat…

    A aquestes alçades del partit…el tema de l’ herencia no se’l creu ningú…….

  8. Els fets ens venen a demostrar que amb dictadura ó democràcia els senyors del » Peix al cobe » sempre aumentan el patrimoni, la riquesa i el poder.

    Son uns artistes que sabent embadalir a la gent.

    Pero tot plegat ens demostra que nomes amb la paraula » Democràcia » no en tenim prou.

    Perque l’experiència i els resultats ens ensenyan que una democràcia ha de controlar i vigilar a n’els gobernans, els alts funcionaris i com aquest i amb quina justícia i equitat aplican les lleis, les normes i la justícia.

    Com també la democràcia a de tenir uns òrgans que controlin a n’els alts controladors, a n’els gobernans, a la justícia, a les recaudacions fiscals i també i bàsicament a tot el seu seguiment de tota la ruta de AON, COM I PERQUE S’INVERTEIXEN I EL COST TOTAL REAL… en grans obras de infraestructura, comunicacions i altres, ect que es fan per terra, mar i aire.

    I que no les controla pas gens la democràcia actual. Com tampoc ontrola a quines i quantes buxaques va a parar.

    La realitat en ho demostra. Doncs precisament pel descontrol total que la democràcia a tingut, del seguiment dels promotors de tota la ruta i del perquè de la necesitat real i el cost de les grans, mitjanes i petites obres de infraestructura per tot Espanya…es el perquè em arribat a la debacle i el desequilibri econòmic actual.

    Aon uns espavilats pescadors del peix al cove, al fican a la COVA ( d’Ali Baba ), i mentres s’estan fent mes milionaris al mateix temps que milions de persones s’estan emprobrin a marxes forçades.

    Al bon entenedor…

    • P.D. Ben mirat aquesta sorpresa, indignació, frustració i desengany que ens ha provocat en Jordi Pujol, confesant que durant 34 ó 35 anys ha defraudat ó deixat de cotitzar a n’el Estat, es a dir a nosaltres els ciutadans cotitzadors, penso que a n’els catalans ens convenía.

      Perque ens creiem que els catalans erem la hostia i al final ha resultat que som com els demes. I que la realitat es que nomes som sers humans que habitan el planeta terra.

      No el defenso pas. Tant si ho ha fet ell…amb » El peix al COVE » … i apa cap a la COVA ( d’Ali Baba i els 40 lladres ) ó be si ho han fet els seus fills.

      El que si es cert es que han sigut mes de 40 els lladres ó defraudadors. Comptant els corruptors, els corruptes, els panxacontents frescales i tolerants, i tots junts protegits i abrigats per la prevaricació i el suborn ( cohecho ).

      Que tant a Catalunya com a tota la resta d’Espanya a florit amb abundància, sobretot amb el descontrol fiscal recaudatori i de inversions estatals, que la mala praxis de la democràcia a portat.

      També em de tenir en compte que la falta de control de la Democràcia, ha facilitar i ha contribuït a que s’instal·lessin a Espanya, mes de 950 màfies internacionals i moltes amb els seus capós incluits.

      Ara tenim gent de mes de 120 nacionalitats e idiomes vivin entre nosaltres. I que molts d’ells, com els xinesos, per citar nomes, un exemple, están recolzats i protegits pel govern xino.

      I la culpa no es pas dels xinesos i el seu govern, doncs están en el seu dret. Si no que la culpa es nostra, perquè estem dormin.

      Per cert va esser en Jordi Pujol i el Prenafeta els que van contribuir i facilitar la instal·lació dels xinesos a Catalunya i a Espanya.

      Dit això penso que en Jordi Pujol ha fet d’Ali Baba, perquè també hi han agut molts mes de 40 lladres a tot Catalunya i a tot Espanya que l’han recolzat, prevaricat i beneit.

      I passat els primers dias ó moments de indignació, estupefacció i frustració em també de reconèixer que a pesar de la actuació defraudatoria fiscal i criminal econòmica d’aquest home, em també de reconèixer que amb el seu talent a contrbuit a la pau i convivència dintre d’Espanaya.

      Virtut d’en Jordi Pujol, que l’hi ha sigut reconeguda i respectada a tot Espanya i a moltes nacions estrangeres. Aon que pels seus dots de parlar diferents idiomes al coneixent molt be.

      No l’estic pas defensant, doncs nomes dic els fets tal com sont en realitat.

      Resumin : Talent e intel·ligència de Jordi Pujol aplicat a la política » 10 » = Jordi Pujol alias Ali Baba » 0 «

      • P.D. Quan dic : … i criminal econòmica… Nomes em refereixo a un terme usat als Estats Units i a Anglaterra. Per definir els casos de delicte per frau fiscal.

      • P.D. Aclariment…Quant dic en Jordi Pujol ha fet d’Ali Baba…vull dir: …en Jordi Pujol ha fet PRESUMTAMENT D’Ali Baba…

        • P.D. I en aquest PRESUNTAMENT també incluiex els seus fills…doncs també son PRESUMPTES.

          • Albert, parece ser que el famoso «tres per cent» no era lo que se llevaban, era lo que quedaba para realizar las obras…

          • BartoloméC, cierto. Ni que lo digas. A veces decimos las cosas en broma y luego resultan ser la verdad.

  9. Estimat Lluis:
    Ningú pot donar lliçons de moralitat a ningú. Aixó ja em va quedar clar després de la cruxificció de Jesús. El varen cruxificar els mateixos a qui els hi reprobaba la seva conducta.
    Aixó es el que li passa ara al ex-molthonorable.
    Dit aixó crec que tots deuriem fer un ejercisi d’autocrítica per el culte a la personalitat que se li vá dispensar a Pujol, mentres veiem al mateix temps, les malfetes personals i familiars.
    Cert que ja fa temps que no es veuen polítics amb prou personalitat per possar els punts a la íes. Tant sols han estat capaços de apuntar els problemas “Vostes tenen un problema i es diu 3%”
    Pro. ¿I la prensa?
    Quina poca capacitat d’analisis del fets. Quines pocas ganes de seguir els indicis o pitxor, quines ganes de aferrarse al les seves fonts de informació, fent de portaveus dels interesos dels partits. Fins l’extrem de treure beneficis de concesions de mitxans de comunicació, (radio TV), proporcionats per els mateixos partits per tindre veu al carrer, mentres es pertany a Consells de Administració d’entitats financieres intocables.
    No Lluis, i ho dic em sentiment, aquet no es un país que pugui anar sol.
    Si us plau, mira la compossició del Parlament. Ferxit de funcionaris que mai han crear un sols lloc de treball arriescan els seus diners. ¿Que saben dels esforsos del emprenedors a qui tan lloan?
    Mira la administració. Per la experiencia soferta, priva la incompetencia, pocs an entrat a nivells alts per valor de les seves competencies personals, sols per la pertenencia al grup polític de torn.
    Mira la justicia que mereixería un capítol senser.
    Desgraciadament, crec que no sols els problemas polítics están aquí, pro son els que em fan pensar que no podem anar sols.

  10.  Haig d`entendre que Jordi Pujol qui com Moisés ens va alliberar d’Egipte,com Moisés no podrà entrar en la Terra Promesa.
    > Haig d`entedre quan es patla de refundar el partit es vol dir redimir 
    > Estic convençut que som uns demócretes passarells….de fireta
    > Per tot el que dic,,veig a Jordi Pujol devant del Parlament com Goliat al pais dels nans.
    > JOAN MARTORELL I BARBERÀ
    > carretera de Terrassa 30.
    > 08230m MATADEPERA
    > TELF 937870535
    > DNI 390054045E

  11. Una senyora escrupulosa dubtava de si podia acceptar una nota del lampista sense IVA.
    Jo,havia,portat diner negre per indicació d’uns francesos a un banquer andorrà..Jo era un dependent i el diner era fruit d’unes operacións comercials totalment legals . Deu fer d’aixó seixanta anys.
    Comerciants,inustrials, transportistes
    operan part en superficie i part submergits..
    Quants aturats actuals treballen submergits?
    El senyor Jordi Pujol ha fet unes declaracions que amb la llei a la mà no sòn justificables i encara menys en el seu cas com a legislador, peró qui pot tirar la primera pedra? Ai dels que s’escandelitzin! i, sobretot,ai dels voltors que s’en aprofitin!!
    JOAN MARTORELL I BARBERÀ
    carretera de Terrassa 30
    08230 MATADEPA
    TELF 937870535
    DNI 3905

    • Estás comparando un parado que trabaja en negro para poder sobrevivir con Jordi Pujol?

    • Cap de nosaltres pot tirar la primera pedra….però caldria pulir algún detall….amb les quüantitats de diners que s’estan publicant…no hagués calgut tancar cap planta a cap hospital, no hagués calgut deixar penjats a milers de persones depenents, no hagués calgut tancar escoles, retallar serveis socials….

      No cal comparar el que no es comparable, ni disculpable…ni tolerable !!!

  12. Ss Foix : la pregunta para mi del millon es : Y NADIE EN TODA CATALUNYA
    SOSPECHABA NADA, tan buen actor y ESTAFADOR es el Sr. Pujol y toda su
    familia……
    Y de la Sra. Ferrusola y sus tejemanejes florales, que ¡¡¡¡¡¡

    • Es molt bon actor, no hi dubte. Els valors etics i morals que predicava no els practicava.
      Ell no sé si es considera un estafador, ha estat un cap de familia que s’ha aprofitat durant molts anys del poder i privilegis que li hem donat els ciutadans de Catalunya.
      Estic segura que el seu entorn politic proper i potser mès llunyà eren coneixedors dels moviments del clan Pujol i amics. Alguns ja han estat investigats e imputats.

  13. Pujol ha sido muy importante. Hay que ver el final de tema. No es lo mismo 4 millones que 1500.

  14. Sr. Foix: » El poder corrompe »

    Sembla mentida la quantitat de milions i milions acumulats per la família del clan Pujol.

    I si la comparem amb els milions de persones en el desemparo del atur, del sense ingressos, dels que passan fam, dels sense vivenda i dels que ho han perdut tot…encara es molt mes evident el desequilibri i el repartiment inhumana.

    • Benvolgut Albert. Sostengo hace tiempo que el poder no corrompe. El poder desenmascara. El que es honesto y lucha por serlo y parecerlo merece nuestro respeto. Lo peor es el escándalo para tantos que lo,pasan mal y el mal ejemplo.

  15. Penso que el president Artur Mas administrarà molt bé la complexitat dels propers mesos. De fet, ha començat amb bon peu la seva reunió amb Rajoy. L’únic problema és que no tingui algun cas de corrupció, perquè a partir d’ara aniran contra ell per tots costats.

    • Y reclamar la devolucio de tot el robat, per cuan ho deixa el Sr. Mas, son diners de tots els catalans, que ell lidera com president de la Generalitat ¡¡¡¡¡

      • Si la familia Pujol torna tot el que han robat….( cosa molt poc probable !!)…sanejariem el país d’un dia per l’ altre.

        • I la família Botín i tots els bancs (que tenen diners en paradisos fiscals) i els del PP i els del PSOE i PSC, etc, etc.
          S’ha de fer neteja!!!, però els hi interessa al Rajoy i companyia fer aquesta neteja general, o només els hi interessa fer neteja a Catalunya?

          • CORREGEIXO Jordi P…..a veure si així t’agrada més….

            si tots els xorissos d’aquest país, siguin d’on siguin, retornessin el botí, podriem donar per sanejat el deute public que tenim….i restablir els serveis socials que ens han retallat….i que estem pagant tots nosaltres……pobres estafats !!!

      • El Sr. Mas ho deixa per quan siguem independents, perquè si no s’ho quedaran a Madrid, i com sempre aquí no veurem ni un euro!

Comentarios cerrados.