La «unidad técnica» del conseller Homs

Francesc Homs en una de sus ruedas de prensa

Francesc Homs en una de sus ruedas de prensa

El proceso ha entrado en una zona de turbulencias. No se sabe muy bien quién manda. El president Mas detiene la consulta firmada con gran espectacularidad porque no se ajusta a la ley. Pero tiene un plan B que consiste en proclamar otra consulta el mismo día 9 de noviembre, con igual pregunta, sin censo, con miles de voluntarios y con urnas distribuidas en dependencias de la Generalitat que no han sido designadas oficialmente.
No hay decreto ni reglas. El principal socio del proceso, Esquerra Republicana, no acepta la alternativa anunciada por Artur Mas. Se enfrían las relaciones. Lo mismo ocurre con Joan Herrera que se ha descolgado prácticamente del proceso tal como está siendo conducido por el govern.
La CUP de Daniel Fernández se pone al lado de la consulta tal y como está diseñada. Es la única fuerza que a estas alturas está con Mas. Llega la gran manifestación del domingo, un éxito de público y organización, y Carme Forcadell y Muriel Casals salen al estrado pidiendo elecciones plebiscitarias en un periodo de tres meses.
La ANC y Òmnium Cultural dominan el paisaje y son los que con más éxito llenan las calles, distribuyen camisetas y consiguen el entusiasmo de miles de catalanes. El domingo hicieron un pulso al govern Mas. Tiene que convocar elecciones plebiscitarias en cualquier caso y en tres meses.
La reacción del inefable conseller Homs, en nombre del govern, ha sido de nota. Se ha inventado un nuevo concepto que ha resumido como la “unidad técnica” de las fuerzas pro consulta. Lo presentó como un acuerdo con la CUP de David Fernández pero del que estaban ausentes Oriol Junqueras y Joan Herrera que andaban reunidos a media tarde para contestar lo que cada día se parece más a un esperpento.

  29 comentarios por “La «unidad técnica» del conseller Homs

  1. Una altra possibilitat seria que els equips mèdics especialitzats en l’Ebola -que sembla que se’ls acaba la feina amb la Teresa- posin en aïllament total i en quarantena a tots i cadascun dels elements de la «Unitat tècnica» («partits, ANC i Òmnium», també anomenats «Sub-unitats tècniques») per tal d’evitar el contagi del «Virus Esperpenticus» a la resta del ciutadans encara no contaminats.

  2. Els sanglots de Junqueras con sus 44 comentarios.

    Recordemos a Josep Pla:
    «Los catalanes padecen la enfermedad del desacuerdo. En Cataluña no hay forma de ponerse de acuerdo con nadie y menos aún con nuestro vecino. Nos pasamos la vida discutiendo, o sea perdiendo el tiempo. Tenemos cierta tendencia a la locura más hiperbólica»

    Las 12.17 PM en España

  3. Els diferents elements de la Unitat tècnica (els «partits, l’ANC i L’Òmnium» o «sub-unitats tècniques») treballaran només a través d’internet per no haver d’entrar al «cara a cara». Els seus correus s’enviaran encriptats amb contrasenyes diferents per a cada «Sub-unitat tècnica» i tota comunicació es farà a través d’una VPN. Amb aquestes mesures es pretén que la Unitat Tècnica centralitzada al Palau de la Generalitat no pugui desencriptar i interpretar els misatges de la resta fins ben passat el 9N, quan es convindarà l’Assange a venir a Barcelona.

    Mentrestant, el Sr. Huguet podrà dir cada dia noves ficcioinconguències per anar «mantenint el negoci»…

  4. Mira…avui , al menys, he rigut , llegint els vostres comentaris…francis black, Africa, Santiado Casán Cava, Sinera BartolomeC….

    Impossible ridiculitzar més del que ridiculitza el Sr. Foix en el seu article….

    Aquest ridcicul només el superen els mateixos politics…que deuen haber perdut el sentit del ridicul…i de la decencia.

    És evident que qui porta ara la batuta dels esdeveniments, es el poble, l’ ANC, OMNIUM…. encara hi ha algú que creu que tot aixó és una invenció del President ??…..

    • Rosamaria,si no hi posem humor….això no hi ha deu que ho aguanti!!! Estic per fer-me accionista d’Actimel…..

  5. Sr. Foix:
    En aquest viatge emprès anomenat el procés, sinó anem units no arribarem ni a Martorell.

    Però també estic convençut que tots els que s’aparten de la unitat els ciutadans els escombraran a les eleccions siguin quan siguin.

    A veure si ara resulta que el poble és més madur que alguns dels seus representants polítics catalans, les presses, les cadires, la foto, el tocar poder abans d’hora, a alguns els passar factura.

    La Unió fa la Força.

    O tindrà raó la premonició del Sr. J.M. Aznar: «Espanya només podria trencar-se si Catalunya patís abans la seva pròpia ruptura com a societat» i «Catalunya no podrà romandre unida si no es manté espanyola»

  6. Ni entrenando se puede hacer peor. Si tuvieran algo de dignidad y decencia, pararian este esperpento, de inmediato.
    Estamos dilapidando credibilidad, ilusion, imagen, seriedad.
    El espectaculo de bandazos de unos y otros no es el correspondiente a una sociedad normal, madura y formal.
    Y nada de lo que se haga tendra garantia y credibilidad.
    Se impone un stop and go clarisimo. Elecciones autonomicas anticipadas con un clareo de caretos amortizados en las listas de padre y muy señor mio y con desaparicion de corruptos presuntos o confesos.
    Programas con los postulados y posicionamientios bien claritos, entre ellos el que parece ser el que mas interesa, independencia si o independencia no.

  7. Sr. Ll Foix,

    Es un contexto social muy difícil, cuyo análisis casi resulta imposible. Si observo que lo que parecía un bloque independentista enfrentado a un bloque unionista evoluciona a un enfrentamiento derecha / izquierda. ¿Qué papel entonces juega la CUP…?: mero convidado, o una pinza tipo PP / Podemos. Pare qué puede vislumbrarse un bipartito en una elecciones no plebiscitarias: CiU / PSC, frente a ERC, que sería la fuerza más votada, pero lejos del 50 por ciento. Las elecciones son parlamentarias, no presidenciales, por lo que A Más seguiría al frente e Iceta sería Conseller en CAP.
    Por otra parte, surge una pregunta: que ocurriría sin ANC cambiara sus estautos y se presentará a las elecciones…? qué ocurriría después de arrasar electoralmente…?

  8. Em sembla que ja n’hi ha prou de declaracions i reunions. A partir d’ara, quan menys es parli millor. Que es faci la consulta el 9N i es preparin eleccions amb la creació d’un partit unitari que agrupi totes les forces independentistes. Ja n’hi ha prou de declaracions i moviments partidistes.
    Si som capaços d’anar units, guanyarem!

    • Una bona reflexió. Pel bé del país penso que Junqueras ha de secundar les iniciatives del president Mas.
      Units vencerem!

  9. Resposta cristiana al desordre (constitucional) establert

    1. L’ordre establert d’una societat és degrada si no respecta a les persones i als pobles. Aquest ordre és converteix llavors en desordre establert.

    2- El desordre establert, legal i fins i tot constitucional, atempta contra la dignitat i la convivència de les persones i dels pobles. Una resposta dels cristians consisteix en col•laborar amb tots aquells que volen passar del desordre establert vigent a una situació basada en el respecte de les llibertats i dels drets de les persones i dels pobles, inclòs el dret a exercir la llibertat del vot .

    3. La societat caracteritzada pel desordre establert (en els àmbits econòmic, social, cultural) fou analitzada i denunciada pel filòsof Emmanuel Mounier (1905-1950) i la revista Esprit. El pensament, la actitud i l’activisme de Mounier, home profundament cristià, va incidir en els documents més renovadors i humanistes del concili Vaticà II i ha influït en sectors de les diverses opcions ideològiques i polítiques del catolicisme català. Ha influït, per posar uns exemples, en l’eurocomunista Alfons Carles Comín, en els socialistes catalanistes Toni Comín i Jordi López Camps, en els socialcristians Joan Rigol i Antoni Castellà, en el sobiranista Artur Mas, en el republicà Oriol Junqueras.

    4. El desordre establert predomina en l’avui per avui l’Estat espanyol. Nombrosos elements ho indiquen. Una Constitució de 1978, aprovada sota l’atenta mirada militar, que encara ara, al 2014, es interpretada contra el dret de Catalunya a decidir el seu present i el seu futur com a nació. Un Tribunal Constitucional desacreditat en la seva composició i en les seves sentències. Un Estat sense divisió de poders a la pràctica. Una corrupció que afecta a les institucions, des de la cúpula de l’Estat fins als diversos governs, partits i personatges rellevants. Un antic portaveu del president José Maria Aznar, Miguel Ángel Rodriguez, que parla impunement de l’afusellament del president Artur Mas. Els polítics d’Espanya, començant per Mariano Rajoy i Pedro Sánchez, que consideren que impedir les urnes a Catalunya és un èxit de la democràcia espanyola, fent un ridícul gran davant l’opinió pública internacional.

    5. El desordre establert a l’Estat espanyol no és soluciona amb prohibicions, ni amb amenaces, ni amb respostes recentralitzadores, autoritàries, dictatorials, violentes, feixistes, policials, militars. Postures d’aquest tipus formen part del desordre establert. Les pressions, les manipulacions i la censura d’alguns mitjans de comunicació també formen part del desordre establert.

    6. Una de les respostes cristianes més lúcides i poderoses contra el desordre establert és la dissenyada per Emmanuel Mounier. Ell i la seva proposta de personalisme comunitari, d’arrels cristianes, consisteix en defensar i propugnar el desplegament dels valors de les persones i dels pobles. I fer-ho en la teoria i en l’actuació pràctica.

    • Sr. Oriol Domingo,

      En la llista de polítics catalans il.lustres influits pel pensament de Mounier trobo a faltar a un que el citava molt sovint: Jordi Pujol. Si continuem amb el tarannà de l´exaltació d´allò propi i la denigració dels altres, no es que farem el ridícul, és que prendrem mal.

      • Totalment d’acord.
        N’hi ha que comencem a sentir-nos extrangers a casa nostra.
        Tant que aquests partits apel.len a la democràcia em sembla que hauríen de repassar què vol dir. No pot ser que des dels mitjans públics de la Generalitat, remarco:DE LA GENERALITAT, comença a ser massa habitual ridiculitzar o menys tenir a tots aquells que no estan per la causa, i que jo sàpiga els mitjans públics no són per adoctrinar, però estem en aquells temps que a Catalunya es veu que la fi justifica els mitjans.
        Espero que arribi el dia que la gent se n’adoni.

    • Necesitamos más adoctrinamiento por parte de los obispos. Está bien claro!

  10. Se pueden poner varias urnas, urnas para los de Convergencia, otras para los de Erc y la Cup , un recinto para Iniciativa que quieren protestar, y una sala vip para Duran y que cada uno vaya donde quiera. Fuera de los colegios un espacio para PP Ciutadans y Psoe haciendo una costillada y que ponga «Nosotros también queremos, somos ingeniosos y divertidos pero no aportamos una mierda» y un poco más lejos mesas redondas con tertulianos, cada mesa con cinco sillas y seis tertulianos, cada vez uno se quedara sin silla y como penitencia tendrá que estar un turno sin twittear y hablando con algún responsable de la ANC y Òmnium.

    Voy a hacer una desentoxiación de actualidad política hasta mediados de noviembre. Hasta luego.

    https://www.youtube.com/watch?v=L07CwVwOVkA

    • Vamos,vendria a ser una unidad técnica de consulta/participación en el ámbito socio-político-ambiental de consenso……más o menos…

  11. Propongo que supriman «Polònia»: la realidad supera a la ficción.

  12. No recordo on, però aquest matí he sentit o llegit que es crearia un «Conseller de la consulta«… Uf!

Comentarios cerrados.