El desconcert europeu

David Cameron anunciant la convocatòria d'un referèndum sobre Europa que tindrà lloc el 23 de juny

David Cameron anunciant la convocatòria d’un referèndum sobre Europa que tindrà lloc el 23 de juny del 2016

Europa passa proves d’alt voltatge que posen dificultats a la seva capacitat de resistència. La Unió Europea, contràriament al que es pot pensar, ha arribat fins aquí perquè ha sabut administrar la complexitat, ha negociat dies i nits senceres per assolir acords, ha fet vestits a mida quan les situacions d’alguns estats semblaven no poder-se reconduir. Europa és un gran tauler de flexibilitats compartides a redós de les decisions preses per les seves institucions.

No n’ha sortit cap Estat des que el 1957 es firmà el Tractat de Roma amb els seus primers sis socis fundadors. Tampoc se n’ha expulsat cap. La resolució de David Cameron de convocar un referèndum sobre la sortida de la Gran Bretanya de la UE (Brexit) és un dels problemes més actuals. Serà el segon referèndum britànic per fixar la posició sobre Europa. L’anterior se celebrà el 1975 amb un suport del 67% a favor de romandre a Europa.

El Regne Unit no s’ha sentit mai còmode a Brussel·les. Quan estava fora volia entrar-hi i quan ha estat dins ha qüestionat la seva permanència. És natural que molts governs europeus estiguin cansats d’aquest europeisme d’interessos més que de conviccions. El fet és que la sortida de la Gran Bretanya seria molt perjudicial per a Europa i també per als mateixos britànics. S’intentarà fer un altre vestit a mida però arribarà un punt en què no es podran fer més concessions si s’altera la naturalesa del que representa Europa respecte al moviment de persones i el tracte igualitari que mereixen, visquin on visquin dels 28 països de la Unió.

Vivim moments de desconcert a Europa. No només per la possible marxa de la Gran Bretanya sinó pels nous fronts interns i externs oberts en els darrers dos anys. Les relacions amb la Rússia de Putin són molt precàries a causa de les tensions a la part oriental d’Ucraïna, el Donbass, que encara comporten una sèrie de sancions econòmiques que perjudiquen les dues parts. El front oriental ha estat problemàtic per a la UE des de l’ampliació que incorporà els països que durant més de 40 anys formaren part de la zona d’influència soviètica. Malgrat tot, és tal la interdependència d’Europa i Rússia, pesen tant el records de les tragèdies bèl·liques del segle passat, que no és probable una escalada inesperada del conflicte.

El principal problema que mina la salut política europea té un caire humanitari. L’entrada de més d’un milió de refugiats a Alemanya l’any passat ha creat un conflicte de tal magnitud que la possibilitat que Angela Merkel acabi el mandat com a cancellera comença a ser discutible. L’allau de centenars de milers de refugiats o immigrants que provenen de l’Afganistan, Síria, el Pakistan travessen l’Anatòlia i es concentren a Turquia, el Líban o Jordània tot esperant fer un salt cap a Europa entrant per Grècia i anar pujant fins als països més acollidors. El drama humà d’aquests centenars de milers de persones ha influït en la política en dues direccions. La primera és la de remoure la consciència ciutadana davant el sofriment de tanta gent que fuig de la gana, la guerra o la persecució. Merkel ha situat per davant l’aspecte humanitari i s’ha jugat el seu indiscutible lideratge.

Però l’altra cara de l’entrada massiva de forasters és el creixement constant dels partits xenòfobs que condicionen molts governs de l’Europa central i nòrdica, fins al punt que països tan oberts com ara Suècia, Dinamarca, Finlàndia, Holanda i França estan canviant les seves polítiques sobre el dret fonamental d’asil reconegut per totes les declaracions universals dels drets humans.

El trastorn polític causat per la presència cada vegada més forta de minories arribades com a conseqüència de les guerres en les quals Occident ha participat activament és una malaltia europea que si no es cura a temps pot portar a la desintegració total o parcial d’un dels avenços polítics que Europa ha exportat al món. La baixa natalitat europea i l’estancament econòmic des de fa bastants anys hauria de fer reflexionar els governs europeus que la immigració no és cap problema sinó una solució. Penso en l’èxit de la ciutat de Toronto quan va obrir les portes als forasters i avui és un dels grans centres econòmics i polítics de l’Amèrica del Nord. També en la facilitat dels Estats Units per sortir de les seves crisis confiant en la saba humana que contínuament ha fet possible la rejoveniment d’un gran país.

Europa pot superar l’estat de desconcert en què es troba. Una de les claus és acceptar l’altre, el nouvingut, convidant-lo a compartir els deures i els drets que li permetran conviure entre tots. Si tots fallem en aquest punt ens haurem apartat d’aquella idea que ha fet d’Europa la zona més atractiva del món.

Publicat al diari El Punt Avui el 21 de febrer de 2016

23 comentarios

  23 comments for “El desconcert europeu

  1. Joan Martorell i barberà
    24/02/2016 at 12:13

    FW: BREXIT
    Joan Martorell Barbera 11:11 Conservar este mensaje en la parte superior de la bandeja de entrada

    From: jpedraforca@hotmail.com
    To: cartes@lavanguardia.cat
    Subject: BREXIT
    Date: Tue, 23 Feb 2016 10:43:51 +0000

    BREXIT

    La Gran Bretanya, mai ha sigut Europa, sempre ha anat a la seva:a favor de França quan tenia por del alemanys o a l’inrevés…i amb un ull a la seva antiga colònia d’Amèrica.

    Els catalans en tenim una inborrable experiéncia:quan la guerra de succesió, els anglesos es van posar a favor dels Austrias i en contra dels Borbons:A favor de les llibertats de Catalunya en front de l’absolutisme borbónic; peró quan el l’arxiduc Carles va esdevenir hereu de l’Imperi Austríac , ens van entregar, sense cap escrúpol a les mans fe Felip de Borbó, i a Utrecht es van enbutxecar Menorca i…. Gibraltar!!!! … i nosaltres vam perdre les nostres institucións (la Generalitat el Consell de Cent).

    A Utrecht, els fills de la Gran Bretanya, es van donar per satisfets quan la delagació Espanyola els aclarí que els catalans tindrien els mateixos privilegis que les dues Castelles, tant estimades pel rei Felip de Borbó

    De fet, peró, com a català només em fio de Catalunya… potser amb aixó sóc una mica anglés oi?no ,en absolut, Catalunya és Europa fa dos mil anys, i serà Europa quan Europa sigui més que un embrió.Anglaterra fins el segle XI va ser WIKINGA

    Per cert m’atreveixo a suggerir a la BBC un pograma qe és podria titular “Wikingia”

    JOAN MARTORELL I BARBERÀ

    carretera de TERRASSA 30

    08230 MATADEPERA

    telf 937870535

    DNI39054045E

    © 2016 Microsoft Términos Privacidad y cookies Desarrolladores Español

  2. RamonM
    23/02/2016 at 19:42

    Inglaterra quiere seguir en su isla…y el mundo ha cambiado mucho desde su imperio britanico

    • 24/02/2016 at 16:36

      Creo Ramón que les está cambiando el tiempo y les está cambiando el humor…

  3. Albert
    23/02/2016 at 09:12

    P.D.
    Penso, que tothom creiem que vivin en Democracia, ja ho tenim tot resolt, pero res me lluny de la realitat, doncs els grans corrupters aprofitant la ocasió, per a infiltrarse e introduirse com a talps, dintre del sistema de la institució del Estat, per servirse nomes en benefici dells i dels de la seva banda i ho aconssegueixen perque desde el poder impedeixen, a n’els polítics honestos i honrats, companys del seu propi partit, que controlin la consiguient corrupció institucional generada pels propis corrupters talps.

    El resultat es que aquestos corrupters talps acaben generat i convertint la corrupció intitucionalitzada en arma de destrucció masiva en forma de desamparo per l’atur, els desnonament, fam, i sed a casa nostre i a tot el mon. I que acabi provocant guerres i bombardejos tipus terremoto.

    En resum: Els grans corrupters talps introduits en el sistema, son uns desalmats ludopates que mai en tenen prou i que no ajudant mai a ningu. L’ajuda la fan, molt mes sovint els humils, decents i honrats.

    A el bon entenedor…

  4. dogbert
    23/02/2016 at 01:05

    Sin gobierno.
    Caminando hacia Itaca.
    Corrupcion.
    Provisionalidad.
    Incompetencia.
    Y 23F (con perdon)
    Con la UE hecha unos zorros.
    Guerras por doquier
    Amenaza inminente de otro crash-crack

    Bamos vien?

    • 23/02/2016 at 09:13

      Dogbert, te has dejado lo más importante…lo de Vitaldent…

  5. Albert
    22/02/2016 at 13:40

    Sr. Foix: ” El desconcert europeu ” …i mondial totalment.

    Perque tots els corruptors i corrupters del mon s’han apropiat tant i tant dels diners de cada estat de cada nació, que ara l’estat espanyol, per posar un exemple, va haber de solicitar/demanar, fa uns 3 anys, un prestec de uns 22.000.000.000 d’euros al BCE, nomes per ajudar a BANKIA… amb l’aval de l’Estat, segons en el seu día, va comunicar-nos en Mariano Rajoy, per la ” Pantalla de la TV “.

    Desprès durant els siguents anys tots el sous han sigut retallats, les pagues extras en molts casos idem, la declaració del IRPF van aumentar-nos la tarifa de la cotització i disminuir-nos les devolucions, ect.Pensions de juvilació congelades, ect.

    Pero tranquils els grans privilegiats pels seus llocs de directius óel que sigui…segueixen guanyant ó ingressant mil-lion i mil-lion s en euros…I son aquestos precisament els desconcertats i els que ens han d’arreglar el desamparo del paro, dels sense diners ó ingressos, dels sense sostre ó vivenda,dels sense menjar ó sense aigua, ect.

    ¡ Oooh ! …están desconcertats, doncs els hi començan a fallar ó mancar els ingressos multimil-lionaris en euros.

    Pero tranquils encara van de Bar i Cenas de bracet amb els del Peix al Cove. Segueixen molt panxacontents ells, doncs ara els diners els fan amb el negoci de fabricació i vendas d’armes perque les ” guerres acabin amb les guerres ”

    Tampoc oblidem que la Europa, ara desconcertada va dedicarse i beneir el comerç d’esclaus africans ( Ajudada i colaborada tambe…amb els propis africans i amb els arabs, ect ) i d’altres durant varios segles.

    Ara vivim en el mon, la esclavitut moderna… de sous d’esclavitud, sumissió i humil-liació tambe.

    Al buen entendedor…

    • Albert
      22/02/2016 at 14:08

      P.D. I no oblidem pas …que mentrestant aquest desconcertats europeus…permeten sense inmutarse…les guerres amb bombardejos tipus terremoto, que causan mil-lions de morts i exilats que fugen de la mort.

      Europa no te dret a estar desconcertada, doncs el que ha de fer es viure la realitat humana de avui en día i no permetre pas, que la Democracia no controli a tots els grans corrupters que s’introduiexen fraudulentement a dintre del Sistema estatal, per aprofitarsen i …” medrar a costa del Estado. ”

      El fallo de la Democracia ha sigut perque l’Estat no ha controlat la corrupció.

  6. dogbert
    22/02/2016 at 00:55

    Los ingleses siempre dando la vara con lo mismo. Hurgando, chinchando, sacando siempre la mejor parte, absteniendose de todo lo que no les interesa.
    Poco serios y poca seria una Union que no tiene ni agallas ni ilusion para vender bien el producto y para frenar al pedigueño habitual.
    Un pais en el que los coches circulan por la izquierda, no es fiable.
    Feliz semana a todos.

  7. Josep Ramón
    21/02/2016 at 21:05

    Mai és evident com avui. G.B. No te aliads, sols interessos.
    Europa s’acaba com Unió

  8. 21/02/2016 at 19:51

    Sr.Foix: el principal problema de Europa, que ha de afrontar de forma inmediata, es el envejecimiento de su población y la consiguiente crisis de su estado de bienestar, basado en la llamada segunda transición demográfica… crecen los grupos de edades maduras y longevas manteniéndose o disminuyendo los grupos de menor edad…

    • Àfrica
      22/02/2016 at 20:32

      Lo del envejecimiento…..no lo dirás por mi,no???

      • 23/02/2016 at 09:10

        No, lo decía por la clase política Àfrica…

        • Àfrica
          23/02/2016 at 20:27

          Vale…:)

  9. vicus
    21/02/2016 at 19:21

    Tal com anem Europa sobreviurà si els seus habitantants estan d´acord,dintre el marc democràtic.El perill absolutista,penja damunt dels nostres caps i serà sempre un perill latent.En aquests temps,no sols el clima està destorbat.Es illusori que Europa-500 millons de persones que no són una èlit de rés-pot arreglar el de 7mil millons.Es molt comprensible que GB,guardi les distàncies.No es pot esperar altra cosa d´un país tant de peus a terra,amb modals verdaderament democràtics -a diferència de la majoria

  10. Rosamaria
    21/02/2016 at 19:07

    …i el públic ben “desconcertat”…!!! Desiderio….

    • Desiderio de Sota
      21/02/2016 at 22:03

      Per al·lusió i aprofitant l’espai que ens ofereix el Sr. Foix: Hi ha 27 “músics” i, en línies generals, toquen junts. A veure si pots trobar una altra “orquestra” al món que soni conjunta.
      I tant que hi ha desconcerts, però cal mirar-ho (i sentir-ho) detalladament. Anem millor que fa 50 anys.

    • Àfrica
      22/02/2016 at 20:31

      Benvinguda!!

    • Albert
      22/02/2016 at 23:58

      Rosamaria, com et diu l’Africa,…Venvinguda…Et trobem i et trobabem a faltar. Doncs la teva opinió tambe la necessitem…” Siempre en pie, aunque la tierra se hunda “

      • Albert
        23/02/2016 at 00:04

        P.D. Benvinguda…i no…Venvinguda.

  11. Desiderio de Sota
    21/02/2016 at 18:45

    Tot i que alguns violins desafinen i la secció de vent bufa fort, els timbals van compassats. És un bon concert. Bons músics. I no cal director, ja van improvisant tots ells….
    Concert al cap i a la fi. Encara no simfonia…

Comments are closed.