Les mentides en xarxa

Mark Zuckerberg, fundador de Facebook, ha admès que s'haurien de controlar les mentides i fgalsedats que circulen per les xartxers, també la seva

Mark Zuckerberg, fundador de Facebook, ha admès que s’haurien de controlar les mentides i falsedats que circulen per les xarxers, també la seva

La fragmentació de les fonts informatives ha creat una massa crítica atomitzada de comunicació en què les mentides, els rumors i les xafarderies circulen en temps real i a una velocitat sense control. En una de les intervencions d’aquesta setmana, el president Obama ha dit que “quan ja no és possible distingir entre el que és veritat i el que no ho és, i particularment en aquesta època de les xarxes socials… llavors tenim un problema”.

Certament tenim un problema per aproximar-nos a la realitat que està farcida de fal·làcies, mentides i rumors. La mentida sempre ha recorregut el món amb una impunitat sorprenent. La diferència amb els temps passats és la facilitat de tants milions de persones per contribuir a fer córrer les falsedats. El Brexit va guanyar amb mentides gruixudes acceptades per un dels seus principals impulsors, Nigel Farage, que el dia mateix de la victòria va dir que es tractava d’un error. O el que respongué Donald Trump en la primera entrevista com a president electe admetent que s’havia beneficiat de les mentides però que havia guanyat. No sorprèn que aquests dos personatges fossin els primers a reunir-se a la Casa Blanca en funcions instal·lada a l’àtic de la Trump Tower de Nova York. També és rellevant que el president electe demanés al govern britànic que Farage fos el nou ambaixador britànic a Washington.

El que s’ha dit a les xarxes socials durant la campanya nord-americana fa feredat. S’esmentava un informe del Denver Guardian, una publicació que no existeix, afirmant que un agent de l’FBI sospitós d’haver filtrat correus electrònics del servidor privat de Hillary Clinton s’havia trobat mort com a conseqüència d’un assassinat o un suïcidi. Les mentides perjudicaren els dos candidats, tot i que Donald Trump en resultà molt més beneficiat. Es diu que les xarxes socials han substituït el periodisme perquè arriben a més gent i amb més rapidesa. Penso que no és així. Els mitjans de referència, es distribueixin amb el suport que sigui, ens han de salvar d’aquest món de bojos, de mentiders i de corruptes. Com més dosis de veritat arribin a més persones, més lliures serem.

El debat s’ha obert amb tota cruesa als Estats Units i ja fa temps que està plantejat a totes les democràcies liberals. El mateix Mark Zuckerberg, fundador de Facebook, de 32 anys i multimilionari, negava que les informacions que circulen per la seva xarxa haguessin tingut influència en els resultats. Pocs dies després va haver de rectificar i admetre que Facebook ha estat el vehicle pel qual han circulat mentides i propaganda, repicades per centenars de milions d’usuaris. Potser és hora que la tecnificació de la informació i les opinions distribuïdes per les xarxes que només aspiren a tenir milions de clients assumeixin la responsabilitat de qualsevol altre mitjà de comunicació.

L’èxit viral de qualsevol rucada que passi per les xarxes no pot ser només instrumental. La responsabilitat d’un director de qualsevol mitjà haurà de ser compartida també pels propietaris de Twitter, Facebook, Google i totes les altres xarxes globals. No pot ser que la mentida i l’engany hagin passat a ser secundaris. Sempre hi ha hagut el perill de manipular la veritat per amagar les pròpies incompetències. La novetat és que la veritat no és falsificada o combatuda sinó que ha passat a ser secundària. Aquest és l’autèntic i més inquietant problema. No podem acceptar una visió falsa de les persones, de les societats, dels pobles i del món. No podem passar de la vella màxima que els fets són sagrats i les opinions són lliures a la impertinència que les opinions són sagrades i els fets, lliures.

En un cèlebre diàleg entre Umberto Eco i el cardenal Martini es deia que la veritat no s’imposa més que amb la força de la veritat que penetra en les ments suaument i alhora amb un gran vigor. Aquella conversa es publicà en un llibre titulat En què creuen els que no creuen i és un recorregut racional per les realitats humanes. La mentida i la propaganda són pròpies de països i de règims autoritaris i dictatorials. Formen part de la seva estructura política i ideològica per controlar les societats. El que no es pot admetre és que la mentida i la propaganda regnin impunes en les societats democràtiques i lliures. Un país civilitzat és aquell en què tothom està en condicions d’enraonar, escoltar i discrepar per tal de propiciar un debat seriós i cívic. És la forma més adient per evitar els prejudicis basats en la ignorància o en la distorsió de la realitat.

Publicat a El Punt Avui el 27 de novembre de 2016

5 comentarios

  5 comments for “Les mentides en xarxa

  1. Francesc
    27/11/2016 at 22:17

    Me viene a la memoria Ciudado Kaine: usted ponga el ejército (o las armas) que yo ya pondré la guerra. En cualquier caso se ha de tener cuidado con algunas cosas que se encuentran por Internet, sobre todo en las redes sociales.

    Aprovecho para dejaros un artículo sobre la gestión internacional de Obama, espero que lo encontreís interesante: http://bit.ly/2fC8F7F

    Un cordial saludo para todos
    Francesc

  2. 27/11/2016 at 21:25

    Sr.Foix: la mentira y la manipulación forman parte del paisaje desde hace siglos, pero hoy la manipulación ya no es exclusiva de los grandes poderes, de los grandes medios, hoy se puede manipular desde las redes sociales y está al alcance de cualquiera…el monopolio de esa manipulación ya no es una exclusiva de unos pocos…las consecuencias son las que vemos…una total impunidad…saber analizar lo que te llega por las redes es imprescindible, lo que hay que preguntarse es si estamos preparados para tener esta capacidad de análisis…

  3. 27/11/2016 at 20:06

    Les mentides en xarxa. Ara falta un article sobre les mentides en els diaris de paper. Els diaris de paper menteixen, amaguen, manipulen, censuren. Mentir es criticable i denunciable. Mentir als diaris de paper és més greu que mentir a les xarxes. Faré un article al meu web avantguarda.cat

  4. Josep Ramón
    27/11/2016 at 17:49

    La condició humana posa sempre per davant els propis interessos personals. La veritat sempre té diverses caras.
    Les notícies són tan les què és publiquen com les que s’amaga al públic.
    De no haver-se amagat tantes, no hauríem arribat al pou actual de corrupció.

  5. Brunet de Bellmunt
    27/11/2016 at 17:14

    Lluis,
    Gran article que comparteixo amb la seva totalitat…, sensa cap afegito ni esmena.
    Els qui tenim com obsesió la busca de la veritat, tot i saben que, a banda de les questions objectivament certas, es un impossible, agraïm un article com el d’avui.
    Aprofito per demanar-li si pugues reproduir o enviar-me la conversa del Umberto Eco amb el cardenal Martini…
    Bon diumenge que sera bo si acaba guanyant el Barça a S Sebastian, perque la pluja i el temps, als pagesios de secà, aquesta setmana ha estat molt bona.
    Bona tarde,
    Brunet de Bellmunt

Comments are closed.