El cas Vidal no és seriós

L'ex jutge i ex senador Santi VidalNo sé si la dimissió del jutge Santi Vidal com a Senador per Esquerra Republicana perjudica o no el procés. El que importa en aquests moments és si el que ha anat dient pel país durant mesos sobre com es preparen les lleis de desconnexió és o no veritat. El govern ha negat les afirmacions de Santi Vidal dient que eren mentides. La vicepresidenta Neus Munté ho ha dit en una ràdio aquest matí i altres membres del govern, també.
L’argument que ha fet circular el president Puigdemont des del seu compte de twitter és que només el que diuen els responsables oficials del govern és fiable. D’acord. Però el que ha dit el jutge Vidal no es pot despatxar en unes declaracions radiofòniques ni en un parell de tuits.
Santi Vidal era senador per part del partit del govern. El que deia per varies ciutats del país ho coneixien molts. Se suposa que els serveis de la intel·ligència de la Generalitat n’estaven al corrent. Les intervencions eren públiques, es gravaven i els assistents somreien i mig aplaudien. El govern desconeixia les xerrades desinhibides de Santi Vidal? Qui ha facilitat la informació a Cristian Segura? No ho sé ni és rellevant. La prova del vídeo és prou irrefutable. Ho deia públicament i amb una total seguretat. No ho explicava tot per discreció, ens diu.
L’ex senador Vidal ja ha dimitit o l’han obligat a plegar. El que cal preguntar-se ara és si el que ha dit és veritat o no. Ha donat molts detalls. El més sorprenent, segons Vidal, és que el govern disposa de totes les dades fiscals de tots els catalans que ha obtingut de forma il·legal. Tontos no som, deia somrient en una de les gravacions. La pregunta és si el govern té o no té aquestes dades. I en cas afirmatiu com les ha aconseguit. Aquest punt no és només una qüestió política que aniria en favor o en contra del procés, això és igual, sinó que es una vulneració dels drets individuals dels catalans que tenen garantida per llei la privacitat de les seves qüestions fiscals.
Santi Vidal parla de la futura relació d’una república catalana amb la OTAN. També de que la seguretat del país està assessorada per un Estat estranger, no europeu. Ens diu que Carles Viver i Pi Sunyer té a les seves ordres unes onze mil persones que treballen per el traspàs cap a la independència. No ens ho pot dir tot, assegura, perquè seria com donar pistes a l’enemic que és Espanya.
Penso que seria pertinent que el Parlament demanés explicacions al president Puigdemont i a tots els consellers relacionats amb les activitats de Santi Vidal. Per transparència democràtica. Em sembla un error que s’hagi presentat la Llei de la Transitorietat al Parlament però que el seu contingut està en un calaix i no es coneix del tot, no fos cas que el govern espanyol se n’assabentés.
El problema no és si el procés en surt perjudicat o beneficiat sinó demanar explicacions al govern en seu parlamentària. Aquest episodi és fosc, trist i impropi d’un país políticament madur. Això no és seriós. L’astúcia la utilitzà Ulisses per guanyar la guerra de Troia. Però desprès va viure la seva vida navegant per la Mediterrània tot buscant Ítaca. En arribar, ens explica Homer en l’Odissea, va matar a tots els que pensava que l’havien traït que eren gairebé tots.

21 comentarios

  21 comments for “El cas Vidal no és seriós

  1. 29/01/2017 at 18:04

    Sr.Foix: Malos tiempos para la lírica…hoy todo es prosa twittera…

  2. 29/01/2017 at 11:56

    D’acord en tot Sr. Foix. Només vull comentar que el que em sembla més rellevant del cas és que ERC i el Vicepresident del Govern indiscutiblement savien el que anava explicant el Sr. Vidal des de feia temps

  3. david g
    28/01/2017 at 16:31

    el independentismo pronto cruzará de manera abierta y flagrante la línea roja de la legalidad. a los independentistas sé que esto se la repampinfla porque bajo el credo de la desobediencia la única ley posible es la suya y lo que pretenden es imponerla unilateralmente. por eso no entraré en la legalidad o no de la supuesta fuga de datos privados fiscales. de todo lo que se está diciendo, las cosas que me preocupan más son las siguientes:

    a) se investiga la forma de pensar de los jueces para hacer listas de jueces buenos y malos para la causa.

    b) se “invita” a los funcionarios a que se tomen festivo el 6-f para manifestarse por la causa, con lo cual, de manera implícita, se les obliga a significarse políticamente y a quedar señalados.

    c) se informa de que el idioma único de la república será el catalán. los que hemos nacido en catalunya y la amamos como los que más, pero tenemos el castellano como lengua materna, seremos “honrados” con una “discriminación positiva” (vidal dixit) respecta al resto de lenguas. es decir, perteneceremos a la ciudadanía de segunda pero tendrán el detalle de darnos las migajas de una discriminación positiva.

    d) se nos dice que estamos todos “fichados” y que, un día, recibiremos una carta anunciándonos que quedaremos sometidos a una nueva ley unilateral cuyos jueces ya se sabe cuáles serán y cómo piensan.

    e) se redactan leyes y se guardan secretamente en cajones para que no pasen los filtros del parlamento. se camuflan además ingentes cantidades de dinero que se sustraen de los intereses generales de todos los ciudadanos.

    f) la propaganda invade constantemente los medios públicos catalanes y en twitter los periodistas y paniaguados afines al régimen practican el bullying contra sus propios colegas de profesión que piensan diferente.

    a mi todo esto me produce angustia, miedo y rabia. el proceso catalán ha tomado un claro tinte totalitario y va camino de convertirse en un golpe de estado de desenlace o choque de trenes inminente. se quiere presumir de democracia pero en catalunya lo único que se está produciendo es un retroceso en las libertades democráticas y los derechos individuales. ¡qué auténtico asco!

    • Ramon
      28/01/2017 at 18:49

      Albert Bertran Pascual
      2 h ·
      Si es cierto que se han sustraído, de la Agencia Tributaria, todos los datos fiscales de los contribuyentes catalanes, el ministro de Hacienda debería dimitir:
      1º Conozco un funcionario que lo expulsaron, por haber sustraído información fiscal, de los clientes de un asesor fiscal amigo suyo. Porque todas las actuaciones de los funcionarios quedan registradas y, si consultan información sin disponer de una autorización, se les abre un expediente sancionador, que les puede llevar hasta la expulsión del cuerpo. Por lo que es imposible que se lleve a cabo una sustracción de información tan masiva, sin que la Agencia Tributaria tenga conocimiento de ello.
      2º La capacidad de consulta está limitada, por lo que la de los catalanes, sólo la podría llevar a cabo un alto cargo de la Agencia tributaria, de categoría de director regional o superior.
      Todos confiamos en que nuestros datos fiscales están protegidos, y si esto se demuestra que no es cierto, el ministro de Hacienda debería presentar su dimisión.

      • 29/01/2017 at 18:05

        Ramón, por desgracia el verbo dimitir sólo se conjuga con el No delante…

  4. Ramon
    28/01/2017 at 13:00

    piastas al enemigo…servicios de inteligencia catalana…uh …seguro que sabemos a que estamos jugando, porque esto no es un juego

  5. JOAN RICO
    28/01/2017 at 11:02

    Bon dia, Sr. Foix:

    No sé si es veritat o no el que diu el Sr. Vidal, però amb aquest comentaris, pot haver comès indiscreció..O no.
    Els estats sempre jugant uns jocs opacs, que no es coneixen públicament; sols hi ha que repassar l’ historia de França, Gran Bretanya, Espanya…Catalunya, si vol aspirar a ésser un estat, igual també fa les seves pràctiques…

    Moltes gràcies

  6. Lluís Falcó
    28/01/2017 at 06:57

    Sr. Foix, coneix algun Estat que no tingui les dades fiscals dels seus habitants? Algú em pot donar algun exemple, sisplau?
    El govern de la Generalitat, com estat que és, no ha de tenir aqustes dades fiscals? O, com que som tontets, necessitem que ens controlin aquestes dades des de, per dir algo, Madrid?

  7. dogbert
    28/01/2017 at 00:50

    Este señor hace dos dias dictaba sentencias.
    Les coge mal de altura, el ansia de los palmeros les enajena.
    Esto por aqui, una historieta mas de verguenza y sofoco mientras en la meseta el presidente del gobierno del reino de españa basa el precio de la electricidad a que llueva.
    Fatal

  8. devonshire
    28/01/2017 at 00:19

    Mare de Déu, això cada dia fa més vergonya, ja no es tracta de si independència sí o independència no, es tracta de que els polítics catalans són ínfims. Això, sí, el Sr. Puigdemont tot ho arregla amb un tweet. Potser hauríem de gravar en el frontispici del Palau de la Generalitat aquesta frase del Molt Honorable President Tarradellas
    “En política es pot fer tot, menys el ridícul”.

  9. Àfrica
    27/01/2017 at 21:56

    L’afany de protagonisme és mal conseller….

    • 29/01/2017 at 18:07

      En efecto Àfrica, muy mal consejero…

  10. Magí
    27/01/2017 at 21:42

    I si sortís a Catalunya aparegués de sobte un polític com en Trump, defensant la independència, què li contestaría en Rajoy? Potser es tenyirà de Ros !

  11. Magí
    27/01/2017 at 21:31

    És fàcil engrescar-se quan es parla emocionat a una audiència sensible, que escolta i expressa sentiments com a música preciosa de fons. I l’orador es pot transformar en actor teatral, aplaudit i transformat. No hi ha hagut gens de mala fe. Únicament… el Jutge Vidal ha parlat massa. A l’inrevés del que demanaria el seu paper de Jutge, prudent, sense proclamar alló que pensa. La dita castellana “por la boca…” Podría se aplicable en aquest cas, en el qual estic convençut que no hi ha hagut ni mala fe ni molt menys indicis de delicte. La política s’ha de resoldre amb política. No amb constants amenaces d’acabar dormint a la presó.

  12. francis black
    27/01/2017 at 21:22

    Trump es presidente de USA. La seriedad no cuenta.

    • Ramon
      28/01/2017 at 13:02

      asi es, pero en nuestro pais no es serio que grandes fortunas con un 3 % de amnistia fiscal hayan pasado….y a otros les metan un 30 % de recargos, intereses, multas, que pueden suponer el doble de lo defraudado

    • 29/01/2017 at 18:10

      La seriedad no cuenta Francis, en efecto, pero la cosa se está empezando a poner seria…

  13. Rosa M.
    27/01/2017 at 21:15

    Aquest matí, a RAC1, han entrevistat dos alcaldes d’ERC que tenien programades sengles conferències de l’exsenador Santi Vidal als seus pobles. Tots dos han dit que, no només no suspenien els actes sinó que, ans el contrari, estaven buscant aforaments molt més grans. Santi Vidal només és un símptoma d’una situació que ja s’ha escapat de les mans.

  14. Josep Mª Palà Augé
    27/01/2017 at 20:50

    De fet a Ulisses només el va reconèixer el seu gos. Esperem que el jutge Vidal tingui més sort.
    Cal pensar tot el que es diu i no cal dir tot el que es pensa. Més enllà d’aquesta obvietat el que no es pot fer és anar pels pobles enganyant la bona gent.

    A la fira del meu poble passava un home amb una furgoneta i un altaveu d’aquells platejats que venia mantes i amb les mantes estris gairebé miraculosos. Almenys les mantes abrigaven una mica…

Comments are closed.