El suau brogir de les abelles

Un ametller florit i les arnes que emmagatzemen el que serà la gran producció de la mel.

La densitat de l’atmosfera cobreix les planes d’Urgell. Un núvol suau i llunyà penja a la falda del Montsec. És una mena de coto fluix suau, gaseós, que enterboleix el paisatge anticiclònic. Ha fet massa calor. Prematura. Els ametllers ja han florit i les abelles encara van i venen de les arnes per tal transportar el nèctar que es convertirà en mel.

Avui no he trobat l’apicultor que vigila les arnes i s’emporta el producte per se manufacturat. Aquests dies de floracions intenses viu amb presses. Són moments claus. Per veure on es produeixen les floracions i per buidar les arnes.

L’apicultor té una certa idea del funcionament de la vida, sap que els petits detalls són fonamentals, cuida les arnes protegint-se les mans i la cara, és conscient que tot el negoci depèn d’estar al seu lloc en cada moment oportú durant aquests dies. Una conversa amb un apicultor t’ensenya moltes coses aparentment rutinàries. Et parla de la importància de les abelles en l’equilibri global, la funció imprescindible de la pol·linització, la importància de les abelles en l’equilibri global.

Tot això comentem amb la colla que avui hem anat a sentir el brogir de les abelles en plena floració dels ametllers. El sol cau amb fermesa. Incideix amb força en els fronts i les galtes que vermellegen sobtadament. Hi ha qui olora la fragància de les flors en la seva plenitud. El silenci ajuda a detectar el brogir suau i persistent. Tot treballa al seu ritme. Sembla que la quietud és total però l’activitat de les abelles dibuixen un trepidant fecundació.

La pol·linització sembla un fenomen que afecta a la pagesia. Quanta ignorància. Repercuteix en tot l’univers. Si les abelles deixessin de treballar amb gran desfici en aquests dies de març el món deixaria de ser normal. Afectaria al món rural, a les ciutats, a les finances de Wall Street i als exèrcits de tots els Estats. Seria una desgràcia universal.

És bonic veure com des del silenci i el suau brogir de les abelles, des de la soledat i la quietud, es posi en marxa un dels aspectes més decisius del comportament de la humanitat. Les coses petites, inapreciables, mouen el món.

17 comentarios

  17 comments for “El suau brogir de les abelles

  1. Rosamaria
    13/03/2017 at 18:23

    Diuen que …”tot el que no és natura, és cultura”.

    A vegades penso que el mal ve d’aqui justament….., la cultura està molt lluny de la natura. Les grans ciutats deshumanitzen les persones. La dictadura del soroll ens fa perdre l’ equilibri.
    El suau brogir de les abelles, contrasta amb l’insoportable brogit dels cotxes….

    …però, la natura, tampoc és perfecte….

    Ens cal equilibrar , quant tenim de cultura i quant de natura dins nostre ???

    • francis black
      13/03/2017 at 19:23

      No estoy muy de acuerdo con eso, si vas por la calle escuchando el ruido tiene su gracia, yo nunca escucho música, y cazo pasos, conversaciones , motores, frenazos de coches, gruas, es como el paisaje, hay caras, anuncios, escaparates, edificios, motos, culos…… A mi me gusta, pero reconozco que hay que entrar en el juego.

      • Rosamaria
        14/03/2017 at 10:23

        Si, como entretenimiento para un rato, vale…pero para mi , el silencio es imprescindible y un bien muy escaso hoy en dia….

        • francis black
          14/03/2017 at 11:12

          Cage decía que el silencio no existe, bueno es que ahora estoy con el tema y puedo ser pesado.

  2. Rosamaria
    13/03/2017 at 12:23

    Quan es faci el referéndum, vota que no, Olivia. Ningú t’ho privarà. Jo votaré que si. No vull que altres em governin.

    Tots tenim els mateixos drets i deures. Ferm-los valer en igualtat i acceptem el resultat.

    • Àfrica
      14/03/2017 at 00:26

      A mig aire de la serra
      HOMENATGE
      L’AMETLLER

      A mig aire de la serra
      veig un ametller florit.
      Déu te guard, bandera blanca,
      dies ha que t’he delit!
      Ets la pau que s’anuncia
      entre el sol, núvols i vents…
      No ets encara el millor temps
      pro en tens tota l’alegria.

      Joan Maragall
      1903

      • 14/03/2017 at 10:49

        Gracias Àfrica…

        • Àfrica
          14/03/2017 at 19:31

          La canción de Serrat también es preciosa.Saludos!

  3. francis black
    12/03/2017 at 15:54

    “perdían paraísos
    por falta de atención ”

    Es un poema de Juan Bufill titulado ” La historia de muchos”. Libro: Antinaufragios.

  4. Àfrica
    12/03/2017 at 12:56

    “Les coses petites, inapreciables, mouen el món.”

    Sr Foix: i les”grans coses” l’estant fent malbé….

    Gràcies per aquestes petites pinzellades de natura!

  5. Joan Forrellat Morera
    12/03/2017 at 11:57

    Molt bé Lluis amb aquest escrit que l’ anunci de la primavera t’ha inspirat. Ja feia molts dies que trobava faltar la teva “vena poètica”!

  6. Albert
    12/03/2017 at 09:21

    Sr. Foix: Llástima que els corrupters i els no corrupters actuessin units, en benefici de cada rusc huma.

    Pero está demostrat que salvo rares i molt honorables excepcions de essers humans, que tenen talent i son eclèctics, doncs la resta de mil-lions d’humans son tot el contrari.

    L’esser humá, en mes de 50 any ha destruit i encara está destruint i transforman i trencan l’equilibri de tot el sistema cosmic basic del nostre entorn, que a la naturalesa cosmica l’hi a costat mil-lions i mil-lion d’anys crear i construir.

    I tot degut a el gran egoisme huma, que porta a la corrupcció criminal e inhumana.

    Llàstima que els essers humans amb talent eclèctic, no siguin mai tinguts en compte, pels dirigents dels estats a el moment de prendre decissions importants…i en cambi s’imposin sempre les decissions que nomes beneficien a els corrupters de sempre.

    Penso que els corrupters ens crean els problemes i que nomes els eclèctics ens els solucionan ó ens els podrien solucionar.

    • Albert
      12/03/2017 at 10:33

      P.D. Por ejemplo: El problema que España tiene con Cataluña y a la inversa el que tiene Cataluña con España, no es otro que la excesiva, abusiva y ahogante fiscalidad impositiva, dignidad e idioma.

      Pero la falta de talento ecléctico por las dos partes, les impide hallar una solucion satisfactoria para las dos partes. ¡ Que si la hay, pero presuntamente, aquellos presuntamente corruptos impiden a los dirigentes, hallar la correcta solución ! …. ¡ Que si la hay y es cuestion de fiscalidad, dignidad y respeto mutuo ! ,…. ¡ Está ahi ! …

  7. Antonio
    12/03/2017 at 07:47

    Com tantes coses a la vida i tanta gent que passa desapercebuda i sense fer sorroll…

    • Josep Ramón
      12/03/2017 at 19:34

      Es gràcies a aquestes persones anónimas que fan que el món funcioni.
      Igual que les abelles necesiten el polen de les flors, ells estimen la democràcia per què els dóna las llibertats de estimar, de, formar-se I accedir al ascensor social, de tindre un entorn amb seguretat de les lleis que assegura confiança en el futur.
      Tot això sense que ningú li digui com ha de pensar, per això deuen existir mitjans de comunicació imparcials i facilitats per les pròpies administracions com a servei I no com instruments al servei dels politics

Comments are closed.