Recuperar el sentit de les paraules

El llibre i la Rosa el dia de Sant Jordi

Dedicar un dia a la festa del llibre i la rosa és un fet optimista. Cap dels dos fa nosa i no hi ha qui rebutgi l’afecte que transporta una rosa ni la bona intenció que significa rebre un llibre com a regal. Sant Jordi està relacionat en els calendaris de tres grans de la literatura: Shakespeare va néixer el 23 d’abril de 1564, Cervantes morí el 22 d’abril de 1616 i Josep Pla traspassà el 23 d’abril de 1981.

Els tres van escriure desmesuradament. I els tres foren grans lectors. Sense lectura no hi gran literatura. Els llibres tranquil·litzen i no et molesten com ho fan sovint les persones. No els crides i no venen. Un pot escollir aquest o l’altre. «La meva biblioteca és el meu regne i en les seves estanteries és on el meu govern és absolut», deia Montaigne. El llibre està al servei de tothom i no demana res.

El poeta Joan Margarit té escrit que «la llibertat es una llibreria». En una biblioteca no hi han baralles ideològiques ni de llengües. La pau és immensa. No és la pau dels cementiris sinó la pau de la civilització i de la convivència. Un crític tan reconegut com Harold Bloom ens diu que es pot dir que la mà de la història occidental i també oriental té cinc dits heterogenis: Moisès, Sòcrates, Jesús, Shakespeare i Freud. El mateix Plató és totalment socràtic perquè és precisament ell qui escriu els pensaments del gran savi grec.

En tot cas, la força del llibre és la ordenació de les paraules que fabriquen relats. És la paraula el que té poder, són les paraules les que provoquen els conflictes i les que arriben a acords. S’estima i s’odia amb les paraules. Què podem fer per tal de mantenir criteri propi en aquests temps de tanta massa crítica de paraules que ens ataca per teot arreu.

El primer que cal fer és recuperar la llengua, el sentit de les paraules, evitar la tergiversació dels conceptes. La salvació de la civilització ens arribarà per mantenir l’escriptura i el llenguatge. Sense paraules i sense fe en el sentit de les paraules és difícil viure i si es perd aquesta fe en la paraula vol dir que cedim, que podem abandonar-ho tot, perdre el sentit de la realitat.

La desaparició de llengües que moren a dotzenes cada any passen a un silenci etern. Ja no tornen mai amb la seva singularitat. Els estralls que es fan es semblant al que pateixen la fauna i la flora, però en el cas de les llengües la destrucció és definitiva. No hi ha llengües petites, diu George Steiner, perquè cada llengua conté, expressa i transmet no solament una càrrega de memòria singular d’allò ja viscut, sinó també una energia evolutiva del seu futur, una potencialitat per demà. La mort d’una llengua és irreparable, fa minar les possibilitats de l’home. No hi ha res que amenaci Europa més radicalment, a les seves arrels, que la detergent i exponencial marea de l’angloamericà, i dels valor uniformes i imatge mundial que aquest devorador esperanto comporta.

L’anglès és la llengua franca, inevitable i necessària per ser un ciutadà del món. Com ho era el llatí a l’Edat Mitjana. Però abandonar les llengües grans o petites, abandonar-les o deixar-les morir és un crim contra la civilització. Cada llengua és una finestra oberta a les entranyes de la Humanitat.

12 comentarios

  12 comments for “Recuperar el sentit de les paraules

  1. Ramon
    23/04/2017 at 15:18

    A VEGADES ÉS NECESSARI…

    A vegades és necessari i forçós
    que un home mori per un poble,
    però mai no ha de morir tot un poble
    per un home sol:
    recorda sempre això, Sepharad.
    Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
    i mira de comprendre i estimar
    les raons i les parles diverses dels teus fills.
    Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
    i l’aire passi com una estesa mà
    suau i molt benigna damunt els amples camps.
    Que Sepharad visqui eternament
    en l’ordre i en la pau, en el treball,
    en la difícil i merescuda
    llibertat.

    A VECES ES NECESARIO…

    A veces es necesario y forzoso
    que un hombre muera por un pueblo,
    pero jamás ha de morir todo un pueblo
    por un solo hombre:
    recuerda esto siempre, Sepharad.
    Haz que sean seguros los puentes del diálogo
    e intenta comprender y amar
    las razones y las hablas diversas de tus hijos.
    Que la lluvia caiga poco a poco en los sembrados
    y el aire pase como una mano tendida
    suave y muy benigna sobre los anchos campos.
    Que Sepharad viva eternamente
    en el orden y en la paz, en el trabajo,
    en la difícil y merecida
    libertad.
    Salvador Espriu
    La pell de brau (La piel de toro)

  2. Albert
    23/04/2017 at 08:14

    ¡ Feliç Sant Jordi a voste i a tots els companys/es del blog !

    Molt bon i meditat article Sr. Foix, com tambe per les bones respostes dels companys/es del blog.

    Cambian de tema pero sempre dintre del escriure, no oblidem pas la imprescindible i la mes gran invenció de la humanitat de tots els temps, que es la invenció/ creació dels signes, carácters, jeroglifics i finalment el mes gran invent de tots els temps :

    Les lletres amb significat de so, que expressen amb facilitat…les paraules, el discurs, l’explicació, el nostre pensament, les nostres ideas ó la nostre interpretació dels temas, ect. i que es pot deixa constancia per escrit, ect.

    L’ESCRITURA encara es millor, potser, que la PARAULA, doncs perque poder llegir l’escritura… ens dona …el temps de pensar, meditar e interpretar molt mes be i amb mes calma…sobre cualsevol tema.

  3. Rosamaria
    22/04/2017 at 22:04

    BON SANT JORDI A TOTHOM !!
    Una abraçada per tots….

    M’ha encantat l’ article Sr. Foix……sobretot això de la pau a les biblioteques…..

  4. 22/04/2017 at 19:02

    Sr.Foix: Feliç Sant Jordi para Vd y todos los compañeros del Blog…

  5. Josep Ramón
    22/04/2017 at 14:16

    Avanç de recuperar el sentit de les paraules, cal recuperar el sentit de la decència.
    La manipulació del llenguatge és per amagar la falta de decencia.
    Començant per gremi de periodistes al servei de interessos econòmics, polítics o personals.
    Gràcies a Deu, no tots sou iguals.

    • Josep Ramón
      22/04/2017 at 14:23

      A títol d’exemple: Hair festeján el descobriment del vincle entre l’oli de palma fet per metges del Clínic. Demà donan veu als interessos del sector sense fer referència als fets anteriors.
      Ni un pam de net, miris on miris.

      • Josep Ramón
        22/04/2017 at 14:27

        Ahir, perdó vaig estudiar amb castellà.

  6. Àfrica
    22/04/2017 at 09:39

    Sr Foix: Pels que ja fa uns anys que som en aquest món, els llibres han tingut una dimensió diferent a la dels joves d’ ara.Llegir ha estat l’oportunitat de viure vides i situacions diferents ,viatjar a llocs inabastables,conèixer altres civilitzacions, saber històries de la Grècia o Roma antigues…..El fet de que ,cada llibre és només teu perquè la manera d’ imaginar és només teva!
    Quan t’ha entrat el”cuc” de la lectura difícilment el pots deixar.Tan de bó siguem capaços de transmetre,a les noves generacion, aquest amor pels llibres.
    Feliç Sant Jordi a tothom!

  7. joan Rico
    21/04/2017 at 21:59

    Sr. Foix:
    Moltes gràcies per al seu article. Sol fer-li la reflexió, que les noves tecnologies ens poden fer canviar de constum en el cosum de literatura. Els idiomes també poden influir… Hauríem de tornar a llegir els clàssics.
    En el mitjà que toqui, esclat.
    Moltes gràcies

  8. francis black
    21/04/2017 at 21:41

    Muy buen artículo. Hay muchos libros a mi me interesa mucho el I Ching , el chuang Tzu, el Tao te Ching . Los Pla Cervantes y Montaigne lo tengo leídos ahora he cruzado a filosofía taoísta.

  9. Santi
    21/04/2017 at 20:54

    Molt bo l’article!!!!!

  10. Santi
    21/04/2017 at 20:54

    Molt bo l’article!!!

Comments are closed.