La paraula i la cultura ràpida

Sobre la tirania, 20 lliçons que hem d’aprendre del segle XX, de Timothy Snyder

Les divisions en el món democràtic occidental són més evidents que mai. Hi ha opinions sobre tot i a qualsevol hora, en tots els formats. Les paraules transporten conceptes que sovint volen expressar realitats diferents.

Acabo de llegir el llibre «Sobre la tirania» de Thimothy Snyder, un llibre que sembla que estigui escrit molt depresa però que porta molt pensament comprimit sobre els fets importants de la història del segle passat del qual hauríem d’haver après i que sembla que hem oblidat. Són 125 pàgines que es llegeixen en tres cues de temps.

Em vull fixar en l’article, breu com tots, que porta el títol d’Atenció amb les paraules perilloses. Diu que «estigues alerta amb l’ús de les paraules extremisme i terrorisme. Sigues conscient dels fatídics conceptes d’emergència i excepció. Enfada’t amb l’us traïdor del vocabulari patriòtic».

La perversió del llenguatge està a l’origen de totes les catàstrofes humanes. A Confuci, fa més de vint-i-cinc segles, li van preguntar què faria si fos el màxim responsable de Xina. Respongué que escriuria un diccionari en el que cada paraula volgués dir el mateix per a tothom. El sentit canviant i confós de les paraules pot canviar actituds, comportaments, polítiques i estats d’opinió locals o globals.

El binomi seguretat-llibertat és invocat pels governs democràtics i autoritaris sempre que hi ha un perill provocat pel terrorisme. La gent que assegura que només es pot aconseguir seguretat a costa de la llibertat, en general és que et vol negar totes dues coses, diu Timothy Snyder.

L’autor se’l veu preocupat per l’arribada dels populismes arreu del món democràtic i de manera especial als Estats Units i a molts països europeus. És fàcil imaginar-nos situacions en les quals sacrifiquem la llibertat i la seguretat al mateix temps com quan entrem en una relació abusiva o quan votem un feixista.

Els dissidents del segle XX, diu, tant si estaven en contra del feixisme com del comunisme, eren qualificats d’extremistes. Els règims autoritaris moderns, coma Rússia, se serveixen de lleis sobre l’extremisme per castigar les persones que critiquen les seves polítiques. D’aquesta manera, el concepte d’extremisme acaba significant pràcticament tot excepte el que és, efectivament, extrem: la tirania.

Preservar les paraules i el seu significat serà essencial per garantir la convivència en uns temps en els que les «fake news», les notícies falses, que a Trump li agrada tant invocar per atacar les crítiques de la premsa, passen per veritats.

Sense fe en les paraules no es pot viure, escriu Claudio Magris. Perdre aquesta fe vol dir cedir, abandonar-ho tot. L’ordinador, la cultura populista i de comercialització a gran escala parlen angloamericà, des dels clubs nocturns de Lisboa fins als grans locals de menjar ràpid de Vladivostok. Europa, ens avisa George Steiner, sens dubte morirà si no lluita per les seves llengües, les seves tradicions locals i les seves autonomies socials. Si s’oblida que «Déu està en el detall».

Penso que la paraula està en crisi perquè s’abusa d’ella oblidant el seu sentit més genuí. Si un ximple o un autoritari aconseguís fer-se amb slogans propagandístics alterant el sentit de les paraules acabaríem perdent la llibertat. François Mitterrand, un home que sabia navegar en les aigües brutes de la gestió de la vida pública, deia que «en política com en l’amor les paraules tenen sovint més pes que les coses».

La salvació, en aquest món de cultura ràpida i d’expressions telegràfiques, ens vindrà per l’escriptura i pel llenguatge.

6 comentarios

  6 comments for “La paraula i la cultura ràpida

  1. Rosamaria
    07/05/2017 at 10:02

    Estic d’acord amb la importància que el Sr. Foix dona al llenguatge, al cap i a la fi, és l’ínstrument que ens serveix per comunicar-nos els uns amb els altres i sobretot és vital que per a tots, la significació de les paraules , sigui la mateixa, cosa complicada, atès que fins i tot les lleis, són interpretades de diferent manera segons el jutge.

    De tota manera, algú va anar una mica més enllà…..i va dir :

    “pels seus fets els coneixereu”

    Ningú està a l’ alçada de la seva retòrica, d’aqui que, per a mi, els fets em diuen molt més que les paraules a l’ hora de coneixer les persones.

  2. 06/05/2017 at 17:37

    Sr.Foix: Vivimos una época de cultura rápida, de usar y tirar…como la llamada alta cocina, nada en el plato, todo en la cuenta…lo único que interesa es lo que se gana economicamente al final…

  3. José A. García
    06/05/2017 at 13:29

    Una buena reflexión. El comentario sobre la preservación de la diversidad me parece que es uno de los aspectos positivos de Europa. Ahora bien, para que la palabra sea entendida en su significado necesitamos una lengua franca como fue el latín en su momento. No sé que lengua, pero si que el latín sirvió para crear un concepto de comunidad, como ahora lo hace el inglés internacional estándar, que no es el del Reino Unido. He comprobado, por mi trabajo, como el inglés permite la comunicación entre personas de diferentes países europeos.

    Una evidencia es que parece que volvemos hacia atrás, y que como se indica en el artículo hemos olvidado la historia, tanto en Europa como en los países que la forman, como es el caso de España.

  4. Sinera
    06/05/2017 at 12:31

    En els darrers anys Europa i quasi cadascun dels estats que la conformen han perdut el rumb llançant-se a un neoliberalisme on mana l’afany de diner i on l’individu ha deixat d’importar. Tal com estan les coses no crec pas que poguem ser gens optimistes. Comparteixo la preocupació de l’Snyder i considero que Europa està tocada de mort i no serà capaç de reaccionar.

  5. Josep Ramón
    05/05/2017 at 21:36

    Bon article com reflexió al constant us actual de les paraules “‘patriotisme, nacionalismes, opresions, etc” que tanta sang a costat.

  6. Albert
    05/05/2017 at 20:16

    Sr. Foix: ” La paraula i la cultura rapida ” .. bon tema.

    La paraula i la interpretació que en fa el que la pronuncia i la interpretació que en fa el que la escolta.

    Es evident que la paraula… ” Cama ” no es el mateix per a una persona de parla castellana, que per a una persona de parla catalana.

    Tambe el tono ó la intonació en que es digui ó es pronuncíi,ect.

Comments are closed.