Inversió en la lectura

La llibertat és una llibreria, ha escrit el poeta Joan Margarit

Trobo una decisió molt encertada el Pla de Lectura 2020 presentat pel conseller Santi Vila. Un dels barems per mesurar la cultura d’un país, és, evidentment, el nivell de cultura dels seus ciutadans. El pla està pensat per fomentar el llibre en els propers tres anys i està previst dedicar-hi una inversió de 105 milions d’euros. La lectura és una infraestructura de primera magnitud. Una de les diferències més notables entre els països nòrdics i els meridionals és les hores que la gent dedica a llegir i el nombre de llibres per habitant que es publiquen, es compren i es llegeixen.

Quan un jove em demana consell sobre com pot orientar la seva professió, li dic sempre el mateix: llegeix. Tant si es dedica a la branca de les humanitats com si escull la ciència i les noves tecnologies. Miquel Batllori, una de les persones més sàvies que he conegut, diu en les seves memòries Records de quasi un segle, recollides per Cristina Gatell i Glòria Soler que recordava una frase d’un escriptor francès que deia que no coneixia cap altra aristocràcia que la d’aquells que en algun moment de la seva vida han llegit fora mida.

Segurament, l’escriptor francès no existia i Batllori ho posava en la seva imaginària boca per justificar el que tenia molt assumit. “Aquest període va ser per a mi el dels quinze als dinou anys, quan vaig llegir enormement, sobretot literatura, molta literatura catalana, tant medieval com del segle XX; i, igualment, molta literatura estrangera.”

Nosaltres, ben mirat, som el que hem llegit o el que hem assimilat de les nostres lectures. Una societat que no llegeix pot caure cap a la deriva de la ignorància estructural. En aquests temps d’eslògans, de missatges curts, d’impactes mediàtics, de pensament ràpid i simple, la diferència entre una persona llegida i una que no freqüenti els llibres serà cada cop més abismal. Quina és la lectura més idònia? Depèn dels interessos i la sensibilitat de cadascú.

El que compta és tenir una certa idea del món d’ahir i el món d’avui com a conseqüència de les lectures contrastades amb la realitat. Els llibres fan cultura i la cultura ens fa més lliures. El poeta Joan Margarit té una definició molt radical, molt exacta, relacionant els llibres i la llibertat. En un dels seus versos diu que “la llibertat és una llibreria”. Recordo amb sorpresa que als espais de venda de souvenirs de la Fira de Frankfurt l’any 2007, dedicada a la llengua i la cultura catalanes, hi vaig trobar una col·lecció de gots que portaven escrit precisament aquest lema de Margarit. Els llibres i les llengües no es barallen.

Els llibres, de fet, no són com les persones que t’importunen constantment amb la seva xerrameca inoportuna. Si no se’ls crida, no venen. Un pot escollir-ne el que li sembla. En la biografia de Montaigne, escrita per Stefan Zweig, es diu: “La meva biblioteca és el meu regne i procuro que la meva capacitat de governar-la sigui absoluta.” Els llibres et mostren els seus punts de vista, expressen els seus pensaments i n’inspiren d’altres. Només parlen quan són preguntats. Estan al servei dels seus amos.

Fomentar la lectura em sembla una acció de govern imprescindible. Li desitjo molt encert al conseller Vila. No és fàcil fomentar la gran lectura quan tot és curt, simple, gris i repetitiu. El llegir ajuda a tenir criteri propi i a saber posar les coses en el seu context històric, polític i social. Passarà aquest govern, el que vingui i tots els altres. La seva tasca serà recordada, historiada o fiscalitzada en els llibres del futur. El que quedarà és l’escriptura. Sabem que va existir Troia amb tots els detalls narrats per Homer a la Ilíada. Però encara discutim on es trobava aquella ciutat en guerra durant molts anys. La paraula perdura més que les persones i més que les pedres. Els llibres tenen una ambició d’eternitat.

El llibre posa les coses en un context determinat. Els llibres canalitzen la crítica, la imaginació literària, el saber, la història i els sentiments de tots els pobles en tots els temps. Explica George Steiner en un dels articles publicats a la revista The New Yorker, que després de nou anys de literatura clandestina, Soljenitsin tanca la seva trilogia fent una lúgubre observació: que només ha passat un segle des de la invenció del filferro de pues. I ell, que ha vist, viscut i escrit el súmmum de la resistència, de l’esperança contra l’infern, dona a entendre que és aquella invenció la que continuarà determinant la història del món modern. No hi ha, en la negror del seu fresc, una pinzellada més desesperada.

Sense llibres tindríem la gola seca i la llengua quedaria encastada al paladar, com diu un dels psalms fent referència a Jerusalem. La lectura és el bastó més segur per transitar per una modernitat en la qual abunden massa els bornis culturals.

Publicat al diari El Punt Avui el 28 de maig de 2017

7 comentarios

  7 comments for “Inversió en la lectura

  1. 29/05/2017 at 10:26

    Sr.Foix: leer, lo que se dice leer, es posible que hoy se lea más que antes…tenemos más medios a nuestro alcance para hacerlo… el problema es el tipo de lectura que realizamos de usar y tirar, rápida, momentanea, fugaz…la principal inversión debería ser para fomentar la educación en la lectura en la etapa escolar…

  2. Rosamaria
    29/05/2017 at 09:16

    Un article formidable Sr. Foix.

    La meva èpoque de lectura convulsiva va ser de jove. Els devorava fins a altes hores de la matinada, potser per això ara tinc una miopía galopant. Ara també llegeixo, però no amb aquella voracitat. Amb l’ edat, tots els “tempos” canvien, però no puc estar sense llegir algún llibre. Ho necessito. Una pel.licula, està bé. Una obra de teatre, també, però un llibre és el millor….

    Llegir i escriure, potse lews dues activitats que més m’agraden… a banda d’escoltar música que per a mi és, com anar al metge a curar l’ ànima.

    Boníssima la iniciativa del Conseller Santi Vila.
    Ja veurem com es pot compatibilitzar amb els jocs d’ordinador, els YouTube, i els whatsapp… és tot un repte !!!

  3. Sinera
    28/05/2017 at 21:24

    Llegir ens dóna la llibertat de pensar per nosaltres mateixos i no empassar-nos qualsevol sopar de “duro”.
    Si jo fos el Santi Vila posaria al curriculum dels centres alguna classe d’anàlisi d’espots televisius -a l’atzar, per exemple- i de les propagandes polítiqueres. Això podria ajudar als nens a ser més crítics.
    Però això els populistes -polítics en gran majoria- no ho volen pas, oi?

    • Rosamaria
      29/05/2017 at 09:02

      Mira !!…jo ho vaig fer això a clase amb els meus nens…
      a banda de molt educatiu, ens ho passavem molt be. Als nanos els hi agradaba molt el que en deiem ” llegir entre linies”….

      • Sinera
        31/05/2017 at 18:06

        Segurament que des de llavors han estat capaços de ser més crítics amb moltes coses. Segurament et recordaran com la que els ensenyava a no ser manipulats.

  4. Àfrica
    28/05/2017 at 17:35

    Sr Foix: reconec que els nostres infants ténen un munt de coses per distreure’s. És bo que dediquem esforços per fer-los agafar el cuquet de la lectura i no només pel gust de llegir, que també, sinó pel bagatge que això els hi comporta.
    Per nosaltres va ser la manera de conèixer nous móns i cultures. Ara amb un petit clic ténen mil coses al seu abast i ja des de molt menuts…Que estimin els libres és cosa de tots nosaltres!

  5. Salvador de Lleida
    28/05/2017 at 16:42

    Aquet cop, totalment d´acord amb Vosté Sr. Foix.
    Sempre he estad un lector.
    Vaig tenir la sort de una germana 5 anys mes gran que jo, gran lectora que em pasaba els seus llibres i m´aconsellaba.
    Es un gran plaer tornar a llegir un llibre, cuan t´ha tocat la fibra o t´ha omplert de preguntes.

Comments are closed.