La confabulació dels irresponsables

El llibre de Jordi Amat és un esborrany del que ens ha passat en els últims cinc anys.

El que ha passat a Catalunya en els últims cinc anys és difícil analitzar-ho en calent. Cal un cert distanciament per comprendre com hem arribat fins aquí. La literatura que sortirà del procés serà inacabable. Però penso que cal en primer lloc anar als fets, a les declaracions, a les decisions preses pel govern, per l’oposició i per la societat en general per arribar a comprendre com el país ha quedat dividit, con s’ha demostrat en les eleccions del 21 de desembre.

Jordi Amat ho intenta en la seva crònica publicada com a pamflet, alerta, pamflet no és una paraula pejorativa, sota el títol de «La confabulació dels irresponsables». Només són 100 pàgines. Ho poden llegir en dues migdiades. No els hi repetiré l’argument del llibre però sí que recomano la seva lectura com a primera crònica, primer esborrany, del que ens ha passat.

Cal anar als fets, a les fonts, a les declaracions, als moments emotius que tant ens han mogut en els últims anys i que han propiciat una divisió política molt explícita de la societat catalana. La conclusió que he arribat en llegir el llibre de Jordi Amat es resumeix en les seves pròpies deduccions: «més enllà de les paraules, més enllà de la mobilització, no hi havia res de sòlid. Hi havia relat, hi havia energia, hi havia il·lusió, hi havia un nou demos, però no hi havia política perquè s’havia negat la realitat».

Aquesta és la clau que pot explicar els resultats de les eleccions del 21 de desembre. La política va per una banda i la realitat va per un altra. I quan es tracta de manifestar a les urnes el que els ciutadans en pensen en surt una Catalunya dividida, confrontada amb sí mateixa, desorientada, sense trobar les solucions que s’havien dissenyat perfectament per persones com Carles Viver i Pi Sunyer que tant sap de dret i de constitucions. Aquella idea de passar d’una llei a l’altra, de la Constitució a un nou estatus jurídic nascut de nou, no era viable. I els responsables ho sabien. D’aquí ve la frustració que en aquests moments de desconcert afecta a la majoria de catalans.

Em deia un dia el president Jordi Pujol, al preguntar-li perquè no optava per la independència, que no s’hi atrevia perquè en l’hipotètic cas de que Catalunya plantegés una independència unilateral d’Espanya, l’estat té totes les facultats per saltar-se les lleis per tal de controlar la unitat d’Espanya. Altra cosa és que al final de la seva trajectòria política s’hagi decantat per la fórmula independent. Aquest virat s’haurà d’explicar amb la documentació dels historiadors.

Rajoy s’ha entossudit en resoldre una qüestió política a través de la llei. Pensava que seria fàcil. I s’equivocava perquè Catalunya és una petita part de l’Estat però alhora ha estat el malson de tots els governs espanyols des de finals del segle avantpassat. S’ha de trobar una solució racional i lògica que respecti el dret de les majories i, molt especialment, els de les minories que manifesten la seva incomoditat en la situació actual. Nlo vol dir que tinguin raó., Però el fenòmen polític i social existeix com es demostra eleccions rere eleccions.

Que mig govern estigui a la presó i l’altra mitat fugit a Bèlgica vol dir que no s’ha sabut actuar políticament. Hi han hagut eleccions. El poble ha votat majoritàriament (un 80 per cent) i ha dit el que pensava. Ara toca als polítics elegits, siguin on siguin, donar una sortida a la situació política. Tornar a unes eleccions precipitades em sembla un despropòsit. I si Rajoy i Puigdemont o qui sigui el nou president no saben aportar solucions potser és millor que se’n vagin a casa. Altres vindran i ho hauran d’afrontar el repte.

13 comentarios

  13 comments for “La confabulació dels irresponsables

  1. Ramon
    03/01/2018 at 19:55

    La ley, es europa. hasta que no lo meta la gente en la cabeza no avanzaremos, la ley es europa,porque es a quien debemos dinero, es quien dicta las normas, las leyes,los dictamenes, las resoluciones.
    España,España, es una parte de Europa, no entiendo como aún hay personas que piensan que el apoyo debe venir de España, cuando debe ser de Europa

  2. 03/01/2018 at 11:22

    Sr.Foix: estaba claro que cuando se destapara la tapa de la olla, en que se cocia toda la corrupción, nada volveria a ser igual…a ningun nivel…

  3. Alfred
    03/01/2018 at 00:19

    Qué se ha de hacer cuando desde el gobierno y los poderes fácticos se niega la evidencia. Dentro de España somos una minoría, molesta por diferente.

  4. dogbert
    03/01/2018 at 00:10

    Estamos en manos de irresponsables. Si.
    Tienen que desaparecer del mapa politico mas pronto que tarde. Pero no lo haran.
    Nos han metido (adrede) en un callejon sin salida. Tramposos.
    HDLGP
    Feliz Año!

    • 03/01/2018 at 02:06

      HDLGP. No generalice, tienen nombre y apellidos.

  5. Jordi P
    02/01/2018 at 23:03

    “Cal anar als fets”, diu el Sr. Foix. Els fets estan molt clars i són tossuts una vegada i altra: majoria independentista al Parlament de Catalunya.
    Què volen alguns, que els fets diguin una altra cosa? Doncs no; els fets diuen el que diuen i aquesta és la realitat.
    No entenc aquesta resistència per part d’alguns per acceptar la realitat.
    Com he escrit altres vegades en aquesta plataforma, només hi ha una solució si realment es vol resoldre el problema català: Convocar un referéndum sobre la independència de Catalunya i sortirem de dubtes d’una vegada!
    Amb tot el respecte que es mereix pel seu prestigi ben guanyat al llarg dels anys, li suggereixo, Sr. Foix, que dediqui les seves energies periodístiques a crear opinió en el sentit de convocar un referéndum. Totes les altres divagacions i comentaris són per perdre el temps i embolicar la troca. O al menys a mi m’ho sembla.

    • Pau Vinyes i Roig
      03/01/2018 at 03:53

      Totalment d’acord. L’has clavada. L’enhorabona!

    • Ricardo Urdocea
      03/01/2018 at 16:34

      Y lo dices tu que nos recuerdas que tenéis mayoria absoluta al parlament continuamente olvidando que ha sido conseguida gracias a la ley electoral?…
      Clarity Act… A leer, company… A veces es mejor reflexionar que dar de comer a las emociones…

      • Jordi P
        03/01/2018 at 17:11

        Amigo Ricardo,
        Precisamente lo que yo reclamo es un referéndum para salir de dudas: cada persona, un voto!
        Esto es lo más democrático, pero parece que a algunos les da miedo la democracia.

  6. Jesús González
    02/01/2018 at 22:43

    Jordi Amat ha dejado pequeñitos a todos los otros comentaristas políticos que hasta ahora se han atrevido con una situación que los desborda. Y digo hasta ahora porque lo tienen difícil.
    La conjura queda clara, diáfana.¿ Alguien se atreverá a una explicación tan veraz como esta? Sí, pero dudo que se atrevan a la misma sinceridad no partidista. Y así vamos, leyendo ávidamente los panfletos de uno y otro bando sin encontrar la más mínima honestidad. Creo que escriben pensando en su futuro personal, unos y otros. Gracias, Sr. Foix, por su claridad de ideas y su acertada elección de intelectuales comprometidos en un campo minado.

    • José A. Garcia
      02/01/2018 at 22:57

      Me sumo a su comentario.

    • Jordi P
      02/01/2018 at 23:07

      “Intelectuales comprometidos”, con quien?

      • Jesús González
        02/01/2018 at 23:36

        Está claro que con ellos mismos. Al menos Jordi Amat.

Comments are closed.