Pirates invisibles

Facebook té milions i milions de dates de ciutadans de tot el món i no sabem què en fa. Es fa ric.

Una de les raons per les quals va caure la Unió Soviètica va ser que el dret individual i col·lectiu eren menystinguts. Una societat jurídicament insegura no pot progressar ni socialment ni econòmicament. Les revolucions de tota mena van per davant i acceleren el curs de la història trencant coses velles i creant-ne de noves. Però després arriba el dret i ordena els avenços aconseguits.

Un dels problemes mundials més inquietants és la pirateria sòrdida i tramposa que actua sense escrúpols en el món del coneixement, de la informació i de l’opinió. L’escàndol de Facebook ha de ser el començament d’un redreçament de les barbaritats que es perpetren en nom nostre sense que només ho sàpiga una gran empresa tecnològica que guanya molts diners i que trafica amb la intimitat de més de mil milions de persones d’arreu del món. Els negocis que més prosperen en el món digital depenen més de la confiança que se’ls atorga que de la tecnologia de què disposen.

Mark Zuckerberg és un geni que ha construït Facebook i s’ha situat entre les deu persones més riques del món. És el prototip de persona jove, desinhibida, vestida amb senzilles samarretes grises que va insinuar fa poc que es podria presentar a les eleccions dels Estats Units l’any 2020. No té grans fàbriques ni molts assalariats. Té dades de multituds que utilitzen la seva plataforma de franc, sense pagar res i sense que suposi cap esforç per convertir-te en un dels seus seguidors habituals amb graus d’addicció intensos. A aquestes plataformes i a d’altres eines del món d’internet els hem abocat la nostra intimitat sense saber el que podien fer-ne de les nostres aficions, gustos i comportaments rituals.

I com que la globalització no té cap mena de regulació s’han aprofitat del buit legal per operar des de països on la càrrega fiscal és més baixa o insignificant. La vulnerabilitat d’internet no s’ha descobert des del món acadèmic, polític o periodístic. Han estat els delators que des de dintre dels sistemes informàtics han divulgat tota la informació a què tenien accés. Julian Assange està captiu des de fa més de cinc anys a l’ambaixada d’Equador a Londres per haver esbombat els secrets del Departament d’Estat nord-americà. Edward Snowden treballava per a la seguretat nacional americana i un bon dia també va fer públics molts dels secrets de la política interior i exterior dels Estats Units. Avui es troba en algun lloc de Rússia, protegit per Putin i facilitant tota la informació que els interessos del Kremlin puguin necessitar.

Les declaracions de Cristopher Wylie, un dels cervells de l’empresa Cambridge Analytica, fan esgarrifar. Parla de les dades personals que formen part integral de la digitalització de la societat. Afirma que sense l’ajut de les dades que Facebook va entregar a la companyia que està promovent la dreta alternativa nord-americana, el Brexit no hauria guanyat ni tampoc Donad Trump seria president. Darrere d’aquesta empresa hi ha Steve Bannon, exassessor de la campanya de Trump i destituït poc després de formar part de la nova administració a Washington. Bannon és una peça clau del conservadorisme més radical i ranci que influeix a tot Occident.

Representa la versió més descarada de la propaganda, de les fake news, de les mitges veritats i de la manipulació de dades per tal d’influir en el comportament electoral de milions de votants. Mark Zuckerberg ha estat cridat a declarar davant d’un comitè del Parlament britànic. No s’hi ha presentat. Gairebé no ha parlat des que l’escàndol de la venda de dades a l’empresa Cambridge Analytica ha fet baixar el seu valor en borsa més d’un quinze per cent. No anirà als Comuns britànics però sí al Congrés dels Estats Units.

Els negocis de Facebook es basen en tres elements: fer que milions d’usuaris estiguin pendents dels programes de la seva pantalla, recollir dades sobre el seu comportament i aficions i convèncer empreses publicitàries que paguin milions d’euros perquè anunciïn productes que vagin a segments socials triats i determinats. Són operacions invisibles que circulen per les xarxes i que activen desitjos de gent que no té temps ni ganes de destriar el gra de la palla en el món de la informació i de l’opinió.

Internet s’haurà de considerar un servei públic amb les regles que es determinin per tal de protegir l’interès general. No pot ser una jungla de mercenaris de la mentida, de les trampes i dels pirates, creant una espiral de notícies falses que porten a la confusió i a la pèrdua de confiança en la realitat. Internet i totes les seves derivades és un invent revolucionari que ens permet viure perfectament informats. Per al que no pot servir és perquè estiguem tots enganyats sense saber-ho.

Publicat al diari El Punt Avui el primer d’abril de 2018

  9 comentarios por “Pirates invisibles

  1. FAcebook, no es muy peligroso, bien controlado, lo que es mas peligroso son las tendencias monopolitsicas y fiscales de Amazon, esta muy claro quien es la persona mas rica e influyente actualmente y como lo ha conseguido

  2. 1. Foix escriu: «Internet no pot ser una jungla de mercenaris de la mentida, de les trampes i dels pirates».
    2. D’cord. Cal afegir: «Els tradicionals diaris de paper no poden ser una jungla de mercenaris de la mentida, de les trampes i dels pirates».
    3. La jungla dels diaris de paper és més indecent i greu que la jungla d’internet

  3. Sr.Foix: hace nada, todos estos millonarios rusos que pululan por el mundo, comprando equipos de fútbol y exhibiendo sus riquezas, eran comunistas confesos y practicantes…

  4. Todo lo que está en Internet puede ser usado en nuestra contra. Y nada es gratis, esa es la manipulación fundamental. La trampa de la que no se sale con facilidad. Nadie exige si el producto es gratis. Cuántas personas han dejado de usar Facebook después de este escandalo? Se exigirán explicaciones al Sr Trump? O a los del Brexit? Es pues la voluntad del pueblo la que elige o las empresas de datos? Somos como monigotes.

  5. Solo estoy en Linkedin, nada de Facebook ni piuladas ni Instagram, pero es igual lo saben todo de mi si es que les interesa (yo no le pondria mucho enfasis)
    Los legisladores que de por si ya son unos antiguos cuando se decidan a poner puertas al campo ya estaremos todos mas retratados que Pedrerol.
    Me preocupa entre poco y nada. No esta en mi mano, pero por si las flyes procurare reforzar mis redes de proximidad para poder contarle a alguien en tres dimensiones el ultimo descubrimiento que haya leido sobre mi.

  6. Muchos servicios gratuitos en Internet se financian con la publicidad que nos llega cuando cedemos nuestros datos personales al hacerlos una cuenta de estos mismos servicios dándole a la conformidad de un contrato que nunca leemos. El hecho que contratemos otros servicios, esta vez de pago, o compremos los productos que nos anuncian a través de esa publicidad, personalizada por la cesión de nuestros datos mantiene en funcionamiento este sistema. La información que ofrecemos puede ir desde la que aportamos en el momento de hacernos una cuenta de estos servicios hasta toda la actividad que desarrollamos con dichos servicios.

    Desde hace mucho tiempo existen estudios de mercado en el que las encuestas sobre la intención del voto son una rama más de estos estudios. Estos estudios de mercado utilizan la información que les proporcionamos a través de encuestas telefónicas, pero también de la ofrecida con conocimiento previo o no por la contratación de servicios de Internet. Lo llaman el Big Data y no es más que una inmensa base datos con la información de millones de personas que para el sistema no son más que usuarios con sus aficiones y particularidades.

    Las tendencias y apetencias de las personas que se recogen en estas bases de datos por lo que se ve sirven tanto para venderte un smartphone de la mejor de las maneras como para generar una campaña electoral que se ajuste a nuestras apetencias más primarias. No está bien que trafiquen con nuestra información personal y ahora todos nos llevamos las manos a la cabeza por como algunas formaciones políticas o una posición política ha utilizado estas técnicas para influenciarnos hacía su posición. Pero hemos callado durante mucho tiempo cuando nos han estado vendiendo todo tipo de productos.

    Esto daría pie a cuestionar el mismo sistema de publicidad y de venta de productos. Un mundo apasionante en el que, por televisión, y ahora a través de Internet, se nos ofrece todo tipo de productos que no necesitamos pero que se nos muestra asociados a otras cosas que terminamos muchos por comprar. Nuevamente las técnicas de la publicidad y de las campañas políticas desde hace mucho que van de la mano. Resulta que hablaban de Putin como la mano negra que estaba detrás de la irrupción de determinadas posiciones políticas y al final va a resultar que en parte -porque en otra parte hay toda una serie de razones que explicare algún día- está la esencia misma del sistema capitalista al servicio de unos cuantos oportunistas.

Comentarios cerrados.