Torra, envoltat per la retòrica

El president Quim Torra en la conferència pronunciada avui en el Teatre Nacioanl de Catalunya per perfilar el full de ruta de l’any polìtic.

La conferència del president Quim Torra al Teatre Nacional de Catalunya hauria estat més normal i democràtica si s’hagués produït al Parlament. Però està tancat. Torra ha reunit al fidels i ha fet un discurs retòric que introduïa dues qüestions principals. La primera és que no acceptarà cap sentència condemnatòria en el judici dels polítics empresonats i la segona és que una sortida acceptable seria la celebració un referèndum sobre la independència que fos pactat amb España i que el resultat resultés vinculant.

El president tenia un aire de poeta i d’estadista pel sol fet de citar a personatges com Nelson Mandela, Luther King i John Kennedy. Les paraules ho aguanten tot i ajuden a bastir un discurs que ha estat preparat en les converses que Quim Torra ha mantingut amb molta gent aquest estiu. El referèndum era una pantalla passada fa un parell d’anys i ara es torna invocar aquesta possibilitat que es mou en l’àmbit del dret a decidir. L’independentisme no s’atreveix a donar un pas que comporti una confrontació amb l’Estat. Les paraules no són suficients però si se n’abusa massa arriba un punt en el que s’han de traduir en fets.

Torra es mou en el camp de la retòrica i en amenaces velades a l’Estat que si tenen importància política s’han de produir. Si les sentències del Suprem fossin condemnatòries, ha dit, aniria al Parlament i demanaria instruccions a la majoria sobre el que s’ha de fer. Però la majoria és molt minça i no se sap si la CUP acceptaria els seus plantejaments ni tampoc si l’Esquerra de Junqueras des de la presó li posaria molt fàcil en imposar un criteri que és més una decisió d’una part del independentisme que del conjunt de les forces que han acompanyat el procés des de fa uns anys. El linxament que Junqueras i Joan Tardà estan patint a les xarxes per no seguir la política que es cuina a Waterloo indica que les relacions entre les dues principals forces independentistes no passen per un bon moment.

Torra ha fet una crida a que s’omplin els carers per la Diada desbordant una Diagonal que ha vist passar tota mena de manifestacions al llarg de la història del país. El president dibuixa el full de ruta però no aporta sortides per sortir del punt mort en el que es troba la política catalana. La democràcia està al carrer i serà molt difícil que les institucions recuperin el paper central que tenen en les institucions lliures del món occidental.

El conflicte s’ha internacionalitzat en els diaris i en les televisions i les xarxes socials. Però no hi ha hagut un sol president o ministre d’un país important d’Europa que hagi visitat Catalunya en els últims sis anys ni tampoc que els presidents Mas, Puigdemont i Torra hagin estat rebuts per alguna autoritat rellevant des de 2012. Això no passava amb Pujol ni Maragall ni tampoc amb Montilla. La presència de Catalunya a Europa només és fruit de les accions i la propaganda dels independentistes.

El president Torra ha invocat la unitat del poble català. No és així. La majoria en el Parlament està subjecta a les severes advertències de la CUP i també a una Esquerra que no es vol deixar arrossegar per La Crida Nacional de Puigdemont que voldria liderar un moviment hegemònic per tal de guanyar les eleccions i seguir el camí cap a la proclamació de la República. Però això no és tan fàcil.

Viurem dies de grans emocions que es concretaran al carrer en manifestacions multitudinàries en defensa de la independència. El treball de l’ANC i Òmnium per convocar a tants centenars de milers de catalans és remarcable. Ho han fet molt bér. Però la política representativa no es fa al carrer sinó a les institucions. El Parlament roman inactiu per tot el mes d’agost. Com que falta el debat normal i ordinari en qualsevol democràcia, les discussions passen al carrer, a les conferències històriques, a paraules que no impliquin cap decisió amb conseqüències jurídiques o polítiques. Anem tirant.

9 comentarios

  9 comments for “Torra, envoltat per la retòrica

  1. R
    06/09/2018 at 13:07

    Sera por las declaraciones de Tarda? Ve un error “imponer la independencia sin tener en cuenta al 50% de los catalanes que no lo son” El diputado de ERC en el Congreso, Joan Tardà, ha afirmado que es “estúpido” creer que se puede sacar adelante la independencia de Catalunya sin tener en cuenta los no independentistas. “Si hay algún independentista ingenuo o estúpido que cree que puede imponer la independencia sin tener en cuenta al 50% de catalanes que no lo son, es evidente que está absolutamente equivocado”, ha asegurado a la comisión de Política Territorial de la cámara baja.

  2. Albert
    06/09/2018 at 05:03

    Sr. Foix : Mes avall he deixat escrit la meva opinió meditada,sobre la utilitat de loa tolerancia de una certa corrupció en la aplicació de les comissions comercials institucionals.

  3. Leonor
    05/09/2018 at 13:43

    El Torra es només un nino comandat per provocar. Anem a Aprofondir: I quin comentaris feu amb tot el tema del milionari Soros? Tots sabem que el tema català es només un fil que usa Soros i tots els antieuropeus per desestabilitzar Europa. Els nacionalismes i el tema inmigració son uns vehicles que usen. Les ONG, moltes, estan sota la seva mà i part de la financiació de les altes esferes independentistes i que entrin inmigració a Europa prové del Soros al qual Catalunya li impirta poc. És pitjor que el Roures. Darrera tot aixo hi ha uns forts interessos econòmics. A USA li diuen al Soros el nostre terrorista domèstic.

    • 07/09/2018 at 10:24

      La verdad es que el tema Soros y sus intereses hace tiempo que es escandaloso…

  4. 05/09/2018 at 11:43

    Sr.Foix: estamos en un bucle…

  5. Albert
    05/09/2018 at 07:16

    Sr. Foix : Voste acaba l’article dient : ” Anem tirant ” i aquet es el problema, doncs desde l’any 2008, els ciutadans espanyols , catalans incluits, estem atrapats per la ineptitud i el panxacontentisme dels nostres polítics espanyols, catalans incluits,

    Doncs tots óla immensa majoria demostran que, presuntament, nomes buscan el seu benefici i el del seu partit, tali com ja deia Sir Winston Churchill.

    Mentres milions i milions de ciutadans de tot Espanya ho passant malament per arriba a fi de mes ´o no tenen feina, ni ingresos, ni vivenda i passan fam. I tampoc tenen possibilitats de sortirne.

    La cobdícia i la corrupció dels … ” del poder corrompe ” ( espanyols tots, catalans incluits ) ens ha portat fins aquí. Tant els que van de ” Bar i Cenas com els que van de ” Peix al Cove “.

    Uns ciutadans demanan la Independencia i la República i els artres responen amb la aplicació del art. 155 de la Consti. Española i amb l’empresonament preventiu, sense judici previ, de diputats del Parlament elegits democràticament.

    Ningu escolta, dialoga ó es pregunta : ” El perque la corona d’Arago es queixa i s’ha queixat desde el 1714, ( amb el decret de nova planta, del Rei bourbon, Felipe V ) del tracte que l’hi fa la Corona de Castella dintre de la unitat d’Espanya, que tots sabem que ve de la época dels reis catòlics, Fernando e
    Isabel.

    Mentres tant … De lo mio, de lo meu óde lo nuestro…¡ Que ?…. ¡ eeeh …!

    VERGONYA !!! …VERGONYA !!!…VERGONYA !!!…

    Per els bons entenedors ó entenedores.

  6. Joan
    05/09/2018 at 00:41

    Realment, alguna persona sap en quin punt es troba i cap on va l’independentisme? El país i els ciutadans no som joguines#

  7. Albert
    04/09/2018 at 22:12

    Sr. Foix : La edat em fa pensar que sempre es confirma i es comfirmará l’antic refrany castellà, que diu : ” El poder corrompe ”

    Es i será igual, que hi hagi un govern democràtic ó una republica independent,
    ect.

    Sempre hi haurà cobdícia i corrupció económica i moral. Esta en la genética humana i no es pot ni es podrá evitar mai.

    Es càndid, infantil i juvenil el pensar que amb la independencia i la republica no pasaría.

    • Albert
      06/09/2018 at 04:58

      P.D. Desprès de meditar, sobre el panorama del perquè no funciona com caldria, la política en una nació, he arribat a la conclusió de que hem de permetre i tolerar una CERTA corrupció social, corporativa i en part institucional, que toleri les comissions e interessos económics, ect.

      No m’AGRADA GENS, pero la realitat ens demostra que si no hi ha corrupció, tampoc hi ha diàleg, ni negociació, ni tampoc cap entesa en benefici de tothom.

      Hem de trobar una solució, doncs no podem estar empantanats sempre.

      Recordem i comparem l’època del ” Peix al Cove “

Comments are closed.