Merkel no pot trencar el pacte

La persona de qui més depèn que Europa pugui sortir de la crisi és Angela Merkel, cancellera d’Alemanya, que tan aviat ens diu que hem d’estalviar com retallar com treballar i produir més. La seva figura s’ha contraposat a altres cancellers de la república federal que van néixer i educar-se en la part del país que quedà sota el sopluig de les potències occidentals en acabar la guerra que derrotà Hitler. S’ha dit que el seu caràcter dur i la seva tossuderia en qüestions polítiques responen a la seva procedència prussiana i al fet de ser filla d’un pastor protestant. No hi estic gaire d’acord, amb aquestes simplificacions que sovint amaguen prejudicis ètnics o culturals. És cert que des de Prússia es va promoure la unitat alemanya que Bismarck va fer possible després de tres guerres, l’última de les quals fou contra França amb el resultat de l’annexió de les regions d’Alsàcia i Lorena, que foren recuperades per la República Francesa en acabar la Gran Guerra.

Angela Merkel

Aquell nacionalisme prussià, basat en la força i en la cultura, féu aparèixer a França figures nacionalistes franceses, com Ernest Renan, que va dir dels alemanys victoriosos que “no hi ha res millor al món que un alemany moral i res tan dolent com un alemany desmoralitzat”. La figura més emblemàtica de la Prússia moderna és l’emperador Frederic el Gran, un asceta ombrívol i figura cabdal del puritanisme prussià que en privat tocava la flauta, componia versos i era un lliurepensador amic de Voltaire. Al filòsof de la Il·lustració francesa li agradava influir i tenir contactes amb la tsarina Caterina de Rússia i també amb l’emperador Frederic.

Les idees enciclopedistes caigueren en desgràcia a les corts d’Europa tan bon punt els reis de França perderen el tron i foren decapitats per la guillotina. Voltaire es burlava dels prussians i deia que Alemanya és per als soldats i els cavalls, necessaris només per a la marxa i la conquesta. Però l’emperador Frederic contestà un dia al filòsof que “se sorprendrà de saber que hi ha una guerra a Europa en la qual jo no prenc part”. El fet és que les tres grans guerres europees, des de la francoprussiana de 1870 fins a la que provocà Hitler, han tingut l’origen a Alemanya.

Penso que seria injust i un greuge històric no reconèixer l’aportació decisiva de la República Federal d’Alemanya en la creació de la Unió Europea i la creació dels fons de cohesió que han fet possible un cert equilibri entre els països que han anat formant part de la nova realitat europea. Les fronteres continentals han caigut per evitar nous conflictes entre els estats i també perquè formar part d’Europa significava una pertinença compartida. Ningú feia por de ningú i els estats més poderosos tenien en compte les ambicions dels estats més petits o més pobres. La crisi de l’euro ha trencat aquest equilibri i avui ens trobem que Alemanya, juntament amb França, dicta les polítiques que afecten tercers països sense demanar parer a ningú més. Potser s’havia de fer fora al pallasso de Berlusconi o el Papandreu grec, que no feien cas de les regles dictades per les institucions de Brussel·les. Però la manera com s’ha fet no és la correcta i pot tenir conseqüències que afectin les llibertats i els mecanismes democràtics dels europeus.

Cada vegada hi ha més veus que assenyalen Àngela Merkel com la principal responsable d’una política equivocada per resoldre la crisi de l’euro. No està escrit enlloc que l’austeritat radical sigui el més adient per sortir d’una crisi que, en el cas de Grècia, presenta cada dia una cara més lletja. Dins del mateix govern alemany surten veus que demanen modificar la rigidesa de la cancellera Merkel. Bé, segurament es trobarà una política més idònia per no caure en el precipici al qual ens han atansat els deplorables gestors polítics i financers de tots els indrets. Uns per desordre i els altres per una desmesurada cobdícia. El cas és que Alemanya és avui el problema i alhora és la solució. Es pot criticar Merkel per la seva política. Però el que penso que s’ha de dir també és que aquesta política que ve de la part de Prússia no ha trencat amb el compromís que des d’Adenauer fins avui han mantingut tots els governs alemanys per tal de posar la construcció europea per damunt de les necessitats nacionals d’Alemanya.

Pot fer la impressió que l’actitud de Merkel és la de germanitzar Europa, en comptes d’europeïtzar Alemanya. No ho vull acceptar perquè aquesta actitud comportaria la fi del somni que per a milions d’europeus s’havia fet realitat i era pràcticament irreversible. L’Europa d’avui ha estat possible perquè Alemanya no ha aixecat gaire la veu, ha estat generosa i ha sabut entendre que els conflictes dels últims 140 anys, que han costat més de 80 milions de morts en camps de batalla arreu del continent, han tingut el bressol ideològic i militar en territori alemany.

Llevat de la guerra amb França de 1870, que féu possible que la unitat alemanya es declarés al mateix Palau de Versalles, la resta de conflictes han estat molt catastròfics per als europeus però també per als alemanys. És una qüestió d’equilibris i de finesa política per tal de no trencar la cohesió a Europa si es donés el cas que Alemanya volgués manar més enllà del que li convé i ens convé a tots.

Kohl deia que el seu europeisme es basava en la prevenció de les hipotètiques guerres europees del segle XXI. Helmut Schmidt i Giscard d’Estaign ho tenien també molt clar. El perill que té Merkel, i també Sarkozy, és pensar que Europa ha de rendir-se als seus peus per motius de partidisme polític i no per la causa molt més noble i perdurable que és la pau i la convivència entre tots els que formem part de la civilització europea.

Publicat al diari ElPuntAvui el 8-2-2012

  12 comentarios por “Merkel no pot trencar el pacte

  1. ¿Europa aprenderá de EEUU ?
    ¿ Federalismo fiscal?
    – Factores y cambios en estados vs competitividad -Efecto de competitividad vs numero empleos caso de EEUU.
    -Analisis ¿ aplicacion en Europa ?
    ¿Qué Estados son cada vez más competitivos en EEUU? By Hank Robison and Rob Sentz.
    Los 50 Estados de EEUU son muy diferentes, tanto o mas que los estados de nuestra Comunidad Europea..ver:
    Fuente:
    http://www.newgeography.com/content/002558-which-states-are-growing-more-competitive
    http://www.economicmodeling.com/2011/12/05/infographic-which-states-are-growing-more-competitive/
    http://www.economicmodeling.com/2011/12/05/understanding-shift-share-2/
    —-
    Alemania igual que China juega sus cartas, con tendencias mercantilistas, la diferencia es que Al. depende de Europa….y variara su rumbo:
    Sabores de Eurobonos: Bonos azules, Euro-letras, ESBies
    by LUIS GARICANO on 10/02/2012
    http://www.fedeablogs.net/economia/?p=18496

    —–Asunto grave es otro….Gregorio Serrano igualó lo trágico que resulta la destrucción de puestos de trabajo a la destrucción de empresas, motor económico. “Cuando una PyME cierra es difícil que vuelva a tener alguna oportunidad de resurgir”, recalcó, por lo que apuntó las dificultades emocionales y financieras por las que pasa un emprendedor fallido, “sin ganas” para volver a intentarlo y con la losa “de las deudas” por bajar la persiana. http://networkedblogs.com/tK94Z

    • Son necesarias las medidas de ajuste flexibles para empresas que hace unos 2-3 años que estan en perdidas por falta de ventas o falta de crédito, la palabra flexibilidad indica que al empresario se le dan herramientas para evitar su cierre, con mas reforma laboral o con menos reforma si NO hay demanda (porque no hay demanda?) mas vale una empresa abierta que algún dia se recuperara que una empresa cerrada. Estos dos años próximos serán complicados, la diferencia es que sera con empresas abiertas o bien con empresas cerradas. Es pura demagogia dentro de uno o dos años decir que ” las medidas” han sido un desastre porque hay mas paro. Si importa cual es el numero cerrado de empresas respecto al numero de nuevas empresas que se crean. Si es importante saber si se financian nuevos proyectos, o bien si no hay nuevos proyectos por falta de demanda, o es por falta de crédito o o es por falta de empresarios y emprendedores

      • Aprenderemos de otras crisis ? …Solo la política monetaria o solo la fiscal no solucionarán el problema, pero una mezcla adecuada de las dos sí. Se puede (debe) aprender de crisis anteriores. Los ejemplos de Suecia 1992, Canadá 1990, Japón 1990 (bancos zombies una decada, deflacion y recesion de balance) o EEUU 1933 enseñan algunas medidas a usar:
        – Abrir las cuentas del sistema financiero, eliminar activos incobrables.
        – Inyectar capital en las entidades financieras y castigar los excesos bancarios.
        – Dejar que nuevas entidades “limpias” se creen.
        – Estas entidades “limpias” darían créditos a proyectos empresariales viables.
        – No aplicar medidas severas de austeridad hasta que la crisis termine.
        – Endeudamiento público temporal para permitir el ahorro de familias.
        – Necesidad de un sistema tributario serio.
        – Evitar política monetaria contractiva.
        – Estímulos fiscales pero no dispendios absurdos.
        – Sector Exterior: recuperar la competitividad perdida.
        Estas son ideas de blogs de economia, cotizalia, blog salmon, nadaesgratis,rankia

  2. En plena crisis económica, de destrucción de empleo cada día y que ya está pasando de los 5.500.000 de parados largos, es una imprudencia gravisima el que se convoque, irresponsablemente, una huelga del bus, del metro y hasta del taxi los mismos días en que se celebrará la Movile World Congres. Que solo podría crear miles de puestos de trabajo.

    Por mucha razón que tengan los trabajadores del transporte público al hacer huelga reivindicativa, dejan de tenerla al ir en contra de este congreso posible creador de empleo a miles de personas.

    El volver a poner en marcha la creación de empleo, es cosa de todos los millones de ciudadanos que constituyen toda la sociedad. Y no solo de unos pocos miles de personas.

    Ya existen muchas parejas que están en la calle los 2 componentes. Sin trabajo, sin ingresos y sin piso. Y además el banco les continua reclamando el pago del resto del importe de la hipoteca con intereses incluidos.

    Por lo que, la mayoría de ciudadanos opinamos que está huelga convocada para estos días de congreso es irresponsable, egoista e insolidaria, muy perjudicial económicamente y para la futura creación de empleo.

  3. El filósofo alemán Habermas ha dicho:”Alemania se ha convertido en el acelerador de la regresión de la solidaridad que afecta a toda Europa”. El proyecto europeo tiene serias trazas de tiranía, se reprime de forma no violenta (+ o -) la crítica o se descarta y se señala que el único camino fuera de él llevará al caos. SE cedió la soberanía monetaria en Maastricht y ahora como solución a la crisis se propone ceder la soberanía fiscal, para los que dependen de rentas de trabajo o de la cobertura pública su vida se ha empobrecido (y más que lo hará) drásticamente. Ninguna medida de las aprobadas y de obligada ejecución ha solucionado el problema de la deuda y muy al contrario han creado más perdida de puestos de trabajo. Son ineficaces y desdeluego mucho más duras para los paises del sur. Y aún más, la Europa de la austeridad nace con un evidente deficit de legitimidad democrática.
    Europa es el primer destino de las exportaciones alemanas, quien les va a comprar sus coches de seguir en este empobrecimiento?
    La señora Merkel lidera un país implicado en mil guerras. No todas se desarrollan con armas convencionales.

    • sip. Estas en lo cierto. Estoy de acuerdo. Porque efectivamente y precisamente lo que más necesitamos y necesitan las empresas para producir, comerciar a plazo y arrancar la maquina es dinero liquido circulante. Y asi volver a crear empleo. Pero, desde luego, con todas estas medidas es ó será todo lo contrario.

      Repito tienes toda la razón.

      • Se debe de aclarar si queremos o no una Euro federal como EEUU, si es asi, es inevitable…federalismo fiscal

  4. Sr.Foix: Me gustaría saber qué haría la Sra Merkel y por extensión Alemania, si fuera ella a quién le dieran ordenes, cómo las de ordeno y mando, que ella nos da a los demás…mucho me temo que nos llevariamos una sorpresa y nos saldría por peteneras…

  5. L’estat actual de la economía ens l’em guanyada a pols nosaltres mateixos. Tots els ciutadans incluits. Doncs apart dels ciutadans dels paisos del sur d’Europa, tenim la realitat que Alemania, França i paisos del nord tenen moltes inversions a n’els paisos del sur. Com pot esser Grecia, Portugal, Italia, Espanya, ect. I aixo tambe els te molt condicionats.

    Per exemple els Bancs alemanys que han invertit i actuen a Grecia, tenen mes facilitats que les que ens exigeix i imposa la Sra. Merkel a els bancs espanyols d’aquí.

    Alemania te un deute superior al d’Espanya pero nomes paga al voltant del 1% d’interes. Mentre Espanya te de pagar entre el 4 i el 5% d’interes per un deute inferior.

    El resultat es que Alemania esta crean llocs de trevall i en cambi Espanya els está estruint.

    Alemania te credit perque son eficasos. I nosaltres no. Almenys de moment.

  6. No está bé que els alemanys ja es creguin que són els “mandamás” d’Europa, també cometen errors i no sé fins a quin punt mereixen la responsabilitat que se’ls atorga.

  7. Jo tampoc estic d’acord amb les simplificacions. Merkel és només la líder d’una força política que, a la seva vegada, en aquests moments entronca amb la sensibilitat majoritària a Alemanya. Però això és circumstancial i les causes son diverses i complexes. Jo crec que Alemanya, de la mateixa manera que està hipersensibilitzada per les conseqüències la brutal inflació que va patir a la primera meitat del segle passat, no deixa de estar també hipersensibilitzada per les tràgiques guerres que vostè esmenta i de les quals en va ser en bona part responsable.

    Jo crec que Alemanya, i amb ella els països “virtuosos” del nord, no deixaran caure Europa –entre moltes raons, per interès propi– però tampoc afluixaran les brides dels països del sud perquè temen –i penso que en tenen motius sobrats– que les seves promeses de regeneració i disciplina estan escrites sobre paper mullat.

Comentarios cerrados.