Ràbia, els estornells s’han menjat les cireres en uns minuts

Estol d'estornells

Sí, fa molta ràbia, que en deu minuts el estornells es mengin totes les cireres que anaves a collir després de dinar. Sí, fa molta ràbia que estols d’ocells negres s’abraonin sobre l’arbre i el deixin ben net. Ho fan en el moment oportú, tot just quan la cirera vermelleja amb potència, quan ja queden unes hores perquè vagis amb el cistell a tastar les primeres.

Un home que havia teoritzat molt sobre aquests eixams d’ocells els havia batejat com els mixóns Lenin. El Ramonet havia fet la guerra al bàndol republicà i no sé on ni com es va fer marxista teòric. Ho interpretava tot en clau de lluita de classes. Havia parlat hores i hores amb ell. Tenia una idea romàntica del marxisme i m’assegurà que els estornells que acaben amb les cireres i amb els fruits primerencs vingueren en els temps de la Revolució d’Octubre. Una teoria que no té suport acadèmic, però que el Ramonet l’explicava a qui el volgués escoltar.

L’any passat no en van menjar cap. Diuen que es degut a la sequera d’hivern que molts estornells s’han quedat i que no emigraran fins després de que s’hagin atipat. L’estornell és un ocell insectívor, d’aspecte semblant al tord, però d’una coloració molt peculiar. Té les plomes negres amb reflexos verdosos y blavencs. És au emigrant que ve del Nord a grans esbarts a passar la tardor i l’hivern al país.

Estornell menjant cireres

A la Vall del Corb només ataca les fruites primerenques. Després marxa. En altres indrets ataca els figuerals i les vinyes. També els olivars. Son aus que estan constantment a l’aguait, esperen, piulen, van d’un lloc al altre, sempre en quantitats grans. Es resguarden en arbres grossos a la nit i descansen de dia en les teulades, el campanar i en els fils d’electricitat que pengen sense ordre ni concert en els carrers dels pobles.

No es barregen ni amb les orenetes ni amb les falcilles que es limiten a fer companyia i alegrar els pobles. Arriben i marxen amb una puntualitat formidable. Les orenetes són d’una fidelitat remarcable a l’hora de tornar al mateix niu que refan any darrera any.

Els estornells no són de fiar, són traïdors, s’assemblen a aquells depredadors de la famosa pel·lícula de Hitchcock. No creen pànic ni ataquen a les persones. Però es mengen amb total impunitat allò que els pagesos han anat conreant durant tot l’any. Fa ràbia, molta ràbia.

  10 comentarios por “Ràbia, els estornells s’han menjat les cireres en uns minuts

  1. ¿Qué recibe un diputado tras resultar elegido?

    1. Varios
    – Un iPhone 4S.
    – Un iPad.
    – Un PC en el despacho.
    – Módem 3G.
    – Voz y datos pagados.
    – ADSL en casa pagado.
    – Si eres del PP o PSOE, un asistente para cada dos diputados. Si eres de otro partido, uno propio.
    – Un despacho propio.
    «Estamos pidiendo un sacrificio a todos los ciudadanos…»

    2.¿Y para moverse?
    – Si usa su propio coche recibe 0.25€ por km, o sea, 25€ cada 100 km y se te pagan los peajes.
    – Si no tienes un coche oficial asignado, 3.000€ anuales para taxis (250€/mes).
    – Billetes de primera clase para avión, tren y barco.
    «Tendremos el Estado de bienestar que podamos…»

    3.¿Y el sueldo?
    – Sueldo base de 3.126,52€ mensuales y dos pagas extra.
    – Si formas parte de alguna comisión, recibes entre 775,15€ y
    1.590,34€ más al mes.
    – Si tienes algún cargo (Portavoz, Secretario, etc) en el peor de los
    casos recibes 2.318,96€ más al mes.
    – Puedes tener trabajos y cargos fuera del congreso sin límite ni
    perjuicio en el sueldo/ayudas.
    – Los sueldos que cobres de tu partido, tampoco afectan en nada.
    «Los sacrificios de hoy son la puerta al bienestar del mañana…»

    4.¿Y las ayudas?
    – Si fuiste elegido fuera de Madrid, recibes 1.823,86€ mensuales más para alojamiento y manutención.
    – Si fuiste elegido en Madrid, recibes 870,56€ mensuales más para
    alojamiento y manutención.
    – Si viajas dentro de España, 120€ diarios.
    – Si viajas fuera de España, 150€ diarios.
    «Los españoles pueden estar seguros de que no habrá sacrificio ni
    esfuerzo que no estemos dispuestos a hacer…»

    5.¿Y los beneficios fiscales?
    – Las dietas relacionadas con transporte no tributan, no se declaran a Hacienda vamos.
    – Las dietas relacionadas con alojamiento y manunteción no tributan.
    – Los sueldos/dietas por tener un cargo en el Congreso, no tributan.
    – Si dejas de ser diputado, percibes una paga mensual de 2.813,87€ hasta un máximo de dos años. No importa si tienes un sueldo privado.
    «La salida de la crisis, con el esfuerzo de todos…»

    6.¿Y si se disuelven las cortes porque va a haber elecciones?
    – Derecho a una indemnización consistente en el sueldo de los días transcurridos hasta que se forma el nuevo Congreso (el sueldo de dos meses aproximadamente), vuelvas al Congreso o no.
    – El Congreso te paga las cuotas de la Seguridad Social , Derecho
    pasivo y otras cosas durante ese tiempo.
    – El Congreso mantendrá tu póliza de accidentes durante ese tiempo.
    – El Congreso sigue pagando el ADSL, voz y datos durante ese tiempo.
    – La mudanza de tu despacho corre a cargo del Congreso.
    «Todos tenemos que hacer sacrificios…»

    7.¿Y la jubilación?
    Si tienes 55 años y…
    – Has sido diputado once años: 100% de la pensión máxima (2.466,20€).
    – Has sido diputado entre nueve y once años: 90% de la pensión máxma.
    – Has sido diputado entre siete y nueve años: 80% de la pensión máxima.
    – Por el 10 % del salario base, derecho a pensión privada a cargo del BBVA.

    Como véis, son unas condiciones lamentables. Por eso los políticos son los más adecuados a la hora de hablar de recortes y sacrificios. Ellos ya se están apretando el cinturón y pasándolo muy mal… ASI ENTENDEREMOS PORQUE SE CLAVAN NAVAJAS Y CUCHILLOS ENTRE ELLOS POR ESTAR AHÍ……. EN LA LISTA DE LOS ELEGIDOS

  2. España…445.000 políticos, 445.000 estornells. Mas del doble que los países europeos… Sr. Montoro: y si recortamos por ahí?—Pero YA.

  3. Sr Foix:Avui ens explica l’altra cara de la vida al camp,m’ agrada quan en parla d’una manera poètica,fa venir ganes de viure de la natura però,ai làs,avui ens adonem de la dura realitat de la vida a pagès.Entenc la seva ràbia però,segurament,la seva economia no depèn d’aquesta collita, tot el contrari dels que sí en depenen i veuen com tot l’esforç s’els en va en orris quan una tempesta,una sequera o massa pluja els fa malbé tota la collita.Ànims i espero que, almenys, pugui menjar albercocs!Salutacions.

  4. Srf. Foix; el hecho que da a conocer es un ejemplo de supervivencia instintiva, como bien sabemos. Las dos fotografías aportadas me gustan: la primera puede reflejar lo casi infinito y la segunda, es todo un detalle de belleza.
    Saludos

  5. Sr. Foix: Vosaltres els del camp coneixeu molts mes animals i els seus noms que no pas nosaltres els de ciutat. Sou els vertaders coneixedors de la naturalesa de fet. En cambi els de la capital som uns grans ignorants de la natura i tot el que significa i hi viu. Tant plantes, animals, insectes i cuasi tots els seus noms.

    A la capital de fet vivim sempre com empresonats entre les parets.
    surtim de case i vaixem al carrer tancats a l’ascenssor fins a dintre del parking. Ens fiquem al cotxe, correm pel carrer rodejats de mes cotxes fins arribar al desti de la feina, tornem a aparcar a dintre d’un garatge, tornem a agafar un ascenssor, sortim d’ell caminem fins a la porta del lloc aon anem i truquem perque ens obrin ó obrim i acte seguit entrem, ect. i anar fent. Pero sempre tancats.

    Entre el cotxe, el movil i l’ordenador la humanitat está perdent el mon de vista. I ens oblidem de la naturaleza i tots els habitants humans, animals, insectes, plantes, arbres, ect.

    Aixis anem. Molte infromática, molts robots que ho fan cuasi tot pero el nostre pa de cada día encara l’hem de suar. No hem cambiat pas tant. Doncs les lluites per a la supervivencia continuan encara.

    Companys del blog: Bones respostes amb indirecte.

    M’agradeu tots pel vostre talent expresiu.

  6. El comprenc perfectament . A mi els senglars no me deixent ni un albercoquet per a tastarlo. Y, si, fa molta rabia .La vida del camp es maravellosa,pero de vegades en´s fa unes faenes molt fosques.Moltes gracies per mostrarmos la part mes agricola-humana del gran periodista.Encara em recordo cuan , fa uns anys ,també a vos li varent furtar els albercocs. Per favor, si us plau, continue enviant noticies dels seus fruits . Es un plaer.Gracies.Escuseu la ortografia

    Mos

  7. Ya me dira Vd. Sr. Foix esto de ir a buscar la fruta despues de comer. Poco serio. Se come cuando la labor esta hecha. Y para esto hay que levantarse muy temprano muy muy temprano tal y como hace fra Pep de Santpedor.
    Pues se ha quedado sin poder «remenar les cireres» por obra y gracia de estos estorninos. El de la foto me recuerda a cualquiera de los pajaros que vemos presidiendo las juntas de la banca.
    Por cierto hoy domingo a las cinco de la tarde hay que ir a jalear a toda la banca, la cosa aqui en Barcelona es en Plaça Catalunya.

    • Siempre hay plagas peores BartolomeC, el flamante estornino denominado Hollande, acaba de ver las cerezas de la banca española y se ha tirado a por ellas.

Comentarios cerrados.