David Fernández amb la sandàlia a la mà
El gest ha estat categòric. El diputat David Fernández s’ha tret la sandàlia davant l’exministre Rodrigo Rato, el que es va fer càrrec de Bankia i que ha fet cap al Parlament per respondre les preguntes sobre preferents i altres irregularitats. Sandàlia en mà li ha dit quatre coses en llenguatge poc polit.
He vist molts gestos polítics amb sabates. Kruschev en donava cops a les Nacions Unides per protestar precisament contra Espanya. L’expresident Bush esquivava un sabatot que anava a esclafar-se a la seva cara en una visita a Iraq. Els àrabs consideren que un cop de sabata és la màxima expressió de rebuig a una persona.
El que no tenia tan observat eren les sandàlies. El diputat David Fernández ha exhibit la sandàlia del peu dret alhora que etzibava a Rodrigo Rato una recriminació transcendental i escatològic: “nos vemos en el infierno. Su infierno es nuestra esperanza… Hasta pronto gángster. Fuera la mafia”.
Mentre parlava movia la sandàlia del peu dret. Als parlaments es pot dir tot i es pot fer tot. Però hi ha un punt en el que el que presideix la sessió té la potestat per cridar l’atenció, renyar o retirar la paraula. Ho he vist moltes vegades als Comuns de Londres i a la Cambra de Representants dels Estats Units.
Es pot dir tot. Però hi un punt d’educació, de respecte fins i tot al més detestable dels adversaris, que no es pot traspassar. El president de la Comissió no podia deixar passar per alt les paraules de David Fernández. Al cap i a la fi la compareixença de Rato era voluntària perquè el cas està en via judicial. El Parlament no es mereix un llenguatge tabernari.
Sr Foix: El respecte s’ ha de guanyar, l’ actitud xulesca i prepotent d’en Rato no se’l mereixia. Em sap greu que el ressò més gran d’ aquest afer hagi estat la sandàlia i no la desvergonya del de la corbata.
VOLDRIA FER UNA NOTA ACLARATORIA I UNA PETICIÓ AL SR. FOIX EN L’ESPERANÇA DE QUE AQUESTA SI SIGUI ATESA, CREC QUE ATENDRE-LA ES UN ACTE DE CORTESIA, JA QUE ESTIC SEGUR QUE AL SR. FOIX NO LI AGRADARIA TROBAR-SE EN AQUESTA TESSITURA. Vaig començar a participar en aquest blog ara ja fa uns anys, per explicar que un dels problemes del PSC, en aquell moment quasi ningú en parlava, era la por de que el PSOE perpetres una ruptura amb els socialistes catalans conformant un partit propi a Catalunya. Aquesta amenaça que ha planat fantasmagòricament i perpètuament sobre el PSC, s’ha convertit avui en una noticia habitual, tan es així que en l’última conferencia ha estat necessària una escenificació entre els dos partits que al meu parer no deixarà de que aquesta espassa de democles, per mol que el Guru Felipe digui el contrari , continuí tenint una presencia amenaçadora sobre els socialistes catalans.
Ràpidament hem vaig sentir be entre participants del blog que ja eren habituals i que intercanviaven les seves opinions amb un respecta i una correcció que no es gaire habitual en altres blogs. Sempre amb una capacitat intel•lectual molt alta. Podria citar en BartolomeC, Albert, Dogbert, Rosamaria, Sip, Sinerestar i algú altra que em perdonarà que no l’anomeni. S’ha convertit en una costum i un interès seguir les seves opinions, tan es així que sense conèixer-les personalment han assolit una estima familiar en la meva vida.
El meu estat precari de salut ha espaiat les meves intervencions, però he procurat seguir-los amb atenció sempre que he pogut. PER AIXÓ HE VIST QUE EN L’ARTICLE DE DE LE SANDALIA DE FERNANDEZ ALGÚ HA SIGNAT AMB EL NOM Àngel incloent l’accent obert sobre la A que jo faig habitualment. Bé no soc jo. I la veritat que molesta que algú pugui expressar opinions totalment contraries al teu pensament utilitzant el mateix nom.
AQUESTA ES LA MEVA PETICIÓ AL SR. FOIX. SR. FOIX HI HA MULTITUD DE PAGINES WEB QUE IMPEDEIXEN QUE S’UTILITZIN NOMS IGUALS AVISANTE DE QUE AQUEST ESTÀ JA OCUPAT. PERQUÈ VOSTE NO FA IGUAL.
Com hem dic Àngel Moreno procuraré des d’ara signar les meves col•laboracions amb aquest nom. Però el problema que veig es que si vostè no hi posa remei qualsevol pot continuar usurpant la identetitat. Ara mateix qualsevol neonazi per posar un exemple podria utilitzar el meu nom o el de qualsevol company, que sempre hem demostrat un gran respecta democràtic que no vol dir que no puguem ser crítics amb la praxis d’aquesta forma de govern i això hem sembla quelcom fastigós.
Vull saludar a tots els companys habituals del blog i espero que s’afegeixen a la meva demanda. SALUTACIONS A TOTS.
És una molt bona observació que estic segura el Sr. Foix atendrà gustosament.
A les persones tracte de persones, als caradures i estafadors, llenguatge de carrer a veure si l’entenen. Tant em fa el lloc on s’hagi emprat aquest llenguatge. Li ha dit el que es mereixia i en llenguatge planer que tothom enten.
Dir-li Sr. Foix que trobo aquest article seu molt inquietant per vostè mateix… No estarà ja massa apossentat en el sistema? El tinc en gran apreci Sr. Foix, però a vegades és millor callar que dir bajanades. Mantinguis, si us plau i si així li demana el cos, dintre del sistema i sense transgredir-lo, però, si és possible, no vulgui donar lliçons d'»educació» i de «formes» als qui mai han volgut o no han pogut entrar en aquest sistema. Una mica de respecte pels ciutadans desprivilegiats…
Demasiada gente que tendría que pagar por lo que han hecho no sólo no lo hacen sino que reciben el premio en las entidades privadas por cuatro duros los contratan para beneficiarse de sus contactos. Presunción de inocencia si pero también todos iguales ante la ley. Si los jueces, sobre todo al máximo nivel, están dispuestos a no hacer justicia a todos por igual, que tenemos que hacer sr. Foix.
Que esto ocurra con el Barça en el fútbol, que no deja de ser un juego, podemos admitirlo pero con la pobreza de centenares de personas no!!! Y no veo que sea una falta de educación decir las cosas como son y con los oportunos gestos gráficos. También me pareció muy adecuada la pregunta de si tenía miedo a quedarse sin nada…efectivamente el sr. Rato, que tiene miedo, se quedó sin saber cómo reaccionar.
Menos eufemismos y más decir la verdad sin miedo a las consecuencias.
Hem intentat anar per la via educada durant massa temps i no ens han fet ni cas. Com amb els nens petits, a aquesta gentussa o se’ls posa les coses clares o seguiràn ignorant-nos i robant-nos fins que no hi posem remei
Sr. Foix:
Les formes i l’educació mai no es poden perdre i menys en un acte públic de control parlamentari.
Jo puc comprendre com estratègia d’un partit que quan es tenen tres diputats es munti numerets per sortir i ocupar espai en els mitjans de comunicació.
Però com a ciutadà que vota en les eleccions al Parlament de Catalunya, aquest senyor diputat ahir a mi no em va representar.
Independentment de l’opinió de mal gestor que jo pugui tenir del Sr. Rodrigo Rato.
El Parlament de Catalunya no pot ni s’ha de permetre de donar la imatge d’un pati de col·legi, i/o d’una discussió de taverna.
En els anys que portem de democràcia es pot afirmar que aquest no és l’estil del Parlament de Catalunya, ni de la majoria dels seus diputats, ni del poble català en la seva majoria.
Critica la que calgui, demanar explicacions les que calguin, però sense perdre les formes i l’estètica parlamentària.
Sense perdre les «formes» i l'»estètica«? Sí, senyor, sí… Qué trist! Però deu tenir raó… donat que els sàtrapes que han robat, roben i robaran al poble han mantingut, mantenen i mantindran sempre les «formes» i l'»estètica». Un aplaudiment per vostè, Sr. Jordi… Un aplaudiment delicat, formal i estètic a més no poder!
Sento que hagi escrit aquest article. L’educació l’ha d’usar la gent educada quan l’altre part mereix ser tractada amb educació. No és pas el cas. Quasi em dol que la sandàlia no hagi volat. Deixi les bones maneres per qui les mereixi!
A mi, Bankia m’ha furtat 3.000€. Pense que qui no té educació en aquest cas és Rato. I mire que l’admire a vd., Sr.Foix.
Penso també que l´educació és fonamental encara que els altre no ho siguin.
Sr. Foix investigui (o expliqui, si ho sap) qui és el Sr. Rato i veurà que no es mereix cap mena de respecte personal.
Vamos a ver si ya empezamos a quitarnos de encima la correcccion, la tonteria, el seny y nos decidimos a circular sin llevar los pantalones en la mano, sino bien puestos y abrochados.
El Sr. Foix dice que las ha visto de muchos colores en parlamentos de mucho quilate, tradicion y fuste, pues mire Vd. me da igual.
Lo que no me da igual es que estos caraduras vengan bajo palio a concedernos la gracia de su presencia y que no sirva para nada.
Seguira sin servir para nada porque la conchabada es general. Habra pues que empezar a pensar de manera menos correcta, expresarlo en lenguaje tabernario o no pero que se entienda y actuar en consecuencia. Accion directa.
Absolutament d’acord amb tu, Dogbert, com quasi sempre. En aquest cas s’escau el llenguatge tabernari i fins i tot el comportament natural del món animal.
Què vol que li digui….nosaltres tampoc ens mareixiem esser estafats.
Comencem a dir les coses pel seu nom….i si algú és un porc, doncs és un porc.
A vegades hom ha de rebaixar el seu llenguatge al nivell de l’ adversari per tal de fer-se entendre. Les formes estàn bé, sempre i quan, es mantinguin per part de tothom, però fa massa temps ja que , que la classe politica ha deixat enrera les formes i es dedica a estafar impunement i a insultar a la ciutadania de paraula, obra i omissió….això si, sempre amb el nus de la corbata ben ferm al seu lloc…..»les formes, són les formes »
Avui politics i delincuencia van de la mà.
Tota la raó, ells tampoc en tenen de respecta.
Gràcies, Rosamaria, per permetre’m dir-te que avui estic plenament d’acord amb tu. Els porcs no poden entendre el llenguatge educat.
Sr.Foxi: decia mi abuelo que mientras la mentira es capaz de dar la vuelta al mundo, la verdad aun está abrochándose las sandalias…hay normas que han de respetarse en el Parlament, no le quito la razón, pero hay normas que deberían respetarse en la vida pública y vemos a diario que se infringen y no pasa nada…desde siempre he podido comprobar que la salud no está en el plato, está en el zapato, y en ese sentido he observado mirando a los pies de la gente que veo a diario, que la salud social y el nivel de vida han disminuido de forma clara…
Ara no dic res. Ja ho diré d’aquí a un Rato ó mes ratos.
De ratos per explicar n’hi han molts. Mes dels que suposem.
P.D. Cada Rato que pasa los que van de Bar y de Cenas van aumentando su caudal millonario de euros. Y los millones de desamparados también van aumentado la indigència.
No comment, pues los panzacontentos, frescales y tolerantes callan y se benefician igualment, los muy putos.
No comment. Poco a poco este panzacontentismo, frescura y tolerància, nos va conduciendo al reventón.
P.D. Pienso que no es la » codicia, la corrupción, ect.» las responsables de la devacle de la Sociedad humana, sino que se trata presuntamente, de que vivimos en plena patologia ó pandémia del » panzacontentismo, la frescura, la tolerància y la connivència de todo el sistema, compuesto por los cuatro ó cinco pilares básicos de la Sociedad.»