Un pacto de Estado es posible

Mariano Rajoy y Carles Puigdemont podrían encontrar una salida al actual conflicto. Es cuestión de voluntad política compartida. Es posible.

Antes, durante o después de la confrontación que está en marcha ­entre los gobiernos de Catalunya y España habrá que negociar un pacto. El sentido común indica que lo más ­inteligente sería alcanzar un acuerdo de ­mínimos o de máximos para evitar daños irreparables. La retórica oficial no va por ahí. Las instituciones del Estado están respondiendo judicialmente a los más pequeños quebrantos de la ley por el independentismo y el president Puigdemont acaba de decir que está dispuesto a ir a la cárcel como héroe, si llega el caso.

Ninguna de las dos partes está dispuesta a bajar al cauce del río, construir un puente si no lo hay y entablar conversaciones o ne­gociaciones para evitar que se rompan más vajillas de las imprescindibles. No tengo una fórmula mágica para suavizar un conflicto que se ha enquistado entre el Estado y Catalunya.

Sobra convicción y falta inteligencia. Puede venir a cuento una de las batallas más exóticas per­petradas en el corazón de África entre Francia y Gran Bretaña, al lado del río Nilo en la población de Fachoda, hoy en Sudán del Sur. Se trataba de dominar aquel enclave para asegurarse las comunicaciones de los imperios definidos en la conferencia de Berlín de 1886 en la que se repartían a golpe de puntero, arbitrariamente, prácticamente todos los territorios africanos.

Una expedición de unos 400 soldados franceses llegaron a través de Congo y se plantaron a las orillas del Nilo. A los pocos días apareció una pequeña flotilla de soldados británicos con el general Kirtchener, el héroe de Jartum, al frente de ellos. El general francés, Jean-Baptiste Marchand, envió una delegación para llegar a un pacto.

Los británicos los recibieron con exquisita corrección, les sirvieron un té, y conminaron a los franceses a irse de allí. Las idas y venidas protocolarias duraron varios meses. Nadie en Europa sabía qué ocurría en Fachoda. ­Pero la delegación británica enviaba periódi­camente recortes de la prensa francesa, absolutamente dividida por el injusto caso Dreyfuss, el oficial judío que fue condenado a pena de extrañamiento por razones antisionistas. Al final, los franceses se desanimaron y levantaron el campamento.

El caso no habría tenido la mayor importancia si la prensa colonialista de Londres y París no hubiera convertido la falsa batalla de Fachoda en una gran confrontación, con el caso Dreyfuss por el medio que dividió a la sociedad francesa como demostró Émile Zola en su célebre denuncia Yo acuso publicada en el diario L’Aurore. Eran otros tiempos y era tanto el botín que repartir en las colonias africanas que nadie quería perder las oportunidades. Una guerra entre Francia y Gran Bretaña habría sido absurda e inútil. Todos habrían salido perdiendo.

No voy a abandonar la posición, que he mantenido desde que se planteó una confrontación con el Estado al margen de la legalidad, de la falta de apoyos internacionales y de la división que se ha producido en Catalunya en los últimos cinco años. La fuerza de las instituciones del Estado actúa a través de los tribunales y desde el Govern Puigdemont se responde que se hará caso omiso a lo que digan los jueces españoles.

Llegará el punto en que las declaraciones pasarán a los hechos concretos y la confrontación será inevitable. El tiempo de la retórica habrá acabado. El Tribunal Constitucional ha suspendido cautelarmente la vía exprés para la desconexión aprobada por el Parlament de Catalunya y aceptada por el president Puigdemont.

La CUP aprovecha su fuerza parlamentaria decisiva para forzar calendarios y apresurar el choque que es la máxima prioridad de los diez diputados que mantienen al Govern y que decidieron a finales del 2015 prescindir de Artur Mas al frente de la Generalitat. La CUP recurre dialécticamente a que si las cosas no se resuelven como ellos quieren siempre les quedará la calle, que es donde piensan acudir si se retrasa o se corrige el plan secesionista. La CUP quiere la independencia exprés y, de paso, ponerlo todo de patas arriba para fomentar la revolución anticapitalista. O ahora o nunca, deben de pensar.

Aunque pueda parecer iluso, pienso que hay tiempo todavía de alcanzar un pacto de Estado que recupere la confianza mutua y permita establecer con los cambios que se requieran un periodo de estabilidad. Es hora de estadistas y no de héroes o estrategas a corto plazo cuya ambición máxima es ganar las próximas elecciones. En situaciones de extrema tensión se pueden tomar decisiones irreversibles.

Todos los conflictos empiezan con grandes y eufóricas convicciones sobre la victoria que se alcanzará más pronto que tarde. Si ­miramos por el retrovisor de la historia­ ­europea contemplamos muchas expectativas que resultaron ser falsas porque no tuvieron en cuenta la fortaleza o la astucia del adversario. Nunca es tarde para alcanzar un pacto de Estado.

Publicado en La Vanguardia el 2 de agosto de 2017

59 comentarios

  59 comments for “Un pacto de Estado es posible

  1. Jaume T.M.
    07/08/2017 at 13:59

    Perfecte RosaMaria. Quedo a l’espera dels teus comentaris, m’agradarà saber que en penses. Obviament, jo també compto amb quin diari i quin periodista publica la notícia. Però sempre haig de donar un mínim de confiança, doncs sinó, acabariem per dir allò de “sólo se que no sé nada”. Els ciutadans tenim dret a estar informats, però depenem de que els mitjans de comunicació siguin fidels i honestos. I no soc pas ingenu, ja sé que no sempre ho són.

    • Rosamaria
      08/08/2017 at 10:33

      Jaume T.M., ja m’he llegit l’ article dels 46 punts.

      De veritat que t’ho creus tu això ?? No t’han servit de res aquests 30 anys de incumpliments de pactes ??…i sobretot, no t’ha servit de res l’ experiencia de la burla de la que va ser víctima el nostre Estatut ??

      Què et fa pensar que aquesta gent ara són uns altres, que pensen i actúen diferent ??…són més fiables ara ?? perquè ??….han sofert una mutació repentina i ara de cop i volta s’interessen per Catalunya i están d’acord amb 45 punts ??? amb tots 45 ?? ….

      Jaume T.M. desenganya’t… !!!

  2. Salvador de Lleida
    07/08/2017 at 12:22

    Em pensaba que ja ho había sentit tot del Gobierno de Mariano Rajoy. Dons no.

    Julio Gomez-Pomar, Secretario de Estado de Infraestructutas ha dit
    ” La culpa del caos en el Aeropuerto del Prat, es culpa de los viajeros por ir con demasiada antelación “.

    Millor que no el califica ni li posa cap adjetiu.

    • Rosamaria
      07/08/2017 at 13:31

      si, millor.. ..Salvador….!!!

  3. Albert
    07/08/2017 at 06:11

    Sr. Foix y compañeros/as del blog : … ” Un pacto de Estado es posible. ” …pero No, con la actual gobernanza y tampoco NO, con la actual oposición.

    Tanto el partido político PP, como el partido PSOE han demostrado su incapacidad para interpretar, que el principal problema de los ciudadanos de Cataluña es el que viven, sufren y soportan todos los iguales al hermano andaluz, que vive en Cataluña. El cual cuando visita a su hermano andaluz, alli le llaman …catalán.

    Los cuales ciudadanos, pagan en conjunto y sumando todos los impuestos estatales Fiscales, IVA, Municipales, IBI, IVTM, en el IRPF menos devolución de la que toca, Autopistas, Impuesto inventado en las Recetas sobre los Medicamentos, por parte la Seguridad Social, , ect. ect.

    Aun hay más impuestos que sumados hacen la vida imposible económicamente.

    La protesta de Cataluña es justificada y forzada obligatoriamente por la abusiva voracidad fiscal impositiva del Estado, provocada por la quiebra de la caja del propio Estado, debido la corruptosis institucional endémica.

    Lo de Cataluña también ocurre en algunas otras zonas y autonomías de España.

    Agravado todo ello, por la falta de dialogo político parlamentario de la gobernanza que tenemos, cotizamo y pagamos.

    Este comportamiento empecinado, de la propia gobernanza, al no querer interpretar la realidad fiscal y la dignidad de un pueblo, …atenta contra Cataluña y por ende, simultaneamente contra España entera.

    En este proceder la gobernanza se luce y resplandece. Necesitan a un Fraga Iribarne…

    VERGONYA !!!…VERGONYA !!!…VERGONYA !!!…

    ¡ Que fan aquesta gent que venen de matinada !

    • Albert
      07/08/2017 at 06:20

      P.D.

      En el 3er parrafo falta recordar y repetir, una vez más, que el hermano andaluz que vive en Cataluña, paga al Estado 25 y recibe 6. Y que ahora es catalogado como ciudadano catalán por el resto de ciudadanos españoles. que pagan 6 y reciben 25.

    • Albert
      08/08/2017 at 08:50

      P.D. ” Un pacto de Estado es posible ” … pero NO es posible, sin contar con la vaca lechera ” Cataluña ” …que muge con razón porque el propio Estado la ningunea , cuando la deja sin la alfalfa necesaria, para alimentarse y sobrevivir.
      En una palabra, el Estado la deja sin ninguna alternativa…

  4. Salvador de Lleida
    06/08/2017 at 16:22

    Sr. Lluis Foix:

    Pot està content i satisfet d´aquet seu article.

    44 comentaris. Fins ara!.

    Endavant.

    Felicitats.

  5. Salvador de Lleida
    06/08/2017 at 09:34

    Amics tots.

    Naturalment que em queixo de les carreteras de Lleida. Es el que pateixo. Especialment per anar a Tarragona i a Viella. I no per anar a la platja o a esquiar. Per feina i per transport.

    Pero a l´area Metropolitana de Barcelona os podeu qeixar 10 vegades mes. Que dic 10 vegades; 100 vegades.

    Nomes per aquet pont de Castelbisbal que porte 7 anys sense acar-lo per 400 mts. i que obliga a fer un tomb de 12 Kms per una carretera de 2 sentits, ni ha per fer una vaga general de transportistes.

    Demano que en aquet blog, algú que ens expliqui exactament la situació de les infraestructures de l´Area Metropolitana de Barcelona.

    • Albert
      09/08/2017 at 05:15

      Salvador de Lleida, mani el PP ó el PSOE cuan ocupan la Gobernanza d’Espanya, amb l’excusa de la solidaridad, ens aplican la Llei del… + 25 – 6, dels dos germans andalusos.

      Sense dialogar, ni escoltar cap rao de queixa, d’injusticia económica fiscal, com tampoc atendre la dignitat d’un poble,ect.

      La resposta es sempre la aplicació de la Llei del PP/PSOE, que de fet es refereix a la Llei que ens aplican a nosaltres i a algunes altres autonomies, que es la Llei del : + 25 – 6.

      D’aqui ve tot el mal que patim i a el cual sempre ens referim. I del cual en voldriem fugir ó divorcianse.

      ¿ T’ha quedat clar, Salvador de Lleida ?

  6. Salvador de Lleida
    06/08/2017 at 09:09

    Jaume T.M.

    No em vull allargar amb una replica que fore segurament reiterativa.
    Nomes cuant dius que una separacio ens costará molt cara.
    Preguntat Jaume cuants anys fa que ens coste carísima.

  7. Albert
    06/08/2017 at 07:54

    Como dice el Sr. Foix, al final del segundo parrafo de su artículo :…

    ” No tengo una fórmula mágica, para suavizar un conflicto que se ha enquistado entre el Estado y Cataluña. ”

    pienso que el Estado está gobernado por políticos diputados, con mentalidad y personalidad de funcionarios.

    Por eso, se limitan en caso de conflicto, a obedecer la Ley de turno, aplicada a rajatabla sin atender a razones, ni al porque de un comflicto, ect.

    La realidad es que, el … negarse a dialogar … sobre un comflicto de intereses y recaudación fiscal estatal, excesiva, ahogante y desequilibrada por la …falta continuada de inversiones… en obras de infraestructura compensatorias, …es una falta muy grave que atenta con el propio Estado… y … que ha provocado y aun provoca la misma gobernanza que lo dirige, … porque no atiende a razones de quejas reales y justificadas.

    Cataluña no se queja por quejarse. Es la adelantada de España y este mismo problema lo tienen otras autonomías españolas. Que también se quejan ó se quejarán.

    Pero la aplicación de la Ley seguirá y la corruptosis institucional también seguirá.

    Veremos cual ganará, pues esperamos que la verdadera justicia y el sentido común se inpongan.

    • Albert
      06/08/2017 at 07:59

      P.D. ” inpongan ” debe decir …” impongan “.

    • Salvador de Lleida
      06/08/2017 at 08:46

      Albert, totalment d´acord.

  8. Rosamaria
    05/08/2017 at 18:52

    Probablement un dels exercicis de síntesi més interessants dels que he llegit fins ara.

    Us recomano la lectura de l’ article de La Vanguardia d’avui 5 d’agost signat per MANUEL CASTELLS : CATALUNYA PATRIA O MORT ?

  9. Salvador de Lleida
    05/08/2017 at 09:13

    Jaume T.M.
    Repasem l´história.
    El Pt. Mas no era independentiste. Es mes, es negava a dir la paraula INDEPENDENCIA.
    El Pte. Rajoy per tres vegades li vadir no a cap pacte i al paquet ni hi constave el Referendum. La última vegada no aceptar el DECRET D´ORDINALITAT.
    Dons si Jaume, el Pte. Rajoy va dir sempre NO a capsevol pacte amb el Pt. Mas, sense incloure el Referendum.

    Potser no ho vaig explicar prou clar. Ara el Pt. Puigdemont s´ha plantat exigin el Referendum i no está disposat a negociar els tres anys que queden de legislatura, de 45 temes, que despres el proper gobierno digui que no em sap res.
    Així pasar amb els milions d´Euros que Zapatero firmar per atrasos en infraestructures i per obres no realitçades.
    El Pte. Rajor es pasar aquet pacte firmat per Zapatero por LA PUERTA DE ALCALÁ. I els milions on estan ???????.
    Pot ser ho sap el Sr. Barcenas, que domina tan el temes contables que als seus papers tacha DEBE y HABER i hi posa ENTRADAS i SALIDAS.

  10. Albert
    04/08/2017 at 15:14

    Sr. Fix : … ” Un pacto Estado es posible ” para que cotizemos y percibamos en igualdad de condiciones, ect.

    Y no como aquellos 2 hermanos andaluces. Nacidos los 2 en Andalucia.
    El mayor vive en Andalucía y paga al Estado 6 y percibe del Estado 25 en subvencione. El menor vive en Cataluña y paga al Estado 25 y percibe a cambio 6 del Estado.

    Al buen entendedor ó el porque, Cataluña se queja y se quiere divorciar por Referendum.

    • Albert
      04/08/2017 at 17:16

      P.D. Sr. Foix:

      Actualización : El hermano que vive en Andalucia, tiene dinero ahorrado en el Banco. Pero el hermano que vive en Cataluña, se ha empobrecido y debe dinero de prestamos al Banco y a algunos parientes, ect.

      El hermano que vive en Cataluña pide el divorcio de España por Referendum, pero su hermano que vive en Andalucia, se opone con firmeza y encima lo trata de mal hermano.

      ¿ Que opináis, pues es un hecho de la vida real ?

      • Rosamaria
        05/08/2017 at 10:00

        És pot dir més alt Albert, però no més clar.

        Només cal extrepolar la història d’aquests germans a España i Catalunya i s’entendrà perfectament el perquè no ens interressa seguir sent espanyols.

        • Albert
          05/08/2017 at 14:46

          Rosamaría, Es que per cotitzar i pagar impostos ens diuen que, somos españoles, pero per a percebre les subvencions i les inverssions en infraestructuras que ens pertocan per dret de cotitzadors, a les hores, diuen que, … somos catalanes, quejícas y separatistas…

          Pero son ells mateixos, els que ens fan fora d’Espanya, doncs ens enpenyan fora, amb el seu comportament egoista. Ja que ens deixan sense recurssos económics…desde el moment que no fan les inverssions que ens pertocan, en grans obres de infraestructura.

  11. 04/08/2017 at 10:33

    Sr.Foix: la justicia se define como la constante y perpetua voluntad de dar a cada uno su derecho… de dar a cada uno lo que le corresponde…el problema siempre es saber quién decide dar a cada uno lo que le corresponde…no se puede ser juez y parte…

    • Rosamaria
      04/08/2017 at 12:40

      BartoloméC, las matemáticas no són suceptibles de duda. Es una ciencia objetiva. Un 2 no puede ser un 3 o un 2,5…és simplemente un 2. Las Balanzas Fiscales tienen relación directa con las matemáticas.

      En cuanto a la cultura, que incluye todo lo demás, crees que es algo a decidir por un tercero lo que es o no cultura propia de una tierra ??

  12. Rosamaria
    04/08/2017 at 10:14

    Si el govern de Madrid tingués suficient intel.ligència, cultura democrática i voluntat política, el pacte d’Estat que vostè Sr. Foix i també “tots” nosaltres desitjariem, a hores d’ara, ja seria un fet.

    El problema és que maca intel.ligència, manca cultura democràtica i manca voluntat politica per part de Madrid.

    …i és que sobra molta soberbia i prepotencia que permeti parlar i escoltar i sobretot reconeixer que no poden perdre el 20 % del PIB i la comunitat autónoma amb més empenta econòmica i projeccció turística internacional.

    No hi ha marxa enrera….serà el que serà…, però no hi ha marxa enrera.

    De sobres hem conegut com funciona el govern de Madrid ” pels seus fets els coneixereu” … pel que fa a mi, no tinc cap ganes de seguir amb aquesta gent, ni tampoc amb els que proposen una soposada reforma de la constitució : si no són capaços d’entendre la necessitat evident d’un referendum, quina mena de canvis constitucionals serán capaços de proposar que compleixin uns mínims de garanties democràtiques ??… tot plegat res de res….i això que Pedro Sánchez podía haber girat la truita……però res de res…

    • Salvador de Lleida
      04/08/2017 at 10:36

      Rosamaria totalment d´acord.

      Afexí nomes que tinc dubtes de que el Gobierno de España cumpla despues un pacto acordado con Catalunya.

      • Rosamaria
        04/08/2017 at 12:41

        d’acord Salvador.
        Ja han incomplert més d’una vegada….

  13. francis black
    04/08/2017 at 10:07

    Las otras comunidades se picarian a los tres minutos. España se ve como una serie de cotos privados a sangrar por partidos políticos. Si el político catalán tiene mas derechos a sangrar a sus súbditos el político de Castilla Andalucía o Valencia pedirá lo mismo. Y si no se lo dan pelea de sangrados que saldrán a reivindicar sus derechos como los catalanes.

    • Rosamaria
      04/08/2017 at 10:18

      Simplemente aplicando políticas fiscales justas
      ( no Balanzas fiscales inventadas) en base al principio de ordinalidad se acabaria el problema.
      A cada uno lo que le corresponde.
      no té parece una solución fácil y justa ??

      • francis black
        04/08/2017 at 10:52

        Soluciónes hay un montón, tu siempre partes de una buena fe que en política no se da. El debate sobre política a de partir de la mala fe de los políticos, si partes de la buena fe nunca pasa lo que piensas. Aquí el tema es la lucha por la caja pero no para hacer una mejor distribución luego.

        • Rosamaria
          04/08/2017 at 12:43

          totalmente de acuerdo contigo.
          hemos de canviar a los sujetos políticos actuales, por sujetos mas honestos.

          • Francis Black
            04/08/2017 at 13:01

            La única revolución es intentar mejorar uno mismo esperando que los demás también lo hagan. (Revolución)

            Brassens.

            Brassens muchas veces es considerado un individualista pero creo que era un tio realista, sobre el unico que tienes soberania es sobre ti y nos pasamos la vida culpando a los otros a los que no podemos cambiar.

  14. CatdeMelb
    04/08/2017 at 05:07

    Un pacte d’Estat, encara que fos de mínims, en aquest punt seria convenient. Però xoquem amb la mentalitat dels governants de Madrid: en totes les confrontacions hi ha d’haver “vencedores y vencidos”.
    Ja s’ha vist que Rajoy no vol pactar res. Quan l’expresident Mas va presentar un programa raonable, Madrid el va refusar, no van voler ni parlar-ne i es va perdre una gran oportunitat.
    El pla del govern del PP és clar, infligir una humiliant derrota a Catalunya (encara més gran que la de l’Estatut) utilitzant tots els mitjans repressius de què disposa, especialment la Guàrdia Civil que tanta por fa als catalans. I la pèrdua del patrimoni personal dels polítics i funcionaris que no es dobleguin als dictats de la poderosa màquina de l’Estat espanyol. Ambdues tàctiques inadmissibles en democràcia.
    És possible que tornin a sotmetre el nostre país perquè disposen d’una força enorme, però “El problema catalán” persistirà.

    • Rosamaria
      04/08/2017 at 10:19

      molt d’acord CatdeMelb

  15. Francesc
    04/08/2017 at 00:42

    Lleva razón el Sr. Foix, no veo otra opción

  16. 03/08/2017 at 22:21

    Sr. Foix:
    De debò Vostè creu a hores d’ara de la pel·lícula que Estat (Govern del PP) i els poders de l’estat al seu servei volen arribar a un pacte i/o negociació viable en què els ciutadans/es catalans i espanyols no surtin perjudicats.
    Sr. Mariano Rajoy ha tingut temps suficient i amb majories, amb el Sr. Artur Mas (punts, pactes fiscal), amb Sr. Puigdemont (punts presentats),… la resposta sempre és NO i/o el silenci i el menyspreu, no sols a la persona sinó al càrrec institucional.
    I enviar jutges, fiscals, guàrdia civil,… i l´operació Catalunya (plena de tanta mentida i porqueria).
    https://www.youtube.com/watch?v=nK5b1W9OPok

    Miri això en alguns moments s’assembla a Maduro i l’oposició democràtica de Veneçuela.
    Ni ZP (amic i mediador parcialitzat a favor del Govern de Maduro) ha fet cap assoliment, res de res.

    Per negociar calen dos, i que vulguin parlar, negociar, cedir, pactar, fer “agora” i política de estadistes i amb visió de futur. Per exemple preservar la convivència.
    No veig al Govern del PP d’Espanya disposat.
    Amb tots el errors que ha tingut Junts pel Sí i la CUP, crec que la batalla internacional ja l’han guanyat.
    Ningú entén a l’estranger que els catalans no puguin votar.
    I tampoc ningú entén que Espanya en lloc de “festejar” a Catalunya i presentar propostes constructives a dia d’avui no ho hagi fet encara.
    Un periodista de Reuters em va dir la setmana passada (coneixedor del tema) a Caracas que hi ha un seguiment del tema català molt important en mitjans estrangers, i que molts mitjans de Madrid ni investiguen, ni els interessa el fons de la qüestió.
    Esperem que els de a peu no sortim perjudicats en el xoc de l’1-O que jo veig inevitable a dia d’avui.
    Tant de bo s’imposi el seny en ambdues parts.

    • Rosamaria
      04/08/2017 at 10:20

      molt d’acord Jordi Alarcós i Carbonell

  17. Albert
    03/08/2017 at 21:40

    Sr. Foix : …” Un pacto de Estado es posible “… lógico y necesario.

    Pero no les da la gana a los de la Economía inproductiva, porque les conviene la vaca lechera.
    Pero recordemos que la avaricia, …rompe el saco.
    Y… ó comemos todos ó no comerá nadie.

    ” Un pacto de Estado es posible ” ….lógico y necesario.

    • Albert
      04/08/2017 at 09:35

      P.D. Aclaramineto : Donde dice… ” a los de la Economía inproductiva ” debe decir … ” a los de la Economía inproductiva, recaudatoria, distributiva y subvencionante del propio Estado.

    • Rosamaria
      04/08/2017 at 10:20

      molt d’acord Albert

  18. Jordi P.
    03/08/2017 at 21:29

    Sr. Foix, vostè que coneix bé la història sabrà que Castella no ha pactat mai. Prefereix perdre que pactar.
    A més, l’actual govern d’Espanya són descendents en bona part de famílies militars i funcionaris de formació. La qual cosa els incapacita encara més per al diàleg politic.
    Tot plegat fa impossible qualsevol pacte d’Estat.

    • Rosamaria
      04/08/2017 at 10:21

      molt d’acord Jordi P

  19. Jose A Garcia
    03/08/2017 at 17:51

    Desafortunadamente nadie va a reconsiderar su posición. La CUP es el único partido que gana siempre en la situación actual. Han mostrado una gran habilidad política para sus fines. Nadie sabe que ocurrirá a pesar de que los dos gobiernos repiten hasta la saciedad que lo tienen todo controlado. Que engaño! Ya que el resultado será siempre la victoria de una parte y la derrota de la otra parte, la derrota de las dos…Alguien cree que pueden ganar ambas partes. Qué hará la UE, alguien lo sabe con certeza. El pueblo catalán es solo y unicamente aquél al que se dirige y sigue a Junts pel Sí y la CUP?

    • Rosamaria
      04/08/2017 at 09:44

      Esta pregunta José A Garcia, se resuelve fácilmente participando en un referéndum libre y democrático, donde todas las voces son posibles. Fácil no ?

      • Jose A Garcia
        04/08/2017 at 15:02

        Potser si o no.

        • Jose A Garcia
          04/08/2017 at 15:06

          Vull dir que potser que un referèndum aclarí això però també que no quedi prou clar.

      • Jaume T.M.
        04/08/2017 at 15:15

        Jo no estci d’acord amb un referendum unilateral. Això es desafiar a l’estat. Així no anem be, perquè el referendum va de trencar o no amb l’estat.
        El Govern Català no ha sabut acceptar un NO a convocar un referendum, les presses i una ambició política desmesurada, és això el que ens ha portat a aquesta situació. Crec que el Goivern català hauria fet millor esperar a tenir millors oportunitats de negociar. De fet, si hagués sigut més moderat, potser hagués pogut pressionar en aquesta legislatura juntament amb PNV, PSOE i Podemos, al govern del PP.
        Crec que aqui hi ha hagut molts interessos creats des d’un principi, i ningú ha volgut negociar. A totes dues bandes els interessava la polarització, però això portarà a que tots hi perdrem.

        • Salvador de Lleida
          04/08/2017 at 17:30

          Interesos creats Jaume T.M., ni ha hasta a les families. I son legitims i defensables. Els polítics tenen el deure de defensar el interesos del seu poble.
          I no estic d´acord en que ningú ha volgut negociar. El Govern Catalá molts cops i la resposta ha estat sempre, NO, NO, NO ……..
          Avans no es posava sobre la taula el Referendum SI o SI.
          Es ara que es condició irrenunciable. Perque no ens donem cap mes sortida.

          • Jaume T.M.
            04/08/2017 at 20:09

            Salvador: quan el que interessa més és la independència, no es pot fer veure que l’altre no vol negociar per justificar-la. Si no estic mal informat, el maig d’aquest any es van reunir Puigdemont i Rajoy, i tenien 46 temes sobre la taula per negociar. Rajoy estava disposat a parlar dels primers 45, però no del darrer, el que Puigdemont no volia/podia renunciar: el referendum. Potser ja era massa tard, però em sembla tendencios dir que el govern espanñol ha dit sempre no i no. Ha dit no al referendum, però no pas a els altres temes. Però es clar, si el govern d’aqui posa que el referendum és innegociable, qui no vol negociar és ell.

          • Rosamaria
            05/08/2017 at 10:41

            Santa desinformació Jaume T.M. : dius que de 46 punts el govern espanyol accedia a negociar-ne 45 ??…si us plau, pots demostrar-ho això ? diguens on hem d’anar de les hemerotèques a informar-nos sobre aquesta primicia de la que no en sabem res la resta del personal ??….rodalies es tercermundista, l’aeroport del Prat igual, carreteres en general i sobretot de Lleida – en Salvador et pot il.lustrar molt sobre aquest tema – també són tercermundistes….has passejats les flamants autovies gratuites de la resta d’Espanya ??… aqui gaudim de ctres. nacionals en estat precària i autopistes de pagament – i compte que ara pagarem també les Madrid, que són deficitàries atès que, amb les autovies que tenen, ningú fa servir les autopistes. Si vols parlem dels preus de les universitats….i fem també un comparatiu….

            Quantes promeses d’inverssions a Catalunya, totes elles incomplertes….

            Ja era hora que ens plantessim…..ja n’hi ha prou !!

        • Rosamaria
          05/08/2017 at 10:24

          Jaume T.M. És de lloar la teva capacitat de paciència, però portem 30 anys intentant negociar amb aquesta gent. Què proposes, esperar 30 anys més ?…. i entretant tu i la teva familia, cada dia més pobres i les d’Extremadura cada dia més riques…això no es solidaridat, això es estupidesa. Viure a Catalunya sent espanyol, resulta extremadament car.

          El govern català, tal i com molt bé diu en Salvador de LLeida, ha hagut d’entumar incontables negatives del govern espanyol…i és que, Espanya no pot prescindir de Catalunya. Mai s’avindràn a negociar un pacte que els hi comporti ingressar menys diners a les arques de l’ Estat. Desenganya’t, company !!

          Recolzament de PNV, PSOE , PODEMOS ?? Ho has pensat bé això ? els primers s’han venut per un grapat de diners, els segons han perdut els papers fa temps – socialistes recolzant al PP ?? socialistes contraris a un referendum ??? – i pel que fa a PODEMOS, l’ambigüetat que els caracteritza no és altra cosa que la recerca d’una oportunitat que els permeti accedir al poder – volen i dolen que diem aqui a Catalunya – ni aqui ni allà, sino on tregui millor rendiment politic –

          Dius que tot això ens portarà a que tots i perdem, potser si, però si fos així , entrariem en una situació més justa,- ja veus – ara mateix la única que hi està perdent és Catalunya.

          • Jaume T.M.
            05/08/2017 at 20:59

            Ahh, i respecte de lo dels 46 temes, jo ho he llegit un parell de cops d’un dirigent del PP, i que jo sàpiga no ho ha desmentit ningú del govern català. Recordo vagament que aquests 46 temes també es van tractar amb Artur Mas, amb el mateix resultat: el referendum ès irrenunciable. Dono crèdit al que deia el dirigent del PP, però suposo que el plantejament arribava tard.

          • Jaume T.M.
            07/08/2017 at 14:01

            Perfecte RosaMaria. Quedo a l’espera dels teus comentaris, m’agradarà saber que en penses. Obviament, jo també compto amb quin diari i quin periodista publica la notícia. Però sempre haig de donar un mínim de confiança, doncs sinó, acabariem per dir allò de “sólo se que no sé nada”. Els ciutadans tenim dret a estar informats, però depenem de que els mitjans de comunicació siguin fidels i honestos. I no soc pas ingenu, ja sé que no sempre ho són.

        • Rosamaria
          05/08/2017 at 10:45

          No et deixies enganyar per un sol discurs partidista, Jaume T.M. de referendum unilateral res de res !!
          Recordo novament, que la majoria del Parlament català és independentista i el Parlament surt dels vots del poble oi ?

          • Jaume T.M.
            05/08/2017 at 20:55

            Rosamaria: Potser tens raó amb el que dius. Però jo, el meu cor, la meva intuició, em diu que és millor estar junts, seguir junts, que plantejar una separació. Una separació costará molt cara. I ens ho estar costant. Al final una situació més justa ? Jo no ho crec. Pagarem més els de Barcelona per tal que els de Lleida i Tarragona estiguin be. No hi haurà corrupció ? Ja ho voldria, però el ser humà, sigui d’on sigui, quan te poder és fàcil caure en la temptaciò. En resum, que estaríem com estem ara en una dimensió més petita. I això si ens en surtim del fet de no estar en la Unió Europea durant uns quants anys. Ningú sap que pot significar això per l’economia de Catalunya. En resum, el meu cor em diu que això seria una aventura incerta. Em dius que ara hi ha injusticia econòmica, doncs a lluitar dins el “sistema” per aconseguir que hi hagi un pacte fiscal, una millor autonomia. Crec que aquest és el camí més intel·ligent. Agraeixo però el teu debat, les teves opinions, i òbviament cadascú pot pensar el que vulgui i davant de les opcions que li doni la democràcia votar a qui li faci més pes (o no votar). Salut !!!

          • Rosamaria
            06/08/2017 at 10:17

            SALUT Jaume T.M. !!

          • Jaume T.M.
            06/08/2017 at 17:00

            Rosamaria: per curiositat he cercat a google sobre el que vaig llegir dels 46 temes. Pots trobar molta més informació tu mateixa cercant per els termes Rajoy Puigdemon 46.
            Entre d’altres he trovat finalment aquest, d’un diari que nomllegeixo, però que fa referència a un article de la Vanguardia (que fins ara no he trovat)
            http://www.eleconomista.es/politica-eleconomista/noticias/8495245/07/17/Puigdemont-habria-pedido-a-Rajoy-una-salida-al-conflicto-catalan-el-pasado-mes-de-mayo.html

          • Jaume T.M.
            06/08/2017 at 17:02
          • Rosamaria
            07/08/2017 at 09:55

            GRACIES JAUME T.M., desseguida que tingui un moment , m’ho miro…però creu-me, històricament des de Madrid han promès molt i han acomplert molt poc. Així estem com estem….

          • Rosamaria
            07/08/2017 at 10:02

            …i una altre cosa…tenir en compte el dirari que publica la noticia i saber de quin peu calcen, també és un exercici imprescindible.

            L’article que recomano més amunt, també el va publicar La Vanguardia i està signat per un socialista.. !!…vaig haber de mirar-m´ho dues vegades perque no m’ho podía creure….un article com aquell sortit de “casa Godó” ???…però si i val la pena llegar-lo.

            Per mi PP Rajoy, PSOE Sánchez…ja no són creïbles….és massa tard i ens han enganyat massa vegades…… tot i així prometo llegir-me l’ article que envíes.

            SALUT COMPANY!!

          • Jaume T.M.
            07/08/2017 at 14:09

            RosaMaria: No m’havia percatat del tot de la teva opinió sobre si el referendum és o no unilateral. Òbviament dins a Catalunya no, doncs el convocarán els partis que van guanyar les eleccions. Però la votació que es pretèn afecta a la sobirania española. Si les seves autoritats no hi estan d’acord en que es voti això, cal entendre que és unilateral.
            Quedo a l’espera també dels teus comentaris sobre la publicació en diversos mitjans dels 46 temes a negociar (he publicat un altre resposta sobre el tema, però no ha quedat ven col·locada i potser no la veus).
            Salut !!

Comments are closed.