De Rocafort al Vilet, un museu a l’aire lliure


L’àrnica apareix ben documentada en el museu arran del cami de Rocafort al Vilet.

És un museu itinerant, primaveral i amagat. És el museu de la natura que sempre hi ha estat però poques vegades l’hem descobert. Les plantes remeieres abunden al país amb una total espontaneïtat. En uns dos quilòmetres, de Rocafort al Vilet, estan exposades fotografies i les explicacions de les plantes que surten lliurement i rutinària a la vora del camí. Les hem vist sempre però no sabíem el nom ni tampoc les seves facultats curatives.

S’està recuperant gradualment el nom de les plantes, els ocells i els arbres. Una de les facetes dels anglesos es la facilitat en distingir els noms de tot el que envolta la natura. Ho han aprés a l’escola i ho han transmès generació rere generació. També aquí, a casa nostra, es torna a observar la natura amb la curiositat dels antics pagesos però també amb el coneixement científic de joves que han estudiat d’una manera precisa tot el que ens envolta.

No s’ha de pagar entrada ni hi ha horaris. Un grup de persones del poble hi han treballat durant molt temps. Han caminat pels termes en totes les estacions, matí i tarda, capvespre i matinada. S’han identificat amb la natura i han recuperat els noms de les plantes que, a centenars, surten i floreixen en aquests dies de la lluna plena de Pasqua.

L’arç blanc surt en diversos indrets de la caminada fins al Vilet. Al seu cartell plantat al costat de la mateixa planta s’indica que les cireretes de pastor, riques en vitamina C, son comestibles tot i que el seu sabor farinós no les fa molt desitjables. En èpoques de fam s’han utilitzat en l’alimentació humana, tant el fruit com les fulles. I, a més de les explicacions curatives, ens assabentem sobre la història de la planta i la seva implantació al territori. Es diu que l’arç blanc ha estat assumit per les diferents cultures d’arreu del món. Les espines es fan tan fortes que a Rússia els fusters les empraven com a claus. Son temudes pel dolor que provoquen alhora que s’ha considerat que fan dormir.

El que aporta aquest museu itinerant en aquests dies que el sol comença a bronzejar les cares dels que caminem sense cobrir-nos el cap és una visió cultural complerta. De l’arçot es diu lacònicament que s’utilitza en jardineria per fer bardisses. Però s’hi afegeix que la bullida dels fruits s’empra per fer banys oftàlmics contra la hipertensió ocular. Alerta, però, perquè la seva fusta era utilitzada per fabricar els batalls dels esquellots.

No en sabia res de totes aquestes històries tan pròpies d’unes terres que, abans de la moderna farmacologia, eren els remeis habituals per tothom que patia alguna malaltia d’algun tipus.

Caminant cap al Vilet et surten els sanguinyols que els antics utilitzaven per la cura de gastroenteritis i cremor d’estòmac pel seu poder astringent. Mai hagués sospitat que aquestes herbes podien ser emprades per a esbandides i gàrgares a la cura d’afeccions de les genives de la gola.

Trobo algun caminant igualment sorprès per aquesta exhibició erudita de les plantes i flors que sempre hem vist i no hem sabut interpretar. Ignoràvem el seu significat i les seves funcions designades per la sàvia natura que mai defrauda.

Del coscó o garric aprenc que té propietats antisèptiques i que per les hemorroides i fissures anals, es fa decocció durant 35 minuts d’un bon grapat d’escorça seca. S’hi afegeix que aquesta decocció també es pot utilitzar per tractar malalties sexuals femenines.

La farigola i el romaní hi son en abundáncia. Els més familiars pel gran públic.

La llarga passejada és com una descoberta de plantes perennes. És com les excursions que feien personatges com mossèn Cinto o els pioners del excursionisme català fa més d’un segle. És descobrir els orígens i els efectes de les plantes que la natura subministra gratuïtament a tothom.

Del llentiscle se’ns diu que les seves propietats medicinals ja es coneixien a l’antiga Grècia, on s’utilitzava per tractar desordres de l’aparell digestiu. A més, té propietats bactericides i fungicides.

Anem tirant camí cap al Vilet des de Rocafort, una de les passejades més romàntiques d’aquestes contrades. Trobem el lligabosc mediterrani que en jardineria és molt apreciada per decorar glorietes, murs, columnes i altres elements ornamentals.

La carbassina conté elements verinosos quan es pren en excès.

No tot son virtuts curatives d’aquestes plantes que sempre han estat presents a les vores dels camins. Ens trobem amb la carbassina i se’ns diu que cal tenir en compte que totes les parts d’aquesta planta són verinoses. Posseeix una substància que pot causar una malaltia greu o fins i tot la mort si es consumeixen en excés. A mig camí se’ns diu que en l’època medieval, els estafadors solien aprofitar aquesta planta per vendre-la com si fos mandràgores o amulets màgics.

Mai havia reparat en que arran de les vores del camí cap al Vilet hi havia àrnica, una medicina històrica per disminuir el dolor de les contusions, hematomes, esquinços, inflamacions d’articulacions, dolors d’artrosi i dolors musculars. La Isabel i la Mireia han treballat molt aquesta exposició itinerant, pedagògica, improvisada, que només fa que descobrir el que molts no havíem vist mai.

La farigola i el romaní hi son presents. Ja sabíem que la farigola desprèn una de les aromes més clàssiques de la Mediterrània i que té propietats antibacterianes i antisèptiques. Del romaní s’afirma que se n’extreu un oli essencial amb propietats bactericides, antivíriques, diürètiques, antiinflamatòries, antiasmàtiques i cicatritzants. Fins i tot és efectiu en el tractament de l’alopècia, el gran tema que ocasionà la gran bufetada en els últims premis Oscar a Los Ángeles.

En el recorregut es veu el paisatge primaveral que empeny les vinyes i els rebrots dels noguers. Es té la impressió que l’excursió comporta la idea que es té una farmaciola a l’abast de tothom, per molts mals i patiments que han sacsejat la salut de generacions passades. A la Isabel, la Mireia, la Carme i totes les dones que han fet possible aquesta excursió itinerant, curativa, il·lustrada, enciclopèdica i tan senzilla, l’agraïment de tants vianants que s’aturen per descobrir el que sempre havien contemplat arran dels camins del terme, sense saber-ne el nom ni les facultats curatives.

  5 comentarios por “De Rocafort al Vilet, un museu a l’aire lliure

  1. Sr. Lluis Foix, ,,, Sou un privilegiat, doncs heu nescut al camp i he visitat i conegut el mon de fora.

    el meu par va neixa a MONTROIG de Teruel de la franja. No pas ha Montroig del camp. A n’el mapa geografic, diu Monroyo, pero s’ha de dir Montroig. perque els seue habitants diuen » Montroig «.

    I timguem mot en conte que la meua iaia, que era tambe d’alli, no savia entendre i ni tampoc parlar el castellá.

    El meu pare, sempre ens deia, jo no soc manyo,,,, Soc catalá.

    El meu avi patern va morir a els 54 anys, despres de morir el fill gran,, de 4 fills, mig any avans,

    Aixis i degut a aixo, el meu pare, va acabar venin a viure a Barcelona.

    Tambe va perdre, amb el temps, el vocavulari propi del poble,

    Sort que Vos, de tant en tant ens el recordeu, amb els vostres ben documentats articles,.Com aquest d’avui.

    A Barcelona ciutat, no sabem ni coneixement cap nom de planta, arbre e inclus de diferents animals.ect. Sobretot els nens, ect.

  2. Magnífic el relat que ens ha fet endinsar per un camí com molts ple de natura,sàvia ella.Ens ha fet particeps del camí que us sr Foix ha trepitjat i ens ha explicat amb detall lo que a mi m’agrada tant : el caminar per indrets de petjades d’avantpassats.Grácies.

  3. Brutal Lluis aquesta descripcio de «regals» que la Natura ens fa, i que no en tenim ni idea, inclus els que com jo hem nascut i vivim al poble desde sempre…
    Em sento avergonyit!!!
    Bona Mona,
    Brunet de Bellmunt

  4. Gràcies Sr. Foix per a publicar aquesta magnífica idea sobre l’exposició de plantes i les seves propietats.
    Moltes escoles ubicades en entorns rurals, podrien treballar-ho amb els mestres i els avis del poble.
    Un bon aprenentatge pels nens i una lliçó de VIDA.

Comentarios cerrados.