Cal un govern possible

Si Carles Puigdemont no pot ser investit president cal buscar un altre diputat de la majoria independentista per tal de poder formar un govern estable.

 

El temps passa i les possibilitats de tenir un govern estable a Catalunya no es visualitzen de forma immediata. L’astúcia i la capacitat mediàtica de Carles Puigdemont han neguitejat tant el govern Rajoy que vol evitar de totes maneres la presència de l’expresident al Parlament el dia de la investidura. Soraya Sáenz de Santamaría anuncia que recorrerà contra la proposta del president de la cambra, Roger Torrent, d’investir Puigdemont sense aclarir quina serà la forma per fer-ho. El Consell d’Estat s’ha pronunciat en contra d’una impugnació preventiva, és a dir, que no està d’acord que el recurs es presenti abans que s’hagin produït els esdeveniments.Soraya diu que, malgrat el dictamen del Consell d’Estat, recorrerà igualment contra la possibilitat que l’expresident sigui investit. Quan el Consell de Garanties Estatutàries feia el mateix amb la decisió de l’expresidenta Carme Forcadell els escarnis de la premsa de Madrid eren tan sorollosos com indignats. En els dos casos, els dictàmens no són vinculants. Però, ben mirat, potser pagaria la pena fer cas del que diuen els consells consultius que vetllen per l’adequació a dret de les decisions dels governs.

El govern Rajoy i el seu ministre de l’Interior empaiten Puigdemont per Europa i parlen d’establir un cordó fronterer de seguretat alhora que controlaran carreteres, ports i aeroports per detectar la possible presència de Puigdemont encaminant-se al Parlament de Catalunya per tal de ser investit president. Quina pèrdua de temps i quina falta d’estratègia. Quin ridícul.

Rajoy va voler enfrontar-se al conflicte amb Catalunya judicialitzant-lo, dient no a tot, deixant de banda els gestos polítics, i ara es pot trobar que la justícia espanyola no sigui tan fidel a les instruccions directes o indirectes que arribin del govern i institucions com el Tribunal Constitucional podria dividir-se perquè la seva tasca no és la de ser el braç executiu del govern. La sobreactuació judicial sobre un conflicte de caràcter polític pot acabar malmetent la imparcialitat de les institucions jurídiques.

Veig improbable que Puigdemont acabi sent investit president. Però no cal descartar res perquè és una persona que domina l’escena mediàtica i sap moure’s amb habilitat des d’Europa malgrat que cap autoritat rellevant li faci cas. El més urgent, al meu parer, és que Catalunya tingui un govern estable, que es dediqui principalment a resoldre les necessitats i els interessos dels catalans, que governi per tots i que no hi hagi una sensació d’interinitat i confusió com la que viu el país des del mes de setembre. Dels trenta-quatre diputats de la llista de Junts per Catalunya en pot sortir un o més candidats que rebi el suport de la majoria de la cambra i arribi a ser investit president amb la majoria de vots independentistes.

Però l’èmfasi que es dona a les piulades diàries, declaracions i aparicions televisives de Puigdemont no tenen prou en compte que per ser elegit necessita els 32 vots d’Esquerra Republicana i, com a mínim, dos de la CUP. Oriol Junqueras és a la presó i ens envia una piulada diària dient quants dies fa que està empresonat. No surt gens enlloc però seria poc realista menystenir la seva força política i moral. Quines són les relacions i la sintonia entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras? Pel que es filtra des dels dos partits són escasses i tibants.

La CUP, per altra banda, assegura que no donarà suport a un candidat que no accepti la línia directa cap a la república catalana, al marge de les lleis de l’Estat i de la majoria social que no és independentista segons els resultats de les eleccions del 21 de desembre.

D’aquesta confrontació entre Catalunya i Espanya no en pot sortir ningú ben parat si no es renuncia a victòries per golejada i si no es dona una sortida política digna i acceptable a les dues parts. Penso que Rajoy tindrà moltes dificultats per continuar en el càrrec precisament perquè no ha sabut gestionar amb intel·ligència la crisi. La corrupció li passarà factura. I també serà difícil per a Puigdemont per haver tensat la corda excessivament declarant la independència de forma unilateral. El més racional seria formar un govern independentista que pogués governar durant tota la legislatura i que preparés un pacte menys traumàtic amb Espanya per tal d’assegurar la convivència interna a Catalunya i establir unes relacions acceptables amb l’Estat que permetessin blindar les competències en cultura, llengua, finançament i més autogovern. Potser seria una manera de recuperar la serenor de tots plegats i reprendre la confiança d’Europa en una Catalunya plenament aliada a les regles i als estils de fer política de la Unió Europea.

Publicat a El Punt Avui el 28 de gener de 2018

16 comentarios

  16 comments for “Cal un govern possible

  1. Ramon
    30/01/2018 at 00:20

    Todo esto es un despropósito,los que seguimos los acontecimientos cada dia,intentando comprender cada parte, hay muchos aspectos que no entendemos, no vemos ni sentido común, ni estrategia,ni plan B, solo improvisación y acción-reacción patética por la otra parte, pues imaginemos que deben pensar los extranjeros del lio montado. Por mi parte solo tengo dos temas claros Cat sin Europa no es viable, y por ahora Europa no apoya a Cat por diversos motivos y por otro lado es un alto riesgo la guerra entre dos posiciones, gane uno o el otro, ante ello la mejor opción hoy imposible, es que Rajoy y Puigdemont se retirarán del escenario.

  2. Jordi P
    29/01/2018 at 18:14

    No som titelles del Mariano, ni de la Soraya, ni dels seus comparses TC i TS. Qui mana a Catalunya és el Parlament elegit democràticament, que ja ha decidit qui ha de ser president.

  3. 29/01/2018 at 15:00

    Alguns diuen a la pràctica que la millor solució per a Catalunya i la democracia és aquesta: 1) No reconèixer els resultats electorals i tergiversar-los. 2) Suplicar al Govern del PP i als seus còmplices del repressiu 155 que imposin el president i el Govern de Catalunya que mes els complagui.

  4. Francesc
    29/01/2018 at 14:37

    No es del tema pero lo pongo por aquí. He apañado un artículo con mis comentarios: http://bit.ly/2FrFscJ

  5. Àfrica
    29/01/2018 at 10:56

    “El més urgent, al meu parer, és que Catalunya tingui un govern estable, que es dediqui principalment a resoldre les necessitats i els interessos dels catalans, que governi per tots i que no hi hagi una sensació d’interinitat i confusió com la que viu el país des del mes de setembre.”
    Hi estic d’ acord!
    Penso que, de la mateixa manera que Mas va fer un pas al costat( o cap a on fós), es podria investir un altre candidat,formar govern,governar,treure el maleït 155,retornar tothom a casa i….si cal….que Puigdemont sigui president.
    El més urgent és poder tenir un país normal i calmat. Que negociin els qui ho han de fer i que pensin en les persones i no en partits i egos varis….

    • Francesc
      29/01/2018 at 11:21

      Àfrica, ¿se podría cambiar de candidato y si hace falta que sea el mismo?

      🙂

      • Àfrica
        29/01/2018 at 14:38

        Ui,jo què sé!!:)

        • Francesc
          29/01/2018 at 14:47

          😉

    • 29/01/2018 at 12:29

      Ni más ni menos Àfrica…

  6. 29/01/2018 at 10:42

    Sr.Foix: Cal un govern posible ???

  7. Albert
    28/01/2018 at 19:53

    Sr.Foix: La forma i el moment en que va esser elegit, per President de la Generalitat en Carles Puigdemont, recordo que va esser molt irregular i fora de tota lógica.

    Va esser un president el-legit a dit sense ordre ni concert previ.

    Ara no el veig de president de res. El seu comportament actual, el desahibilitar per exerci de President i reprensentant de tots els ciutadans de Cataluña. Estem perdent el temps i fa mes nose que servei. Ho sento.

  8. dogbert
    28/01/2018 at 19:13

    Es posible pero no es probable que esta clase politicxa que nos ha traido hasta este callejon sin salida, piense en algo mas que no sea en estrategias de partido y de bloques (que feo suena lo de bloques)
    Es posible pero no probable que piensen que se deben a una ciudadania que no los ha votado para que sean el primer problema de la sociedad, cuando deberian ser parte de la solucion de los problemas que agobian a los que pagamos la fiesta.
    El ridiculo es planetario, pero ellos siguen predicando lo que no creen.
    Hipocritas, cinicos, pateticos.

    • 29/01/2018 at 12:30

      Lo hemos hablado muchas veces Dogbert, sólo hay dos clases sociales, los que pagamos la fiesta y los que viven de la fiesta…

      • Àfrica
        29/01/2018 at 14:39

        Justa la fusta!

Comments are closed.