La pluralitat del món jueu

Tony Judt, historiador i assagista

Repassant les lectures d’estiu m’he adonat que els tres llibres que havia seleccionat per llegir en dies de més tranquil·litat eren de tres persones jueves. Els tres parlen de la seva condició i els tres s’hi aproximen de forma subtilment diferent. Em refereixo a Tony Judt, a Edith Stein i a George Steiner. Tres figures racionalment molt potents, les tres amb recorreguts biogràfics diversos, fins i tot contraposats, que parlen d’una manera natural de la seva condició jueva i alhora han fet aportacions interessants a la història del pensament occidental.

Els tres són jueus d’una certa heterodòxia en el sentit que les seves posicions racionals, culturals i espirituals no coincideixen amb el que seria l’ortodòxia ordinària d’un jueu típic. Són persones que han transitat per Europa Central, s’han mogut d’un lloc a l’altre, han parlat a les universitats més prestigioses, han escrit llibres i han influït en el pensament de milions de persones.

Edith Stein, deixebla de Husserl, abans de la seva conversió

Steiner és possiblement l’home de lletres més important de la segona part del segle XX. I segueix publicant llibres i parlant arreu als seus 83 anys. Té una passió per la llengua i en el seu Després de Babel diu que l’autèntica catàstrofe de Babel no és la dispersió de llengües, sinó la reducció de la parla humana a unes quantes llengües planetàries multinacionals. L’extinció de llengües que estem presenciant en l’actualitat, dotzenes d’idiomes passen cada any a un silenci sense remei, és exactament simultània als estralls que es perpetren a la fauna i la flora. No hi ha llengües petites per reduït que sigui el seu espai demogràfic o ambiental. Totes i cada una de les llengües humanes són finestres obertes al ser, a la creació. En La poesia del pensamiento ens diu que “la història del llenguatge, la vida del llenguatge són al mateix temps la història i la vida de l’esperit humà”.

Steiner diu que no es pot dimitir de ser jueu i alhora no està convençut que la creació de l’estat d’Israel fos la solució definitiva per a un poble històricament perseguit per Europa. La llibertat de Steiner és la que invoca Edith Stein, la deixebla de Husserl i autora de nombrosos llibres sobre fenomenologia, per donar el pas de la conversió al catolicisme, fer-se carmelita després de llegir la vida de Teresa d’Àvila i acabar sent gasificada a Auschwitz pel fet de ser jueva. Fou detinguda per la Gestapo a Holanda després que els bisbes holandesos condemnessin l’antisemitisme del III Reich i Hitler ordenés la detenció de tots els cristians que no pertanyien a la raça ària. La biografia de Francesco Salvarani és un recorregut vital d’aquesta dona que es considera filla d’Israel i filla de l’Església, passant per la seva etapa atea i indiferent, i que avui està canonitzada com a santa.

George Steiner, amb el seu gos a casa seva

El darrer llibre de Tony Judt, Pensar el siglo XX, és un diàleg amb Timothy Snyder, celebrat cada dijous de l’hivern, la primavera i l’estiu de 2009, quan ja no era capaç d’escriure res, però sí de parlar, degut a l’avançada malaltia que acabaria emportant-se’l l’agost de 2010. És un llibre d’història, una biografia i un tractat d’ètica. Judt és una de les referències més lúcides del que un dia era i potser encara és la socialdemocràcia europea.

Un desafiament intel·lectual del segle XXI podria ser el de cercar la veritat nua tot acceptant les seves múltiples formes i fonaments. El buscar la veritat comporta molts tipus de recerca i, com ens diu el coautor Timothy Snyder, s’arriba al pluralisme, que no és pas un sinònim del relativisme sinó el seu antònim. El pluralisme accepta la realitat moral de diferents tipus de veritat, però rebutja la idea que totes elles es poden situar en la mateixa escala o categoria de valors.

És molt enriquidora l’exposició de la història del segle XX, tan plena de tragèdies i de confrontacions, però alhora tan farcida de ments riques que han dit i escrit el que han considerat pertinent. Molts s’han equivocat i d’altres han patit les conseqüències nefastes de pensar lliurement. El recorregut de Judt pel segle passat és una exposició de luxe de coneixements, de saber relacionar els esdeveniments, les persones, els polítics i els pensadors.

Hi desfilen les figures més emblemàtiques del segle en els camps de la història, el pensament i l’acció política. Accepta que els ideals de joventut pensant que el marxisme era la millor solució als problemes del nostre temps es van estavellar el 1989 quan la Unió Soviètica perdia l’hegemonia política i ideològica en bona part del món i d’Europa on havia tingut un control exagerat i despòtic. Però analitza molt bé les causes que han portat el món occidental capitalista a la situació en què es troba Europa.

Són tres figures que representen la diversitat i la riquesa del món jueu, que no és gens uniforme tal com es pot pensar si un es deixa portar per les accions concretes d’un govern com el d’Israel. És impossible que no reconegui la importància que els escriptors, científics, historiadors, artistes i pensadors han tingut en la meva vida. Des de Raymond Aron a Isaiah Berlin passant per Hobsbawm i Hannah Arendt, han nodrit moltes de les coses que he après al llarg dels anys.

Com deia Joan B. Culla en un article publicat a El País el 29 de desembre de 2010, no és fruit de cap conspiració el fet que sent els jueus un 0,2 per cent de la humanitat acumulin des de 1901 fins avui uns 170 premis Nobel. Fa uns anys vaig comprar en sortir d’un concert al Royal Festival Hall de Londres un llibre que relata la contribució jueva al segle XX. La compilació només fa esment de mil jueus. No tots els jueus són grans benefactors de la Humanitat. L’estafador Bernard Madoff, l’home més sinistre dels escàndols que caigueren sobre Occident a partir de 2008, era jueu. També ho eren molts dels personatges que surten a la pel·lícula Inside Job que descriu l’origen de la crisi que ens afecta a tots.

Però el balanç és tan positiu en el món del pensament, la cultura i les arts a favor de la minoria jueva que és inútil no reconèixer-ho. D’aquí que els crims del nazisme no foren només contra la nació jueva sinó contra la Humanitat.

Publicat al El Punt Avui el 15-8-2012

9 comentarios

  9 comments for “La pluralitat del món jueu

  1. Albert
    20/08/2012 at 07:30

    Sr. Foix: Bon i aclaridor artícle sobre els jueus.

    I també molt bones, justes i en extracte de les respostes que ens fan BartoloméC i Rosamariapo.

    Tant a Catalunya, Valencia i com a tot el litoral Meditarrani tots portem molt de component a la nostre sang d’ascendencia germánica, jueva, grega i llatina. Pero sobretot jueva i germánica.

    Ara que tambe hem pregunto ¿ Perque els israelians i els palestins es barallen sempre si provenen de un tronc familiar comú. Tal i com demostre el seu ADN. Que es el mateix ?

    • 16/08/2012 at 16:18

      «deberíamos enseñar a la gente a vivir como
      huéspedes, porque somos huéspedes de la vida, de
      este pequeño planeta» (Steiner)…personalmente creo Àngel que más que los huéspedes somos los virus…

    • 16/08/2012 at 16:21

      Creo Francis que el exilio interior de los judios conversos, es una asignatura pendiente por conocer y estudiar a fondo….

  2. Rosamariapo
    16/08/2012 at 09:22

    Reconec que el tema és de massa nivell per a mi. Encara tinc molt a aprendre….així que, ara mateix em calço i vaig a comprar-me un llibre d’algún d’aquests tres pensadors…a veure si m’ il.lustro una mica.
    Per ara la única reflexió que se m’ acut és la de que , casualment, o no , gairebé tots els pobles que han sofert molt al llarg de la historia , han donat grans pensadors i literats, penso en Rusia, per exemple. La millor literatura neix del patiment, igual que la poesia.
    Bon estiu a tothom….!!

    • 16/08/2012 at 16:21

      Bon estiu…

      • Rosamariapo
        17/08/2012 at 12:24

        Igualment !! Gracies.
        Ens retrobem a la tornada…

  3. 15/08/2012 at 13:47

    Sr.Foix: Efectivamente, no es oro todo lo que reluce, reconociendo la gran aportación de pensadores y humanistas judios, no se puede ocultar que detrás del enriquecimiento de muchos de ellos hay demasiadas incógnitas…

Comments are closed.