Ulisses sabia com guanyar

Versió cinematogràfica del cavall de Troia

Versió cinematogràfica del cavall de Troia

Molta gent em pregunta com acabarà el procés encetat pel govern de Catalunya per celebrar una consulta legal per saber si una majoria de catalans volen o no la independència. No tinc una resposta. Penso que dependrà primerament dels catalans però també dels espanyols i dels europeus.

A vegades recordo una llarga conversa amb Abba Eban, llavors ministre d’Afers Exteriors d’Israel, en una casa confortable prop del mar i en els suburbis de Tel Aviv. L’entrevista ja s’havia acabat i aquell home força lúcid reflexionava sobre el present i el futur del seu país. Em digué que, finalment, els homes i les nacions acabaran sempre fent el que més els hi convé, després d’haver explorat totes les altres possibilitats.

No sé si es podria aplicar aquesta visió al seu propi país. Israel, com també molts altres països, saben sempre el que no han de fer i malgrat tot ho fan. I aquí rau la seva desgràcia.

Ens movem en un món fluït, canviant, veloç. Harold Wilson deia que una setmana és molt temps en política. Penso que, avui, un dia és ja una eternitat. Tot pot passar en qualsevol moment. Una enquesta pot fer canviar una política i un titular significa l’enlairament o la fi d’un personatge amb projecció pública.

No és l’hora de fer-se el valent o de pensar que l’altre, l’adversari o l’enemic, és un no res. És l’hora de la intel·ligència i de calcular l’abast de les decisions a mig i a llarg termini. Ulisses s’embarcà cap a Ítaca després d’haver dissenyat l’operació que feu possible l’assalt de Troia després d’anys de lluites inútils. Digué a la seva gent que només la intel·ligència els hi permetria guanyar aquella absurda guerra. Els consells foren aplicats i Troia caigué.

Ulisses ja havia fet la seva feina i es lliurà a les aventures fins arribar a la seva pàtria. Cap dels seus companys va sobreviure les aventures i en arribar a Ítaca matà la majoria dels seus compatriotes.

Tothom parla de diàleg aquests dies. Hi estic d’acord. Però em sembla que és millor saber defensar amb intel·ligència i realisme allò que es pugui assolir. Totes les opcions són legítimes i probables. El que cal és que siguin possibles.

  14 comentarios por “Ulisses sabia com guanyar

  1. L’ article és molt interessant….però coix….em faltaría l’ explicació del perquè són imposibles ??..en referencia a l’ últim paragraf del seu article.

  2. Sinera, la tecnología no tiene porque dejar a mucha gente en la calle.
    La tecnología tiene que servir para incrementar la generación de riqueza y bienestar. Lo importante es tener dirigentes con visión e inteligencia suficiente para que el reparto de esa riqueza y disfrute del bienestar sea equitativo. Hay que llevar a cabo ese proceso destituyente que nos permita cambiar algunos paradigmas excluyentes y de usufructo y constituir o movernos hacia un mundo más justo. Esa misma tecnología hay que aplicarla para que países más desfavorecidos avancen más rápidamente.

  3. Sr. Foix: Bon article. Com sempre. Hem quedo amb l’últim paragraf perquè expressa la clau, que realment pot resoldre el conflicte d’interessos, cap aon ens ha portat la codicia desbordada. Com tambe la falta de sabiduría, que nomes la experiència i la edat ens aporten.

    En resum: Inteligencia, i la Sabiduria, adquirida per l’experiència real, que nomes dona la edat.

    Deducció: Per edat, els gobernans actuals del mon i també els d’Espanya encara no están en la etapa, de la edat de la sabiduría, adquirida per la experiència.

    Conclussió: El conflicte de les generacions i les clsses socials està servit. Doncs de moment les gobernancies nomes es deixen portar degut a la seva edat, per la inexperiència i la manque de sabiduría.

    Doncs, ara per ara, nomes estan aplican la seva intel·ligència, pels seus interessos d’adquirir poder i riquesa. No pas pel benestar de tots els ciutadans. I això passa a totes les nacions del mon i a tots el règims i sistemes polítics.

    • P.D.

      Mes conclusió: També penso que l’atur nomes es podrà i la creació de llocs de treball, nomes es pot i es podrà resoldre amb intel·ligència i talent innat creatiu.

      En cambi la política, a mes de intel·ligència necessita molte sabiduria, nomes experimentada per la edat.

      • No, Albert. L’atur podrà tenir alts i baixos, però mirant una mica més enllà la tecnologia acabarà deixant al carrer molta més gent. Está passant cada dia i arreu del món. No deixis de banda aquest gran problema que farà que milers de milions de persones siguin sobres i innecessaris.

        Mira només on paren les colles de collidors de raïm que anaven a França o aquí mateix. Una màquina i tots a caseta. Aquest és un dels més grans problemes al que s’enfronta l’humanitat.

        • Tens tota la rao, Sinera. M’agradan molt totes les participacions de sentit comú, fetes en aquest foixblog. Que les podem fer, gracies a n’el Sr. Lluis Foix. Que mai l’hi agrairem prou.

          • Bé, Albert. També hi ha molts altres blogs on expresar els nostres punts de vista. Però aquest té un denominador comú: no s’escriuen massa bajanades! També depen força dels temes dels que t’agrada discutir. Jo escric més a blogs científics que a aquests de caràcter més aviat polític. Cadascú és un món, noi!

        • Recordo, Sinera, que fa molts anys, vareig llegir a la revista francesa, L’Expres, que les maquines i els robots informatitzats que fan ó substitueixen la feina dels homes, haurien de pagar la Seguritat Social i impostos, ect.

          • Aquest problema és molt real, Albert. Jo crec que serà «el gran problema» de l’immediat futur. Milers de milions d’humans lluitant contra els esclaus veïns per ocupar la seva feina. Pot ser esgarrifós.

        • Com tu dius, Sinera, el problema pot ser esgarrifos.
          I per això, que encara que soc apolític i no m’inclino per cap idea, sistema ó partit, escric en aquest foixblog, perquè veig que val la pena i es molt necessari. Encara que sembla que no en faci cas ningú. Pero d’alguna manera es comença a iniciar algun cambi.

  4. Penso que aquí s»hauria d’aplicar el famós «Yes, we can», o el castellà «querer es poder». Si volem, podem. És que els catalans som d’una raça inferior que no ens en podrem sortir si som independents? Som com qualsevol altre país europeu. Per tant, podem. El que esta clar és que la relació amb Espanya s’ha tornat històricament inviable. Vam estar molts anys fora de la unitat de l’Espanya musulmana, units amb l’Europa de Carlemany i no ens va anar pas malament.

  5. Entre lo que gustaria a una mayoria (probablemente) y lo que es posible hay un trecho, sin embargo lo probable es que no consigamos ni lo que es posible.
    Los que capitanean una parte y la otra son, aunque de pega, unos trileros de baja categoria y sin ningun escrupulo al jugar con los sentimientos de la ciudadania.
    Mala gente.
    Hay que inaugurar un proceso constituyente y para ello tenemos que pasar uno destituyente del actual marasmo de confusion, corrupcion y desgobierno de estos perdedores que ni de lejos saben conjugar el verbo ganar.

    • Lo has bordado, dogbert! És lo que tenemos. Unos personajes que sin escrúpulos juegan con los sentimientos de la ciudadania y que con su patrioterismo pròpio de charlatanes intentan ocultar no sólo su incapacidad de gobernar para quienes les han votado sino también la ruina a la que han llevado al país.

      Bordado también lo dels «proceso destituyente». Pero no hay dignidad humana en esa gente… El afan de poder les puede.

  6. Sr.Foix: Homero deja escrita en boca de Ulises una frase en la Odisea, cuando Ulises es requerido sobre qué es para él la felicidad…»el viaje hacia la felicidad (de Itaca) ya es la felicidad», responde Ulises…después la Itaca idealizada se transforma en la cruda realidad a la llegada de Ulises a la tierra tantas veces soñada…

Comentarios cerrados.