Dia mundial de la llibertat de premsa
Com que hi ha dies per tot, avui, 3 de maig, és el dia mundial de la llibertat de premsa. Aquestes efemèrides són bastant irrellevants, innecessàries i inútils. La llibertat de premsa no es celebra ni es predica. Simplement, es viu, s’aplica, se’n fa ús de manera normal. Quantes barbaritats s’han comés en nom de la llibertat de premsa o de la llibertat en general. Entenc per llibertat difondre alguna malifeta d’alguna persona que voldria que no es publiqués aquella informació.
El periodisme és un instrument de la llibertat en les societats democràtiques fins al punt que sense uns mitjans de comunicació lliures l’estat de dret no s’aguanta. Les societats que més han progressat en els últims segles són aquelles en les que els ciutadans han tingut una informació més complerta sobre el fets que afectaven als seus interessos, conviccions, creences i ideologies.
Saber el que passa és imprescindible per tenir la pròpia opinió sobre la realitat i actuar conseqüentment. Però és impossible saber totes les claus de les actuacions públiques que tenen repercussió en la vida de les persones. Una de les qualitats més valorades dels informadors o dels creadors d’opinió és la modèstia que el fa conscient de que transmet notícies i opinions tal i com les veu en un moment concret i que sap que les ha de modificar sempre que surtin nous elements que li obliguin a canviar la informació o la opinió.
Un periodista ha d’estar obert a tots els punts de vista però no ha de ser indiferent a totes les actituds. La llibertat ha d’anar acompanyada de la veritat, la veritat que un observa des del seu punt de vista, una vegada confirmades totes les seves fonts.
Un periodista no ha de crear aquelles notícies que li agradaria que passessin o bé que algú vol que passin. Explicar el que passa i no fer que passin coses. Aquest és un gran perill del periodista de tots els temps, però avui també. Un rumor o una càbala no pot adquirir categoria de notícia si només és tracta de fer circular un rumor. La realitat s’encarrega aviat de fer-nos callar la boca o rectificar. El periodisme de prospectiva és nefast perquè confon la gent. Els periodistes tenim molts defectes i mancances. Anem ràpid i pel dret. Però hi ha situacions en les quals no s’ha de precipitar un fet que ens agradaria que fos realitat simplement per bastir un relat versemblant.
El periodisme té molt a veure amb la cultura en un sentit molt ampli. Ha de tenir en compte la història, la filosofia, la ciència, la política. Ha de saber relacionar tots els elements a fi i efecte que les notícies i les opinions pugin ser defensades des del àmbit de la cultura de la que forma part i que es compartida per la majoria de la seva audiència.
En temps de pau i llibertat, els rumors no poden substituir la veracitat dels fets. L’audiència és sabia i ponderada. Sap destriar el gra de la palla. Sap llegir també les intencions del que escriu, del diari on s’escriu, de la ràdio o la televisió des d’on s’emeten les notícies i les informacions. Alerta, els periodistes hem perdut l’hegemonia i el monopoli de la informació. Penso que és bo i positiu. Hem de ser més rigorosos.
“Els diaris son joguines d’uns pocs homes rics. El capitalista I l’editor són els nous tirans que s`han apoderat del mon. No necessitem una censura per a la premsa. La premsa mateixa es la censura. Els periòdics van néixer per dir la veritat i avui existeixen per impedir que la veritat sigui dita”. GILBERT KEITH CHESTERTON.
Les paraules de Chesterton són ara tan o mes valides que quan les va escriure. Nomes cal esbrinar qui està en els consells administratius dels diaris. Uns exemples serien les vinculacions de la Vanguardia amb la Caixa; el País amb el Banc Santander; ABC amb el BBVA; El Periódico amb la Caixa; La Razon amb el banc Sabadell; el Mundo amb el grup Unipol o podem parlar d’El Punt Avui que no tenen relació directe amb la banca però si estan en mans d’elits empresarials.
El president d’Hermes Comunicació, editora del Punt Avui, es propietari de TV Girona, dels supermercats Valvi lligats a SPAR i MILITANT de Convergència democràtica de Catalunya.
El president de l’editora del Ara ha ocupat càrrecs de direcció als bancs Hannover Trust i Banesto. Algun dels seus consellers han tingut càrrecs de responsabilitat a Goldman Sachs. Algú hem podria dir si l’Ara ha publicat la multa que la família Carulla, un dels principals accionistes del diari, ha hagut de pagar per frau fiscal.
La Vanguardia propietat del grup Godó es el grup de comunicació que rep mes subvencions de tota Espanya. El Sr Godó es vicepresident de la Caixa i conseller de Caixa Bank.
Això nomes es un tastet del que passa a l’Estat espanyol. Però al resta del mon no es diferent. Tothom recorda, per posar un exemple, els recents escàndols viscuts al Reina Unit protagonitzat per Rupert Murdoch.
“Nomes els propietaris de mitjans de comunicació tenen garantit el seu dret a la llibertat d’expressió” ABBOT J. LIEBLING.
Sr. Foix:
Sense llibertat de premsa no hi ha veritable democràcia.
Ho veiem en països on manen autòcrates, la premsa i els periodistes molesten.
Convé que el poble no sàpiga la veritat.
Des de persecució i mort al periodista, al tancament de mitjans de comunicació (escrits, ràdio, TV, control i censura d’internet,…).
Avui és un dia per recordar als periodistes assassinats, i als mitjans tancats i expropiats.
I també per a les societats i països que l’anterior no es dóna defensar que la precarietat laboral dels periodistes desaparegui.
Els ciutadans corrents que volem viure en llibertat i democràcia necessitem d’un periodisme veraç i de recerca, fet per periodistes lliures i honestos.
Sense això últim la democràcia i la liberdad són descafeïnades.
Rússia, Cuba, Xina, Hondures, Argentina, Equador, Veneçuela i altres països són avui exemples de lluita de mitjans i periodistes perquè no sucumbeixi la independència i la llibertat de premsa i del periodisme.
Mentre hi hagi premsa lliure i periodistes lliures hi haurà democràcia i llibertat.
http://www.cnpven.org/articulos/dia-internacional-de-la-libertad-de-prensa-junto-a-la-prensa-libre-esta-muriendo-la-democracia-venezolana
Sr.Foix: Estic d’acord sobre la necessitat de la llibertat de premsa.
Pero no estic gens d’acord amb la llibertat de passa fam per falta de feina ó llocs de treball. Que molts milions de persones pateixen arreu del mon.
La paraula » llibertat » s’empleia molt per tothom, però la realitat es que no existeix a la pràctica.
Exemple quina llibertat poden tenir les personas que ho han perdut tot. La feina, els ingressos, la vivienda i a mes a mes passan fam.
I comparat amb les personas privilegiades pel seu càrrec com poden esser directius de grans Bancs, polítics amb carrecs importants dintre dels governs, Directors financers, d’empreses multinacionals, ect. O jugadors de grans equips de Futbol. Com el Barça, al Reial Madrid, ect. … que cobran multimilions d’euros solament degut al seu lloc privilegiat.
Doncs es molt saber que degut a la llibertat de premsa ens enterem del que…» Messi pagarà al final mes de 35 milions per segellar la pau amb Hisenda.»… mes…» En l’acord per tancar el cas també haurà d’assumir una multa considerable «.
Ho trobo perfecta com una demostració de la llibertat de premsa.
Pero penso que Messi no es pas l’únic que pot aver defraudat a Hisenda… I penso amb tots aquells que no consten i passant desapercebuts però que van de Bar y de Cenas, mentres milions i milions de personas passan fam real, pèrdua d’esperances i angunia degut a l’atur provocat per la cobdícia o inconciencia inhumana dels primers.
Doncs el multimilionaris en euros, la majoria no ajudan a n’els desemparats i afamats mentres altres gens humilts i que també ho necessiten ajuden desinteressadament a n’els desahuciats, afamats i sense vivenda.
Pero tranquils las gobernancias, per poder ajudar, extreu el diner de tots i de tot arreu, sense parpadejar. Aixi Bangkia te beneficis i nosaltres no podem estalviar gens ni mica.
De totes maneres estic satisfet que Hisenda control’hi el frau fiscal de tots els privilegiats multimilionaris en euros.
En resum: Llibertat de premsa, Si. Pero un control fiscal efectiu del frau i la seva prevaricació tambe.
Doncs nomes que tornés a córrer el diner defraudat a Hisenda i estafat a la ciutadanía ja ens salvaríem tots.
Al bon entenedor…
P.D. Dic Bangkia amb » G «, no amb » C «.
Al bon entenedor…» Preferentment.»…
Sr. Foix: aquest article l’haurien de llegir (i reflexionar-hi) tots els directors de les televisions públiques espanyoles (i catalanes)
Sr.Foix: deberiamos celebrar diariamente el día de la libertad…el periodismo debería ser siempre sinónimo de libertad, algo que por desgracia no siempre es así…
Mal anem quan hem de dedicar un dia a alguna cosa,Bartolomé….