El perill de les divisions internes

En el missatge de Nadal, la reina Isabel d’Anglaterra va fer esment de les divisions profundes en la sociedtat britànica

Europa és absolutament necessària per la supervivència de la civilització democràtica. Per moltes que siguin els defectes i les errades ha adquirit una varietat d’actituds i coneixements extraordinàriament rics, de valor incalculable, que pot compartir amb la resta del Planeta que ho necessita més que mai per sobreviure. Son paraules de Zygmunt Bauman que veia com des de la imperfecció europea s’havia construït un univers de complexitat, d’acollida, de respecte i de solidaritat que no es troben enlloc del món.

Mai s’havia viscut a Europa un període tan llarg de pau, prosperitat i llibertats. No hi ha precedents. Helmut Schmidt, el canceller alemany, deia que l’únic que pot exportar Europa el segle XX és l’estat del benestar i l’economia social de mercat. Ha estat una realitat situada entre el capitalisme sense escrúpols i les ideologies extremes, de dreta o d’esquerra, que han volgut destruir l’entesa de la gran majoria per tolerar-se a fi i efecte de construir.

La reina d’Anglaterra parla en el seu missatge de Nadal de les divisions en la societat britànica. No esmenta el Brexit però se l’entén perfectament. Els missatges reals, en les monarquies parlamentàries, no són fruit del caprici dels monarques sinó que responen als interessos i les directives dels governs.

El Rei Felip VI ha reivindicat un pacte a favor de defensar i protegir la convivència en la situació actual. Té raó però ara parla amb la aprovació de Pedro Sánchez mentre que el 3 d’octubre de 2017 seguia les instruccions de Mariano Rajoy. El Papa Francesc ha parlat també de la solidaritat i de l’entesa dels pobles.

Aquest és el problema que sacseja les democràcies occidentals, una falta de compromís en qüestions bàsiques que facilitin la convivència i el respecte mutus. El problema que tenim les democràcies europees no ve de fora sinó que està dintre. Com es pot establir uns mínims per tal de saber escoltar el discurs de l’altre, debatre’l amb arguments, cercar apropaments en punts concrets? No podem deixar aquesta tasca a l’esvalotament de les xarxes socials.

  7 comentarios por “El perill de les divisions internes

    • Tienes razón … R. Se suman y esto los hace igualesy aceptados.
      Porque las opiniones sumadas expresan masla verdad y la realidad.

      La opinion de una sola persona, por buena que sea su opinión talentuda, vale solo 1, pero si se suman 2 ó 10 , tenemos que vale .. 2 ó 10. Y se acerca más a la verdad, vista desde 365 angulos y no vista, desde 1 solo angulo.

  1. Sr. Foix : Estic d’acord amb tot el que ens diu en aquest article. ¡ Com sempre !

    Llegeixo a dintre del article, que voste escriu : » Ha estat una realitat situada entre — el capitalisme sense escrúpols i les ideologies extremas, de dreta ó d’esquerra »

    A proposit, llegeixo per internet a la Vanguardia Internacioncal del día 27/12/2018, un article … Autor Agencia Tunes : Titulado

    » Precariedad social y económica » Un periodista tunecino se inmola y levanta una oleada de protestas. Se llamaba… Abderraman Razgui, de 32 años, camara.

    Donde leo : » Degradación de las condiciones de vida, principalmente de los jovenes desempleados »

    No cal anar a Tunes, doncs aqui a España, Cataluña incluida, tambe vivim idem.

    Doncs mentres un tenista com Nadal, ajuda personalment a gent del seu poble i els i dona 1.000.000 d’euros per ajuda, tenim que un altre futbolista d’élite, te de pagar 28.000 € de multa per infracsion de transit acumulades.

    Mentrestan tenim centenars ó milers de persones joves i de totes les edats
    que no tenen feina, ni ingressos, ni posibilitats i que si no fos pels familiars ó veins pasarien gana i fam.

    Molts no tenen vivenda, ni poden pagarla, ni llum, Tampoc poden arribar a fi de mes, ect.

    En cambi a ses señorias de España i de la autonomía de Cataluña, nomes els hi preocupa el posible, que no real, separatisme, la independencia, que no real, de Cataluña i la aplicació del article 155 com a solució, degut a la seva ineptitut ó falta d’esprit i ment de estadistes.

    Pero cap d’ells es pregunta desde España : ¿ El porque de Cataluña ? i desde
    Cataluña autonómica tampoc es pregunten el ¿ Perque d’España ?
    Doncs tots tenen un ¿ Perque ? … que els justifica.

    El que passa es que no s’escolten ni tampoc dialoguen. Tampoc s’interpretan, ect.

    Per el bon entenedor…

  2. Vivim una societat instal.lada entre la cobdicia i la insolidaritat.
    Uns governants fora de la realitat i de mediocritat insuportable.
    Quin serà el resultat de tot plegat ?
    Tot i això, vull desitjar pau i bon nadal a tothom.

  3. Ahora mismo en La Vanguardia digital un titular nos dice que la reina Isabel II se siente «ocupada» entre bodas y nacimientos.
    Leido lo cual y no solo por ello, tengo que decirle Sr. Foix que lo que diga esta señora me importa entre poco y nada.
    La unidad que predica ella al igual que puede hacerlo el borbon no puede interesar a ciudadanos normales «ocupados» en el dia a dia.

Comentarios cerrados.