Els polítics sempre han de respondre

Hi han moltes definicions i idees sobre el que és o hauria de ser la política. Un dels set savis de l’Atenas del segle VI abans de Crist, Solón, deia que la política es arbitrar l’equilibri dels interessos contraposats dels ciutadans. Montaigne ho despatxava dient que era el negoci dels homes i Hannah Arendt escriu que la política es sustenta en el fet de la pluralitat dels homes.

Inici de la Constitució dels Estats Units

Repetidament sen’s diu que la política ha de canviar. El que penso que ha de canviar és la gestió de la política, el compromís amb la veritat i amb la societat dels que fan de la política una professió temporal o permanent.

És pertinent partir de l’hipòtesi de que la política té tantes o més imperfeccions que altres formes de relació entre el poder i els ciutadans. No hi haurà mai una política perfecta. Totes les vegades, especialment en el segle passat, que s’ha volgut trobar un sistema perfecte ha causat grans transtorns i crims en la societat que ha confiat en la perfecció de la política. En nom d’un raça o d’un poble es cometeren tantes barbaritats que encara avui ens esgarrifen només de pensar-hi. Igualment, en nom d’una ideologia o d’una pretensió de la perfecció humana, es va destruir la llibertat i la vida de milions de persones. Les dues perfeccions polítiques portaren a les tenebres d’Auschwitz o als inhumans Gulags siberians.

La política ha de ser en primer lloc un servei a la causa comuna de la llibertat. Sense llibertat la política perd la seva causa més noble. Si es dona un cop d’ull al mapa del món es veurà fàcilment que els pobles que més han prosperat són aquells en els que la llibertat ha estat respectada pels poders de tota mena. És la política la que defineix els trets cabdals de la història. La política ho penetra tot, ho decideix tot, es un poder misteriós, instintiu, que és diferent de tots els altres poders. Ortega y Gasset deia que a vegades la política es disfressa de lluita de races o de classes, de baralles religioses, de conflictes econòmics o de interessos nacionals i patriòtics. Però la realitat és que sota aquestes disfresses i màscares, és l’instint polític, l’instint del poder, el que regeix la història.

En temps de grans convulsions socials, de crisis econòmiques o de avenços científics que afecten a la societat en el seu conjunt, la política rep les primeres patacades perquè no sap com gestionar una situació de canvis tan profunds. És el que li passa a la política i als polítics d’avui. No poden ni saben controlar la velocitat dels canvis que s’estan produint i que modifiquen les formes de vida de les persones.

Els governants no saben com fer-ho però els governats, tampoc. Aquest és segurament la gran incògnita de la política d’avui que utilitza vells paràmetres, antigues formes de relacionar-se amb la societat, estructures que han caducat perquè ja no són eficients i, per tant, és molt freqüent que la política i els polítics vagin deixant-se emportar per la corrent de la confusió general sense saber cap on es va.

Les transformacions que s’esdevenen de forma meteòrica agafen amb el pas canviat a tots. També als mitjans de comunicació que segueixen sense criteri propi el corrent riu avall de la nova societat globalitzada. Un dels efectes de la situació actual és el divorci entre el poder i la política en el sentit de que el poder s’ha emancipat de la política i es troba navegant per l’espai global on la política local, nacional o estatal, no hi arriben. Zygmunt Bauman ho diu prou clar: “els poders genuïns, els poders que decideixen el tipus d’opcions i d‘oportunitats de vida de la majoria de nosaltres, s’han evaporat i han passat del estat-nació al espai global, on floten lliurement, inassequibles al control polític que s’ha quedat a ras de terra i no arriba a conèixer-los ni controlar-los”.

Què cal fer davant d’aquesta nova realitat? Penso que el de sempre. Ho podria resumir molt breument remarcant que la política ha de raure en la transparència i en la veritat dels fets, en la llibertat, en el respecte a l’altre, a les minories i als que tenen solucions diferents sobre les qüestions opinables, a servir a la societat sense servir-se’n d’ella. El polític ha d’estar convençut que és del tot prescindible i que val més anar-se’n a temps que no ser foragitat precipitadament. Balladur, ex primer ministre francès, deia que val més estar envoltat d’homes forts i capaços que d’aduladors incompetents i servils. Segurament és perillós, però més profitós.

Finalment, la política necessita distanciament i un imprescindible punt d’ironia i de sentit de l’humor.

Publicat a La Revista de Blanquerna, Universitat Ramon Llull, número 27, juny 2012

13 comentarios

  13 comments for “Els polítics sempre han de respondre

  1. dogbert
    07/06/2012 at 00:11

    Muere Ray Bradbury, autor de ‘Fahrenheit 451’

    pitu

    06/06/2012 | 20:58h

    Vota : 9 0

    Gran llibre, Fahrenheit 451. El que no comptava era que no ha calgut cremar els llibres: la gent s’ha tornat idiota ella sola.

  2. Àfrica
    06/06/2012 at 19:48

    » la política ha de raure en la transparència i en la veritat dels fets, en la llibertat, en el respecte a l’altre, a les minories i als que tenen solucions diferents sobre les qüestions opinables, a servir a la societat sense servir-se’n d’ella.»

    Segurament, si no es depengués tant dels Partits això seria possible.Vull creure que més d’un deu pensar,individualment, d’ aquesta manera però…qui mana és el Partit-el que sigui-.
    Tan fàcil que seria viure en pau!

    • 06/06/2012 at 22:13

      Qui paga mana África, ese es el problema que muchos políticos no entienden, que no paga el partido, que pagamos los ciudadanos…aunque eso si, es el partido el que los coloca y allí empieza el problema…

    • Ramón M
      06/06/2012 at 22:20

      Si habéis leído declaraciones de algunos políticos a finales de los noventa, sabían que Europa no funcionaria, si no era una Europa federal como EEUU.(unión fiscal,monetaria y económica) pero los frenos a la perdida de soberanía por varios países no lo hizo posible, ademas de los países con un pie dentro y otro fuera. El problema es que unos estados unidos de Europa. no serán posible hasta que exista una verdadera democracia política, económica e institucional. …. “Un día, sobre el modelo de los Estados Unidos de América, los Estados Unidos de Europa empezaran a ser.” George Washington, en una carta al Maqués de La Fayette…si los ciudadanos lo hubiesen sabido hubiesen podido presionar a politicos—-porque si algo he aprendido es que a la mayoria de politicos si no se les presiona no actuan con prevision

      • 06/06/2012 at 22:42

        Por cierto, Enric Juliana apela en su nuevo libro a la necesidad de recuperar el sentido de la «modestia» ahora que la fiesta ha terminado después de un prolongado periodo de excesos…

        • Ramón M
          06/06/2012 at 22:55

          Si lo he leido, esta muy bien…curiosidades de la epoca de Suarez…el intento de la «constitucion de Gades» con 3-4 comunidades…

  3. pep
    06/06/2012 at 18:23

    Bona tarda Lluís, d’acord, el poder està globalitzat i vola molt alt i mai saps cap a on bufa; però ens queda la política, entesa com » un gran esperit de servei a la Comunitat. De petit recordo que els camins dels meu poble s’arreglaven anant un home de cada familia al COMU, i el resultat sempre era bo, tant si es tracgtava d’arreglar les aigues, com adobar els camins, com netejar les siquies, com estar a l’aguaït del motor que pouava l’aigua de la vila. El resultat era bo. Andorra encara en diuen el COMU. i m’encanta, serà romanticisme ?.
    Al meu poble fa molts anys un ciutadà va dir que es presentava a les properes eleccions municipals. Que ell només volia estar una legislatura i que perquè ningú s’enganyés era de dretes. Que si el votaven, faria enllumenat nou, clavegueram, nova distribució de la xaraxa d’aigua potable, pavimentat dels carrers, etc. Sense cap mena de dubte, el va votat el 98% del poble. Si, va fer tot el que va dir en el seu programa.
    L’últim dia de legislatura, per acomiadar-se va fer un sopar pels veïns per donar-los les gràcies i un cop fet, els va dir que farem amb els diners que han sobrat ? Tot s’ha de dir els homes del poble havien anat al comú i tot resutava més econòmic. El poble va decidir, ara no és el moment d’explicar-ho. Encara després de molts i molts anys és una persona estimada, venerada i respectada, ja gran hom li demana consells. Tinc bon record de la política com del meu mestre que tant bé ens va educar i ens va fer uns bons ciutadans. Tot això ajuda molt. El poder està en els nuvols i molt lluny. Dins la foscor que patim, encara vull creure en la bondat dels homes.
    Una abraçada.

  4. Jaume
    06/06/2012 at 16:23

    Aixó no ès pot soportar més amics meus.

  5. 06/06/2012 at 14:06

    «El polític ha d’estar convençut que és del tot prescindible i que val més anar-se’n a temps que no ser foragitat precipitadament».

    Sr.Foix: Podriamos calcular la media de tiempo que llevan los políticos de nuestro país ocupando cargos públicos…

    • Ramón M
      06/06/2012 at 22:21

      …CORRUPTION A PAN-EUROPEAN PROBLEM: Los países europeos en los que la corrupción está a la orden del día son los que más dificultades tienen para salir de la crisis, señala un informe de Transparencia Internacional.“huecos en el sistema jurídico que favorecen la corrupción y obstáculos para poner en práctica normativas para contrarrestarla”.
      (graves problemas de instituciones vs economia institucional…)
      http://www.transparency.org/news/feature/enis

      • 06/06/2012 at 22:37

        Ramón; Transparencia y control, eso es de lo que adolecemos…

        • Ramón M
          06/06/2012 at 22:56

          «los paises con buenas institcuciones se desarrollan mas equitativamente» la solución vendra cuando las instituciones apliquen una matriz como la de Economia del bien comun, no la economia de quien esta «en el sitio adecuado en el momento adecuado» para salir de pesca. Como bien dices sin transparencia y control…

Comments are closed.