Periodisme, poder i llibertat

Portades de diaris espanyols

La relació entre el poder i els mitjans de comunicació. La llibertat d’informació i la llibertat de premsa. La mentida. Elements empresarials, periodístics i polítics. Reflexions arran del paper de la premsa en la política.

El periodisme és una pota fonamental dels sistemes democràtics. No està previst en la estructura jurídica del Estat de Dret. Però hi és fins al punt que sense llibertat d’expressió les societats democràtiques estarien coixes. El president Jefferson deia que preferia diaris sense govern que govern sense diaris. De fet, el periodisme s’ocupa d’explicar el que passa, sense ocupar-se massa de les conseqüències de la realitat que explica.

Un bon diari és una nació parlant amb si mateixa, deia Arthur Miller el 1961. Deu anys després, dos reporters del Washington Post van  escriure una sèrie d’articles que van fer dimitir al president Nixon. Això va poder passar per que hi havia uns periodistes que treballaven amb rigor, que preguntaven, tenien bones fonts i publicaven el que sabien. Va passar per que hi havia un director que els donava suport. I, sobretot, per que hi havia una empresària, Katherine Graham, que aguantava les pressions de la Casa Blanca i de tot el seu poderós entorn.

Eren temps en els que el diaris en les societats democràtiques demanaven comptes als governs i les empreses. Els diaris marcaven l’agenda de tots els mitjans de comunicació. Els sistemes democràtics necessiten finestres per respirar. No n’hi ha prou amb acudir periòdicament a les urnes. L’equilibri de poders, executiu, legislatiu i judicial no son mecanismes que funcionen de forma automàtica.

Aquestes finestres obertes porten refredats, especialment per aquells que es veuen en un gran titular o bé son filmats mentre cometien una acció detestable. Günter Grass deia arran de les seves memòries que la escena mediàtica alemanya “no és superable en infàmia”.

Manu Leguineche, corresponsal a la guerra de Iraq contra Iran, mostrava el seu pessimisme en una trobada amb altres periodistes pel cúmul de desgràcies, morts, injustícies que es vivien a diari en aquell llarg conflicte. No puc més, els venia a dir. I un dels presents li va replicar: Tu explica el que veus que la història ja dirà el que ha passat.

La història no es fa, sinó que es refà, deia Vicens Vives. Una bona guia per fer i entendre el periodisme es viatjar amb Kapuscinski i les seves lectures d’Herodot. Heròdot explicava el que veia i escrivia llargues cròniques en forma de llibres. Flavi Josef és el que narra la destrucció de Jerusalem l’any 70, al costat de Tito que després esdevindria emperador de Roma. Un dels primers casos que coneixem de periodista a sou del poder polític. Però les seves Guerres Jueves son imprescindibles per conèixer la historia de Palestina en el primer segle.

La historia i la crònica periodista caminen juntes, a vegades de forma indestriable en el moment dels fets, després el temps posa cada cosa al seu lloc. La República i la guerra civil espanyoles en son un bon exemple. Milers de llibres, milions de cròniques recullen visions contraposades. Cap d’elles fixa la història, però ajuda a entendre el moment determinat. Encara avui busquem la memòria i el memorial democràtic. El que deia la Veu de Catalunya o l’Humanitat, La Vanguardia i el Sol o el Debate no ens serviria com a referent únic, però no en podem rebutjar cap. Joan Sales, Orwell i Arturo Barea escriuen tres cròniques en forma de llibre que son una aproximació al que va passar.

El periodisme i la historia, a vegades, viuen el fets junts. Churchill era protagonista i relator. Escrivia el seu propi segrest i el seu propi alliberament en la guerra dels Boers.

Stanley busca a Livingstone per encàrrec del Daily Herald de Nova York. I el troba a les cataractes Victòria i diu una frase que ha passat a la història: Dr. Livingstone I presume. Una moment històric, conseqüència d’un encàrrec periodístic. Mirant la història mundial dels últims dos segles es veu que aquells països en els que hi ha hagut més llibertat de premsa son els que més han prosperat en tots els sentits. A vegades es pot pensar que el periodisme pot assemblar-se als estols d’estornells que s’apoderen d’un arbre, el plomen dels seus fruits i a continuació es traslladen a un altre sense solució de continuïtat.

No és el periodisme que fa història sinó el que manté a una societat en estat de permanent excitació. Un fet insignificant pot arribar a ser molt rellevant. Diaris, ràdios i televisions el comenten, l’analitzen i el magnifiquen. Sembla que no passi res més. Tots volen augmentar les seves audiències satisfent la curiositat insaciable de la opinió pública. Quan un tema s’esgota en surt un de nou. No s’acaba mai de viure una existència que podria ser temerària. Quan els diaris arribaven tard, al dia següent, s’esperava la crònica, sempre vertadera i autèntica.

Lord Beaverbrook, un dels grans empresaris de premsa britànics, va fer penjar a les seves redaccions de Fleet Street un cartell que deia: Feu com si el món s’hagués creat aquest matí. És impossible saber totes les claus de les actuacions públiques que tenen repercussió en la vida de les persones. Una de les qualitats més valorades del informador o del creador d’opinió és la modèstia que el fa conscient del fet que transmet notícies i opinions tal i com les veu en un moment concret i que sap que les ha de modificar sempre que surtin nous elements que l’obliguin a canviar la informació.

Si consulten l’hemeroteca de La Vanguardia veuran que el 25 de gener de 1939 titulava en primera pàgina: NO PASARÁN. El dia 27 donava la benvinguda a Franco a Barcelona. Les qüestions verdaderament importants de la política son les qüestions de fons, les tendències generals. Les qüestions importants son aquelles que no surten en els diaris i que s’analitzen una vegada han passat.

El periodisme, en totes les seves formes, deixa rastres superficials o profunds, que no son ni definitius ni necessariament autèntics. Son pistes, estats d’opinió, impressions, fets que s’han de relacionar i posar-se en un context. Totes les democràcies han disposat, al marge dels seus legisladors, de veus i pensaments independents que vetllen per l’estat moral de la societat i son els ulls clínics de la llibertat. Aquests “espectadors compromesos”, en paraules de Raymond Aron, exerceixen un control del Estat, sempre temptat pel maquiavelisme, i davant la societat, sempre temptada per el servilisme voluntari.

Cal recordar el cas emblemàtic d’Emile Zola. Fou un moment de glòria en la consciència humana com va ser-ho al seu temps el llibre que Voltaire consagrà a l’affair Calas, defensant a un personatge de Toulouse que era víctima de la justícia arbitrària. Zola posà de relleu l’antisemitisme a França el segle avant passat en el seu cèlebre article J’Accuse publicat al diari l’Aurore que permeté l’alliberament del coronel Dreyfuss que va ser condemnat per ser jueu. Voltaire ho va fer defensant una causa justa dos segles abans.

Ni la oligarquia política administrativa, ni la intel·ligència orgànica ben pensant, poden ocupar el lloc de la opinió independent e il·lustrada, adherida a la llibertat perquè és el conducte respiratori de la societat. Diu Marc Fumaroli en un llibre traduït recentment al castellà amb el títol de El Estado Cultural que “aquesta presència en les democràcies liberals de esperits lliures, eloqüents i lúcids, és del tot necessària ja que les seves costums, animades pel confort, els transports fàcils, les proteccions i seguretats de tota mena, segreguen la mateixa passivitat cívica que dugué a la seva perdició a les antigues repúbliques”. Què és sinó passivitat cívica quan contemplem la realitat des de la televisió, la xarxa i els mitjans com si és tractes de una obra de teatre?

El periodisme d’una societat lliure explica la situació i el estat d’opinió en un cert moment. També explica la mateixa societat i la seva tradició democràtica. Als Estats Units i a Europa els bons treballs periodístics son premiats amb el Pulitzer, amb Príncipe de Astúrias, amb el Ciutat de Barcelona, etc. I a Rússia els periodistes crítics simplement son eliminats. Anna Politvoskaya i Paul Klebnikov van ser oportunament assassinats. La primera a trets i el segon enverinat. Durant molt temps, es podia diferenciar el model anglosaxó i model continental de periodisme. Ara, s’estan atansant fins al punt que la diferència és mínima.

A Anglaterra hi ha un periodisme de gran qualitat. Però té més èxit, és llegit per més gent, el periodisme populista, groc, fet per al consum ràpid, una mena de fast food de la comunicació, que no té cap volada. El model anglosaxó ho vol saber tot i no s’atura a les fronteres de la intimitat i la privacitat de les persones. Una relació sentimental secreta d’un personatge públic ha estat sempre examinada fins als detalls més íntims. Ho hem vist darrerament en el tracte que ha rebut la Família Reial. Fins al punt que el pare del que era company de Lady Di es permeté dir que aquell accident en un túnel de París havia estat un complot organitzat pels serveis de intel·ligència de l’Estat. S’ha debilitat la institució monàrquica a Anglaterra? No n’estic segur però penso que no.

El model continental s’ha trencat a França. Recordo que Michel Rocard era primer ministre al final dels anys vuitanta quan es divorcià. Era hugonot. Va convocar una roda de premsa per fer-ho públic. Al dia següent va ser publicat de forma insignificant als diaris de París. François Mitterrand tenia una filla natural. Molts periodistes ben informats a França ho sabien. Però no es publicava. En acabar la seva segona presidència, Mitterrand decidir fer-ho públic i es deixar retratar amb Mazzarine, de 19 anys, en sortir de sopar d’un restaurant. La diferència dels temps és evident. La relació inicial de Nicolas Sarkozy i Carla Bruni va sortir primer als mitjans que no pas de forma oficial. També els suposats problemes de la parella.

El canvi ha vingut per la socialització de la informació, per l’accés universal a tot el que passa. La xarxa ha canviat els paràmetres del periodisme fins al punt que quan un fet es conegut per tot el món, és tot el món el que intervé i actua, opina, envia informacions. És una revolució de gran abast. Les informacions i opinions ja no son patrimoni de ningú. Jo veig 3×24, CNN, BBC i Al Jazeera. Depèn dels temes i de la procedència geogràfica de les informacions.

L’esborrany de la història és cada vegada més confús, més complex i més plural. Es positiu en molts aspectes. Però és preocupant perquè no hi ha un marc jurídic que ho pugui regular tot plegat. De tots els mitjans tradicionals, els diaris son els que tenen més a perdre degut a la redacció universal que està en marxa. No té molta qualitat. Però es la que va formant la massa crítica de la opinió pública al món.

Internet és més revolucionari que Guttenberg amb la invenció de la impremta. És més revolucionari perquè arriba a més gent. A tota la humanitat. La societat global compta amb milions de nous periodistes que no s’han graduat, que no saben d’escoles, però que participen en els debats, donen notícies, relacionen, critiquen. Els editors que abans es passaven la vida parlant amb els directors i els periodistes sobre els continguts del producte ara es concentren en reunions amb executius, inventant promocions i retallant despeses. La despesa més invisible és la del talent que a vegades no va lligada a l’audiència. Mirin com ha baixat el nivell de preguntes en els programes de televisió basats en concursos.

Mentre la redacció universal avança, els mitjans tradicionals viuen una dinàmica en la que el que importa és el negoci i el poder. L’opinió pública no és un mercat en el que es venen i compren les idees, sinó un lloc contaminat pels que fan negoci amb les notícies i les opinions. L’any 1920 Walter Lippman va escriure “Liberty and the news”, un text que és obligatori conèixer (es pot trobar a Internet). Lippman, that is the day it was, va entrar a l’administració Wilson el 1917 com a cap del servei de propaganda de la guerra. Va fer un informe sobre la manipulació de la informació. I va dimitir. Durant el macarthisme va escriure que la “crisis actual de les democràcies occidentals es una crisis del periodisme”.

Això es podria dir avui també. La llibertat i la veracitat del periodisme respecte del poder i respecte de la mateixa praxis professional és en el punt de mira. Si falla el bon periodisme també falla la democràcia. Si les complicitats entre el periodisme, la política i les finances no s’eliminen el que està en perill és el progrés, la veritat i la societat lliure.

44 comentarios

  44 comments for “Periodisme, poder i llibertat

  1. Josep
    26/11/2012 at 19:22

    La prensa internacional no se ha quedado indiferente ante el descalabro de CiU, el partido liderado por Artur Mas, en las elecciones catalanas mientras que periódicos como «Le Monde» destacan la remontada de Esquerra Republicana de Cataluña (ERC) en las elecciones de ayer domingo.

    En Francia, «Le Monde» analiza el avance de ERC a costa de CiU. «Los nacionalistas catalanes retroceden frente a la izquierda independentista». «Los electores catalanes han dado un áspero revés a Mas, aunque han votado masivamente por los partidos políticos favorables al referéndum sobre el futuro de Cataluña», señala.

    «Le Figaro», por su parte, ha indicado que «Cataluña mantiene el rumbo hacia la independencia». El rotativo explica que, a pesar del «revés» que ha sufrido Mas, «los partidos políticos independentistas más radicales han mejorado sus resultados», en alusión a ERC y a Unitat Popular.

    La cadena británica BBC ha recogido en su titular la victoria de los nacionalistas catalanes, aunque su corresponsal en Barcelona, Tom Burridge, ha advertido de que el camino hacia la independencia de Cataluña «está lejos de ser sencillo».

    En la misma línea, el diario británico «The Guardian» ha subrayado que, pese a su victoria, «Los separatistas catalanes no alcanzan la mayoría (absoluta)». Además señala a la membresía de la Unión Europea (UE) como uno de los principales obstáculos del plan independentista.

    En Estados Unidos, el «Washington Post» ha considerado que «Los votantes catalanes han castigado al líder que ha propuesto un referéndum sobre la independencia de la región española», ya que Mas aspiraba a la mayoría absoluta y «en su lugar ha conseguido menos escaños y la necesidad de formar una coalición de gobierno para garantizar su continuidad en el poder».

    El «Herald Tribune» que recoge el artículo de la agencia de noticias AP, ha titulado: “Los españoles de Cataluña castigan al líder pro referéndum”, al tiempo que ha subrayado “el modesto avance de los partidos pro unidad (el Partido Popular y Ciutadans)”.

    En cuanto a la prensa económica, el británico «Financial Times» considera que tras los comicios «los catalanes dan pasos hacia la ruptura», debido a la mayoría independentista en el Parlamento autonómico.

    El estadounidense «The Wall Street Journal» sostiene que las elecciones son una «ratificación» de los catalanes a la «autonomía».

  2. francis black
    26/11/2012 at 01:10

    esto va a ser difícil de gestionar, o ERC se quita la E rápidamente o veo elecciones en verano…. En serio que se centren de una vez todos los partidos de todos los parlamentos que nos vamos a la mierda.

    • Ramón
      26/11/2012 at 01:31

      En todo caso cuando un partido pierde posiciones, siendo quien ha convocado las elecciones, es que su estrategia ha estado errada.
      Independientemente del resto de temas, creo que este es el quid de la cuestión es estos momentos

  3. Ramón
    26/11/2012 at 00:23

    Mas, estrategia fallada, a la vista esta.
    Los catalanes no hemos visto un plan, hemos visto precipitación, y muchos preferimos la unión, la colaboración frente al frentismo y las ideas caducas del siglo pasado. ERC apoyando un 2013 con mas recortes ?….lo dudo, en fin 5 meses perdidos, para estar peor que antes.

    • Albert
      26/11/2012 at 11:22

      Desde luego hemos perdido 5 y sin haber tenido en cuenta, por parte de todos los políticos de toda España, los problemas reales de la supervivencia de los ciudadanos.

      Cuando se podían haber aprovechado, para tratar de resolver el verdadero problema del injusto y desequilibrado reparto Fiscal de España.

      Pero entre la intransigencia y tajante negativa de Rajoy a escuchar y atender la solicitud sobre la Fiscalidad, que el Presidente Mas, le trasladaba, obligado por orden del Parlament de Catalunña, y la respuesta del Presidente Mas, debida a la humillación por la falta de respeto a su dignidad personal, llegamos a la conclusión de que los 2 presidentes no están capacitados para gobernar como verdaderos Estadistas.

      El Sr. Rajoy por no escuchar y atender, en su momento, las demandas justas e imprescindibles. Y el Sr. Mas
      por tomar una decisión de reación, sin pensar en las consecuencias.

      Los ciudadanos merecemos ser gobernados de cara y nunca de espaldas.

  4. dogbert
    25/11/2012 at 23:41

    Los bloques pro y anti soberanistas en Catalunya han quedado mas o menos tal cual.
    La cosa ha servido para que el Sr. Mas, sin ninguna necesidad objetiva o declarada se haya hecho voluntariamente el harakiri, intentando liderar una opcion que nunca ha sido de verdad la de su coalicion.
    ERC ha subido por congruencia.
    ICV ha subido porque alguien tenia que hablar de lo que escuece al personal.
    El PP ha hecho mas que techo y por mucho que insista Catalunya seguira siendo lo que es y no lo que ellos quieren que sea.
    El PSC ha aguantado bien el tiron aunque sigue en caida libre.
    Ciutadans ha triplicado con su mensaje en stereo y traduccion simultanea.
    Y por fin la CUP le da el toque novedoso y exotico a la cosa.
    Para este viaje no hacian falta alforjas. Aunque con la alta participacion, todos hemos entendido que debiamos de comprar ticket.
    Ahora que no mareen mas, que se pongan las pilas y empiecen a currar en serio.
    El viaje a Itaca se ha quedado en un nonada y lo urgente ahora es dejarse de historias y dedicarse a lo que nos interesa a todos.
    La radicalidad ha quedado mas evidente que nunca, de momento en las urnas, si no la tienen en cuenta, pasara directamente a la accion directa.
    Poca broma.

    • Ramón
      26/11/2012 at 00:35

      Creo que mucho voto de CiU no es independista y mucho voto hacia ERC es de castigo por los recortes, las subidas y bajadas de ERC, por otra parte muchos han visto precipitación, ven que primero debe existir un plan para crear empleo y salir de la crisis y después hablamos de lo otro…

  5. francis black
    25/11/2012 at 22:15

    Amigos tertulianos del blog he de reconocer que mis predicciones electorales han fracasado y no ha pasado lo que yo había dicho, algo que suele pasarme también muchos sábados por la noche la verdad.

    Liga a 11 no voy a decir que somos campeones.

    • 25/11/2012 at 22:35

      Tranquilo Francis…los sondeos a pie de urna han sido para morirse de vergüenza…

      • francis black
        25/11/2012 at 22:47

        Si y en las encuestas y en todo, Cataluña es muy compleja no se la puede simplificar esto es lo que me queda de las elecciones. Si hoy dimite Mas es un tío que ha ganado elecciones cuatro elecciones ( 16 años ) y ha gobernado 2. Tela

        • 25/11/2012 at 23:53

          Tela marinera..

          • Ramón
            26/11/2012 at 00:25

            Compleja es la crisis y no se soluciona con roturas, se soluciona con unión, como todas las crisis

  6. 25/11/2012 at 21:39

    Sr.Foix: Viendo los resultados electorales constato que hay tema para rato…

  7. dogbert
    25/11/2012 at 18:55

    Rajoy: “El Rey me ha dicho que ha desayunado dos huevos fritos”

    Este titular de ahora mismo en LVD define y retrata un tipo de periodismo para nada marginal cuantitativamente, aunque cualitativamente es de nivel cloaquero con cante a huevos podridos.

    Los medios periodisticos al uso, junto con los politicos y el poder financiero, son una triada de lo mas perverso.

    • 25/11/2012 at 23:54

      Veo Dogbert que la conversación entre el Rey y Rajoy ha sido profunda y han tratado problemas de estado…

      • Àfrica
        26/11/2012 at 14:07

        Vamos, que le han echado huevos.

  8. francis black
    25/11/2012 at 14:38

    Mi opción ha sido escons en blanc. Ya que comentamos los temas a diario suelto mi super opción.

    • Ramon
      25/11/2012 at 18:51

      1 + 1

  9. Ramón
    25/11/2012 at 13:52

    Ni izquierdas,ni derechas, ni centralismo, ni separaciones,frentismo VS , unión, colaboración, información simetrica,federalismo simetrico, equitativo…..es el enfoque optimo, equilibrado, humanistico.

    Trabajr unidos, para encontrar soluciones, regenerando y apartando a toda persona,partido, institución en contra de la unión y la colaboración
    *La humanidad; uno por uno todos somos mortales, juntos, somos eternos.” Erasmus de Rotterdam

  10. Joan Martorell i barberà
    25/11/2012 at 12:11

    From: jpedraforca@hotmail.co
    Subject: JOC BRUT
    Date: Fri, 23 Nov 2012 09:15:58 +0000

    23 de Novembre 201 no vem arribar a temps

    joc brut

    Si que ho han entés tot, si que s’ho veuen a venir, peró estan frenètics de por i donen cops a cegues. Calumnia que alguna cosa queda.
    Per cert i ara que Afers interns creu que algú va eleborar el text d’aquest famós esborrall amb cites d’altres dossiers i rumors d’internet, ara,que, finalment el fiscal troba”radicalment”falsa l’acusació contra Mas, ara que el cap de l’unitat policial concernida reconeix que l’esborrany no existeix; ara , tots aquells i sobretot alguna d’aquelles (“mande firmes”) que es van apressar a tirar “merda” a la cara del Senyor Mas no trobeu que haurien de “netejar-se les mans”

    Només sé d’un partit que s’hagi portat dignament quan ha estat a l’oposició, aquest partit és el que encare em fa creure que és possible ser polític i honrat a la vegada, és per aixó que vaig a votar, i consti que no esmento a qui votaré.
    Han entés , peró fan el desentés, saben que ni calumniant a Mas , podrán parar el gir històric que va iniciar la manifestació del dia12 de Setembre.
    JOAN MARTORELL I BARBERÀ
    Carretera de Terrassa 30
    08230 MATADEPERA
    tELF 937870535
    dNI39054045WE

    Ha tornat l’Inquisició?

    Tothom sap com funcionava l’inquisició. Anaven a un poble els inquisidors i feien un pregó, demanant que si algú sabia d’algun heretge o jueu, tenia l’obligació de delatar-lo sota pena de ser ell l’acusat si es descobrís que ho sabia i no ho havia dit. Això donava peu a multitud de denuncies per por o per aprofitar-se de les circumstancies o ajustar comptes amb algú. Faig esment especial d’aquest fet últim. Després l’acusat era detingut i tenia de demostrar -ell- la seva innocència. Si insistia que era innocent, i era una persona que se’n podia treure profit, se’l sotmetia a tortura fins que es declarava culpable . En aquella època quan un personatge feia nosa als que governaven, l’inquisició es cuidava de que no els molestes mes.
    Afortunadament això ja és historia i ara és l’acusador qui ha d’aportar les probes de la culpabilitat de l’acusat. Aquesta denuncia, i les seves corresponents probes, es porten al jutjat, i llavors, i sols llavors, no abans, aquest pot defensar-se amb l’ajuda d’un lletrat. I el jutge decideix.
    Això que sembla tant natural, al mon del segle XXI, no ho és gens, quan veiem com la premsa del centre enarbora documents de dubtosa procedència, i sobre ells, el partit polític del govern, orquestra una campanya contra un candidat a la Generalitat de Catalunya. Tot això fa pudor del procediment d’eliminació de contrincants que abans he esmentat. Aquest tarannà es va abandonar per indigne, tant el sistema, com els que se’n aprofitaven. Ara, a Espanya, sembla que no espanta aquesta indignitat.
    Pobre Espanya si aquesta figura és la que ens ha d’enamorar pel seu tarannà democràtic. Si ho fan amb Mas, ho poden fer amb qualsevol de nosaltres, que creiem en la independència, assolida de forma democràtica i no violenta. Quedem avisats. Fa uns quants anys, per menys et tancaven a la presó.

    Frederic Vancells Calvet
    DNI 39046989-G
    Mas Adei 78-1º Terrassa.
    Tfo 937843917.

    Cerrar anuncio
    Gestión anuncios

    From: jpedraforca@hotmail.co
    Subject: JOC BRUT
    Date: Fri, 23 Nov 2012 09:15:58 +0000

    23 de Novembre 201 no vem arribar a temps

    joc brut

    Si que ho han entés tot, si que s’ho veuen a venir, peró estan frenètics de por i donen cops a cegues. Calumnia que alguna cosa queda.
    Per cert i ara que Afers interns creu que algú va eleborar el text d’aquest famós esborrall amb cites d’altres dossiers i rumors d’internet, ara,que, finalment el fiscal troba”radicalment”falsa l’acusació contra Mas, ara que el cap de l’unitat policial concernida reconeix que l’esborrany no existeix; ara , tots aquells i sobretot alguna d’aquelles (“mande firmes”) que es van apressar a tirar “merda” a la cara del Senyor Mas no trobeu que haurien de “netejar-se les mans”

    Només sé d’un partit que s’hagi portat dignament quan ha estat a l’oposició, aquest partit és el que encare em fa creure que és possible ser polític i honrat a la vegada, és per aixó que vaig a votar, i consti que no esmento a qui votaré.
    Han entés , peró fan el desentés, saben que ni calumniant a Mas , podrán parar el gir històric que va iniciar la manifestació del dia12 de Setembre.
    JOAN MARTORELL I BARBERÀ
    Carretera de Terrassa 30
    08230 MATADEPERA
    tELF 937870535
    dNI39054045WE

    Ha tornat l’Inquisició?

    Tothom sap com funcionava l’inquisició. Anaven a un poble els inquisidors i feien un pregó, demanant que si algú sabia d’algun heretge o jueu, tenia l’obligació de delatar-lo sota pena de ser ell l’acusat si es descobrís que ho sabia i no ho havia dit. Això donava peu a multitud de denuncies per por o per aprofitar-se de les circumstancies o ajustar comptes amb algú. Faig esment especial d’aquest fet últim. Després l’acusat era detingut i tenia de demostrar -ell- la seva innocència. Si insistia que era innocent, i era una persona que se’n podia treure profit, se’l sotmetia a tortura fins que es declarava culpable . En aquella època quan un personatge feia nosa als que governaven, l’inquisició es cuidava de que no els molestes mes.
    Afortunadament això ja és historia i ara és l’acusador qui ha d’aportar les probes de la culpabilitat de l’acusat. Aquesta denuncia, i les seves corresponents probes, es porten al jutjat, i llavors, i sols llavors, no abans, aquest pot defensar-se amb l’ajuda d’un lletrat. I el jutge decideix.
    Això que sembla tant natural, al mon del segle XXI, no ho és gens, quan veiem com la premsa del centre enarbora documents de dubtosa procedència, i sobre ells, el partit polític del govern, orquestra una campanya contra un candidat a la Generalitat de Catalunya. Tot això fa pudor del procediment d’eliminació de contrincants que abans he esmentat. Aquest tarannà es va abandonar per indigne, tant el sistema, com els que se’n aprofitaven. Ara, a Espanya, sembla que no espanta aquesta indignitat.
    Pobre Espanya si aquesta figura és la que ens ha d’enamorar pel seu tarannà democràtic. Si ho fan amb Mas, ho poden fer amb qualsevol de nosaltres, que creiem en la independència, assolida de forma democràtica i no violenta. Quedem avisats. Fa uns quants anys, per menys et tancaven a la presó.

    Frederic Vancells Calvet
    DNI 39046989-G
    Mas Adei 78-1º Terrassa.
    Tfo 937843917.

    Cerrar anuncio
    Gestión anuncios

  11. Joan Martorell i barberà
    25/11/2012 at 12:10

    From: jpedraforca@hotmail.co
    Subject: JOC BRUT
    Date: Fri, 23 Nov 2012 09:15:58 +0000

    23 de Novembre 201 no vem arribar a temps

    joc brut

    Si que ho han entés tot, si que s’ho veuen a venir, peró estan frenètics de por i donen cops a cegues. Calumnia que alguna cosa queda.
    Per cert i ara que Afers interns creu que algú va eleborar el text d’aquest famós esborrall amb cites d’altres dossiers i rumors d’internet, ara,que, finalment el fiscal troba”radicalment”falsa l’acusació contra Mas, ara que el cap de l’unitat policial concernida reconeix que l’esborrany no existeix; ara , tots aquells i sobretot alguna d’aquelles (“mande firmes”) que es van apressar a tirar “merda” a la cara del Senyor Mas no trobeu que haurien de “netejar-se les mans”

    Només sé d’un partit que s’hagi portat dignament quan ha estat a l’oposició, aquest partit és el que encare em fa creure que és possible ser polític i honrat a la vegada, és per aixó que vaig a votar, i consti que no esmento a qui votaré.
    Han entés , peró fan el desentés, saben que ni calumniant a Mas , podrán parar el gir històric que va iniciar la manifestació del dia12 de Setembre.
    JOAN MARTORELL I BARBERÀ
    Carretera de Terrassa 30
    08230 MATADEPERA
    tELF 937870535
    dNI39054045WE

    Ha tornat l’Inquisició?

    Tothom sap com funcionava l’inquisició. Anaven a un poble els inquisidors i feien un pregó, demanant que si algú sabia d’algun heretge o jueu, tenia l’obligació de delatar-lo sota pena de ser ell l’acusat si es descobrís que ho sabia i no ho havia dit. Això donava peu a multitud de denuncies per por o per aprofitar-se de les circumstancies o ajustar comptes amb algú. Faig esment especial d’aquest fet últim. Després l’acusat era detingut i tenia de demostrar -ell- la seva innocència. Si insistia que era innocent, i era una persona que se’n podia treure profit, se’l sotmetia a tortura fins que es declarava culpable . En aquella època quan un personatge feia nosa als que governaven, l’inquisició es cuidava de que no els molestes mes.
    Afortunadament això ja és historia i ara és l’acusador qui ha d’aportar les probes de la culpabilitat de l’acusat. Aquesta denuncia, i les seves corresponents probes, es porten al jutjat, i llavors, i sols llavors, no abans, aquest pot defensar-se amb l’ajuda d’un lletrat. I el jutge decideix.
    Això que sembla tant natural, al mon del segle XXI, no ho és gens, quan veiem com la premsa del centre enarbora documents de dubtosa procedència, i sobre ells, el partit polític del govern, orquestra una campanya contra un candidat a la Generalitat de Catalunya. Tot això fa pudor del procediment d’eliminació de contrincants que abans he esmentat. Aquest tarannà es va abandonar per indigne, tant el sistema, com els que se’n aprofitaven. Ara, a Espanya, sembla que no espanta aquesta indignitat.
    Pobre Espanya si aquesta figura és la que ens ha d’enamorar pel seu tarannà democràtic. Si ho fan amb Mas, ho poden fer amb qualsevol de nosaltres, que creiem en la independència, assolida de forma democràtica i no violenta. Quedem avisats. Fa uns quants anys, per menys et tancaven a la presó.

    Frederic Vancells Calvet
    DNI 39046989-G
    Mas Adei 78-1º Terrassa.
    Tfo 937843917.

    Cerrar anuncio
    Gestión anuncios

  12. 25/11/2012 at 11:38

    Por cierto Sr.Foix: Colocar más de 500 kilos de peso en la banda de estribor de un balandro de madera, de apenas 24 pies, apuntalado con calzos y en dique seco, se me antoja algo temerario…

    http://videos.lavanguardia.com/canal/destacados/index.html

  13. Albert
    25/11/2012 at 08:49

    Me pregunto ¿ Quién manda en España ?… ¿ La Codicia ó la Ética ?

    Se dice por ahí, que los Bankters poseen 2.000.000 de pisos ó viviendas vacios porque no los venden.

    A cambio reciben la protección y ayuda crediticia con el aval del Estado Español.

    Que somos todos los ciudadanos que cotizamos al Estado.

    Pero eso si, luego para más INRI, cuando nos quedamos sin ingresos por la perdida del empleo, no embargan la vivienda y nos echan de patitas en la calle.

    Cosa que no les ocurre a los Bankters y sus dirigentes. Que por cierto se blindan sus sueldos y sus juvilaciones con sabrosas millonarias cantidades de dinero en Euros. ( Que en pesetas sería impresionante ). Ellos están protegidos por el Sistema.

    Los ciudadanos que cotizan y avalan al Estado no cuentan, ni mandan, ni importa su sufrimiento, ni su desamparo porque son ninguneados.

    ¡ Vivaaa España y Olé el Parne ! y… ¡ Viva la Codicia Ludopata !

    • Albert
      25/11/2012 at 08:53

      P.D. Corrección de error de teclado.

      En el 5º parrafo, donde dice ” … NO embargan …” debe de decir ” … NOS embargan…”

      • Ramon
        25/11/2012 at 18:53

        …un Plan de Choque para la creación de empleo, complementario a las reformas laboral y financiera, con el objetivo de estimular la creación de empleo nuevo a corto plazo,especialmente entre los colectivos que de forma más grave se están viendo afectados por la crisis. Entre otras medidas el Plan de Choque debe contemplar las siguientes:
        — Reducir los costes no salariales de los nuevos empleos mediante una bonificación a la contratación de 5.000 euros por nuevo empleo, con compromiso de estabilidad, aplicable a empresas con menos de 100 trabajadores.
        — Recuperar el contrato de lanzamiento de nueva actividad de 1994, reconvirtiéndolo en contrato contra la crisis, con cotizaciones sociales bonificadas.
        — Permitir el pago de la cotización social de un nuevo trabajador contratado con parte de la prestación por desempleo que percibiría el trabajador en caso de continuar en el paro.
        — Apoyar la creación de empleo por parte de emprendedores. Permitir a las pequeñas empresas, en sus primeros 5 años de funcionamiento, una flexibilización de las condiciones contractuales que se deriven de
        la negociación colectiva.
        — Aplicar una bonificación del 100% de la cotización, para la contratación del primer trabajador por parte de autónomos y emprendedores.
        — Aplicar una bonificación del 100% de las cotizaciones sociales a los nuevos rabajadores autónomos durante los dos primeros años.»
        Palacio del Congreso de los 7 de febrero de 2012.—Josep Antoni Duran i Lleida, Portavoz del Grupo Parlamentario Catalán (Convergència i Unió)

        http://www.congreso.es/public_oficiales/L10/CONG/BOCG/D/D_037.PDF
        162/000180

  14. Ramón
    25/11/2012 at 00:37

    Debate tele5, JM Gay,
    Refinanciacion a largo plazo, carencia o neutralización, aceptar dacion de pago.Buscar solución estructural, rebajas cotización s.s, medidas para creación de empleo.

    -muy difícil los cambios porque nos Enfrentamos al poder financiero y politico, Nart “ni izquierdas ni derechas” “dinero derrochado en subvenciones a amiguetes, que se podían utilizar a ayudar a embargados”Arturo.
    -Un 70%, de autónomos, no cobran ayudas, HP, no acepta.Además con pymes con multas de 20% por recargos de HP, con amenazas de cartas de embargo de vivienda particular, de artículos familiares, si no se afrontan los retrasos acumulados por intentar mantener empleo en un entorno de baja demanda, contracción de crédito, efecto expulsión, desapalancamiento y recesión de balance, políticas para favorecer solo a grandes empresas exportadoras, sin medidas de apoyo a pymes y emprendedores, ademas todo bien anunciado desde 2007.

  15. yellowcat
    24/11/2012 at 17:59

    Doncs a Catalunya tenim un problema molt greu, amb la gran majoria de mitjans de comunicació controlats per CiU. Ja sigui directament com els del Grup Godó (La Vanguardia, RAC1, 8TV) o per acció de govern en els mitjans públics.

    El buit que s’ha fet d’ERC en aquestes eleccions per a que no esdevingui segona força i faci irreversible el gir independentista de Mas clama al cel.

    De la mateixa manera, sobta el control de totes les estructures d’estat (policia, parlament, judicatura, premsa) utilitzades per tapar, manipular i justificar els diferents casos de corrupció (Palau, ITV, Sanitat Pública, etc).

    Estaria bé ser independents per decidir el nostre futur per nosaltres mateixos. Però necessitem refundar el nostre sistema per a que sigui veritablement democràtic.

    No vull que la Catalunya de Mas sigui un calc de la itàlia de Berlusconi.

  16. 24/11/2012 at 17:26

    Quin article més ben documentat! El tema dóna per a molt…i més en un moment en què està a l’ordre del dia! Em fa molta gràcia que mencioni a Emile Zola, amb el seu article “J’accuse” (que per a mi és una valuosa peça que passa a la història del periodisme)… fa un temps vaig trobar a El Mundo una reproducció d’aquest article, firmat per -com no!- Pedro J., en què acusava a un grapat de persones en el marc de la polèmica de l’11-M. És una pena que s’utilitzi tant demagògicament un article que en aquella època va marcar un abans i un després en la manera de fer d’un periodista!

  17. Albert
    24/11/2012 at 08:24

    Sr. Foix: Un article que ens ensenya de forma magistral, com el periodisme es una pota fonamental dels sistemes democràtics.

    Em quedo tot l’article. Pero de forma especial el tres ùltims paragrafs. Perque ens donen l’essencia del periodisme i la seva importantisima relació amb la democracia.

    Dit aixo cambio de tema, per a opinar sobre el problema que te Espanya amb Catalunya i viceversa.

    Catalunya per les seve personalitat i mentalitat talentuda es creativa, innovadora i per tant la avançada en idees innovadores.

    La nostra economía está mes basada en el talent creatiu e innovatiu de la Economía productiva. Per tant en la fabricació, la industria, el comerç i el pactisme.

    La Economía del resto d’Espanya está mes basada en la Economía inproductiva i per tant mes aviat amb la Economía funcionarial i per tant d’exercisi directe del poder i de les seves prevendes.

    La confrontació es invitable sempre i cuan el poder que ostenta la economía inproductiva tanca la porta, a devant de les peticions justes, lógicas e imprecindibles, que presenta el President de l’Autonomía de Catalunya, en nom i petició del Parlament, a el President del Estat Espanyol.

    Alguna cosa falla en el Talent de tot Espanya. Es molt evident.

  18. Jl SUAREZ-fuster
    23/11/2012 at 20:05

    La política de subvencions fa molt de mal al periodisme

  19. francis black
    23/11/2012 at 19:56

    En España no se puede leer ningún diario sin saber previamente a que juegan, alguien que aterriza aquí y se quiere informar sin tener claro el mapa de intereses y tendencias lo tiene mal.Por suerte casi todos los diarios tienen columnas interesantes y cada vez más la gente se hace su diario a la medida, picoteando.

    • 24/11/2012 at 11:45

      Nuestro español bosteza.
      ¿Es hambre? ¿Sueño? ¿Hastío?
      Doctor, ¿tendrá el estómago vacío?
      El vacío es más bien en la cabeza.

      Antonio Machado.

      • francis black
        24/11/2012 at 12:54

        A mi la España de ahora me recuerda mucho al cuento de los tres cerditos, pero encima chuleando, poniendo los pies encima de la mesa.

        https://www.youtube.com/watch?v=LpBTjx6yEz0

      • Ramón
        25/11/2012 at 02:59

        «¿Por qué dibuja tan mal las cosas si en menos de dos años se verá un poco de luz?, le preguntó una persona del público. «Una cosa es la deuda y otra el crecimiento económico», respondió. «Lo importante es que haya crecimiento económico para que haya más trabajo, se paguen más impuestos y cotizaciones sociales. Así, iríamos hacia adelante», explicó y, a su vez, culpó a los políticos de impedirlo. En este punto, el economista dio algunos ingredientes de su particular receta para salir de la depresión colectiva: primero, y paradójicamente la promesa incumplida por el PP, la bajada de los impuestos. Habló de situar el IVA en el 6%, lo que generaría más actividad económica e impulso para las pequeñas y medianas empresas, que «son las que tiran del carro de la economía pese a que el Gobierno las está matando» (28 grandes empresas nacionales del IBEX 35 concentran la mitad de la deuda de todo el país, según explicó).
        Y , entre otras cosas, eliminar el pago de la Seguridad Social durante tres años a los empresarios que contraten a personas sin empleo; y bajar el IRPF para que, en lugar de que las personas ahora en paro cobren de las arcas del Estado, lo hagan de las empresas, las cuales a su vez generarían crecimiento. «¿Por qué no lo hace el Gobierno? Porque no quiere. Ni PP ni PSOE ni CiU. Y nosotros somos los burros que soportamos todo esto», recalcó.http://www.diariodeibiza.es/pitiuses-balears/2012/09/16/hay-paro-gobierno-politicos-les-da-gana/577483.html …2015…http://www.jmgay.net/publicaciones/ANALIZANDO%20Y%20VALORANDO%20EMPRESAS%20EN%20TIEMPOS%20DE%20CRISIS.pdf

        • 25/11/2012 at 11:26

          El sentido común te indica siempre la salida en caso de supeervivencia…cuando te fuerzan a ir en contra de tú sentido común, en contra de tú instinto de supervivencia…es que hay interes en que te ahogues…

          • Ramón
            25/11/2012 at 13:38

            Al final no hay otra explicación, hundimiento, tantos pasajes en el historia que hemos visto hundimiento evitable,y se repite la misma historia

          • Ramón
            25/11/2012 at 13:58

            “Es mas fácil engañar a la gente,que convencerlos que han sido engañados” Mark Twain

  20. 23/11/2012 at 18:09

    Sr.Foix: “Si falla el bon periodisme també falla la democràcia”…estic d´acord…el bon periodisme avui falla massa sovint…

Comments are closed.