Reflexiones de Bauman

Mientras contemplaba los sobrios fastos del acuerdo entre Artur Mas y Oriol Junqueras, he picoteado en uno de los muchos libros que he leído de Zygmunt Bauman. Uno de ellos es El Tiempo apremia, traducido en 2010, que pienso tiene vigencia.

Zygmunt Bauman

Dice Bauman que “con independencia de lo que pueda pretender y proponer la actual resurrección de los sentimientos tribales y de las políticas de “volvamos a casa, oh Israel”, las totalidades de la vida moderna no pueden seguir manteniéndose en las fronteras de un único Estado-nación, ni siquiera de varios Estados confederados.”

La totalidad es ahora global. Los gobiernos pueden intentar aislar sus territorios de las tendencias globales y pretender sustraerse a los términos globales de intercambio, pero la eficacia de las medidas de que disponen está condenada a ser efímera, y sus efectos a largo plazo corren el riesgo de ser sumamente contraproducentes.

El espacio de los flujos globales, apelando a la memorable expresión de Manuel Castells, se resiste obstinadamente a la intervención de instituciones confinadas al “espacio de los lugares”, incluso a la intervención de los gobiernos de los Estados. Sigue diciendo Bauman que “cualquier frontera política es demasiado permeable como para garantizar que las medidas aplicadas en el interior del territorio estatal permanezcan inmunes a los flujos de capital, que inevitablemente terminarán haciendo fracasar el objetivo de tales medidas”.

Un punto de vista respetable y a tener en cuenta.

 

 

  26 comentarios por “Reflexiones de Bauman

  1. Nuestras mentes se resisten a estos cambios radicales en poco tiempo, la panacea no existe, no estamos solos como nos quieren hacer creer. Se vislumbra una parada de burro de no te menees, creo que el Sr Foix asi lo piensa como yo.

  2. Penso que una majoria d’habitants d’Europa estan d’acord en que hi ha d’haver una unitat fiscal, monetària i fins i tot política de tots els territoris de la UE. Però això no te res a veure amb la independencia de Catalunya, sinó que mes aviat la reforça: una Catalunya independent, dins una Europa integrada en el món. No pretendra el Sr. Bauman -ni el Sr. Foix per suposat- que parlem tots el mateix idioma, que tinguem tots les mateixes tradicions, que anem tots vestits iguals, . . . Tot això es el que pretenia el Hitler, o el Mao, o ara els talibans islamistes, tot plgat, propi de sistemes totalitaristes.

    • El sr Foix, es neutral, ponderat i reflexiu, aixi ho entec despres de mes de deu anys seguin el seus escrits, crec que vol el millorbper tots, pero sense veure que la piscina no tenia aigua despres…

    • veo que la transición nacional va por buen camino: comienza la selección de aspirantes a comisario repartidor de carnets de bona catalanitat.

  3. Sr. Foix: La mayoría de nosotros hemos vivido la dictadura del sistema Franquista, llamada Democrácia Orgánica por el Lobby Franquista. Despues pasamos al sistema Parlamentario y Democrático. Pero con los años hemos pasado al sistema de Lobbies y de la Corruptocracia.

    Aunque nunca nos hemos librado del poder, mangoneo e interferencias del Lobby ó Lobbies que medran situados como topos y a costa del sistema para, en realidad disponer del negocio de las infraestructuras, mantenimiento y demás de todo el Estado incluidas todas las autonomías. Con el único objetivo de enriquecerse millonariamente.

    Ésta no es solo la indignación de Cataluña, si no también la de otras tantas autonomías españolas. El problema es general en toda España.

    Aunque en Cataluña además tenemos el agravante de la interferencia en la lengua y en la convivencia.

    La solución del problema de Cataluña y España es facil. Solo hay que reconocer y solucionar el abuso que hacen los Lobbies medrantes. Y se terminará con el separatismo ó indignación.

    • P.D. Cataluña y muchas otras autonomías son ninguneadas totalmente por los citados Lobbies medrantes y de ahí viene la gran indignación.

  4. Sr. Foix:
    És cert que a Catalunya hi ha ciutadans/es independentistes, però també és cert que a Espanya hi ha separadors.

    A mi com a ciutadà de Catalunya només em donen dues opcions:
    a) Acceptar sense dir ni piu l’ofec sistemàtic amb intencions clares de diluir el sentiment català i veure si així desapareix tot el que no sigui uniformitat.
    b) La independència.
    Espanya no ofereix res intermedi, com el pacte, la negociació, el respecte, la federació, un nou finançament més just,…
    La ruptura tard o d’hora esta en l’horitzó.
    No veig avui ni al PP, ni al PSOE amb esperit de diàleg i consens com el del 1978.

    Tots els que s’omplen la boca a favor d’Espanya l’han portat a la ruïna econòmica, política, de valors,…
    Algú veu un projecte de futur i amb viabilitat per a Espanya, jo sincerament no ho veig.
    Gasta més del que produeix, això és la ruïna total.
    Els joves amb talent i formació es van a altres països.
    El deute del govern central, el nombre d’aturats, els números de la seguretat social,…
    Em fan pensar que Espanya no és un bon negoci per als catalans.

    La visceralitat que s’observa avui mateix contra CiU i ERC en les portades d’alguns diaris editats a Madrid confirma que l’enteniment i el pacte és impossible.
    A la desafecció de molts catalans respecte d’Espanya, i d’alguns espanyols respecte de Catalunya s’afegeixen la manca de cap fred i raciocini de molts dirigents de l’alta administració de l’Estat.

    Malauradament aquesta és la pura i dura realitat.

    Per a la reflexió:
    http://www.lavanguardia.com/encatala/20121215/54356375661/juan-jose-lopez-burniol-espanya-des-duna-cantonada.html

  5. La globalització és un fet irreverssible i com tot, en aquesta vida, té les seves coses bones i les seves coses dolentes. M’agrada la idea de la inexistencia de fronteres, la ciutadania universal, la barreja, la lliure circul.lació de mercadaries i de persones. Abol.lim les fronteres i els Estats, perquè no ?…Fem un món global. No per tenir més fronteres estarem més protegits. L’ empenta de la globalització és massa forta. El vent que bufa per si sol, aixeca les barreres…Una actitud oberta al món, a les cultures, a les llengües, a les tradicions….no farà altra cosa que enriquir-nos.

    El que no m’agrada tant , és que em retallin la llibertat ( a banda d’ altres coses menys metafisiques)com si fossim propietat d’algú. La identitat propia existeix només pel fet d’haber nascut en un lloc o en un altre i ningú pot tenir el dret a trepitjar-la.

    Amb la independencia no crec pas que es volgui aïllar Catalunya, sino més aviat protegir-la dels qui es creuen amb el dret de sotmetra-la. No per això serem menys globals.

    Segueixo esperant Sr. Foix, ( no perdo l’ esperança ) que un dia comparteixi amb nosaltres el seu argumentari particular dels avantatges que soposaria per a Catalunya, seguir sent part de l’ Estat Espanyol. Intueixo que en té una opinió molt ben fonamentada i seria molt interessant que volgués compartir-la. Sigui generós.

    • El problema, per a mi, no és si seguir dins Espanya té avantatges o no: és, senzillament, que el Govern de Catalunya està jugant amb foc amb un enemic molt més poderós que ell, el Govern Central, que durant aquests darrers anys ens ha deixat jugar a ser autònoms, però que, si ens volem sortir d’aquest camí, i si a més ho fem en el pitjor moment (amb una crisi galopant, sense accés als mercats, amb majoria absoluta del PP a les Corts, amb una ETA dominada per l’Estat i un PNB al que ja li està bé l’actual statu quo), podem prendre mal, retrocedir a la casella de sortida i veure com la Unió Europea diu que això és un assumpte intern d’Espanya.
      Des d’aquí s’estan fent les coses tan a destemps que començo a creure que als que creuen que manen ja els està bé que ens tornin a arrasar, per a poder seguir fent-se les víctimes, que això de governar un país sense que Madrid en tingui la culpa podria ser molt complicat.

      • Comparteixo amb vostè, que l’ objectiu de la independència és complicat i que fa po, però no, per l’ objectiu en si, sino per la naturalesa del qui tenim davant com a contrari, i no pas pel seu poder, que també, sino per la seva manca d’ escrúpols.

        Les veurem de tots colors ( i no pas de tons “pastels”), però inclús a risc de pecar ( i molt !!) d’ ingènua, prefereixo confiar en la intel-liència del nostre govern per sabe afrontar el que s’acosta, que no pas viure de genolls.
        Si al final, fracassem, hi viurem igualment de genolls, però almenys , la nostra dignitat no quedarà tocada de covardia, ho haurem intentat.

  6. Estoy convencido que las antes amplias clases medias tan reseñadas por el Sr. Foix y que en su mayoria habran votado a CiU, gente nostrada aunque un poco light, conservadora de lo que creen tener, pelin miedosa y pia (mas pios a priori los de Unio Democratica) estaran como unas pascuas con este pacto -que parece el pacto Donald con la samarreta de Omnium- del lince Arturito con El Oriol J.

    Vaya parto de los montes, vaya par de caganers en el pesebre catalan.

    Peligra hasta el tortellet dels diumenges i el estiueig a la torreta de la mama (carguen acento en la segunda a de mama) a Castellterçol i casi que aqest any poder que no emviem els nens a fer tallers a Prada, que tambe els hi pot anar molt be anar a fer manualitats al casal de la parroquia.

    El 27 nuevo gobierno (es un decir) y el 28 los santos inocentes.

    La de Gispert vale mas que se ocupe de darle al zotal en el Parlament en vez de reclamar vestimentas adecuadas a segun quien.

    Som i serem i de mes verdes encara en veurem

  7. Estados ….han perdido fuelle y potencia, lo que cuenta ahora son las empresas, la empresa en red y la conexión entre ciudades. los estados serán estados federales unidos,, para coordinar, para tener una defensa, para educación, sanidad y jubilaciones….los otros temas, dependerá de si ganan fuerza o la pierden ante la globalización , dependiendo de como evolucione….de momento la realidad es que mas presión individual es mas huida….la otra opción son los acuerdos globales

    • La conexión en red empresarial, comercial o social se ha dejado de lado durante años, no interesaba, divide y vencerás era el lema…

      • Toda la razón, por esto tenemos que leer otros comentarios, aqui, en este bolg y otros, de personas frentistas que no vuscan la cooperación y la unión, cuando sabemos que es el exito de otros paises, areas o estados federados

  8. Las fronteras son económicas , políticas, culturales y sociales pero fundamentalmente mentales.

    • El fondo del contenido de la entrevista sigue vigente.
      Pero Francis, lo que es de agradecer es que nos recuerdes que existe Radio Nederland.
      En un panorama de medios de comunicacion absolutamente dopados por los aparatos de propaganda correspondientes de las distintas escuderias del mismo sistema, hay que tener muy en cuenta Radio Nederland.
      Gracias por recordarlo y por hacerlo saber.

      Les sugiero que lo incluyan en sus marcadores favoritos.http://www.rnw.nl/espanol/dossier/Espa%C3%B1a

      La democracia liquida a veces hedionda y los procesos tribales en pleno Siglo XXI siguen estando ahi. Bauman sigue teniendo razon.

      • También hay otra de un personaje citado habitualmente por Foix y que también creo haber colgado por aquí, una de Todorov. Otra hora, pero valen la pena.

        http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=8TPb3-mP_kw

        Parece tontería pero es mejor escuchar que opinar, si te dan una opinión es algo que ganas pero dándola tu, que ganas ? esto lo decía Xammar : ” Mis opiniones son muy buenas a ver como son las suyas que no quiero salir perdiendo en el intercambio”, bueno cito de memoria. Ahora creo que la gente tiene el ego más subido y quiere ganar las discusiones.

  9. Senyor Foix, estic d’acord amb l’opinió respectable de Bauman que s’ha de tenir en compte.
    Però crec que aconseguir ser un estat independent, sense tenir que suportar injustícies econòmiques, persecucions culturals i desafectes constants, per sumar-nos lliurament a la Comunitat Europea, també es una idea respectable i a tenir en compte.

    • Tots els que parlen de ressurrecions tribals i de globalització,ho fan desde la comoditat que els dona tenir un pais normal i no tindre que explicar cada dia qui son.

Comentarios cerrados.