Internacional, Política, Cultura

Estamos a tiempo de todo

por  •  • 23 Comentarios

Rajoy y Mas en uno de los últimos encuentros

Rajoy y Mas en uno de los últimos encuentros

En todo proceso de cambios de fondo que conducen a nuevos paisajes políticos o rupturas inesperadas, las posiciones cambian y se aceleran. Quien haya seguido la dramática confrontación en Ucrania entre un presidente acorralado y una oposición que acabó por no aceptar la oferta de presidir el gobierno porque lo que pedía era la destitución de Yanukóvich habrá visto que las divisiones del país se han ampliado entre quienes se protegen bajo el paraguas del Kremlin y los que se acercan a Bruselas como a un clavo ardiente.

Cuántos poderosos a lo largo de la historia habrían salvado su posición si hubieran sabido ceder al comienzo de un pequeño conflicto. Las revoluciones triunfan porque no se han efectuado los cambios a su tiempo. Es fácil saltar con una zancada un gran río en su nacimiento. En su desembocadura ya no se puede hacer a pie.

Muchos gobernantes se acostaron tranquilamente a medianoche sin sospechar que se despertarían con revueltas que ya no aceptarían lo que pedían hacía unos días o semanas. Todos los problemas, decía Azaña al defender el Estatut de 1932 en las Cortes, tienen un punto de madurez antes del cual están ácidos y pasado ese punto, se corrompen, se pudren.

La política tiene sus propios calendarios cambiantes. Se debate una cuestión y se está hablando de otra. La política suele ir por un lado y los hechos modifican su trayectoria hasta desfigurarlos por otro. Decía un viejo político inglés que tener razón demasiado pronto o demasiado tarde es lo mismo que equivocarse.

Mariano Rajoy parece copiar la estrategia del zar Alejandro cuando Napoleón se acercaba y llegaba a Moscú y transitaba desesperado por la fortaleza del Kremlin. Empezaron a caer copos de nieve, vinieron los fríos y la Grande Armée regresó a Francia dejando por el camino cientos de miles de víctimas.

Aquello ocurría en 1812 y ahora estamos en el 2014. El silencio como respuesta ya no es aceptable en la sociedad hiperinformada. Tampoco ha sido prudente la jugada de póquer de Artur Mas y Oriol Junqueras fijando fecha y preguntas para el 9 de noviembre. Mariano Rajoy anda sin calendarios dejando alegremente que pasen los trenes y Mas ha puesto fecha con una hoja de ruta con destino a la consulta, a partir de la cual no existen mapas que tracen un recorrido fiable. Estamos a tiempo de todo antes de que sea tarde.

Publicado en La Vanguardia el 11 de febrero de 2014

  23 comentarios por “Estamos a tiempo de todo”

  1. 12 de Febrer 2014

    NUEVA YORK

    Els Reis em van porter un llibre “Nueva York”de Edward Rutherfurd.
    Des d’els primers holandesos fins a l’atac a les Torres Bessones.
    La peripècia dels americans per lograr l’indepemdència de L’Imperi Britàtic m’ha sorprés al trobar-hi certes similituts”mutatis mutandis” amb el nostre procés independentista de “L’imperi Castellà”.
    Per un cantó hi havia els anomenats moderats, els magnats que s’enriquien amb el comerç amb la Metropoli, i per l’altre la gran massa de la clase mitjana : els patriotes.
    El futur pels moderats era la ruina, ples patriotes era la fe en ells mateixos i en el pais.
    L’Impéri es va rendir i firmà la pau a Paris.
    El futur fou els USA una nació emprenadora on ,curiosament, London Stock Exchange i va abocar inversións, eren beneficis segurs.
    El com serà el dia després de la nostra independència dependrà no de Europa sinó de la nostra fe i del nostre treball, dels valors de la nostre geografía, de la nostre inqüstionable valor de “by pass” del món a Europa.
    I Europa rebrà la nostra aportació cultural
    (fa mil anys que som Europa) i econòmica.
    Serà Europa que vindrà a nosaltres.
    JOAN MARTORELL I BARBERÀ
    Carretera de Terrassa30
    Telf 937870535
    Dni 39054045E

    12 de Febrer 2014

    NUEVA YORK

    Els Reis em van porter un llibre “Nueva York”de Edward Rutherfurd.
    Des d’els primers holandesos fins a l’atac a les Torres Bessones.
    La peripècia dels americans per lograr l’indepemdència de L’Imperi Britàtic m’ha sorprés al trobar-hi certes similituts”mutatis mutandis” amb el nostre procés independentista de “L’imperi Castellà”.
    Per un cantó hi havia els anomenats moderats, els magnats que s’enriquien amb el comerç amb la Metropoli, i per l’altre la gran massa de la clase mitjana : els patriotes.
    El futur pels moderats era la ruina, ples patriotes era la fe en ells mateixos i en el pais.
    L’Impéri es va rendir i firmà la pau a Paris.
    El futur fou els USA una nació emprenadora on ,curiosament, London Stock Exchange i va abocar inversións, eren beneficis segurs.
    El com serà el dia després de la nostra independència dependrà no de Europa sinó de la nostra fe i del nostre treball, dels valors de la nostre geografía, de la nostre inqüstionable valor de “by pass” del món a Europa.
    I Europa rebrà la nostra aportació cultural
    (fa mil anys que som Europa) i econòmica.
    Serà Europa que vindrà a nosaltres.
    JOAN MARTORELL I BARBERÀ
    Carretera de Terrassa30
    Telf 937870535
    Dni 39054045E

  2. Comte de Barcelona

    Sí,que Joan Carles és Comte de Barcelona i com a tal es l’hereu de tots els Borrell, Els Jaume els Pere,els Marti, peró,per dir-ho en anglés,“no much one” , ho és peró no exerceix

    Doncs bé jo crec que hauria d’exercir

    Una paraula de Joan Carles podria ajudar a “parar els trens” i a lliberar la llengua d’ en Mariano Rajoy i a teure´s els guants per allargar la mà

    Caldria recordar- li a Joan Carles que Carles I, l’emperador un dia va dir : “M’estimo més ser comte de Barcelona que emperaor de Roma”, o tindria raó Quevedo quan escrivia “los catalanes son el mayor aborto de la política. Libres con senyor”??

    JOAN MARTORELL I BARBERÀ

    Caretera de Terrassa 30

    08230 MATADEPERA

    DNI 39054045E

    © 2014 MicrosoftTérminosPrivacidad y cookiesDesarrolladoresEspañol
    © 2014 MicrosoftTérminosPrivacidad y cookiesDesarrolladoresEspañol

  3. «Aquella ciudad condal en plena ebullición cultural y social parece hoy un lugar empeñado en huir hacia delante para ser otra cosa. Y la contemplación de este y otros temas de la enconada actualidad española han acabado por instalar a Andrés en cierto pesimismo. “Basta de engaños. El mundo en el que vivimos me parece fruto de una enorme confusión, de un gran malentendido por parte de todos. Antes pensaba que estábamos en manos de locos, ahora estoy convencido de que nos gobierna gente muy vulgar. España no tiene solución. Es un país de brutalidad. Seguimos formando parte de una terrible pintura negra. Pensar lo contrario sería pueril. Tome por ejemplo el sistema educativo; está pensado para generar autómatas. Crecen sin rebeldía, pero con violencia. Nietzsche hablaba de la cría de hombres. Así ha acabado siendo, una enorme factoría de hacer hombres iguales”.

    Centrado en el estudio del pasado (notables son sus moderaos éxitos de ventas sobre el origen de la música en la cultura o sobre la vida de Bach a través de la biblioteca que dejó este a su muerte), pide Andrés que no se confundan sus ideas con una inútil resistencia al progreso. “Lo que hoy se entiende por tal, no es sino barbarie”, opina. “El progreso es perfeccionar el pensamiento y el sentimiento ético. Producir cosas inútiles en el menor tiempo no es progresar. Se ha perdido la capacidad de pensar el pasado, y lo peor, de pensar el presente. Eso es gravísimo, porque estamos siempre en función del futuro. El presente es un desecho, una dimensión de segundo orden. Todo está en función del futuro, y el futuro es la muerte”.

    http://cultura.elpais.com/cultura/2013/12/05/actualidad/1386277921_804575.html

    El luthier de Delft’ Acantilado.

  4. Sr. Foix, observo que los ciudadanos, tanto de Cataluña como del resto de España, convivimos perfectamente entre nosotros y tenemos los mismos problemas y las mismas inquietudes y necesidades.

    Pero llego a la conclusión de que, lo que nos divide es única y exclusivamente los intereses de la oligarquia. No acuso a nadie, però, de oligarquia, de haberla haila.

    That’s the question.

    Al buen entendedor.

  5. Estamos a tiempo de todo , menos para perder el tiempo. Ni tampoco estamos a tiempo de volver atrás, porque el tiempo (o la historia) siempre camina hacia adelante. Quizá estamos a tiempo en Catalunya: a tiempo de acelerar el proceso, de concitar más adhesiones, de organizar nuestras propuestas, de asociar voluntades…Pero el gobierno del estado, que malgasta el tiempo en la inacción, ya apenas le queda tiempo para nada serio.
    Poner fecha y pregunta no es una farol: era una obligación ante un acuerdo previo…que el gobierno central no se tomó en serio hasta que se materializó el acuerdo. Y no hay que olvidar que esa es sólo la fecha para una consulta. Con un mandato democrático, empezará el tiempo de negociar la independencia con Europa y, de paso, con el gobierno de España, porque antes ni una ni otro se van a ver conminados a negociar nada.
    Y del mapa o la carta de navegar del futuro no precisan más brújula que la voluntad del pueblo, porque si hubiese un caminito trazado de esos que se hacen al andar, ya nos lo hubiesen llenado de obstáculos. Mejor pasito a pasito. Y si no nos pillan porque se han quedado quietos, ya nos perderemos de vista en el horizonte de un futuro qus sólo será nuestro…

    • Pues anda que no lo perdemos! Hemos perdido más tiempo hablando de si la infanta bajaría a pie ,en coche o en patinete que de lo de verdad importante.Hoy toca el tema grabaciones, normalmente se dá más importancia a las declaraciones de cualquier político que de lo que hace ( o no hace).tengo la penosa sensación que nos perdemos en el envoltorio y dejamos en suspenso los problemas realmente acuciantes.

  6. Sr. Foix: La Rosamaria ja ha fet la resposta correcta.

    No tinc res mes a afegir-hi. Perque ella, m’ho a tret de la boca.

    • P.D. No se trata de ceder si no de comprender, interpretar i entender las razones del ¿ Porque ?. Y esta es la labor de un buen jefe de Estado. En cambio la oligarquia sería otra cosa, otra interpretación.

      Estamos en el: » To be or not to be «.

      Todo depende de la sabiduría y el talento para interpretar el tema, que posea el titular, del ejecutivo principal de la empresa.

      Al buen entendedor…

  7. El poble només sap allò que volen que sàpiga (massa sovint això és tot el que sap) i per tant no sap el que ha de fer d’una manera mitjanament objectiva i realista. Les decissions que el poble pot prendre només es poden basar en allò que sap… que desgraciadament és ben poc.

  8. La posición contraria a no posar data a les coses, quan l’ interlocutor es nega sistematicament a parlar-ne, no porta si no a eternitzar-les….com diem els catalans….»la cançó enfadosa».

    Quan no hi ha voluntat d’afrontar els problemas per una de les dues parts i el que es fa és ignorar-los, el millor sempre és tirar endavant, sense l’ altre, com a única manera de sortir de l’ inmovilisme.

    L’obligació d’un President és escoltar, dialogar i trobar sol.lucions. Rajoy ni escolta, ni dialoga, ni vol trobar sol.lucions. D’alguna manera se l’ ha d’obligar a cumplir amb les seves obligacions. El que és inadmisible és que ignori la problemática d’una part del país que governa.

    Si el país en el que visc, m’ignora, prefereixo marxar-ne.

    • Haver posat una data sense un acord previ -sent que la consulta es vol fer previ acord- és una de les estupideses més grans que només poden fer els il·luminats. No hi ha cap sentit comú en fixar una data quan no depèn d’un mateix. El temps dirà… Vista l’actitud de Madrid ve a ser com un suicidi col·lectiu forçat.

    • No és cert això què diu, senyora Rosa Maria. És cert que hi ha un perillós inmovilisme per part d’en Rajoy, però en Mas mai no ha volgut negociar.
      El primer deure democràtic és pactar entre les parts: el procés, la pregunta o preguntes, la participació democràtica de la població, el control del mitjans de comunicació per una participació justa i equitativa, les formes de votació, la interpretació dels resultats, etc, etc. Res de tot això ha fet en Mas. Només vol imposar les seves tesis, provocar la negativa de Madrid i fer una política victimista («no ens deixen votar, no ens deixen»)… per justificar el que està fent. El resultat: una veritable estafa democràtica, encara que digui que ell defensa la democràcia i vol que la gent voti.

  10. Sr. Foix :
    Sincerament crec que D. Mariano Rajoy ha tingut temps més que suficient per parlar, informar-se, trobar solucions, aprofitar ponts,…

    Ha calculat malament els temps, creient que el procés iniciat a Catalunya fracassaria amb el calendari traçat al Parlament per CiU, ERC, ICV, i la CUP.
    Ni el President Artur Mas pot aturar el rellotge.
    Des del 2010 amb la Manifestació contra la sentència del TC contra l’Estatut, fins a l’11-S de 2013 crec que el PP i el PSOE han tingut molt de temps.

    També han menyspreat els ponts de persones, institucions i grups que han intentat la 3a via. Només cal anar a les hemeroteques per veure declaracions de la Sra. Cospedal per exemple.

    Els últims governs del PP i del PSOE han incomplert sistemàticament els acords i lleis amb Catalunya, per tant molts polítics catalans independentment de la seva ideologia han arribat a la conclusió que sense un altre «statu quo» per a Catalunya no hi ha res a fer.

    Jo ciutadà del carrer que m’ofereix Espanya (deute, impostos, insults injustos sobre la meva solidaritat interterritorial, atacs a la meva llengua materna,…)
    Un nou Estat Català (amb sacrificis sens dubte al principi) a la llarga pot portar-me millor benestar, fruit del treball i els impostos de tots els catalans. A més de no estar qüestionant de tant en tant la meva llengua parlada.

    Catalunya ha tingut des dels inicis de la transició espanyola solidaritat interterritorial, quants anys són? és que la solidaritat ha de ser perpètua? i tan desmesurada?

    Catalunya treballa i produeix com per viure seus ciutadans millor, i sense que haguem de fer tantes retallades en sanitat i educació per exemple.

    Seguir a Espanya es més del mateix.
    Crear un nou Estat Català una empresa il·lusionadora de futur.

    Rajoy i els que es creuen *(propietaris/amos) d’Espanya (i la manegen com si fos el seu cortijo) i de nosaltres arriben tard com sempre.

    *Santander, BBVA, CaixaBank, Telefònica, Iberdrola, Florentino, Lara, Caverna mediàtica,…

    • Penso que tens tota la raó. La seva prepotència els fa arribar tard. No cedim!!!!

    • Exacte, Jordi Alarcos. Expresses amb imparcialitat i ética, el sentiment de tots el ciutadans que viuen i trevallan a aquesta terra.

      Penso que passa el mateix, que aquí a altres zones industrials, productives i cotitzants d’Espanya.

      La diferencia que ho fa diferent, es l’afegit del despressi ó menyspreu constant, a la nostre llengua catalana i a la nostre voluntat i desitg de convivència, tolerància i la nostre solidaritat interterritorial. Aixo últim també ho fan altres regions industrials i cotitzants d’Espanya. Doncs no som els únics que ho pateixen.

      • P.D. Com també hem de reconèixer que hi han regions ó autonomies que venen reben durant anys i anys, una contribució dinerària, de solidaritat exagerada a favor seu. Sobretot comparada amb l’esforç de creació de riquesa i cotització dels seus ciutadans.

        Es això, es a dir aquest desequilibri injust, exactament el que ha de cambiar. Doncs arribat l’hora de que ells també contribuexin amb la seva solidaritat. Es de justícia i el principal problema que te Espanya. Que a Catalunya s’afegeix a la necessitat irrenunciable, del respecta a la llengua catalana.

  11. «Et tempus non erit amplius»: S’ha acabat el temps. Només queda el temps de la consulta.
    Estem a la part final del riu i ja no és possible travessar-lo. És una nova batalla de l’Ebre, una batalla de la raó contra la prepotència de Madrid. I aquesta vegada ha de guanyar la raó, la democràcia.
    No menyspreem la capacitat del poble en prendre decisions. El poble sap què ha de fer. Fem la consulta i sortim de dubtes.

Comentarios cerrados.