Rússia vol refer fronteres

Restes de l'avió de passatge abatut per un míssil en la frontera entre Ucraïna i Rússia

Restes de l’avió de passatge abatut per un míssil en la frontera entre Ucraïna i Rússia

La destrucció de l’imperi soviètic, produïda des de dintre i enmig de la percepció d’un gran fracàs històric, va situar Rússia en les dimensions i la importància internacional que tenia abans del tsar Pere el Gran (1672-1725). Els bolxevics van prometre alliberar totes les repúbliques que s’havien anat incorporant a Rússia des dels temps d’Ivan el Terrible (1530-1584) i van qualificar l’imperi dels tsars com “la presó dels pobles”. Lenin es va encarregar de seguida de deixar ben fixades les fronteres tal com el nou règim les havia trobat en fer fora els Romanov. L’acumulació de territoris s’havia produït a un ritme de 40 quilòmetres quadrats cada dia al llarg dels segles. L’obsessió dels russos per les fronteres és constant i gairebé malaltissa. L’última incursió del 1979 travessant les muntanyes de l’Himàlaia i ocupant l’Afganistan responia d’alguna manera a les indicacions que constaven en el testament de Pere el Gran, en què recomanava als seus súbdits que no s’aturessin fins a banyar-se en les càlides aigües del golf Pèrsic. Bé, tot aquest procés s’aturà de sobte amb el trasbals que suposà el desmembrament sobtat de la Unió Soviètica com a conseqüència de l’esfondrament del règim. Mikhaïl Gorbatxov i Borís Ieltsin són menystinguts i odiats per molts russos per haver desmantellat un imperi secular. Rússia havia estat humiliada però no pas esmicolada. Darrere del país que vencé Napoleó i que ha condicionat la política internacional els últims dos segles quedava l’orgull ferit i una voluntat continguda per refer totalment o parcialment les fronteres occidentals i de l’Àsia Central.

Vladímir Putin fou primer ministre de Ieltsin i l’any 2000 ocupà la presidència de Rússia fins al 2008. Impulsà la figura obedient de Dmitri Medvédev per substituir-lo mentre ell retornava al càrrec de primer ministre. Va canviar la Constitució i en les eleccions del 2012 tornava a ser escollit president de Rússia. Fins avui. Com a agent destacat del KGB va treballar uns quants anys a l’Alemanya de l’Est i dominava els serveis secrets d’un país on l’espionatge ha estat l’eina imprescindible per fer política des dels temps dels bolxevics. Putin coneix les entranyes de Rússia, el seu caràcter i el seu orgull ferit. Les fronteres han estat una de les seves obsessions per poder retornar amb força a l’escena internacional.

Es donava per fet que havíem arribat a la fi de la història i que el món entraria en un període de democratització automàtica pel sol fet que la causa d’Europa i els Estats Units havien vençut en les guerres del segle XX. La guerra freda quedava perduda en els llibres d’història i el món només tindria una sola referència que es desprendria del capitalisme democràtic tenint com a epicentre Washington i Wall Street. Les coses es torçaren el 2001 amb els atemptats de l’11 de setembre i més tard, el 2008, amb la crisi dels mercats que suposava alhora la pèrdua de l’hegemonia del model occidental. Naixeren les noves potències emergents, els BRIC (el Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina), que disputen el monopoli occidental i que van traslladant pel seu propi pes l’eix geopolític de l’Atlàntic al Pacífic.

Putin torna a desplegar una política exterior audaç i nacionalista. El que està passant a Ucraïna és un intent clar de refer velles fronteres. Ja ho va consumar per la força enguany a Crimea i ara ho vol executar en una Ucraïna que és part substancial de la història de Rússia.

La tragèdia de l’avió abatut a la frontera entre Ucraïna i Rússia, amb 298 morts, no té una autoria identificada. Se sap que l’aparell rebé l’impacte d’un míssil terra-aire però tardarem dies a aclarir si els secessionistes prorussos d’Ucraïna n’han estat els autors materials, si ha sigut amb la connivència o cooperació explícita de Moscou o si el govern de Kíev ha tingut res a veure amb la desgràcia. Per deduccions lògiques, tot fa pensar que abatre un avió que vola a deu mil metres no és pot fer sense una assistència militar adequada. Tots els indicis apunten al Kremlin, encara que no s’ha provat res. Si els governs occidentals arriben a la conclusió fefaent que Putin estava al darrere de la voladura de l’avió, se’n trauran conseqüències rellevants.

La primera és que Europa té un problema seriós al front oriental, on Putin vol modificar les fronteres perquè Ucraïna no entri dintre l’òrbita de Brussel·les. Penso que fou equivocada la pressa de la UE per voler europeïtzar Ucraïna sense abans arribar a un pacte amb Moscou. La segona és que Obama haurà de respondre a Putin amb quelcom més que unes sancions sense cap incidència real. Haurà de teixir una xarxa de relacions amb tot el món per no perdre la iniciativa. Tornarem a les cimeres de la guerra freda, com les que Brezhnev celebrava amb tots els presidents americans? Potser sí. Però seran d’una altra dimensió. Putin té agafada Europa amb l’aixeta del gas, del petroli i dels recursos naturals. Mentrestant, a Brussel·les es barallen per veure quin país tindrà més pes a les institucions que ara nomenen els càrrecs grans i petits.

Publicat a El Punt Avui el 20 de juliol de 2014

16 comentarios

  16 comments for “Rússia vol refer fronteres

  1. Albert
    21/07/2014 at 06:42

    Sr. Foix: Bon article. Em quedo amb els 3 últims paràgraf. Aon vostè expressa clarament, el seu pensament i la seva clarividència en el preocupant afer de Rusia.

    Sobretot en el últim paràgraf hi ha la essència de la clarividència que vostè, degut al seu talent, a la seva experiència i a la seva sabiduría, que l’hi otorgan els anys viscuts, ens la serveix amb safata.

    En resum. Estic totalment d’acord amb tot. Perque te lògica.

    • Albert
      21/07/2014 at 06:53

      P.D. Estoy de acuerdo con todas las respuestas de los compañeros y coompañeras de este foixblog. Por su lògica.

  2. Sinerastar
    20/07/2014 at 21:39

    La gran Europa té altres problemes, com bé diu: «Mentrestant, a Brussel·les es barallen per veure quin país tindrà més pes a les institucions que ara nomenen els càrrecs grans i petits.«

    • José A. García
      20/07/2014 at 21:48

      Sinerastar: es más un fracaso de la UE que un problema, porque al parecer no les urge estarse las horas y dias que haga falta hasta arreglarlo. Y no olvidemos lo que está pasando en Gaza. ¿Se imagina alguien esta situación en los EEUU?

  3. José A. García
    20/07/2014 at 21:36

    El hecho de que creyéramos que la historia había acabado muestra la prepotencia occidental. ¿Cómo puede acabar la historia? Siempre habrá nuevas ideas y nuevos problemas, y en muchos casos violentos. Rusia sufrió una derrota, y nos debemos preguntar si, de algún modo, hemos contribuido a su reacción, lo que no la justifica. El derribo del avión civil, según los datos de los EEUU, se debe a los rebeldes pro-rusos con asistencia de Rusia. ¿Podríamos considerar que estamos en una nueva guerra europea? El conflicto de Ucrania no tiene una solución sencilla, Kiev lo califica de terrorismo, y Rusia no lo ve así, la pregunta es ¿Cómo evolucionará? Y si el derribo fue intencionado persiguiendo fines que nos parecen absurdos por la criminalidad del hecho y la repugnancia que nos genera. Quizás se busca el choque psicológico, el temor, la evidencia de que el conflicto armado es muy serio y que Rusia no permitirá que Kiev derrote a los rebeldes. No lo sé, por supuesto. La forma en que se están tratando a las victimas y sus efectos personales es deplorable por usar una palabra suave, es una conducta propia del saqueo de guerra.

    Stalin quería llegar hasta París, y Churchill trató de que no controlará Polonia, pero no fue posible. Stalin tenía muy claro hasta donde quería llegar. Sigue siendo el líder más popular en Rusia. Por otra parte, nos guste o no reconocerlo, la Alemania nazi pudo ser derrotada por el sacrificio brutal de la URSS. Además de a Napoleón como nos dice el Sr. Foix.

    Lo que yo me pregunto ahora: este hecho puede tener efecto en la situación política de Catalunya y de España, parece que no, pero tengo la sensación del efecto mariposa… No sé.

  4. Àfrica
    20/07/2014 at 21:07

    Sr Foix: El que no entenc és el per què. Que n’han tret, sigui qui sigui, d’abatre l’avió?

    • Francesc
      20/07/2014 at 23:04

      África, al parecer ha sido un error de los rebeldes. A quién más perjudica esto es a los rebeldes y a Rusia por lo que no creo que deliveradamente se hayan disparado en un pie. De lo contrario tenemos un trasfondo inquietante: sentar un precedente para una internalionalización del conflicto. Y aquí ya entrariamos en la especulación de la conspiración: bien haya sido Kiev para justificar su guerra contra los rebeldes con apoyo occidental oficial, o Rusia por alguna oscura razón que en estos momentos se me escapa.

      • Àfrica
        21/07/2014 at 13:42

        Com sigui,Francesc,quín poc respecte per la vida i, vistes les imatges, també per la mort….

        • Francesc
          21/07/2014 at 16:20

          Sin duda. Lamentablemente esto sucede la mayoría de las veces en todas las guerras. En este mismo momento sucede impunemente en Gaza en un operación terrestre que empezó la misma noche de la caída del avión malasio.

  5. francis black
    20/07/2014 at 18:38

    ¿China no dice nada?

    • 20/07/2014 at 19:24

      China a lo mismo Francis, pero sin armar barullo…

    • José A. García
      20/07/2014 at 21:45

      China, espera a ver pasar el cadáver político de sus enemigos o competidores.

  6. 20/07/2014 at 18:23

    Sr.Foix: lo que más preocupa es que además de rehacer sus anteriores fronteras, Rusia ha iniciado una expansión comercial y económica de grandes dimensiones en la UE y en paises básicos de materias primas, están colonizando mercados, ciudades y paises hasta hace poco inaccesibles y dominan ejes estratégicos portuarios de salidas y entradas de mercancias internacionales…por otro lado dudo mucho que Rusia haya puesto en manos de los secesionistas prorusos de Ucrania misiles tierra-aire, les basta con haber usado un caza y así no dejar en manos de los secesionistas un material demasiado peligroso…aún queda por saber qué paso con el anterior vuelo de Malaysia Airlines desaparecido la semana del gran premio de F1…demasiadas coincidencias…

    • José A. García
      20/07/2014 at 21:44

      Su comentario es muy interesante, al leerlo tengo la sensación de que Europa está embobada. Y ensimismada en su contabilidad y negocios particulares, y parece tener una visión miope de la política internacional. Es muy cierto que lo que ocurrió en el vuelo anterior había dejado de interesar, hace unos días en el canal National Geographic se emitió un documental sobre un vuelo doméstico italiano en el que se consideró que había sido derribado por un misil, pues bien en ese programa se ponía en duda, con datos razonables, esa causa. Y eso ocurrió hace mucho tiempo; en 8 al dia un experto comentó que es muy difícil llegar a saber en estos casos la verdadera causa.

      • 21/07/2014 at 11:56

        Sin duda Europa está embobada, vemos venir a los millonarios rusos y les aplaudimos sus inversiones millonarias, pero en Rusia nadie se ha enriquecido sin formar parte del sistema comunista, un sistema que ha cambiado en las formas, pero no en el fondo…ellos saben qué teclas tocar aquí y a quién hay que dirigirse para abrir puertas y negocios, saben perfectamente cómo funciona nuestro sistema de corrupción…que en el fondo es muy similar al que ellos crearon…unos basados en prometer la defensa de las clases medias y otros en prometer la defensa del proletariado…la realidad es que los únicos que se han enriquecido son aquellos que vivian de esas promesas…

        • José A. García
          21/07/2014 at 16:35

          Estoy de acuerdo, es muy lógico su comentario y la evidencia de que diferentes opciones pueden producir el mismo resultado.

Comments are closed.