Inmigración y avances sociales

Habrá más tensiones identitarias cuantas menos políticas sociales efectuen los gobiernos.
Una patera de inmigrantes llegando a las costas españolas.

Las leyes sobre inmigración tienen corta vida porque su estricto cumplimiento va en contra de las impredecibles corrientes de la historia. La mitad de los irlandeses emigraron a Estados Unidos en el siglo XIX a causa del hambre causada por la crisis de la patata. Más de un millón de judíos rusos se fueron a Israel al desmoronarse el imperio soviético. Los ucranianos expatriados a causa de la guerra alcanzan ya más de cuatro millones.

Las gentes huyen de las guerras, el hambre, la persecución, en busca de horizontes de trabajo o empujados por la esperanza de una vida más digna. Se estima que en la actualidad hay más de doscientos millones de hombres y mujeres en el mundo que viven en países distintos al que nacieron.

La población extranjera supone hoy en Catalunya un 16,3%, según las estadísticas oficiales. Hace 35 años la cifra era del 1,1%. Jaume Bellmunt hace una interesante reflexión en la revista Política & Prosa sobre el hecho de que Catalunya cuenta con ocho millones de habitantes y el gobierno se muestra insensible para afrontar las derivadas políticas y sociales por la llegada de más de un millón de personas este siglo.

Una de las cuestiones más espinosas en las reuniones del PSOE con Junts es precisamente la exigencia de Puigdemont de pedir el traspaso integral de la inmigración a Catalu­nya. No se conocen los términos de estas negociaciones, pero el discurso de los independentistas es más identitario que social.

Estaría en la línea de los conservadores supremacistas británicos que han aprobado una ley que permite deportar a los inmigrantes a Ruanda. El coste de la operación sería superior a que los deportados tuvieran vivienda gratis en el Reino Unido. Es un despropósito que, además, es un negocio inviable.

La inmigración en Europa es inevitable. Por razones demográficas y económicas. No es un problema, sino una solución. ¿Se imaginan qué pasaría si en tres meses se fueran todos los que han llegado en este siglo? La integración se producirá si los que llegan tienen todos los derechos políticos y sociales para poder exigirles todos los deberes. Mezclar inmigración y delincuencia es el discurso de la extrema derecha, es racismo. Habrá más tensiones identitarias cuantas menos políticas sociales efectúen los gobiernos. Las fotos fijas no existen.

Publicado en La Vanguardia el 19 de diciembre de 2024

  1 comentario por “Inmigración y avances sociales

  1. Immigració. Supremacisme espanyol. Acollida catalana

    1) No es coneixen els termes de les negociacions entre PSOE i Junts sobre immigració però “el discurs dels independentistes és més identitari que social”, segons l’article “Immigració i avenços socials”. Òndia! ¿Com l’autor de l’article pot fer aquesta afirmació per desqualificar l’independentisme si admet que desconeix el contingut de les negociacions?

    2.- L’experiència històrica i actual, en canvi, demostra que Espanya practica un supremacisme contra la Catalunya que vol ser estat, entre altres raons, per oferir una bona acollida a la immigració. “Supremacisme: Segons el supremacisme, l’existència de col·lectius suposadament superiors (per raons de raça, llengua, religió, cultura, sexe, etc.) legitima la discriminació, la subjugació o la segregació dels considerats inferiors” (Gran Enciclopèdia Catalana).

    3.- El colonialisme del conqueridors espanyols es denunciat pel Papa Francesc des de que Jorge M. Bergoglio era arquebisbe de Buenos Aires. Bergoglio / Francesc va parlar sobre aquesta qüestió en el llibre/entrevista “Sobre el cielo y la tierra”, pàgina 186). Bergoglio: “Así como se señalan los abusos de los españoles -porque evidentemente vinieron a hacer negocio en estas tierras, a llevarse el oro- también en la época de la conquista hubo hombres de la Iglesia que se dedicaron a la predicación, a la ayuda como fray Bartolomé de las Casas, defensor de los indios ante los atropellos de los conquistadores (…)”.

    4.- La denuncia realitzada per Bergoglio (març 2013) encara avui te plena vigència (juny 2023). “Els governs d’Espanya i del Marroc tenen les mans tacades de sang” son paraules del franciscà Santiago Agrelo, arquebisbe de Tànger, sobre la massacre amb centenars de morts i ferits que va haver-hi a Melilla contra els immigrants. Aquest comportament de les autoritats espanyoles i marroquines contra els immigrats es qualificable de supremacisme, de racisme, de xenofòbia.

    5.- El supremacisme i el colonialisme polític i cultural espanyol contra la democràcia i contra Catalunya s’intensifica durant la llarga dictadura de Francisco Franco. La dictadura franquista no respecta els drets i les llibertats de la nació catalana, imposa el castellà, prohibeix el català. Franco nomena a Juan Carlos com rei d’Espanya consolidant la continuïtat del franquisme amb les institucions del règim actual. La guerra bruta, l’espionatge i les clavegueres de l’estat contra l’independentisme català democràtic i pacífic es mantenen. Succeeixen tristos episodis com els de Melilla que mai son aclarits pels estaments judicial, policial, governamental. Els aparells de l’estat justifiquen la seva actuació amb els arguments de que la “unidad de España” i el “Todo por la patria” prevalen sobre la democràcia, els drets i les llibertats.

    6.- Que pot fer l’independentisme català? Catalunya planteja la necessitat d’un estat propi per dotar-se i gestionar els mitjans institucionals, polítics, culturals, econòmics que facin possible oferir als immigrants una bona acollida social, justa, solidària, cultural, lingüística, democràtica, lliure, de benestar, de progrés. Tot això no te absolutament res a veure amb la massacre de Melilla.

Comentarios cerrados.