Anomalia democràtica

Pere Aragonès serà candiat per ERC en les properes eleccions catalanes. És una anomalia que no es convoquin ja si el govern només té el suport de 33 dels 135 diputats del Parlament.

´

e

 

És una anomalia democràtica que un govern segueixi en el poder si no disposa de la majoria en el Parlament. És exactament el que passa a Catalunya que des de que Junts deixà el govern l’octubre de 2022, el president Aragonès disposa només de 33 dels 135 escons del Parlament.

No conec cap govern europeu que pugui sobreviure amb tan minsa representativitat. Les causes son complexes i difícils d’explicar. El govern va tirant sense grans projectes i sense lleis que surtin de la seva iniciativa. A Anglaterra la pèrdua de la majoria a la Cambra dels Comuns comporta la dimissió del govern i la convocatòria de noves eleccions. S’entén que puguin passar unes setmanes o fins i tot uns mesos. Però no tan temps amb un govern que té una representativitat més que fràgil. I, encara més, tot es desenvolupa com si visquéssim en una democràcia avançada.

Un dels eslògans que utilitzaren els protagonistes de la revolució nord americana es el de «no taxation without representation», un crit que encara ressona avui i que expressava la queixa principal dels revoltats contra la colonització britànica a finals del segle XVIII. No pagarem impostos si no estem representats. El govern de Catalunya representa avui una petita part del poble català al Parlament.

Aragonès ha estat proclamat candidat per ERC a les properes eleccions que ell mateix decidirà la data, d’acord amb les facultats que li atorga l’Estatut. Pot dir que els socialistes de Salvador Illa l’hi han aprovat el darrer pressupost i podrien donar-li suport en el d’enguany. Però Esquerra hauria d’adonar-se que quan més continuí amb aquesta precarietat parlamentària, més gran pot ser el càstig a les urnes.

Un dels problemes és que a cap de les tres forces amb capacitat d’optar a la presidència de la Generalitat té massa interès en avançar les eleccions per la senzilla raó de que cap d’elles podria governar pel seu compte i, necessàriament, necessitaria el suport d’alguna de les altres dues.

Les enquestes diuen que el PSC aniria per davant però no tindria prou força perquè Salvador Illa fos investit president només amb el vot socialista. El mateix els hi passa a ERC i a Junts. La resta de forces no serien determinants. Aquesta disfunció d’anormalitat democràtica no és responsabilitat del govern espanyol o de cap directiva europea. És el que els propis catalans acceptem perquè els partits dominants no els hi convé dissoldre ja el Parlament i es convoquin eleccions.

  4 comentarios por “Anomalia democràtica

  1. El Reloj del Juicio Final actualizará este martes su pronóstico anual sobre cuán cerca estamos de un ‘apocalipsis’
    Publicado:
    22 ene 2024 16:07 GMT
    En estos momentos, las manecillas del reloj se encuentran a 90 segundos de la medianoche, el punto más cercano a la catástrofe en la historia del instrumento.

    Toma ya anomalia!

  2. El pantocràtor de ERC ho té molt pelut per seguir de president. Haver-lo designat diu com està de malferida ERC. No tenen molt cru.

  3. Tot plegat es una anomalia Sr. Foix.
    Aguantan uns i altres amb minoria i mercadejant de continuu barrejant peres i pomes.
    No hi veig personatjes de envergadura amb programes engrescadors.
    I aixis anem passant d´una manera precaria i esfilagarsada.
    Perdem pistonada i a mes nomes plou a las castellas i a Galiza.
    Sort dels canals de reg com el del Urgell. No es perdin la lectura de la bhistoria d´aquest canal explicada i molt be pel egarenc Vicenç Villatoro.

Comentarios cerrados.