LLuis Foix

La cisterna solitària

Donar un tomb pel terme és una experiència cada cop més singular i més antiquada. La terra, les pedres i les cabanes viuen soles. Desafien el pas dels segles amb una decadència més inevitable que els xiprers dels cementiris que sempre miren amunt amb un orgull impertorbable. Però aguanten les estacions, els freds, les gelades,…

Entrevista a LLeida.com per Laura Gómez

Aquest escriptor lleidatà no necessita presentació concreta, la seva professió com a periodista a La Vanguardia i ara, en els últims temps, com a escriptor, fan que Lluís Foix sigui conegut en el món de les lletres. Afirma la seva admiració cap a les obres i els seus autors clàssics; Txékhov, Dostoievski, Tolstoi i altres…

Foix, fusta de corresponsal

PER M.M NOVAU A EL DIARI EL SEGRE El veterà periodista i exdirector de La Vanguardia Lluís Foix (Rocafort de Vallbona, 1943) va presentar ahir al Cafè del Teatre de Lleida el llibre Una mirada anglesa, editat per Columna, en el qual rememora les seues experiències durant més de set anys com a corresponsal a Londres (del 1974…

L’home del rerepaís

Article publicat a Núvol per Susanna Farré el 11.12.17 Accés a l’article original  Es pot dir que Lluís Foix, des de la seva feina com a cronista i corresponsal al diari La Vanguàrdia ha voltat per tot arreu. Però malgrat aquest pelegrinatge explícit, sembla ser que des de l’any 2013 sent la necessitat de plasmar en tinta les…

Se puede vivir en el campo como en la calle Aribau

Publicado en La Vanguardia 12/12/2017 por SÍLVIA COLOMÉ. Acceso al artículo original. El periodista publica ‘El que la terra m’ha donat’, un canto a la observación, la reflexión y el amor por la naturaleza Un sugerente aroma de aceitunas molidas y no de queso azul da la bienvenida a Rocafort de Vallbona, el pueblo natal de Lluís Foix,…

Barça y Madrid, dos modelos antagónicos

El gol de Neymar fue de museo, extraordinario, único e inesperado. El brasileño suple a su manera el estrellato de Messi. Luis Suárez ha sido una gran opción y lo demuestran sus correrías y goles en el área del adversario. Hay buena sintonía entre estos dos cracks que atraviesan la larga travesía de la baja…

Estación central de Budapest

El escenario de la tragedia humana se desarrolla estos días en la estación central de Budapest. Cuántos encuentros dramáticos han tenido su epicentro en las estaciones de Europa central, el signo de la modernidad e impulso de la revolución industrial. El ferrocarril redescubrió el paisaje, el progreso, dio rienda suelta a la imaginación literaria, fue…

El día después

Siempre es incierto el día después. A mí me inquieta más el presente que lo que tenga que ocurrir. Primero porque nadie es imprescindible y alguien estará al frente del país. Segundo porque el cambio es consustancial con cualquier actividad humana y el miedo es siempre sobre lo que va a ocurrir y no sobre…