El govern de tres potes

L’entrada dels governs sempre és estimulant i festiva. Cares noves o velles, perfils immaculats, discursos sobre el futur i ganes de demostrar que l’electorat no s’ha equivocat. Artur Mas ha nomenat un govern dels millors, un concepte confús perquè en política la qualitat de millor no és biogràfica sinó que s’actualitza dia rera dia. Els governs els anomenen els votants i, si ho fan bé, els hi tornen a donar confiança i, si no, els fan fora.

Joana Ortega

És un govern de tres potes: Convergència, Unió i independents. El nomenament de Joana Ortega com a vicepresidenta pot voler dir que quan en Duran no hi sigui ella serà l’ombra que vigili al president Mas i que el substitueixi en la seva absència. Que quedi clar des del principi allò dels catòlics reis de tanto monta monta tanto.

L’incorporació més nova del camp convergent és Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat amb èxit, i la de Francesc Homs i Germà Gordó que envoltaran Mas en la Presidència i en el Govern. La resta de fitxatges convergents són cares prou conegudes. S’ha donat Interior a Felip Puig perquè desfaci les meticulositats normatives de Saura, perquè ens faci corre més a tots en entrar a Barcelona o, simplement, perquè pateixi el desgast d’una conselleria sempre delicada? El temps ho dirà. Irene Rigau coneix bé el món educatiu i s’haurà de veure com modifica l’estil d’Ernest Maragall amb qui va pactar la Llei d’Educació.

També resulta familiar el nou conseller d’Agricultura i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, d’Unió Democràtica, que haurà de desfer els tics fonamentalistes del ecologisme d’Iniciativa que ha perdut l’únic diputat a les terres de Lleida.

La incògnita del nou govern és com serà el comportament dels independents que són el grup més nombrós de l’executiu. Andreu Mas-Colell té un prestigi inqüestionable i és una bona elecció com a conseller d’Economia, Finances i Universitats. Haurà de lluitar amb el deute i amb les finances atrotinades de la Generalitat que seguiran en negatiu per molt temps. Els consellers de Salut i Empresa i Ocupació, Boi Ruiz i Francesc Xavier Mena, hauran de demostrar la seva habilitat en el govern dels millors.

I, finalment, Ferran Mascarell que es fa càrrec de Cultura i que fins ahir era afiliat actiu dels socialistes. Irònicament és una de les figures amb més pes polític del govern Mas. Té una experiència llarga que arranca a l’Ajuntament Maragall, segueix de conseller en el primer tripartit, es projecta a l’Ateneu de Barcelona i és present en moltes activitats culturals barcelonines. Serà sensible en fomentar la cultura que de forma silenciosa i poc reconeguda s’ha anat construint en tots els espais del territori en els últims trenta anys? Trepitjarà comarques o bé voldrà fomentar prioritàriament la gran cultura de la capital?

Article publicat al diari Avui el 29-12-2010

  42 comentarios por “El govern de tres potes

  1. Companys d’aquest Foix blog, fixeu-se que » l’inverosimil » no ha comentat pas encara l’article del Sr. Lluis Foix. Es un inverosimil.

    • Albert, le trae sin cuidado el blog de Foix, lo único que busca esta gente es cargarse las opiniones, les dicen que hay blogs que hay que torpedear porque crean opinión y son peligrosos y ellos obedecen, siempre coincide con procesos electorales, esta muy visto.

  2. Albert dice: «El pueblo se dedica a trabajar y a pagar sus impuestos, etc…» Por cierto, Albert ¿Y tú que haces a estas horas horas, que no estas trabajando?

    • Escalibur: Olvidas que el día tiene 24 horas. Y este no es mi turno. Gracias.

      • Albert, no hagas caso, no vale la pena, cuando escriba algo este personaje no hay que darle valor, es lo que busca, necesita ser el centro y tocar las narices para darse importancia y ningunear el Blog, ya le conocemos.

        • Pediría a este señor que se oculta en distintos nombres que dejase de malmeter en este blog, hay otros muchos lugares en los que será feliz incordiando, pero este no es el sitio adecuado, de lo contrario pediría a mis compañeros que pasen totalmente de contestar sus alusiones maleducadas.

          Un saludo a todos, Jordi Feliu.

          • Jordi Feliu: Gracies. Com l’hi he dit a la Julia » es un inverosimil.

  3. A juzgar por el tono de la mayoría de comentarios que se están haciendo en este foro, tenemos el país que nos merecemos. La calidad general del paisanaje es mínima, nula.Por gente de esta calaña no vale la pena hacer nada. Esa cosa llamada «el pueblo» nunca ha estado a la altura -por lo menos en este disparatado país- de sus gobernantes. Os deseo para el 2011 más crisis, paro y amargura.

    • Vaya, vaya, uno que se pica si no se hace la pelota a los políticos, debes ser uno de ellos o similar. No hace falta que nos desees más crisis, paro y amargura para el 2011, eso lo tenemos garantizado con tus amiguitos. La gente de esta «calaña» somos los que pagamos vuestras tonterias, errores y falta de conocimiento, «el pueblo» no está a vuestra altura, es normal, para llegar a vuestra altura hay que ir en coche oficial y con unos sueldos y jubilaciones que para «el pueblo» son imposibles.

      • Julia: Respuesta acertada, adecuada y merecida. Precisamente vamos mal por culpa de los apalancados de turno. Es toda la verdad.

        Pues el pueblo confia en sus gobernantes de turno. Que son los responsables de la previsión ó de la imprevisión.

        El pueblo solo se dedica a trabajas y pagar los impuestos. Pero nunca es el responsable.

        Tienes toda la razón en tus opiniones, Julia.

  4. Observo que todos los compañeros/as de blog, somos escépticos y opinamos más ó menos lo mismo. Doncs de paraule tots els gobernans ens he semblen be. Pero cuan arriva l’hora de complir ja tot cambia.

    De fet aquí volem verdadera autonomía, per a poder realitzar les nostres ideas creativas, modernes i que tot el que emprenguem arrivi a realitzarse i acomplirse.

    Pero cuan es revisa a Madrid, ja la cosa cambia. I ho veuen com una descentralización administrativa. I no ens em pas d’enganya de que som les mamelles d’Espanya. Aixis es com ens veuen.

    Amb aixo están tots els partits Espanyols units. En cambi a Catalunya no actuem mai units. Es aquesta la nostre debilitat. I el nostre fracas.

    • P.D. El resto d’espanyols pensen i veuen Catalunya com una autonomía = a descentralización administrativa.
      Els catalans veiem l’autonomía = igual casi a nació.

      I aquesta es la diferencia. Pero insisteixo no estem units ni preparats per entendre-ho. Ni els espanyols tampoc. Aquets es el problema.

      • P.D. Catalunya necessita tenir poder a Madrid. I Catalunya te porder. Pero com que els partits catalans no estan i actuan mai units, doncs sempre perdem.

        Pero que no es facin il-lusions a Madrid perque ningu tindrá allá, majoría per a gobernar Espanya sense comptar amb Catalunya.

        Per a sortir de la gran crisis em d’actuar tots units. Catalans i Espanyols. I dexans-he de endergas.

  5. Tambien podemos decir que es el govern de las tres «nenas». Estoy de acuerdo con Amador de que la Joana tiene un no se que o un que se yo. Esta claro que las «nenas» del anterior govern eran directamente antilujuria. Algo hemos ganado en las caretas y caretos, aunque el tema esta en lo que hagan y lo hagan bien no esta de mas un poco de solaz visual. y mas con la que esta cayendo y seguira. Sean buenos. Feliz 2011.

    • Per què no parles de «nens»?Crec que tots són homes i dones.La vàlua de cadascú es mesura pels resultats, no per les aparences físiques o de sexe.

      • Si la verdad, a estas alturas…que el marketing politico dependa de la imagen…es bastante caduco.

        • Pro no me negarás que, aunque la Ortega esté un poco granadita, todavía se mantiene interesante.

          • Soplagaitas, no se dice «pro», se dice «pero», ya ves que cuando se escribe rápido uno se puede equivocar «Don perfecto rocambole».

    • Quizas encontrara lujurioso a Carod Rovira, sobre gustos no hay nada escrito. Lo que es seguro es que no opino al respecto de su apariencia fisica.

  6. M’agrada la Joana Ortega. Vista en la foto, té un cert «sex appeal».

  7. Estoy de acuerdo con Riki. El Gobierno Mas me da buenas vibraciones. Pero lidiar con la actual crisis económica y el paro brutal, casi africano, que padecemos es cosa chunga. Catalunya está sola ante el peligro, no cuenta con la libertad, los medios ni el poder suficientes para resolver por sí misma las cuestiones más importantes: está supeditada a «los otros». Y de esos «otros», no podemos esperar más que beligerancia y que nos sigan sangrando hasta dejarnos en los puros huesos.

  8. El govern dels millors hay que interpretarlo como una declaración de principios más que como una realidad de facto. De todos modos, els consellers/as no están malament. En cualquier caso, a Mas le tocará bregar con viento en contra a nivel económico, y en lo político mantener el tipo y saber hacer frente a los lobos de la meseta, que saben que, despotricar contra Cataluña día sí y día también, es la forma más inmediata que tienen para conseguir réditos electorales.

  9. Para mi gusto me falta en este gobierno alguien que haya pisado la calle, que conozca la realidad cotidiana, que sepa hacer que las cosas empiecen de cero, una persona que tenga ese carisma.

    • Me da que no, que de esos Mas no conoce a nadie, no es el estilo de gente que frecuenta, el va por arriba y esa gente que dices la tendría que buscar en los barrios, donde hay personas que hacen cosas por los demás.

  10. Hablar que será el «govern dels millors» me parece un error, Mas no estáen posesión de la verdad para saber quiens son los mejores, otra cosa es si son los mejores de su partido, si es así que haya tenido que buscar los mejores fuera dice poco de su partido.

    • Los mejores es un termino complicado, Mas necesita rodearse de los más practicos, de los que sepan hacer funcionar las cosas y no en plan teórico.

  11. Sr, Foix: No puc opinar perque de moment no han fet pas res encara. No ens adelantem. Em d’esperar a veure que fan cada un/a d’ells, i com pensan complir tot alló que prometen. I tambè em de pensar si els hi deixaran complir ó be si podran ó serán capaços.

    En castellá diuen: » Del dicho al hecho hay un gran trecho »

    ¡ Veurem !

    • P.D. Veurem si son els millors ó els pitjors. I veurem si tenen fusta d’estadistes amb talent creatiu i emprenedor. Que força manca ens fan a tots. Ó si pel contrari son nomes simples politics. Aviat ho sabrem.

  12. El govern de tres pares, o con tres pares de… He tenido un lapsus visual con el titulo, total por dos letritas de nada. La verdad es que no veo yo una actitud de tres pares de nada por ninguna parte incluida la ciudadania que esta (estamos) de ovino total, o sea que efectivamente la cosa estara en el taburete de tres patitas. Me da igual, la cosa es que ande y ande bien.
    Y a ver si nos decidimos a montar algun pollo cuando por ejemplo sale un ministro y dice que lo de la subida de la luz, nada hombre, que es el precio de un cafelito. Por favor.

    • Lo del cafelito es bochornoso, no sé como no se le ha caido la cara de vergüenza al ministro

  13. A parer meu un dels grans errors del president Pujol va ser voler contraposar la Catalunya rural a la Catalunya metropolitana. (És clar que qui s’ho vulgui mirar des de l’altre banda podrà dir que el gran error dels socialistes va ser intentar fer de l’Area Metrpolitana un contrapoder a la Generalitat).

    Esperem que ni Mas, ni Mascarell, caiguin en aquest error un altre vegada. Si Catalunya marca la diferència qualitativa i quantitativa respecte de les altres «autonomías» és, en bona mesura, perquè te una capital més potent que qualsevol d’elles.

Comentarios cerrados.