El Ejército vuelve con los manifestantes en Egipto

Cientos de miles de manifestantes en Egipto

Cientos de miles de manifestantes en El Cairo

Las revoluciones devoran a sus propios líderes. Desde la Revolución Francesa lo hemos visto con una frecuencia constante. Puede que quien toma el poder lo conserve hasta su muerte. Stalin, los Castro y Franco son ejemplos bien claros. Pero quienes estaban alrededor de esos dictadores desde la primera hora desaparecieron de las esferas del poder y, en ocasiones, se despidieron o fueron despedidos de este mundo de forma violenta.

Egipto llevaba treinta años gobernado por un régimen autoritario. En el vendaval de las primaveras árabes Hosni Mubarak fue derrocado, juzgado y sometido al desprecio de los que fueron sus súbditos.

Llegó el cambio. Se celebraron elecciones. Las ganaron los Hermanos Musulmanes que tienen casi un siglo de existencia pero que nunca habían gobernado. Se puede establecer un cierto paralelismo con la Turquía de Erdogan donde la implantación gradual de costumbres islámicas ha contribuido a una contestación masiva en las calles turcas en contra de un partido islamista que ha promovido el crecimiento sin precedentes.

La causa islámica no es la única que ha causado el descontento a cientos de miles de egipcios que han salido a las calles para pedir la dimisión de Mohamed Morsi, elegido en las elecciones de hace un años. La falta de gasolina, el aumento del paro, el abuso del poder y la promoción de los islamistas en puestos clave ha llevado a millones de egipcios a expresar su indignación.

La situación es grave porque el jefe del Ejército, institución clave y garantía del orden en tiempos de Mubarak, ha comunicado a través de la televisión que si en 48 horas el gobierno Morsi no satisface todas o parte de las peticiones de los manifestantes, va a intervenir en la vida pública.

La revolución que acabó con Mubarak tenía como objetivo el facilitar “pan, justicia y libertad” para los egipcios. Ninguna de estas tres promesas se han cumplido. Y los que protestan no esperan que sea capaz. Piden su dimisión.

El problema político que vemos en el mundo entero es la velocidad de los acontecimientos. Se pierde el control a la hora de gestionar la realidad que va mucho más deprisa que lo que prevén los políticos. La capacidad de movilización de las gentes es exponencial. Los Hermanos Musulmanes eran muy eficaces y poderosos en la oposición. En el poder no han demostrado saber lo imprescindible para mantener el orden y satisfacer mínimamente las promesas hechas en tiempos de agitación.

 

 

 

 

 

  3 comentarios por “El Ejército vuelve con los manifestantes en Egipto

  1. 1 Juliol 2013

    ISLAM
    Iran, Turquia, Egipte Paisos Arabs, es evident que al llarg de l’història l’Islamisme ha perdut tots els trens, entestat a una interpretació literal de l’Alcorà.
    Va salvar els textos de la cultura grega per a condemnar-los i prohibir-los després, va fer la seva via girant la cara al Renaixement, no li van arribar els valors de la il-lustració, democràcia i Alcorà no han sabut trobar-se
    l’Islam es va quedar clavat en un moment de la història,
    Tot i aixó l’Islam difícilment podrà superar la globalització. A Iran a Turquia, a Egipte,i ,encotillats, per la força a molts paissos Arabs el poble obert a un món d’informació sense fronteres, vol democrà cia , vol llibertat, i creu que pot assolir aquest valors permaneixent fidel a l’Islam.
    Mahoma no va imposar la burka, ni va prohibir la saviesa de Grècia, va tenir gran respecte i consideració a les Escriptures i a les persones dels dos testments desde Aabraham fins a Isa (Jesús per ell) i Maria.
    Si l’Islam retorna , a Mahoma, a l’Alcorà, tornarà a vitalitzar la història, tal com ja ho fa fer en els seus origens.l’alambra , la mezquita de cordova, els sistemes de regadiu de llevant
    JOAN MARTORELL I BARBERÀ
    Carretera de Terrassa 30
    08230 MATADEPERA
    Telf 937870535
    DNI39054045E

  2. Sr.Foix: El ejercito egipcio no quiere perder su poder, si hay que cambiar el dictador de turno se cambia y asunto concluido…como bien dice el compañero Jordi Alarcos, el invierno árabe será crudo…y largo…

  3. Sr. Foix:
    Algunes primaveres àrabs s’han convertit en tardors, i en alguns casos hiverns.

    El cas d’Egipte el poble es treu de sobre un zapastra i els seus fills, i avui tenen els Germans Musulmans imposant costums islàmiques, sense aigua, i electricitat en moltes parts del país, amb un turisme que ha fugit i amb ell l’entrada de divises.

    La minoria de cristians són perseguits.

    Un país a la vora de la guerra civil, és el que té quan el poble està dividit com ho estan els egipcis.

    No se si la medicina dels Germans Musulmans no ha estat pitjor que la malaltia Mubarac.

    Ahh i l’Exèrcit sense perdre privilegis, propietats, i prevendes amb l’anterior i ara amb aquest president.

    Els pobres i els ciutadans són els paguen i pateixen aquestes revolucions populistes que no porten enlloc.

    Fins a la vigília de caure Hosni Mubarac era considerat un gran estadista per molts líders polítics occidentals. Un acudit de mal gust.

Comentarios cerrados.