Les urnes i les divisions al PSC i CiU

Pere Navarro y Duran Lleida

Pere Navarro y Duran Lleida

Perquè els dos partits de la centralitat catalana durant més de trenta anys ho tenen magre per tornar a ser els dos eixos principals de la política? No hi ha una sola explicació. Però n’hi ha una que em sembla que és genuïna i que mai falla.

Quan un partit exhibeix les seves divisions públicament, mostrant maneres diverses o contraposades sobre els grans temes del país, l’electorat fuig i busca altres alternatives o simplement es queda a casa el dia de les eleccions.

El PSC té dos fronts oberts. El primer és que no se sap com Pere Navarro ha tancat l’acord amb el PSOE de Rubalcaba per tal de trobar una fórmula federal que és la que s’impulsa des del socialisme català però que no té una resposta categòrica o unànime des de Ferraz.

L’altre front obert està en el mateix partit del PSC on hi ha hagut una desbandada del anomenat sector sobiranista. Uns per seguir gaudint de càrrecs i presència pública en la nova situació i d’altres perquè pensen que la deriva adoptada per Pere Navarro no els satisfà. Ho diuen en públic i alguns abandonen càrrecs orgànics del partit.

Quina força tenen? No se si es pot mesurar en qüestió de vots. El que sí es pot afirmar és que aquestes divisions i discrepàncies tenen el seu càstig a les urnes.

Les negatives projeccions demoscòpiques de CiU també són molt diverses. La primera és potser el desgast del govern o del poc govern que ha pogut exhibir el president Mas en la primera i breu legislatura i en l’actual.

La concentració de l’energia política en un sol tema pot interessar a sectors importants del electorat. Però el 25 de novembre de 2012 ja es va veure que no n’hi havia prou en demanar majories excepcionals sinó que era imprescindible de que es traduís en vots.

En el cas de CiU també es pot parlar de divisió. La visió de CDC, del president Mas i del seu entorn, sobre l’anomenat dret a decidir i el camí cap a la independència de Catalunya, no coincideix amb el que sosté el soci Durant Lleida que lidera Unió Democràtica, l’altra branca de la coalició.

Els dos fan esforços de flaquesa per tal de que aquestes desavinences no es vegin com definitives. Però el cert és que l’opinió pública percep que hi ha divisions. I això també explicaria la davallada tan espectacular que les enquestes preveuen per CiU.

Les divisions internes, per tant, són una de les causes de la pèrdua d’expectatives electorals. És una qüestió de manual.

  13 comentarios por “Les urnes i les divisions al PSC i CiU

  1. a Catalunya manen tres partits, a Madrid un altre, i els periodistes es preocupen pels problemes del cinquè.

  2. Penso que el problema d’Espanya no es pas Catalunya i viceversa.

    Sosting que el problema principal es el panxacontentisme de la societat a tots els nivells, que fa que es permet’hi i es toler-hi els corruptes i els corruptors. I també fa que la gent estiguem fastiguejats e indignats, i ara ja irritats al veure tanta desunió de la nostra societat política.

    En cambi si que, els 2 grans partits d’España, s’uneixen, cuan es tracta de defensar els seus interessos codiciosos de poder e ingressos, per anar contra de la locomotora principal » Catalunya » de la España, deixant-la si convé sense carbó. No fos cas que s’envagi… i els deixi sense » argent «.

    Spain is diferent…. Al buen entendedor…. La escusa barata siempre es Cataluña… Es mentirà però les hace ganar las elecciones… Que es lo que cuenta…

  3. Ja fa temps que l’ espectacle politic és lamentable. Des de sempre, que le divisions internes dels partits queden reflectides a les urnes. Divisons internes = debilitat.

    Aqui a Catalunya el panorama politic està massa fragmentat. Hi ha massa partits i això no és bo. A España, tot el contrari. Veurem què passa….

    CIU està acabada, començant per en Durán, que sembla ignorar, que ni els seus, el volen.El PSC i el Sr. Pere Navarro, que no entenc encara a qui vol enganyar, si no és a ell mateix. Qui li paga el sou al Sr. Navarro ?? = el PSOE. Un conflicte sense massa sortides. També està acabat. La Sra. Camacho, pobreta, encara està prenent tandes de «bicarbonat» per poder pair el dia que va quedar per dinar amb la ex del fill del Sr. Pujol. També està acabada. CIUTADANS pobablement millorarà o seguirà gracies als seus fidels. ERC i la CUP són les úniques que tenen bons auguris, ni que sigui perque són els únics sense divisions internes i amb les idees ben clares, desde el primer dia – jo ho tinc clarissim. em sap greu per Sinerastar que sembla que li molesta que algú pigui tenir les idees clares i ens fa passar per borregos. Em sap greu – La resta de partits….sumaràn a les majories en coalicions fetes a posteriori.
    Tots, ells i nosaltres, estem pagant les factures de la desmesura del passat. Si, que és imperdonable, el menyspreu que s’ està demostrant a nivell politic, pels gravissims problemes socials que patim. Si , que és imperdonable la corrupció i la deixadesa general que s’està demostrant en resoldre-la o si més no, en castigar-la de manera contundent.

    Ells, els politics, estàn dividits, i nosaltres , els ciutadans, també. Situacions de feblesa que no aportaràn sol.lucions.

  4. Sr. Foix: Los políticos, presuntamente, van pensando y discutiendo sobre los beneficiós de su partido, correcto.

    Pero y el benestar ciudadano, el paro, el desamparo, la juventud sin Trabajo, las empreses que han tenido que cerrar, la invasión comercial y extrategica extranjera, ¿ Que tal ? ¿ Ó no importa ?

    España està durmiendo y perdiendo durmiendo la siesta del Panzacontentismo, frescura, tolerància, ect. y haciendo lapuñeta a su principal locomotora econòmica, industrial y mercantil dejandola sin carbón.

    No comment… cada cual que saque sus propias conclusions… Spain is different.

  5. El espectaculo es penoso. Gastan las pocas energias que tienen en batallitas internas en sus partidos, sin pensar para nada en la ciudadania y en el bien comun. Con esta oposicion no vamos a ninguna parte.

    Aqui los que si estan finos son los del PP que gobiernan en mayoria y estos si piensan en el bien general.
    El decreto estrella aprobado hoy en el consejo de ministros es el que prohibe las aceiteras rellenables en los restaurantes.

    Quinas pencas tots plegats!

    • Dogbert…lo de las aceiteras era una demanda social de primer grado…tal y como está el patio político, era imprescindible certificar que el aceite con el que se rellenan las aceiteras, no había sido usado para otros menesteres…

      • Una derivada del asunto, BartolomeC, esta en no perder aceite, porque la sesera ya la han perdido del todo.
        Buen fin de semana a ti y a todos. Sean buenos (sin fanatismo)

        • Lo de las aceiteras ¿ Viene de untar a alguien, No ?
          Buen fin de semana igualment a ti y a todos/as. Seamos Buenos… ¡ Be, be, beeee !

    • No creo que los políticos sean tanto tontos como los vemos. El PSC tiene un problema real: no todos sus votantes son independentistas ni están a favor de la consulta. ¿Cuantos son éstos? Buena pregunta. El PSC está dividio, pero esto es algo normal… Deseamos, ahora, una unidad de los partidos para realizar una consulta, pero porqué… La discrepancia, la libre opinión acaso no es importante. En las próximas elecciones sabremos que partidos pierden o se hunden, según las encuestas el PSC es de los que se hunden, luego cómo es posible que persistan en su estrategia. ¿Qué saben que nosotros no sabemos? Hay demasiadas emociones y poca reflexión en España y en Catalunya, estamos en la fase irracional del análisis, cuando llegue la hora de la razón esperemos que no sea demasiado tarde.

Comentarios cerrados.