Artur Mas va a lo suyo, sin titubeos

El president Artur Mas

El president Artur Mas

La credibilidad financiera de un país afecta directamente a su estabilidad política. Esta afirmación sirve para los estados que no pueden hacer frente a sus deudas y a los gobiernos que no legislan porque no disponen de recursos para resolver los problemas inmediatos de sus ciudadanos.

El Gobierno portugués ha cumplido con las duras recetas de la troika desde hace más de un año. No ha mejorado ninguno de sus indicadores económicos y sociales. Los ministros huyen de un gobierno cercano al colapso. Grecia no puede tampoco cumplir sus compromisos de deuda sembrando un cierto pánico entre los prestamistas públicos y privados europeos que pueden perder los créditos que en otro tiempo otorgaron en condiciones muy beneficiosas.

Los mercados globales caen y los precios del petróleo suben como consecuencia de la crisis que ha dividido a los egipcios y que ha propiciado la intervención de los militares que proyectan el espectro de una dictadura al estilo Nasser o Mubarak.

El mundo se mueve a una velocidad vertiginosa con los indicios de que China ha menguado su ritmo de crecimiento, Estados Unidos no sabe qué hacer o qué decir sobre los monstruosos sistemas que han espiado a cientos de millones de ciudadanos de su país, de China, de Europa y de cualquier parte del planeta. Sin solvencia financiera, las crisis políticas galopan en busca de una estabilidad que no encuentran.

Mientras observamos un mundo con las precariedades que provocan las crisis gordas, aquí actuamos como si lo que pasa por ahí no nos afectara demasiado. Producen cierta perplejidad las comparecencias del martes del conseller Francesc Homs al hablarnos cada semana de lo mismo, del derecho a decidir, de una carta, de la fragmentada sociedad civil y del concierto por la independencia en el Camp Nou del sábado pasado. Este hombre parece que sólo lee la sección política de algunos diarios y no se da cuenta de cómo y cuánto nos afecta lo que ocurre en el ancho mundo. Ninguna ley ni decisiones de calado social o político. Retórica. Junqueras, la mar de feliz, estando dentro y fuera de todo lo que tiene relevancia. Las encuestas le premian este ser y no ser.

Ahora nos enteramos de que se pretende gravar una tasa de televisión para ayudar al cine catalán. ¿Es esta la prioridad del país? Se celebran cumbres de toda clase, se preparan los fastos del 2014, se anuncia un Onze de Setembre con nuevas simbologías, pero no tenemos presupuesto para este año. Ya sé que la culpa la tiene Madrid, por supuesto, pero sin presupuesto no se puede gobernar. Es algo impensable en cualquier país europeo. El president Mas va a lo suyo y entiende que el derecho a decidir pasa por encima de todo lo demás. Lo que no sé es si la mayoría de los catalanes piensan lo mismo. Las urnas lo dirán.

Publicado en La Vanguardia el 4 de julio de 2013

47 comentarios

  47 comments for “Artur Mas va a lo suyo, sin titubeos

  1. Rosamaria
    05/07/2013 at 11:11
  2. Joan Rius
    05/07/2013 at 00:42

    He llegit aquests article i he quedat decebut. Resulta que la consulta no es important. La consulta ho es tot. La força de Catalunya és la classe mitja, aquesta classe mitja que viu per sobre de la banda de montanya de la Diagonal: metges, petis empresaris, alts funcionaris, periodistes, botiguers, rentites, directius d’empreses, etc. I aquesta classe mitja està deapereixen sota una crisi brutal. L’expoli fiscal que està sotmés Catalunya fa que siguin els que mes paguen de tot l’estat pero a canvi no reben les infraestructures que donarien riquessa per a tota la ciudadania. L’estat s’ha posat d’acord per expolar 350.000 milions els utims anys y a sobre no permet a Barcelona y la seva area d’influencia que ocupi el lloc que litoca al mon per l’esforç de la societat i la riquessa acumuada durant dues generacions. I que es l’important? Fer uns pressupostos per donar carnada a una oposició. La gent no volem uns pressupostos, i no ens importa si hi h alguna partidad discutible. El que ens importa es dsaber quans del 16.000 de l’any que ve podrem salvar de l’expoli per una actuació que demana la unió de la majoria de la societat catalana.

    • Rosamaria
      05/07/2013 at 09:25

      BRAVO JOAN !!

  3. dogbert
    05/07/2013 at 00:12

    El viernes de ira en Egipto (solo?) puede petar fuerte.

    Lo que es fijo es el boicot, incautacion o lo que «surja» a intereses de las españas en toda Sudamerica a partir del caso Snowden.

    Populismo?

    A perro flaco…(guau)

    Quien nos ha visto y quien nos ve!

  4. Toni
    04/07/2013 at 22:37

    Hacía tiempo que no entraba en el site del Sr. Foix, y he comprobado que el Sr. Foix empieza a expresarse con un cierto «tonillo» más bien propio de un tertuliano de intereconomía.

    • dogbert
      05/07/2013 at 00:04

      Por zonas «intereconomia» y alrededores se encuentra de todo, puedes encontrar a periodistas de LV, Carmen del Riego, Jose Maria Brunet, Mariano Guindal y algun otro con toda la fauna y flora propia de aquellos lares. Yo me paso alguna vez zappeando por estas zonas no tan exoticas como pueden parecer de entrada ni tan diferentes de otras cabeceras y grupos editoriales, para ver lo que piensa, habla o rebuzna la «otra parte».

      Dicho lo anterior Toni, creo que te has pasado tres pueblos en tu opinion sobre el supuesto «tonillo» de nuestro anfitrion y aunque mas/menos ya sabemos que es persona de orden y poco dado a extremos, no comparto para nada tu percepcion.
      Seria bueno que te pasaras con mas frecuencia por aqui y podrias ponderar creo que de manera mas ecuanime.
      Otrosi digo que los que rulamos con frecuencia por aqui no es que necesariamente estemos siempre de acuerdo con el Sr. Foix, y bien que lo sabe.

      • Toni
        05/07/2013 at 21:21

        Usted no es quien para decir si me he pasado tres pueblos. Usted no es juez de nada. Gracias.

    • Rosamaria
      05/07/2013 at 09:27

      I sap greu, oi ??….és una mica decebedor….

    • Rosamaria
      05/07/2013 at 09:57

      Reconec el bon ull, el bon olfacte i la excel.lent ploma del Sr. Foix. Li reconec la catagoria periodística, fruit , segurament, de la seva dilatada experiencia. Li reconec una ample cultura, i per tot això, li dec respecte , tot i que , de vegades, tinc la valentía de discrepar de les seves opinions.

      Com haureu pogut deduir, sóc independentista convençuda – conscient que la certeza absoluta de les coses, no la pot tenir ningú – . El fet que el Sr. Foix no en sigui, és quelcom que sempre m’ha fet rumiar. Repetides vegades li he demanat que exposi les seves raons – no poden ser raons banals – no pas venint d’ell – per poder reflexionar-les…..- qui sap ? potser em convenç….- però sembla que no està disposat a manifestar-les….potser no vol, o no pot, definir-se tan clarament…no sé…?¿?¿…Però costa molt compartir la seva tendencia «unionista» amb España, davant el panorama que tenim i el tipus de personal que ens governa des de Madrid.

      Soposo que m’hauré de quedar amb aquesta incognita….de no saber els «perques» del Sr. Foix….quina llàstima !!

  5. Àgata
    04/07/2013 at 20:11

    El Govern parla de Dret a Decidir però mai de quin país volem els catalans. Un país on el govern vol fer un fitxer de bons catalans, on es privatitzen els serveis com l’aigua sense donar explicacions al Parlament, no és la mena de país que voldria almenys jo.

    • Joan Rius
      05/07/2013 at 00:48

      Es obvi que el Mas s’equivocat posant davant de cada departament a un interessat amb intersos del sector públic. S’estan repartint el que queda de negoci de l’administració. Es un partit de drete i d’interesos molt concrets. Ara bé ja passarem comptes amb ells després del procés. Es que l’expoli, les infraestructures, la llengua, unes estructures d’estat que ens impermeabilitzin de ls desidia de l’oligarquia centralista és el que toca ara. El Pujol ens va vendre per un plat de llenties (és un dir), el Mas ha posat el Govern dels que tenen els MILLORS interesos. I els catalans hem donat les rendes al Mas pel proces de la consulta. Es un embolic peró els meus nets tindran una Catalunya rica si ens movem ara.

  6. 04/07/2013 at 17:02

    Sr. Foix:

    El Sr. Mas fa el que pot dins de la situació econòmica, social i política que té actualment sense una majoria del seu partit i/o coalició.

    Tarradellas deia que cada vegada que anava a Madrid a negociar coses per a Catalunya, en sortir dels despatxos li donaven un toc a l’espatlla, un somriure i poca cosa més. I que després ja a Barcelona veia que li havien pres el pèl.

    El Sr. Pujol després de tants anys negociant amb diferents presidents i governs de diferent color polític, ha arribat ala conclusió que no hi ha altra sortida que l’estat propi.

    El Sr. Artur Mas ha captat el sentir de moltes persones i ciutadans de Catalunya, i passa al davant.

    Reclama que la gent de Catalunya puguin expressar si seguir o no amb Espanya.
    Espanya que no sap o no vol perdre la gallina dels ous d’or, respon insultant, menyspreant, ignorant,…

    No ha estat capaç de presentar una alternativa atractiva per als que dubten del procés,…

    Mirin jo per dignitat de tant insult que com català he rebut, vull i desitjo anar a votar, lliurement, i en secret.

    Però ens cal fer pinya, anar tots units, i després ser coherents.
    Sense la unió no hi ha força.

    Jo porto molts anys subjecte a Madrid i les seves elits que administren l’Estat com si fos la seva finca particular, en economia han fracassat totalment, ara també fracassaran en la vertebració territorial, perquè no s’assabenten del que passa.

    Vull provar abans de morir-me una altra cosa, un estat propi per a Catalunya.
    Després ja exigiré als que manin aquí transparència, bona gestió, eficiència,…

  7. francis black
    04/07/2013 at 15:46

    Copio un fragmento del que para mi es uno de los mejores libros que se han publicado en los últimos años : «El jardi sense temps» de Amadeu Cuito :

    «Passaran més anys i es complicaran les coses, las variacions de la realitat també corsequen els sentiments, sorgiran les ambicions, les venitats, també s’acabaran per adoptar símbols, música i banderes i es pretendrà haver retrobat el paradís a canvi d’un sou o una prebenda. Vell dilema entre qui, per voler tenir les mans pures,no té mans, i qui té mans, i les utilitza per tapar-se els ulls.»

    Es breve el libro se puede leer en verano tranquilamnete no es que toque el tema del post de Foix pero un poco si, aquí la reseña :

    http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2004/09/15/pagina-11/33675136/pdf.html

  8. Sinerastar
    04/07/2013 at 12:24

    D’això, benvolgut Sr.Foix, s’en diu tocar de peus a terra. No puc entendre com no s’adonen que po plegat ja fa pudor.

    Magnífic article, Sr. Foix. A veure si el llegeixen i li fan cas!

  9. 04/07/2013 at 12:17

    Ara s’ha de fer pinya, i no es el moment de furgar en les diferències que en son moltes, tan a fora com a dins, però hem de seguir el full de ruta inicial, hem de persistir i hem de ser un xic intransigents si volem arribar al final, el camí no serà fàcil com deia i diu el senyor Mas, i que el senyor Foix en diu anar a la seva, però aquesta es la conducta per assolir qualsevol objectiu.

    • Sinerastar
      04/07/2013 at 12:28

      Sap realment quin era el full de ruta inicial? Doncs només tenir més poder… i el poble va dir que no!

      • Octavi
        05/07/2013 at 01:50

        I el poble va dir no? De quin poble parles, perquè el català ha dit sí. Una altra cosa sigui que se’n refiï del Duran i no hagi donat tota la confiança a l’aliança CDC-UDC. Però si mira els resultats veurà que ha augmentat el vot a opcions independentistes.

    • Sinerastar
      04/07/2013 at 12:29

      Quedarem on som: Al Cau del Llop!

  10. elena fabregat
    04/07/2013 at 12:09

    Es evident que el Govern de Madrid, sigui quin sigui, no accepta
    ni parlar de Referèndum. Per què?
    La resposta és clara : Sortirien perdent, sense una Catalunya tant
    profitosa per la SEVA Balança Fiscal.

  11. Rosamaria
    04/07/2013 at 12:05

    Crec, confio i espero que si, que tots els catalans, o la gran majoria, pensin que el «Dret a decidir» passi per davant de tot, pel bé de tots plegats.

    Si tal i com reconeix el Sr. Foix, també entenem tots que el problema és Madrid, el que hauriem de fer és aplicar-nos en la construcción del nostre nou Estat d’ Europa i alliberar-nos del problema : España, en el ben entès que n’hi hauràn d’altres de problemas, no será un camí de roses, però será un camí lliure de presions, lliure d’expolis, finançat amb el 100 % dels nostres diners i on les decisions les haurem près nosaltres mateixos.

    De ben segur que les ajudes al cinema català no és ni de bon tros cap prioritat. La Intel.ligència política actual és més curta que la cua d’ un conill, segons com i segons en què….

    I Sr. Foix, en Mas…»NO VA A LO SUYO». Una vegada més haurem de recordar la composició del Parlament Català sortit de les urnes. Una cosa és que en Mas fes seva la voluntat del poble ( per conveniencia política o no ) i l’ altre molt diferent és que el «Dret a decidir» , l’ «Estat Propi» i la «Indepencdència» siguin una invenció seva. Mirem de no confondre, si us `plau ??…no fa per vostè.

    I en Jonqueres li ben asseguro que «serà» !! i espero que per fi, podrem anar per feina.

    • Sinerastar
      04/07/2013 at 12:17

      Ai el populisme Massenc! Fins a quin punt pot afectar la capacitat de pensar lliurement!

      • Rosamaria
        04/07/2013 at 14:33

        Tres quartes parts del Parlament de Catalunya està a favor del «dret a decidir». Benvolgut populisme…!!!

      • Rosamaria
        04/07/2013 at 14:37

        Ah !! pel que fa al populisme Massenc, ja ho explico en el meu comentari. Simplement no existeix. El Sr. foix en sap molt de ser «tendenciós»….però el que mana, no és el politic, és el Parlament, i el Parlament no el fa el Sr. Mas……(ja li agradaría, per cert !)

  12. Jordi P
    04/07/2013 at 11:54

    L’Artur Mas no pot fer res més del que fa. El que interessa ara, és aconseguir quant abans la independència. Mentre estem units a Espanya no hi ha solució possible al problema econòmic que ens afecta i que l’Artur Mas ha heretat del tripartit i del govern espanyol. Després, ja farem eleccions i redefinirem l’espai polític. Certament que s’haurà d’establir un protocol de control rigorós per a què no hi hagin més casos de corrupció. No serà un camí fàcil i haurem de treballar de valent, però al menys no dependrem del nacionalisme espanyol.

  13. francis black
    04/07/2013 at 11:53
  14. elena fabregat
    04/07/2013 at 11:41

    Sr. Foix:
    Estoy convencida que el tema recurrente de F. Homs no es con intenciones disuasorias. Una Catalunya soberana -pero sin soberano…-
    sería eficiente económicamente. Podríamos pasar una etapa con algunas
    dificultades, pero a largo plazo compensaría totalmente. Y quien
    no lo vea claro que lea, por ejemplo, hoy en La Vanguardia pag. 20.

    • Jordi P
      04/07/2013 at 11:56

      Estic d’acord.

      • Sinerastar
        04/07/2013 at 12:21

        Doncs jo no m’en refïo gens ni mica! Aquest Homs sembla que tingui idees fixes (bé, no. UNA idea fixa!). Pobre home…

  15. Imma Fuster
    04/07/2013 at 11:35

    Sr. Foix, brillant el seu article. Felicitats!!

  16. 04/07/2013 at 11:33

    Sr.Foix: en tiempos de guerra cualquier hoyo es trinchera…pero si el hoyo tiene agua es conveniente saber la profundidad antes de tirarse de cabeza en él…

    • Àfrica
      04/07/2013 at 11:44

      Sobretodo si no sabes nadar…

      • 04/07/2013 at 12:07

        Nadar y guardar la ropa…

      • Rosamaria
        04/07/2013 at 14:38

        Àfrica, tens un humor que m’ encanta….

        • Àfrica
          04/07/2013 at 21:12

          És que en Bartolomé m’ inspira!

          • dogbert
            04/07/2013 at 21:41

            Cada vez es mas urgente una keda general y una inspiracion general en tres dimensiones.

          • Àfrica
            04/07/2013 at 21:47

            Dogber,totalment d’acord.Ja és hora que ens veiem les cares!

          • dogbert
            04/07/2013 at 23:40

            Aho no se si toca preguntar aquello de si en tu casa o en la mia(?)..
            Mas en serio: no se como podemos quedar sin que tengamos que «retratarnos» aqui en abierto, por mi encantado porque justamente ahora tengo un bronce_ado medianito tirando a bien y he pasado por Armand Basi… y eso.
            Ideas para la queda (se ruega), si es que de verdad se quiere montar. Yo ya solte una vez mi dir de correo y el resultado fue zero.
            No os aglomereis.

    • Rosamaria
      04/07/2013 at 12:09

      Bartolomé, ya estamos en el hoyo !!! y en un hoyo muy,pero que muy profundo. De lo que se trata ahora es de salir de él.

      • 04/07/2013 at 12:46

        Sin duda Rosamaria que estamos en un hoyo, pero la profundidad real del mismo nos es desconocida por una falta absoluta de datos fiables…ni unos ni otros están por la labor de darnos esa información y mi natural escepticismo crece día a día con cada consigna que se da en uno u otro sentido, mareando la perdíz…considero que pedir un mínimo de datos y de números reales y su proyección, no tendría que suponer mayores problemas…por eso su falta me hace pensar que al final habrá un compadreo de muy señor mio y la cosa quedará en agua de borrajas…

        • Rosamaria
          04/07/2013 at 14:42

          És cert i tens raó que tot plegat fa patir bastant, atesa les múltiples demostracions de incompetencia dels politics…però sincerament, espero que t’equivoquis…perque si no…

  17. Joan Martorell i barberà
    04/07/2013 at 11:28

    em fio totlament de l’artur mas

    • Àfrica
      04/07/2013 at 11:43

      Per si de cas…resa,també.

    • Jordi P
      04/07/2013 at 11:55

      Jo també me’n fio.

Comments are closed.