Sant Jordi, la paraula i l’escriptura

La rosa i el llibre del dia de Sant Jordi

La rosa i el llibre del dia de Sant Jordi

És formidable la festa de Sant Jordi. Llibres amunt i llibres avall, roses matineres, fresques i tendres, i roses cansades, al caure el dia, que arriben sempre a la destinatària, potser malmeses per un dia trepidant. Però arriben.

El meu particular Sant Jordi té molt a veure amb la socialització de la cultura i amb l’espontaneïtat dels colors d’una rosa que es porta a la mà, com abans es portaven els ciris a les processons . Però un Sant Jordi és el llibre, la paraula, el missatge que queda, la llengua que es preserva.

Deia George Steiner en el seu petit llibre sobre Europa que »l’ordinador, la cultura populista i de comercialització a gran escala parlen angloamericà, des dels clubs nocturns de Portugal fins als grans locals de menjar ràpid de Vladivostok. Europa sens dubte morirà si no lluita per les seves llengües, les seves tradicions locals i les seves autonomies socials. Si oblida que Déu està en el detall».

És el dia de la tendresa però també el dia de la cultura popular, del manteniment de les llengües, de la pròpia de cadascú, de buscar en els racons més íntims de la memòria aquelles paraules que ens han ajudat a pensar, discorre, enraonar, entendre’ns. Nosaltres, ho deia Martí i Pol, ben mirat, no som més que paraules. Paraules que tenen la força capaç de canviar el curs de la petita o la gran història.

La paraula ens atansa a l’altre i ens fa comprendre la seva complexitat. Deia Claudio Magris que sense paraules i sense fe en les paraules no es pot viure i perdre aquesta fe vol dir cedir, abandonar-ho tot. La paraula escrita és la conseqüència de tot un procés que està necessàriament precedit de la lectura. Sense llegir i llegir molt és difícil dominar l’escriptura.

En una llibre-entrevista a Miquel Batllori, l’escriptor i historiador jesuïta, deia que com deia un filòsof francès del segle XVIII, l’autèntica aristocràcia és la d’aquelles persones que en alguna temporada de la seva vida han llegit de forma desmesurada. Penso que no existeix aquest filòsof francès i que Batllori parlava d’ell. Sense llegir molt és difícil arribar a escriure tal com cal.

Avui, per tant, hauria de ser també el dia de la lectura. No és un dia comercial sinó cultural, una trobada amb autors clàssics o moderns, un atansament al pensament i als mons fantàstics o reals dels escriptors, conviure amb els seus plantejaments i les seves inquietuds.

És així com recuperarem la llengua i la seva força transformadora. La salvació de la identitat ens arribarà per l’escriptura i pel llenguatge. Si reestructurem la llengua podrem resistir. Sinó, correm el perill de perdre la llengua, l’escriptura i la memòria. Així, a palpentes, no ens aproparem a la veritat.

10 comentarios

  10 comments for “Sant Jordi, la paraula i l’escriptura

  1. José A. García
    23/04/2016 at 11:11

    aH! Però que tothom tingui Una Feliç Diada de Sant Jordi

  2. José A. García
    23/04/2016 at 11:09

    Potser són les circunstàncies de la vida, però tot i estan d’acord amb el que ens diu el Sr. Foix, penso que les llengües poden ser barreres, eines polítiques i excuses.

    Hi ha moltes persones que tenen por pel català; bé, quan Catalunya sigui independent (si així ho vol el poble català) podran fer que l’unica llengua de Catalunya sigui el català i llavors ja no hauran de patir per la llengua.

    Hi ha d’altres que fan servir l’espanyol com a eina d’enfrontament. HI ha que es queixen de l’anglès però el promocionen i el consideren necessari.

    Hi ha la globalització que té una llengua franca.

    Hi ha el fet de que res dura per sempre, ni nosaltres, ni cap nació, ni cap llengua, ni la terra, ni l’univers.

    I ja es va dir: En el principio existía el Verbo, y el Verbo estaba con Dios, y el Verbo era Dios (Juan 1.1.)

  3. Joan Forrellat Morera
    23/04/2016 at 11:07

    Molt bé Lluis : estic totalment d’acord !

  4. 22/04/2016 at 22:31

    Sant Jordi contra el drac lingüístic de la Constitució espanyola http://www.avantguarda.cat/ca/mass_media_/_politica

    • José A. García
      23/04/2016 at 11:17

      Molt encertat, gràcies per la referència.

  5. 22/04/2016 at 19:15

    1. La Constitución española obliga a que NOMES S’HAGI DE CONÈIXER L’ESPANYOL A CATALUNYA (Article 3.1).

    2. De quin bilingüisme parlen alguns? De quina cooficialitat parlen alguns?.

    3. Parlen d’un bilingüisme i d’una cooficialitat lingüística en que només hi ha el deure constitucional de conèixer l’espanyol a Catalunya.

    4. Es lògic. L’espanyol és una llengua minoritaria, feble i sense un estat que li doni suport. Mentre, el català és una llengua majoritària, forta i amb un estat que li dona suport.

  6. ROBERTO MARTIN
    22/04/2016 at 19:07

    Feliz día de Sant Jordi amigo LLuís. Que dediques muchos libros.

Comments are closed.