Nou mapa al Regne Unit

Nicola Sturgeon, la ministra principal d’Escòcia i presidenta del SNP exigirà a Londres un referèndum d’independència

Boris Johnson i el Brexit han guanyat les eleccions britàniques per una majoria que no es coneixia des de 1987. El Partit Conservador podrà accelerar la sortida de la Unió Europea prevista pel 31 de gener en un acord pactat amb Brussel·les. Els laboristes de Jeremy Corbyn han rebut una humiliació tan severa que el líder no es tornarà a presentar a unes eleccions.

Boris Johnson és un conservador radical, obsessionat a abandonar la Unió Europea, nacionalista anglès, populista i un mentider compulsiu. La victòria aconseguida el projecta com a primer ministre sense temor a ser molestat per l’oposició durant els propers cinc anys. Els dos països anglosaxons més importants tenen un lideratge semblant i és molt probable que Donald Trump sigui la contrapartida econòmica als inconvenients que pugui suposar la sortida de la UE.

Jeremy Corbyn és el principal responsable de la derrota que ha deixat abatut el Partit Laborista. Per primera vegada en dècades, moltes circumscripcions que votaven labour des de sempre s’han passat als conservadors. Corbyn és un laborista del sector més esquerrà del partit, gens partidari de la UE tal com la coneixem, amb un discurs contra els rics i també contra el que pot quedar de les classes mitjanes. La seva ambigüitat vers Europa i el no haver tallat amb energia els brots d’antisionisme del seu partit han contribuït a la seva estrepitosa derrota.

Les eleccions de dijous conviden a mirar el mapa del Regne Unit amb una nova perspectiva. Johnson marxarà de la Unió Europea però haurà de gestionar els forats que s’obren a tres parts del país que no comparteixen l’antieuropeisme dels brexiters. Els resultats han tenyit de blau moltes àrees que sempre havien estat vermelles. Johnson ha guanyat a l’Anglaterra rural, la de les ciutats mitjanes i entre les elits que mai han acceptat formar part d’una entitat supranacional que podia esmenar decisions adoptades pel Parlament de Westminster. És l’Anglaterra gloriosa que encara creu que domina el món. Londres i la seva àrea metropolitana no són partidaris de trencar amb Europa, tal com ho van manifestar en el referèndum del 2016.

La victòria rotunda dels nacionalistes escocesos planteja el primer problema per a la cohesió del Regne Unit. L’SNP ha demanat un nou referèndum i no és partidari de la ruptura amb Europa. Ha aconseguit 48 dels 59 escons que envia Escòcia a Westminster, i ha augmentat en 13 el nombre de diputats respecte a les últimes eleccions. És simptomàtic que la líder dels liberal demòcrates, Jo Swinson, hagi perdut el seu escó, que ha passat a l’SNP. La imperfecció del sistema electoral britànic ha fet que els liberal demòcrates aconseguissin un 12% de vots en tot el país i només obtinguessin 11 diputats.

Nicola Sturgeon, la líder de l’SNP, ha dit que els resultats signifiquen un impuls per demanar un segon referèndum sobre la pertinència escocesa al Regne Unit. David Cameron va pactar una consulta el 2014 però Boris Johnson ha dit que en principi no facilitarà la consulta si els nacionalistes escocesos la demanen. El mapa britànic, doncs, tindrà el color groc dels nacionalistes escocesos que dominen el seu territori, on conservadors i laboristes tenen només una representació testimonial. La inqüestionable victòria conservadora, antieuropeista, estimularà més l’SNP per celebrar un nou referèndum.

La tercera peça del mapa de diferent color es veu a Irlanda del Nord, on els nacionalistes irlandesos han guanyat per primer cop els unionistes. Es dona la circumstància que la república d’Irlanda, Eire, és un país més ric, més pròsper i més optimista que l’Ulster. Aquest és un fenomen nou. Les peticions per propiciar la unitat de Irlanda seran cada vegada més insistents. Per això és tan important la frontera entre la província britànica de l’Ulster i la resta de l’illa. Es pot donar la paradoxa que els irlandesos que han lluitat contra Anglaterra per obtenir la independència primer i després per la unificació de l’illa, ho puguin obtenir per la força dels fets.

La victòria de Boris Johnson consumarà l’escissió britànica de la UE però crearà moltes tensions internes per mantenir la cohesió territorial d’un Regne Unit que està pigmentat per un mapa de diferents colors partidistes, ideològics i secessionistes en potència. És un mapa nou que Johnson haurà de mirar cada dia perquè Escòcia i Irlanda del Nord no demanin formar part de la UE en un segon referèndum o bé intentin, en el cas dels nord-irlandesos, unir-se a la república d’Irlanda, capital Dublín, un dels països més beneficiats econòmicament de la Unió. L’aclaparadora victòria conservadora tindrà conseqüències inesperades per a l’estabilitat territorial del Regne Unit i també per a l’equilibri europeu.

Publicat al diari El Punt Avui el 15 de desembre de 2019

3 comentarios

  3 comments for “Nou mapa al Regne Unit

  1. 20/12/2019 at 10:14

    Sr.Foix: Viendo el éxito de Trump y Johnson habrá que ir contratando como asesores políticos a sus peluqueros…

  2. Albert
    15/12/2019 at 22:03

    Sr. Foix : Una mayoria de ingleses, han caido en la misma trampa, en que cayeron, otra inmensa mayoria de alemanes, cuando Adolf Hitler con sus mentiras, los embauco con sus palabras mágicas, dirigidas a la mente infantil, que el ser humano nunca pierde, a traves de los años.

    Y es ahi donde los embusteros como Johnson, Hitler ó Trump juegan sus cartas, sus trampas y siempre salen ganando. Porque la masa de ciudadanos aun cree en los milagros de los reyes magos ó del Papa Noel.

    Puede parecer que digo una estupidez, pero solo digo la verdad. El ser humano cree en la magia de los milagros.

    • Albert
      17/12/2019 at 15:02

      P.D. Hoy he leido en la wep de La Vanguardia del día de hoy, 16/12/2019, el artículo, que publica Miquel Roca Junyent, … » Europa sigue » … y me ha llamado la atención una frase que dice :

      » Millones de ciudadanos europeos se han acostumbrado a vivir sin guerra y ya no valoran la paz. »

      Y eso me hace pensar en los ciudadanos brexiteros, de la 3ª generación, a partir de los que si vivieron la 2ª guerra mundial y sus criminalidades de sangre, sudor y lágrimas.

      Todo ello, me hace pensar en la generación del Brexit y en la generación conflictiva de la 3ª generación, española, incluidos los catalanes, que no vivieron la guera in-civil española, y su sangre, sudor y lágrimas pasteriores, ect. y que ahora no sabe como resolver el conflicto que ellos mismos han creado, por su falta de experiencia vivida.

      Les acosejoque piensen en lo que nos dice Miquel Roca Junyent, y valoren la paz.

Comments are closed.