Un enemic invisible ens té confinats

La Torre Eiffel mai havia conegut tanta solitud

No costa gaire compartir l’experiència extrema de dolor, destrucció i solitud en que es troben els que el virus ha pres sobtadament un familiar molt pròxim o un amic entranyable. Les estadístiques van augmentant el nombre de víctimes arreu del món amb la fredor d’un comptador que anota el consum de l’aigua o el gas.
Fa dos dies que la indústria comunicativa americana s’ha posat en marxa perquè el coronavirus ataca fortament els Estats Units. El president Trump, en la seva bogeria dialèctica i la manca de sentit comú, la seva supèrbia, va dir dijous que per Pasqua s’hauria acabat tot i que els treballadors tornessin aviat a la feina. Mentre escric aquesta reflexions el nombre de morts va pujant en temps reals. Fa una estona en portaven 1.500 i ara ja van pels 1.513. Son els primers perjudicats del mon amb 99.400 afectats pel virus a hores d’ara. Més que Xina, Itàlia i Espanya.
El trumpisme ha dubtat per primera vegada de la victòria a les eleccions de novembre. Les xifres són esgarrifoses i el pànic recorre les terminals de la Casa Blanca. Trump ha invocat una llei federal de defensa obligant a General Motors a fabricar forçosament ventiladors per combatre la malaltia.
Boris Johnson ens havia dit que «qui tingui que caure que caigui». Ahir va declarar positiu i governarà confinat a Downing Street. Ho ha fet saber a la Reina i les mides precautòries son cada dia més severes. Els morts augmenten arreu del món, també a Espanya on ahir varem arribar a la xifra de 969 víctimes en un sol dia.
Sabem que sortirem d’aquesta pandèmia que està trasbalsant el món però ningú sap quan. Val més aferrar-se a una visió optimista que, de moment, consisteix en calcular quan haurem arribat al punt d’inflexió. Però la xifra d’afectats, ingressats i morts puja. Només el nombre dels que es recuperen envien una senyal positiva. Un virus no identificat ens ha enviat tots a casa. Mai vist.

Times Square a Nova York sense pietons a la llum del dia

El doctor Fernando Simon cada dia mostra una cara més trista perquè el dia del començament de la baixada no arriba. Els que l’acompanyen, uniformats i utilitzant expressions castrenses, donen fets. El ministre Salvador Illa s’empassa gripaus com el d’haver d’admetre que l’arribada de material mèdic de Xina era defectuós i es retornava. L’empresa no era oficial i donava la impressió que en comptes de comprar-ho a la Xina ho havien fet a la botiga dels xinos del barri. Pedro Sánchez posa bona cara al mal temps i espera que escampi. De moment ha perdut l’ajut d’ERC i de Bildu per prorrogar l’estat d’alarma.
Pablo Casado es fa l’enfadós però dona suport al govern en una qüestió que afecta tothom. La possibilitat de que es dibuixi una gran coalició no cal descartar-la a mig termini. El coronavirus se’n portarà per davant molts polítics, partits i em temo que metafòricament també molts comunicadors.
El drama desconegut fins ara es manifesta en les ciutats buides, silenci als carrers, tothom encabit a casa seva sense moure’s. I ja portem quasi dues setmanes. I el que queda. La part més dolorosa es la separació forçosa i obligada entre els malalts ingressats i els familiars. El drama arriba quan només dues persones poden acompanyar al difunt al cementiri.

El Papa Francesc en una homilía davant d’una plaça Sant Pere deserta

Ens trobem espantats i perduts, deia ahir el Papa Francesc davant d’una plaça de Sant Pere sense una ànima en una cerimònia per demanar que acabi la pandèmia. Les paraules ressonaven en el silenci de la buidor humana al no poder trobar una explicació de tot el que ens passa. Hi ha, però, un moment diari de trobada col·lectiva als balcons i finestres del país. Els aplaudiments en reconeixement a la feina de tants conciutadans que arrisquen la vida perquè l’enemic invisible, el virus, no delmi la població.
Ens en sortirem però el preu a pagar serà alt. De ben segur, però, el que vingui després no només serà diferent sinó vull pensar que molt millor. Potser al front dels països hi haurà polítics més decents i humanistes. Hem comprovat un cop més que som vulnerables i que el «yes we can» obamià no era del tot segur ni tampoc veritat.

17 comentarios

  17 comments for “Un enemic invisible ens té confinats

  1. Albert Peris
    28/03/2020 at 14:06

    Sr. Foix : » Un enemic invisible ens te confinats » mentres l’altre enemic invisible, la involució de la economía productiva, la recessió económica, que tambe es invisible, tambe ens te molt acollonits a tothom.

    Es imposible que tothom es tanqui a casa seva, per evitar la expansió del contagi del virus Covis-19 i tambe la saturació dels hospitals i el contagi del personal sanitari, metges, enfemeras/mes, personal d’ambulancies, ect. Cosus de seguretat de tot l’estat, sense excepció, militars dels 3 exercits, bombers, creu roja i totes les persones que ajudan desinteresadament ó perque es el seu trevall, ect.No voldría dexarm’en cap.

    No oblidem els de feines inpresindibles com conductors de tren ó del metro, autobusos, barcos, avions, taxistes, escombriares, netejadors de carrers, hospitals, cliniques, ect.ect.

    Pero no oblidem pas a els pagesos i la seva gran e invisible i sacrificada labor agricola, i els que crian i cuidan el bestia, porci ó bacu, per la producció de la necesaria e imprecidiblle llet. ect. Tampoc voldría oblidar-m’en cap.

    No comment. Perque hi ha molte gent sacrificada i molt utils a la humanitat, pero que a voltes, son invisibles, doncs ja mai ens en recordem, d’elles.

    Nomes recordem al tema de les … baques boges…

    • Albert
      28/03/2020 at 14:14

      P.D. Em deixaba de citar els tambe sacrificats transportistes de mercancies vitals i necesaries, ect. que trevallant tambe durant hores i hores, conduint camions, furgonetas, trens, avions, baixells, barcos,ect. perque puguem anar fent vida, ect.

      En fi. No comment…

  2. Francesc
    28/03/2020 at 08:52
  3. José A. García
    28/03/2020 at 08:25

    Será diferente. Por ahora solo sabemos esto. Será necesario asumir los errores de un sistema económico y de valores erróneo desde los municipios hasta la UE.

  4. Francesc
    28/03/2020 at 03:16

    Muy buena crónica Lluís

  5. 28/03/2020 at 02:33

    ¿UN ENEMIC INVISIBLE ENS TE CONFINATS? Hi ha dos grans enemics devastadors i visibles mentre el confinament no es total.
    ,
    Un es el coronavirus que passeja fantasmagòricament pels carrers, per les cases, pels hospitals saturats, pels centres on incomprensiblement encara es treballa. El virus, sigui dit amb llenguatge militarista, volta impúdicament per terra, mar i aire.

    L’altre enemic, mantenint el llenguatge militarista, es la ultra recentralització de les administracions ordenada pel Govern d’Espanya que trenca el constitucional estat de les autonomies. Aquí queda en evidència la incompetència del ministre Salvador Illa… passant pel exhibicionisme militar jugant un paper aparentment directiu que ara hauria de ser jugat pel personal sanitari i científic… arribant fins el president Pedro Sanchez que, com un cabdill tercermundista, s’autoproclama “autoridad única competente” i del “ordeno y mando” enlloc de cercar la col.laboració dels responsables dels diversos territoris de l’estat. Conclusió: la re centralització demostra el seu fracàs.

    Pronòstic. El president Pedro Sánchez acabarà donant la raó al president Quim Torra que, amb l’aval de nombrosos i destacats experts catalans i internacionals, demana des del primer dia un confinament total, excepte els serveis essencials, en territoris com, per exemple, els de Catalunya i Madrid. La diputada Laura Borras ho sintetiza en una sentència: “El confinament total salva vides”.

    ¿Quants milers d’infectats i de morts hi ha d’haver perquè Sánchez faci cas a la raonada i pacient demanda de Torra? ¿Qui es i qui es fa responsable suprem d’aquestes morts?

    • Josep Ramón
      28/03/2020 at 06:41

      “En política se puede hacer de todo, menos el ridículo”

      El tan solicitado, pedido y exigido “Confinamiento total” es una muestra de ello.

      Ya existen empresas en Catalunya que se reconvierten y desde ser innecesarias y a las cuales se les exigiría cerrar en confinamiento total, ahora diseñan y ponen en producción productos en defensa de la sociedad contra el corona-virus.

      Desde el exilio, Comín, profesional de la política, defendiendo aquello de “cuanto peor mejor”, viene promocionando el cierre total y sus “palmeros subvencionados” , TV3 y medios de comunicación y “comunicadores que pasarán a a la Historia sin pena ni gloria”, desean el cierre total.

      Sus consecuencia es el desastre total post pandemia. Empleos que ya no se podrían recuperar, devolución de dinero a los prestamistas de fondos, para ello, aumento de impuestos para quienes todavía les queda algo que exprimir.

      Y este estadio, creen que les coloca más cerca de la independencia.

      Lo que nos coloca es más cerca del Armagedón.

      • SantiS
        28/03/2020 at 11:35

        Josep Ramon, la pregunta no es cierre total si o no?. La pregunta es qué quiere decir cierre total?.
        Está claro que con el estado de alerta no es suficiente y también está claro que un cierre total se perjudicaría la economía.
        En esta situación, sobran las discusiones vacías de políticos y es necesario reunir técnicos en sanidad y economia para que encuentren una solución viable.
        Hay que obviar a los que ”mandan” y escuchar a los que realmente saben.
        Se ha de aplicar el máximo de conocimiento y sentido común en las decisiones que se tomen a partir de ahora y acabar con las trifulcas políticas e interesadas.
        A ver si aparte de hacer las cosas bien también tenemos suerte, que siempre hace falta.

        • Josep Ramón
          28/03/2020 at 20:35

          Muy de acuerdo.
          Pero como confiar en quienes decretan el confinamiento de una comarca en lugar de confinar el núcleo que estaba en el propio hospital.

  6. david
    28/03/2020 at 01:33

    «no només serà diferent sinó vull pensar que molt millor»

    también quiero pensarlo así. no se me ocurre otra salida posible. todos los países y todos los intereses están tan interconectados actualmente que o salimos de esta todos o ninguno.

  7. Ramon
    28/03/2020 at 01:10

    «no només serà diferent sinó vull pensar que molt millor. Potser al front dels països hi haurà polítics més decents i humanistes» …i que actuin amb prospectiva, amb visio de futur, amb plans de contingencia….amb dedicacio de recursos a la ciencia i a la salud i a l’educació.
    Sera dur, pero uns 60 dies es poden soportar, pero dos trimestres perdus en economia costan mes de un any en recuperar. Si hi ha la vacuna el novembre sera un escenari i si hi ha rebrot el gener-febrer 2021,sera un altre escenari.
    Pero ara el mes importants son els malats, el sanitaris i que tinguin el equipament adecuat. No se si hi ha temps per fer miles de test a la poblacio com a Corea.Singapur.Taiwan i HK. Si en 5 dies no estem al pico, les mesures de confinament seran mes duras. Tinc esperanças en el interval 28/4 -28/5. Molta sort a tots.

    • david
      28/03/2020 at 01:45

      a corto/medio plazo el destino pasa por la obtención de una vacuna segura y eficaz donada a la ciencia para la curación de todos los países.

      en unos días vamos a ver los resultados positivos del confinamiento, seguro.

      pero para la post-curva, necesitamos un plan como los coreanos para mantener los rebrotes a raya. es indispensable. no podemos permitirnos pasar por este esfuerzo titánico y que luego cualquier caso suelto o importado vuelva a repetir este caos. necesitamos una app que controle el seguimiento de los infectados con big data. creo que los asiáticos lo están utilizando. pero no puede ir cada país por su cuenta en esto. una fundación mundial sin ánimo de lucro esponsorizada por microsoft, google, o por distintos gobiernos o entidades supranacionales, p. ej. la onu, oms o quien sea, debería desarrollar esta app y ponerla a disposición de todos los países que quieran/necesiten utilizarla. no habrá forma humana de monitorizar rebrotes de manera eficaz sin big data y geolocalización hasta que salga la vacuna. ¿pasará el primer brote y volverán a pillarnos a todos con los deberes sin hacer?

      • Ramon
        30/03/2020 at 18:34

        Si pasa en noviembre-febrero, nos tiene que pillar mas preparados, la vacuna nadie sabe cuando estará pero hablar hoy de 6 meses a 18 meses, creo que es decir una fecha atinada

    • Francesc
      28/03/2020 at 08:53
      • Albert
        28/03/2020 at 13:29

        Francesc, es cierto todo lo que nos dices. Asi también, lo intuyo.

Comments are closed.