És temps de trencar els colors. Els verds i vermells es transformen en pàtines torrades, groguenques, canviants. L’estiu truca a les portes i el sol escalfa sense clemència. Comencen els dies tòrrids, les nits curtes i la marinada que baixa tímida però refrescant.
Els tempos son imparables. La rapa guarneix els olivers tot esperant una floració exitosa. Tot depèn de detalls petits. No hi ha res que sobra ni tampoc falta res. La gran maquinària climàtica actua com els rellotges medievals que toquen les campanes emblemàtiques com el de la plaça de Praga. La natura no es cansa. Actua amb una gran puntualitat.
Els blats i els ordis es deixen acaronar pels dies clars i el sol ardent. No es veu res però els canvis constants s’observen d’un dia per l’altre. Es comença a veure parelles de perdius que surten dels nius de dintre els sembrats. En poques setmanes sortiran les perdiuetes a una velocitat incontrol·lable pels humans. Les vinyes s’arrengleren amb la perfecció del que tira un cordill de cap a cap de l’eixida.
El paisatge es transforma constantment sense que es vegi com. Però canvia. La sega s’atansa. Queden dues o tres setmanes. Les espigues estan formades i encara porten un volum d’aigua considerable. Ara venen dies de consolidació del que sembla que serà una gran collita. La palla abundarà i el gra també. Tot s’encamina cap als dies del sol vertical i immisericorde.
Les espigues comencen a doblegar-se fins que torcin el coll, s’assequin del tot i convidin a la recollidora a que en unes hores segui l’extensió que fa molts anys era una de les feines més feixugues de la feina del camp. Els grocs seran definitius i radicals. Els sembrats que ara son intransitables es convertiran en rostolls tendres que fabriquen uns olors únics. Caminar per un camp de rostolls recents és una de les sensacions més agradables dels temps de sega.
Tot això passarà metòdicament sense que convingui avançar o retardar cap dels misteriosos protocols que son tan antics com la nit dels temps. La palla quedarà estesa tot esperant que una empacadora l’arreplegui en paques que entraran en el mercat d’aliments pel bestiar.
En unes setmanes haurem passat dels verds rotunds als grocs purs. Sense fer res. Tot es fa sol amb una puntualitat inexorable.
Bó i bonic.
Estic llegint llibres del Josep Pla, i el superes en profonditat d’observació en els teus escrits.
SUBLIM !!!
Felicitats, poeta!!
No en hi ha prou amb tenir vocabulari, cal també haver experimentat la vida.
Tu tens les dues coses, Lluis.
Emotiu i entranyable!. Només amb la coneixença i la identitat ben definida es fan aquests escrits plens de valors. Capaços de fer arribar el nostre món rural a qualsevol persona del mon.