El premi Nobel de la Pau a Donald Trump a instàncies de Netanyahu seria un sarcasme
És una broma de mal gust, per no dir un sarcasme, que el primer ministre Netanyahu hagi proposat Donald Trump pel premi Nobel de la Pau. No és que tingui gran prestigi aquest guardó que es atorgat pels membres del Comitè Nobel, un jurat nomenat pel parlament de Noruega que reflecteix les tendències polítiques d’un país.
Es va donar el Nobel de la Pau el 2009 a Barack Obama quan encara no portava un any com a president dels Estats Units. No havia fet res per la pau al món llevat dels discursos que no van contribuir a la pau del mon en els seus vuit anys de mandat. A diferència dels premis Nobel científics que es basen en descobertes importants pel progrès que afecten a la vida de la gent, el de la Pau respon a situacions polítiques i emocionals concretes.
Henry Kissinger obtingué el guardò el 1973 junt amb el representant nord vietnamita, Le Duc Tho, després d’haver-se bombardejat, destruït i arrasat mútuament en la llarga guerra de Vietnam. Kissinger fou l’actor principal de milers de bombes que llençades sobre Vietnam, Laos i Cambodja.
Mai se li va concedir a Mahatma Gandhi, tot i ser el símbol de la no-violència en contra del colonialisme. Ni a Eleonor Roosevelt, la dama que va ser clau en la Declaració Universal dels Drets Humans de 1945.
Però que Netanyahu promogui la distinció del Nobel de la Pau a Donald Trump és una exageració. No només perquè d’ençà del 7 d’octubre de 2023 lliura una guerra contra Hanàs a Gaza causant més de cinquanta mil morts, destrucció d’hospitals, infraestructures i desplaçament massiu de desenes de milers de persones, amunt i avall, sense sortida i sense aliments, sinó pels atacs a Líban, a Iran i a qualsevol adversari que pertorbés la seguretat israeliana. Era una resposta a l’assassinat de més de 1.200 hebreus per part de Hamàs el 7 d’octubre, l’atac més mortífer a Israel des de la fundació de l’estat el 1948. Però la desproporció és una llei no escrita de les regles de la guerra quan arriba a un punt com el que hem vist en els atacs dels últims mesos.
Que Netanyahu proposi a Trump com a Nobel de la Pau seria un despropòsit. Trump parla de aturar les guerres i les morts però no ha criticat en cap moment a Putin per la invasió russa d’Ucraïna causant centenars de milers de morts de soldats ucraïnesos i russos. Va dir que no lliuraria cap guerra i ha protagonitzat el bombardeig massiu més devastador contra les instal·lacions iranís que preparen la bomba nuclear. Netanyahu i Trump no poden entrar en l’àmbit del Nobel de la Pau. Seria una burla a tanta gent que han perdut la vida en les guerres dels últims anys.
Temps al temps…..
I la cara de “sorpresa”: Oh, no m’ ho esperava pas…..
Quin fàstic tot plegat!
Sembla una bogeria: Trump proposat per al Premi Nobel de la Pau. Però, qui sap? Tot canvia. Potser un dia serà venerat com un gran cap d’estat, com un visionari incomprès pels seus contemporanis.
Fa no gaire, també es predeia que el Regne Unit quedaria aïllat i col·lapsaria fora de la Unió Europea. Avui, contra tot pronòstic, Londres sembla gaudir d’una nova influència, amb tothom trucant a la seva porta: ahir mateix, Macron i la seva muller fent la visita de rigor.
I és que en el món de les prediccions, la línia que separa la informació de “prestigi” i les “fake news” és cada cop més fina. Potser, Sr. Foix, la veritat ja no és allò que passa, sinó allò que més ens agrada creure.
El mundo esta loco loco y gobernado por locos.
Por aqui ya hay un partido que abiertamente pide la deportacion masiva de inmigrantes.
No anem be.
Buen articulo del Sr. Foix que no puede resistir nombrar a Vladimir, aunque la cosa va de Benjamin y Donaldo.
Em va encantar en Rufian quan els va dir que si deporten els immigrants fins i tot l’ Abascal s’ hauria de posar a treballar!,