Els coloms s’ajoquen a la cúpula del campanar de Rocafort
Els coloms s’ajoquen a la cúpula del campanar de Rocafort. A dalt de tot, al matí, al migdia i en caure el dia. Hi estan quiets, van i venen, aixequen el vol per tornar al cap d’una estona i quedar immòbils un temps llarg. Sempre n’hi he vist però mai tants i tant agrupats. En temps passats compartien amb l’òliba els capvespres entre les campanes i el replà sota la cúpula. L’òliba és animal nocturn i rapinyaire mentre que els coloms son bèsties tranquil·les i de pau.
Fa molt temps que no veig ni sento els sorolls de les òlibes devorant alguna presa per cruspir-se-la de nit. Les òlibes, com els ratpenats, es mouen en les tenebres i els coloms son aus que a diferència del cant melòdic d’altres espècies tenen una veu monotònica i poc variada, però molt reconeixible. Son metòdics en els seus cants.
He pensat que els coloms s’ajoquen a les cúpules dels campanars per seguretat i bona visibilitat. Poden veure a distància als depredadors i als humans des d’una certa llunyania i amb possibilitats d’enlairar-se i fugir.
Els campanars són llocs poc freqüentats per persones, i les estructures tenen cornises, reixetes o elements arquitectònics ideals per a descansar o niar. Molt poca gent es pren la molèstia de pujar les escales sempre tortuoses que duen al cim d’un campanar. El campaner d’avui no és un expert sinó un encarregat o encarregada que pot tocar les campanes en la modalitat més apropiada des del seu mòbil. Les campanes toquen a foc, a morts, a missa… i anuncien esdeveniments solemnes o desgràciers inesperades.
Vull pensar que l’agrupació constant de coloms al cim del campanar no és només qüestió de comoditat sinó també de lloc de trobada amb els que any rere any es reuneixen a la cúpula perquè hi van d’esma. El colom és molt fidel al lloc on menja, beu i dorm. Si una generació ha trobat un lloc segur com un campanar, les següents el continuaran utilitzant. Son com les orenetes que després de marxar a terres llunyanes en acabar l’estiu tornen a la primavera i fan o refan el niu al mateix lloc.
Un campanar alt i visible serveix com a “far visual” per orientar-se. Els coloms poden anar a menjar lluny, però tornen a un punt alt i recognoscible per reagrupar-se silenciosament. És el lloc més sociable i no importa que hi hagi altres edificis alts i aïllats. Potser estan molt familiaritzats amb el toc de les campanes que canten les hores i tots els quarts. I els repeteixen. A Rocafort no han tingut èxit, encara, els nouvinguts que en altres llocs han aconseguit que les campanes deixin de tocar a les nits. El rellotge del campanar pot ser per molts un company de somnis i de fantasies.
Els coloms no s’ajoquen als terrats o als racons de carrers estrets. Un gat, abundants i perduts pels carrers del poble, podria amagar-se i mossegar impunement al colom i cruspir-se’l en un moment. A la cúpula rodona i llisa li seria molt més difícil atansar-s’hi. Des de dalt de tot ja fa generacions que els coloms hi passen hores mortes. La data de la cúpula es de 1868. Poden detectar menjar, aigua, altres bandes de coloms o descobrir possibles perills. No hi ha aigua acumulada perquè la pluja rellisca fàcilment torre avall. A l’hivern, la pedra acumula escalfor solar i la desprèn lentament. I a l’estiu qualsevol alè d’aire visita la cúpula del campanar i refreda suaument l’ambient tòrrid i insuportable d’aquest agost infernal.
Les cúpules de molts campanars de la Segarra i l’Urgell son colomers de poble. Els mercats i les places sovint eren just davant de les esglésies. Allà sempre hi havia gra, molles de pa o llavors esbarriades per terra.
Aquests coloms que veig cada dia dalt de la cúpula hi son per instint. No son els mateixos de fa mig segle. Però hi son perquè hi van trobar un lloc privilegiat per contemplar l’ambient des d’una certa distància i, fins i tot, indiferència. Sempre tornen, encara que no sigui sinó per un hàbit ancestral. Una de les qualitats dels coloms és que no son hostils als humans. Els hi fan la vida més amable i menys dramàtica. Conviden al civisme i a la convivència.
Campanar d´esglesia (i supose)
Dema el Sr. Foix escriu a la «Tribuna» del PuntAvui.