L’utilització massiva de drons fa que la guerra hagi pres una nova dimensió. Putin vol conquerir Ucraïna i recuperar la influència en els països que formaren part del Pacte de Varsòvia.
Les guerres no venen avui per demà. Es crea una atmosfera d’inestabilitat, de crisi econòmica, d’augment dels desocupats, de confrontació interna i externa, de discursos d’odi, incompatibles amb el diàleg i la concòrdia. Quan comença una guerra sembla que durarà dies o setmanes. La d’Ucraïna havia de liquidar-se en una setmana i la destrucció de Hamàs seria ràpida i inevitable. Un dia acabaran i es firmarà un armistici o un alto el foc. Mentre tant, qui té més força mata més.
Putin vol dominar tota Ucraïna i Netanyahu pretén fer fora tots els palestins de Gaza. Les dues opcions deixaran ferides incurables a Europa central i a Orient. Europa diu el què s’ha de fer però amb discursos no s’atura els agressors. Raphaël Glucksmann, dirigent del partit francès Plaça Pública, acaba de dir a La Vanguardia que el risc de guerra és elevat i que fins que els russos no hagin arrasat Varsòvia, els europeus no veurem l’amenaça que representa Putin per la supervivència d’Europa tal com com la coneixem avui.
Polònia i Ucraïna son els dos països que més patiren les barbaritats de Hitler i Stalin en la II Guerra Mundial i els que més perjudicats sortirien com a conseqüència de les condicions de la pau. L’aixecament de Varsòvia fou una macabra combinació de les maldats del exèrcit nazi i del exèrcit roig.
L’agost de 1944, desprès d’anys d’opressió nazi, la ciutat decideix alçar-se. Homes i dones de l’Exèrcit Nacional polonès, molts d’ells encara adolescents, surten dels soterranis amb armes improvisades i una determinació per vèncer l’ocupació alemanya. Durant els primers dies, recuperen barris sencers i la bandera blanca i vermella polonesa torna a onejar sobre els terrats. La població civil els dona suport amb aliments, missatges i refugis.
La ràdio des de Moscou es posa al costat de la resistència polonesa contra els nazis. Però la resposta alemanya és despietada. Artilleria pesada, bombardejos constants i execucions massives sacsegen tots els racons de la capital polonesa. Els carrers es converteixen en runa amuntegada, els hospitals improvisats no donen l’abast. Mentrestant, l’Exèrcit Roig observa immòbil des de l’altra riba del Vístula, sense intervenir. Tot era una perversa maquinació d’Stalin i una obsessió malaltissa d’un Hitler que tenia la guerra perduda.
Durant 63 dies, Varsòvia resisteix més per orgull que per força. Finalment, exhausts i sense suport, els insurgents es rendeixen. La ciutat és arrasada sistemàticament com a càstig exemplar. La guerra començà per defensar Polònia de Hitler el 1939 i encarà la seva fi quan Stalin ocupà Varsòvia travessant el Vístula i rematant una ciutat que els nazis ja havien destruït. L’exèrcit Roig tenia el camí lliure per arribar a Berlín, abans que els aliats occidentals, clavant la bandera soviètica en un edifici de l ‘antiga capital de Prússia.
És comprensible la por i la inseguretat que viuen els països fronterers amb Rússia perquè coneixen prou bé la història. Ucraïna, Polònia, Estònia, Letònia i Lituània temen les aspiracions de Putin de situar aquests països novament sota l’òrbita del Kremlin. Un general de la tsarina Caterina va dir que Rússia no es podia sentir mai segura si als dos costats de les fronteres nacionals no hi hagués soldats russos.
Ja estem en guerra. Rússia no vol aturar-la, i la frase de Caterina avui és una excusa donat que la possessió d’armament nuclear és suficient per a mantenir la seguretat de Rússia.
Se li va permetre ocupar Crimea i no va ser suficient. No aprenem dels errors polítics. Rússia te molts defensors a la UE.
Si la cisterna nomes te un litre d´aigua no anem be Sr. Foix.
Tindrem guerra?
Sempre estem en guerra l´unic que canvia es el soroll de fons.
Necessitem parar.
Pero els de d´alt no volen parar.
I podem fer quelcom?
Somhi!
Bona setmana!