Unes cent mirades de Tàrrega

En Josep Castellà Gené és més que un cronista, corresponsal de premsa local o divulgador de notícies i de cultura. És el notari de la història de Tàrrega des de fa més de seixanta anys. És el que ha escrit l’esborrany de la vida de la ciutat sobre el qual hi treballaran els futurs investigadors per escriure i refer la història de la capital de l’Urgell.

Hi ha ciutats que es poden mesurar amb números, plànols i censos. Però n’hi ha d’altres, com Tàrrega, que només es poden comprendre a través de les històries explicades pels que les han viscut. Un periodista no és important perquè sigui famós o perquè hagi escrit moltes cròniques d’esdeveniments que han canviat el curs del món. Un periodista és aquell que explica les coses que passen, ja sigui perquè les ha comprovat personalment o bé perquè els hi han tramés de fonts solvents. És un ofici relacionat amb paraules escrites o parlades que recullen els instants, les emocions i els gestos de la gent. Aquesta col·lecció de cent cròniques de Josep Castellà és, doncs, una manera de mirar Tàrrega amb ulls d’observador atent, d’aquell que sap que la vida d’un poble es construeix a partir dels detalls més petits que teixeixen el mural de la realitat en el seu conjunt.

El corresponsal de premsa local és, en aquest sentit, molt més que un periodista: és un cronista del temps i de la memòria. La seva feina no és només informar, sinó també preservar i esculpir l’actualitat que perdurarà en el temps. Escriu sobre allò que passa avui, però sap que demà serà una de les bases de la histografia. Amb una llibreta, una càmera i molta paciència, recull els batecs quotidians de la ciutat com la inauguració d’un nou comerç, la reivindicació d’un col·lectiu, el concert d’una coral o la visita d’una personalitat destacada.

Conec Josep Castellà des de fa molts anys, gairebé des del començament de la socialització de la ràdio a les cases de Tàrrega, de la comarca de l’Urgell i més enllà. Castellà heretà l’ofici de cronista de la ciutat del seu pare, Josep Castellà Formiguera, i ha sigut com aquells homes orquestra de les festes majors. Un periodista tot terreny que ha treballat a la ràdio i en premsa escrita en els formats d’informació antics i moderns. És un targarí que ha viscut i ha transmès amb una extraordinària sensibilitat tot el que ha passat a la seva ciutat.

Cada crònica és un trosset de vida. Darrere de cada notícia hi ha veus, rostres, il·lusions i records. Aquest llibre en reuneix cent, i cadascuna és una finestra oberta a un moment concret de Tàrrega. Aquestes peces construeixen un relat coral, una biografia compartida d’una ciutat que mai no s’atura del tot, que respira, canvia, creix i es reinventa. Els temps que ens ha tocat viure han conegut la transformació més colossal de la història de la humanitat. Hem passat d’estar informats en retard i amb moltes imprecisions a la rapidesa del temps real que rebota a tots els mòbils qualsevol fet noticiós local o global.

Josep Castellà i Ràdio Tàrrega son gairebé la mateixa cosa. Hi va treballar més de mig segle fent informació, entrevistes, programes culturals i benèfics, retransmissions de fets importants a la ciutat i tota mena d’esdeveniments ciutadans. Fou responsable dels serveis informatius de l’emissora durant dotze anys fins arribar a la seva condició de pensionista, que no pas jubilat. Fins aquella data de 2009 havia realitzat 2.800 programes amb un total d’11.400 hores en antena. Què ha pogut passar a Tàrrega que en Josep Castellà no hagi retransmès als targarins durant més de mig segle? Res important ni res significatiu en els àmbits de la cultura, l’actualitat, l’esport, la política i les maneres de viure de la gent han escapat de les seves cròniques i comentaris.

Però Josep Castellà no és només un home de ràdio sinó que deixa una forta petjada en el setmanari Nova Tàrrega on hi ha escrit i segueix fent-ho fins al dia d’avui. El recordo quan era el corresponsal de La Vanguardia a Tàrrega i les terres de l’Urgell. Exercia el periodisme directe, de proximitat, narrant els fets i donant les notícies que tenien repercussió nacional. Ho havia fet també per l’agència EFE, pel Diario de Lérida, pel Diari de Barcelona, El Correo Catalán, Hoja del Lunes i Noticiero Universal.

En Josep Castellà ha viscut el salt prodigiós d’informar per telèfon el text de la màquina d’escriure a utilitzar Internet i les tecnologies que s’han fet imprescindibles per la vida de tots. Ha parlat de places plenes, de carrers en obres, vespres de festa i tardes de pluja. Llegides seguides, aquestes peces construeixen un relat coral, una biografia compartida d’una ciutat que mai no s’atura del tot, que respira, canvia, creix i es reinventa. Una de les aportacions de Tàrrega a la cultura del país ha estat la implantació de la Fira del Teatre que s’ha projectat nacional i internacionalment com un esdeveniment de gran qualitat escènica.

Les cròniques tenen la virtut de fixar el que és efímer. Allò que avui sembla insignificant, amb el temps esdevé testimoni. Qui recorda, per exemple, quan va obrir aquell bar on ara hi ha una botiga? O quan el teatre es va omplir per veure una companyia local debutant? O quan una escola va plantar arbres per celebrar el Dia de la Pau? El periodista Josep Castellà hi era, ho va veure i ho va escriure. I gràcies a això, avui ho podem recuperar, rellegir i entendre com part del nostre patrimoni emocional.

Tàrrega, com tantes altres ciutats mitjanes de Catalunya, viu entre la memòria i la modernitat. Té l’arrel ben fonda —en el seu caràcter, en la seva parla, en les seves tradicions— però també una mirada oberta cap al futur. Les cent cròniques s’aquest llibre són el reflex d’aquesta dualitat: la d’un lloc que sap d’on ve però que mai no deixa de reinventar-se. El pas del temps hi és present, però no com una pèrdua, sinó com una successió de capítols que expliquen qui som.

Llegir aquestes cent cròniques és com fer un recorregut sentimental per la ciutat. Hi ressonen veus de mercat, de campanar, de fira. Hi ha la pols de l’Ondara a l’estiu i la boira dels matins d’hivern. Hi ha la gent que treballa, que riu, que lluita i que estima. Hi ha, sobretot, una mirada que ho observa tot amb respecte i amb afecte, conscient que cada història, per petita que sembli, forma part d’un tot més gran.

Aquest llibre és, doncs, un homenatge. A la paraula escrita, com a forma de memòria. Al periodisme local, com a servei públic i com a acte de resistència davant la pressa i l’oblit. I, per damunt de tot, a la gent de Tàrrega: aquells que omplen de sentit les notícies, que donen motiu a les cròniques, que fan de la ciutat un escenari viu on cada dia, sense adonar-se’n, s’escriu una nova pàgina d’aquesta història col·lectiva.

Lluís Foix

Periodista i escriptor

Aquest és el pròleg al llibre de Josep Castellà que avui ha servit per la presentació del llibre a l’Ateneu de Tàrrega.