El lledoner acull el niu que any rere any fan les garses a finals de gener. És un ritual inevitable
Hi ha un gran lledoner a la carretera de Tàrrega al Talladell. Sempre l’he vist com un arbre robust que canvia de fesomia dibuixant una xarxa de rames que pugen sempre amunt. Abans que arribin els primers brots verds, ja s’hi concentra una activitat que trenca la quietud del paisatge. Son les garses que estan construint o reparant el niu.
És en aquests dies finals de gener quan els nius apareixen com taques negres en molts arbres despullats. Des de primera hora del matí el trànsit de les garses és incessant. Van i venen sense descans. Les recordo als solcs de la reu en temps de l’emprimar. Buscaven branques tendres, cucs que sortien de les profunditats de la terra, la tendror del guaret, anaven i venien sense descans.
Al bec hi portaven branques seques, algunes llargues i maldestres, d’altres més fines, seleccionades amb precisió per tal de construir la casa de la temporada. El niu està concebut al marge dels problemes d’habitatge. En molts casos la refeien. Moltes aus son rutinàries i tornen als nius primigenis. Son conservadores. Els refan i tenen un cert sentit de la propietat.
El niu, ara perfectament visible gràcies a l’absència de fulles, s’assenta en una bifurcació alta del lledoner. Al principi semblava una acumulació caòtica de branques, però amb els dies pren forma sobre una base sòlida, un contorn més definit, una cavitat central que aviat servirà de refugi. Una de les garses s’encarrega sobretot de portar material; l’altra, de col·locar-lo amb moviments precisos, ajustant les branques fins que queden encaixades.
Un cop el niu està enllestit, la femella hi pondrà habitualment entre tres i sis ous, de color blanquinós o lleugerament blavós. La posta sol produir-se quan l’arbre comença a brotar, de manera que el fullam ofereix protecció visual i tèrmica.
L’habitatge de les garses és d’una gran precisió artesanal.
Quan arribin les fulles, el niu quedarà gairebé ocult entre el verd nou del lledoner. Allò que ara és evident per a qualsevol observador desapareixerà de la vista, com si l’activitat intensa de les darreres setmanes no hagués existit mai. Però el procés haurà culminat, el niu resistent, els ous protegits i la continuïtat assegurada. Sempre és igual.
