Putin i Trump preparen la fi de la guerra a Ucraïna al marge dels ucraïnesos i europeus
La pau entre Rússia i Europa és improbable si no hi ha un enemic comú entre el Kremlin i el que representa Europa. La història ens diu que el país més immens del món no està mai segur. Un ministre de la tsarina Caterina II deia que Rússia no estaria mal tranquil·la fins que als dos costats de les fronteres no hi hagués soldats russos.
Quant més territori, més necessitat de protegir-lo, més mesures frontereres. La guerra d’Ucraïna no és només cultural i religiosa. És una guerra per la terra. La pregunta és saber fins on vol arribar Vladimir Putin en el dibuix de les noves fronteres. L’annexió sense complexos de la península de Crimea el 2014 fou una declaració d’intensions. Soldats russos camuflats i convocant un referèndum amb deu dies d’antelació fou suficient perquè Occident decretès unes quantes sancions econòmiques i poca cosa més. Putin qualificà la caiguda de l’imperi soviètic el 1991 com una de les més grans tragèdies del segle passat.
Pretén superar la humiliació patida per Rússia en explosionar l’imperi sense cap intervenció militar estrangera. Les catorze repúbliques escindides ho feren de forma pactada i en molts casos amical. La Unió Soviètica caigué sola, extenuada, víctima d’una ortodòxia suprema i d’un patiment que privava de les llibertats elementals a tots els pobles i nacions que s’aixoplugaven sota aquell imperi que Lenin havia qualificat abans de la revolució d’Octubre com la presó dels pobles.
Rússia va obrir el segle XX amb la revolució de 1905 i el va cloure amb l’esfondrament d’un Estat i un règim que havien influït decisivament en la història universal del segle passat.
Encara que el Kremlin ens pugui semblar llunyà i hermètic, darrere d’aquells murs i temples hi ha un volcà sempre actiu, que contínuament escup lava i dona senyals que no es desentén de les lluites ideològiques i territorials al món. El seu comportament al llarg de la història ens indica que intentarà recuperar totalment o parcialment Ucraïna, el bressol espiritual i polític de Rússia.
Rússia feia molts mesos que tenia desenes de milers de soldats a la frontera amb Ucraïna. Es podia pensar que la recuperació de la part russa d’Ucraïna respon als criteris d’Alemanya en annexionar-se Àustria o la terra dels Sudets els anys trenta del segle passat. El què va passar és que militarment Putin ni l’exèrcit estaven preparats per conquerir Ucraïna en una setmana.
Sembla més aviat que es tracta d’una qüestió territorial, de seguretat interna, de la por atàvica de ser envaïda des d’Occident. No s’ha d’oblidar que Napoleó hi va entrar el 1812, els britànics i francesos el 1854 a Crimea, els alemanys el 1917 i una altra vegada el 1941. Els russos ocuparen París el 1814 i Berlín el 1945, després d’haver estat atacats des d’Europa.
Putin no sembla disposat a deixar passar l’oportunitat de restablir una part que els russos consideren essencial per al seu patrimoni històric, cultural i geogràfic. No són els temps en què a Ialta el 1945 es repartien les despulles d’una Europa destrossada.
Trump entén la política com un negoci i Putin com una reafirmació de recuperació del territori que considera nacional. El projecte de pau ha estat redactat en rus i mal traduït a l’anglès, segons diuen els filòlegs en les dues llengües. Trump té presa, Putin vol la terra i Europa no es pot permetre una victòria russa pensant que el desgraciat pacte de Munic de 1938 es podria reproduir. Cedir territori a canvi de res és obrir la porta a noves conquestes travessant fronteres que son intocables. I els ucraïnesos? Son les víctimes propiciatòries de la megalomania de Putin i la ignorància de Trump. Si Rússia dona una forta mossegada territorial a Ucraïna no serà la darrera. Això ho saben els tres països bàltics, Finlàndia i Polònia.
Aturar la guerra és desitjable i necessari. Però si el preu ha de ser que en vingui una de més grossa i més terrible, paga la pena evitar-la precisament aturant i ressistint Putin i les seves complicitats amb Trump.
Bon dia Sr. Foix,
Tot el que diu està bé, la historia de Rússia es complicada i la seva immensitat entre dos continents probablement es un dels factors que més la defineixen. Tenen un anima europea però també asiàtica, potser son una cosa apart, però s’ha de saber conviure amb ells. No podem deixar-la al marge.
El fet es que després de quatre anys de combats Ucraïna amb el vint per cent del territori ocupat ha perdut la guerra i els Estats Units no sembla que vulguin continuar-la. El que es incomprensible es el paper que estan fent la Unió Europea i els Estats europeus des de el principi, que no es altre moment que els fets de Kiev de 2014. I per entendre això s’ha de conèixer també que va passar després de la implosió de la Unió Soviètica i amb els Estats resultants. També que van fer i van deixar de fer Europa i els Estats Units des de aquest moment. Sembla que els que manen no registrin la realitat.
La Unió Europea podia haver tingut una relació privilegiada amb Rússia mantenint una Ucraïna neutral, que garantís la arribada de l’energia de forma segura i a bon preu, i tots aquells minerals i altres matèries primes procedents de Rússia, a canvi d’un mercat immens per tota mena de productes de valor afegit i manufactures que es fabriquen a la Unió Europea. Aquesta podria haver sigut una formula guanyadora per una Unió Europea que podia haver sigut independent, però la avarícia i -probablement- la corrupció, sumades a la falta de voluntat d’emancipar-se políticament i en matèria de seguretat dels Estats Units, ens han portat on som ara. Un carreró sense sortida que ens aboca a una guerra, en la que no estem preparats -i no per falta d’inversió en defensa sinó perquè no funcionem com un sol cos-, amb un suport dubtós per part dels Estats Units -que des de 1945 ha sigut la veritable defensa d’Europa-, que com bé diu amb Donald Trump només vol fer negoci, però jo veig que una i altra vegada diu que no vol aquesta guerra.
Però parlem del present. El que està passant a Ucraïna es terrorífic, perquè moren civils, i també soldats ucraïnesos i russos -molts d’ells criminals-, milions de ucraïnesos viuen amb por i mancances de tota mena, i milions han abandonat el país. Una guerra a la que els ucraïnesos, que son germans dels russos, no se sap bé si solament lluiten per ells -amb tot el dret de defensar-se- o també per nosaltres -posant ells els morts-. Tot això s’ha de parar d’una vegada. Jo des de la meva ingenuïtat no trobo que alimentar la guerra amb mes armament i amb mes enfrontament amb Rússia, sigui cap solució, sinó tot el contrari i no se en nom de que i de qui. En quant a la Unió Europea i la OTAN -perquè hi som dins- es evident que ha de re-formular la seva seguretat per protegir-se de Rússia i de qui sigui. Però senyalo i recordo que Ucraïna no es part ni de la OTAN ni de la Unió Europea. Per aquesta raó no trobo que la OTAN o la Unió Europea estiguin obligats a mantenir aquesta guerra amb Rússia perquè no afecta a la seva seguretat directament. Es mes, Europa no tindrà mai seguretat si no hi ha un acord amb Rússia. Acords per cert que en plena Guerra Freda existien, i no crec que jo que la Unió Soviètica fos una amenaça inferior a la que es avui la Rússia restituïda. Continuar per aquest camí pot comportar un enfrontament directe amb Rússia, i llavors sí els països que menciona, i tots els demés estarien amb risc, sense parlar de totes les implicacions polítiques, socials, i econòmiques que comportaria aquesta situació, que en part ja estem patint. De veritat volem això?
La Unió Europea i els Estats que en formen part, i si vol també el Regne Unit, tenen una oportunitat per tenir una veu i ser part activa amb la finalització d’aquesta guerra, re-formulant la seva política de defensa i seguretat, sense menystenir tot el demés -Europa n’és plena de problemes interns i la Unió Europea malauradament no es està garantida-. Si no ho fan potser ja no ho podran fer mai més, seran els altres els que decidiran per nosaltres, i en el pitjor dels casos ja ningú podrà decidir res.
Salutacions,
Francesc
El valor que mas ha bajado hoy en el Ibex35 ha sido Indra, pool de empresas que se dedica a la industria del armamento. No le sienta bien el posible alto el fuego en Ucrania. Miedo.
En Brasil el Cop30 y en Sudafrica el G20, han fracasado estrepitosamente en sus reuniones. Cretinos.
A todo esto el Sr. Foix con su extraordinaria memoria del todo bien estructurada y documentada nos advierte que Europa esta indefensa.
A los dos individuos de la foto les importa entre poco y nada Europa.
No ens atabalem.
Bona setmana!
Margaret Thatcher i Ronald Reagan la van encertar per acabar amb el forat de la capa d’ozó, però la van pifiar en l’anihilació de la Casa Comuna que proposava Gorvachov. Ucraïna paga els plats trencats. Cal fer un alto al foc, per parlar de Pau, seriosament.