Només els pobles informats poden prendre decisions lliures. El problema de la informació versemblant és comú en totes les societats obertes. En les democràcies és imprescindible debatre sobre fets confirmats. No sempre és així. La mentida actua amb eficàcia en el mon de les noves tecnologies que donen pas a tota mena d’informació, de rumors i d’interpretacions.
El pitjor que pot passar en una democràcia liberal és que es construeixin debats sobre fets no provats. Això és el que passa sovint en sistemes on la mentida va guanyant espai de credibilitat barrejant-se amb mitges veritats o amb interpretacions esbiaixades de la realitat.
El president Sánchez exposa la seva visió del moment actual de la política espanyola en una roda de premsa en la que no es dona oportunitat a repreguntar o a donar pas a tota mena de mitjans que avui estaven presents a La Moncloa. Donald Trump pateix un excés d’informació parlant pels colzes en qualsevol lloc on es troba, a l’entrar en l’avió presidencial o davant de tot el mon en la sala oval de la Casa Blanca. Ningú gosa contradir-lo en directe. És el gran redactor en cap de la política global.
La batalla del discurs es lliura en tots els sistemes democràtics. Però el què importa, no és el relat sinó qui té més capacitat d’imposar-lo. El periodisme, sovint, no és limita a explicar el què passa sinó que vol que passi allò que un s’entesta en què passi. La realitat, però, acaba obrint-se pas. Els fets no admeten els relats alternatius.
