El 30 de març de 1981 estava allotjat a l’hotel Highlander, just davant del Washington Hilton. Veia per la finestra la concentració de cotxes i personal que entrava a un homenatge al president Ronald Reagan. Ens uns minuts vaig veure ambulàncies, policiesk soroll, crits i el president reaganb que havia estat objecte d’un atemptat. El veia com era evaquat a l’hospital. Era el segon dia com a corresponsal enviat especial a washington. Han transcorregut 45 anys. Era el mateix hotel en el que ahir dissabte dia 25 d’abril fou evaquat Donald Trump després que un individu entrés armat i disparés als volants de la sala en parlava el president dels Estats Units.
Així encapçalava La Vanguardia el comentari sobre la meva primera crònica.
Lluís Foix,redactorde «LaVanguardia»en Londres durante va-
nos años,ha ido a Washington comoenviado especial,en período
de preparación para su futura corresponsalía,llegó a la capital fe-
deral el domingo pasado y ayer vivió ya los acontecimientos del
atentado contra Reagan de manera muy directa pues precisamente
se encuentra alojado en el hotel Highlander que queda justo en-
frente del Washington Hilton. Damos a continuaciónsu crónica
sobre el atentado contra el presidente de los Estados Unidos
El Sr. Foix sempre ha estat on tenia que estar. Las ha vist i visctut de tots colors. I per molts anys!
Despres del soroll alguns corresponsals a la Casa Blanca feien mans i manigues per emportarse ampolles de vi i champagne…
«Que pasen y les den de comer» diuen que va dir la de Alba al anunciarli que la prensa estaba present.
La portada de LV de 45 anys tambe subraia lo de endavant amb la energia nuclear!
Res de res. Aqui seguim amb els molinets, les onades que van i venen i amb una dosi alarmant de tontina.
Ja veig que no cambien de costums en aquell pais.