Encara hi ha pampes seques, enganxades a les sarments. Son poques però dibuixen una barreja d’ombres i de llums d’hivern sobre la terra freda. Hi ha humitat i la boira puja i baixa sense ajaure’s. El sol s’apaga i projecta una claredat suau estirada en la fondària. Sembla que la grisor dominarà l’ambient però els…
La simfonia de verds és indescriptible en aquests dies d’explosió primaveral. Hi ha el verd trist dels pins blancs que aguanten freds i calors amb total indiferència. Son els pins que no canvien de fesomia ni de volum. Tenen un punt d’estàtic i també icònic. El verd de les alzines és més alegre, vigorós, expansiu.…
He pujat a la Bovera per contemplar en un matí canicular la xafogor que puja densa de la Vall del Corb, de la Segarra, de l’Urgell, de la Noguera i de la serralada del Tallat que mira la Conca de Barberà. La vista de l’antic monestir de la Bovera és privilegiada. Fins fa uns anys…