Al novembre les nits clares son abundants. La lluna marca els ritmes de la natura i té un impacte en la vida vegetal que el pagesos de raça saben detectar gairebé d’esme. Matinar a trenc d’alba té l’avantatge que veus en directe com neix el dia. La quietud de l’albada infon optimisme. Les ombres sinistres…
Caminant per terres conreades de la Segarra i l’Urgell encara se’n veuen de cabanes dempeus. Son com vells guardians muts, testimonis d’un temps on es feia tanta o més vida al camp que a casa. N’hi ha moltes, però, mig ensorrades, envoltades per alzines o figueres que s’arropenjen damunt de teulades ensulsiades. Les cabanes son…
Els termes parlen amb tanta força com els pobles. Darrera un marge, una cabana o un camí hi ha una història concreta, particular i moltes hores mortes de converses, xiuxiueigs, lamentacions. La cabana de Racot la va construir el pare amb pedres arreplegades al tros atansades amb carro i col·locades amb criteris de picapedrer de…
Cabana caiguda, sembrats perduts, arbres patint estralls per la sequera. Han caigut uns vint litres aquesta setmana. El terme respira. Està tot més endreçat i les fulles dels olivers lluentegen una mica. Tornar a començar. Si els sembrats es poden donar per perduts queden més collites. Els olivers i les vinyes han reviscolat. No es…
Les cabanes del terme sobresurten solitàries enmig dels rostolls. Cauen en forma sistemàtica perquè ja no són útils ni serveixen per protegir les persones o els animals. En molts casos ni tan sols s’han preservat els camins que ens portaven a les cabanes. L’esfondrament de les cabanes ha estat progressiu, lent, imparable. Primer s’arrancaren les…