He anat a collir cireres. Ho faig des de fa quatre setmanes, cada dissabte, i cada cop omplo un bon cistell. Quin encert el de l’Espasa de plantar cirerers com si fossin ametllers, olivers o pomeres. Generosament. Perquè tothom que vulgui en culli. Al cap i a la fi, una renglera de cirerers aquí i…
Torno a passejar pel camp en aquests dies tan curts, amb les fulles caduques caigudes, arbres despullats, el preludi d’un llarg hivern. Els ocres tenen cada dia un color més de traspàs definitiu al no res cromàtic i a la transformació en adob fos amb l’herba que embruta el terra. Belluguen fent pampallugues i es…