Roser Bofill, humanista renacentista

Roser Bofill era una humanista en el sentido más renacentista de la palabra. Era curiosa, abierta, universal, crítica consigo misma y con todo lo que le rodeaba. Le gustaba conversar y agradecía compartir informaciones con quienes se encontraban en su universo de amistades, de colegas y de gentes de la cultura. Tenía el carácter de una persona con criterio propio que vivía las convicciones pasándoles por el tamiz de la racionalidad y el sentido común.

Roser Bofill

Uno de los rasgos de Roser Bofill y de Lorenzo Gomis era el espectro de sus amistades y sus intereses. Sabían entender las razones del otro y no excluían a nadie. Todo el mundo cabía en su universo aunque no compartieran el fondo y las formas del otro. Son entrañables las memorias de Lorenzo en las que da cuenta del día que se conocieron con Roser en los primeros años de la postguerra en una casa de amigos muy jóvenes del Paseo de Gracia. Lorenzo era el poeta pero Roser le hacía aterrizar a la realidad más prosaica.

Hablé con Roser en innumerables ocasiones. Recuerdo la rápida conversación, la más dramática y tranquila posiblemente, la Nochevieja de 2005 cuando me llamó para decirme que Lorenzo acababa de fallecer. Alteré el trayecto y me dirigí a su casa. Roser estaba tensa pero calmada. Las hijas estaban a su lado y la familia no tardó en aparecer. Pronto llegaron los amigos más íntimos, desde el entonces presidente Maragall y Diana Garrigosa, Jaime Arias, Fernando Montobio y otros.

Me impresionó el trato con la muerte que Roser vivió en aquellas horas hacia la persona que más había querido. Desprendía una fe tranquila y confiada pero dolorida. Revelaba las confidencias mutuas sobre quién sería el primero en irse y qué sería del otro al quedarse solo.

Roser siguió adelante con la empresa más imposible y más bonita que habían emprendido los dos el año 1951. El Ciervo, la revista de aire fresco y abierta, ha llegado a la edad de los 60 años. Releo la carta que nos envió el 19 de septiembre convocándonos a la celebración del aniversario el próximo 24 de noviembre. Espero que nos veamos pronto, acababa la carta. No estarás pero sí que estarás, tanto tú como Lorenzo, en esta revista que quiso ser y ha sido un refugio para quienes han tenido diversas maneras de vivir la fe.

Ya se ha acabado todo, me dijo por teléfono diez días antes de su traspaso. Estoy muy tranquila y esperanzada. Cuidad de El Ciervo.

Para la Revista El Ciervo en el número en homenaje a Roser Bofill

  5 comentarios por “Roser Bofill, humanista renacentista

  1. Una gran senyora la Roser. Amable, discreta, intel.ligent…
    Estimava la família, el poble de Viladrau, el Montseny. Atenta i sol.lícita envers tothom.
    Els seus nombrosos escrits interessants, ben fets, amb idees, actuals…
    Gran admiradora i devota de Joan XXIII, el millor Papa de la història. Ella l´hagués volgut veure sant. Ho és per a tots.
    Ara ja descansa en pau en el petit cementiri de Viladrau junt amb el seu marit. S´hauran retrobat i des del cel seguirant estimant a la família, als amics, a tothom… Era tan gran el seu cor!

  2. Jo també us agraeixo amic Lluis el que heu dit sobre la Roser. Jo de petit, alguna vegada, havia jugat amb ella, segons m’explicava la meva mare. El seu pare era dentista i a Sant Sebastià va ensenyar al meu pare, al cel sia, l’ofici de mecànic dentista. En aquella època només era per sobreviure…avui s’hauria fet ric. Però això el va ajudar a pujar els sis fills que va tenir amb la meva mare, al cel sia. La mare sempre em parlava de l’amistat amb el Dr Bofill. Des que vaig saber la nova del traspàs de la Roser que prego més per ella i pels seus fills. La Germana Mort Corporal, que dèia Sant Francesc d’Assís, a tots ens agermana . Una abraçada. i Bon dia, fins ara. Josep

  3. Sr.Foix: Siempre nos quedará la poesía de Lorenzo Gomis y la claridad de Roser Bofill que vuelven a estar unidas ahora, descansen en paz.

  4. Benvolgut Lluís, jo em vaig enterar de la noticia de mort de la Roser Bofill estan esmorzant a l’hotel Barcelona Center, estava fent un curs de patologia prostàtica a l’Hospital Clínic. No vaig tenir la sort de coneixer ni en Lorenzo ni la Roser Bofill. Feia només unes hores 10 hores que era a Barcelona i lo primer que havia fet, era anar a comprar l’últim nº del Ciervo,La autoridad es necesaria, a la Llibreria Claret, coses del destí, i abans d’anar al curs encara vaig poguer llegir un petit article del sacerdod Francesc Romeu, al hall de l’hotel. Com que sempre he sigut puntual a les classes i als 61 anys encara m’agrada el amteix, donç vaig deixar el Ciervo per la nit i vaig anar a peu fins al Clínic. Sempre que compro el Ciervo em ve a la ment aquesta entranyable parella i el seu somriure cristià, la seva bonhomia, com m’hagués agradat coneixer-los. En molts llocs he arribat tard, que hi farem.
    Em tenia el cor robat que al pujar al cotxe en Lorenzo en tonés el Veni creator spiritus, mentes tuorum… jo m’hi hagués apuntat a seguir-lo. Encara recordo el titol del Ciervo del moment «Vuela alto, Lorenzo». Em van agradar les paraules de les seves filles Soledad i Clara, recordant la forma de viure que els seus pares els hi havien inculcat per mijà del Ciervo : fermeza en les conviccions, fidelitat en el compromis, saber escoltar, compendre, il.lusionar-se, buscar, esperança i bon humor…i moltes més que no recordo.
    Bé després de la mort de’n Lorenzo he seguit llegint la columna de la Rosario, que he seguit veien la bona persona, que va acompanyar ,la temporada a la terra al Lorenzo. Em quedo amb els grans valors d’aquesta persona que tu Lluís la qualifiqués de Humanista. L’aqnyorarem i la recordarem. Con que el ciervo esta escrit en castella he de dir que » la hecharemos de menos «. Rezaré per la Roser Bofill.
    De gran m’agradaria assemblar-me a ells en quan a valors i en la fe.
    Lluís, gràcies per aquest article teu tant bonic.
    Al capvespre quan sóc a Llorens llegeixo algun poema de Déu vos guard i passi-ho bé. Em dona pau.

Comentarios cerrados.